En marxa tres promocions d'habitatge públic a Sant Feliu, encara en lluita per la quarta.

El dret de totes les persones a un habitatge digne hauria de ser absolutament indiscutible i les polítiques públiques per fer-lo possible haurien de ser absolutament prioritàries. I ho haurien de ser especialment per a qui en té les competències: l'Estat i la Generalitat (que és l'Estat a Catalunya). Això, que sembla una obvietat, està lluny de ser una realitat. I, a casa nostra, ho assumim (per absència dels que li toca, no ho oblidem!) els governs locals, ja sigui ajuntaments sols (amb una crisi important de moltes empreses municipals d'habitatge) o de manera conjunta, com és el cas de Sant Feliu amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona. 

En el meu blog he parlat sovint d'habitatge, i de la pespectiva metropolitana amb què cal abordar aquest tema, ja que és impossible abordar-lo en solitari com a ajuntament en l'actual marc de competències i de pressupost per dur-les a terme. Recordo alguns articles en què he intentat explicar què cal fer i què estem fent en aquest àmbit:
Totes aquestes reflexions que ens plantejàvem a 'Iniciativa primer i als Comuns després, tant a Sant Feliu com a la comarca i a l'Àrea Metropolitana, havien de concretar-se en algun pla concret de treball, que ens permetés passar de la teoria a l'acció a la nostra ciutat. Aquest va ser el Pla Local d'Habitatge (PLH) 2017-2022, que es va aprovar inicialment al gener de 2017 i es va aprovar definitivament el juny del mateix any. 

I la bona notícia és que, allò que es va planificar el 2017, avui ja està en marxa. Atès que jo ho era 
en aquell moment, crec que sempre és bo donar compte del compliment dels compromisos encara que ara ja no sigui alcalde, però amb l'alegria que la Lídia els impulsi amb el mateix convenciment, tant a l'Ajuntament com a l'AMB.. Tot seguit, per tant, un petit  repàs de l'estat actual d'allò que vam planificar aviat farà quatre anys.

1. Promoció de 40 habitatges al carrer Anselm Clavé.


Com s'informa al web municipal, aquestes obres van començar a finals de gener d'enguany. Però la decisió venia de lluny, ja que inicialment no es va poder aprovar el que ICV-EUiA i PSC defensàvem al seu dia: el canvi de l'ús hoteler que tenia previst inicialment, per fer-hi habitatge públic. En parlava en aquest article al meu blog: "En un terreny públic municipal, què és més prioritari: hotel o habitatge social?". Finalment, es va aprovar a l'Ajuntament, i posteriorment l'ÀMB s'ha encarregat de la redacció del projecte i de la contractació de les obres. Per fer sostenible l'operació donat el marc pressupostari tant municipal com metropolità, en comptes de la proporció 1/3-2/3 de venda i lloguer que ens hem fixat com objectiu, en aquesta promoció Ajuntament i ÀMB s'ha hagut de cenyir al 50-50 de cada tipus. Aquí, al web de l'Ajuntament, podeu consultar els detalls de la promoció.


2. Promoció de 35 habitatges al carrer del Pla.

En el mateix ple que es va requalificar el solar previst d'hotel per fer-hi habitatge públic (octubre de 2017), també es van requalificar la 3a i la 4a planta d'aquest edifici inicialment previst per a oficines per fer-hi també habitatge públic, en aquest cas tot de lloguer. Per a Iniciativa i Esquerra Unida era una prioritat absoluta (i encara ho és, ara amb els Comuns!), aprofitar els recursos del planejament urbanístic per, amb el suport de l'Àrea Metropolitana, fer habitatge públic. Per això, vam canviar un hotel i unes oficines per 20 habitatges públics de venda i 55 habitatges públics de lloguer. Per fer-ho possible, a més, en el Pla d'Inversions del mandat anterior vam comprar les dues plantes a la resta de propietaris, amb diners del pressupost municipal, per poder construir els 35 pisos de lloguer. En aquests enllaços al web de l'Ajuntament, se n'expliquen les característiques: els 19 de la 3a planta i els 16 de la 4a planta.


3. Promoció de 90 habitatges al carrer Clementina Arderiu amb Joan de Batlle.






Aquest edifici està situat en un solar municipal d'equipaments al Mas Lluí, darrera l'Institut Olorda. Després d'un llarg procés d'explicació al veïnat, en el ple d'octubre de 2018 es va aprovar destinar-lo a habitatges de lloguer per a la gent gran, amb el mateix plantejament que ja havia explicat aquí, amb els habitatges assistits del Mil·lenari, a Sant Just. En aquest cas, no construïm amb l'Àrea Metropolitana, sinó amb un acord amb la Fundació Benestar i Família, pel qual li vam cedir el solar municipal per 75 anys, i la Fundació construeix i gestiona els 90 habitatges, només per a gent gran de Sant Feliu. Aquest va ser el principal punt del meu últim ple com a alcalde, i em va fer una il·lusió personal molt gran. Aquesta promoció té una conseqüència també molt positiva: els avis i les àvies que hi vagin a viure i tinguin un pis en propietat, l'hauran de cedir a la Borsa de Lloguer municipal perquè es puguin dedicar també al lloguer social. Una operació doblement positiva per contribuir, amb recursos municipals, a accedir a un habitatge digne i assequible a tothom, com hem expressat reiteradament als programes electorals d'Iniciativa i, en el darrer mandat, de Sant Feliu en Comú. Com es pot veure a la foto, les obres avancen a ple rendiment. Al web de l'Ajuntament se n'expliquen les característiques.


4. I, encara en lluita, els pisos inacabats de la Sareb a la plaça de la Solidaritat.



 

Avui fa exactament tres anys, una ciutadana al bus urbà em preguntava: "¿qué pasa ahí, señor alcalde?". Li vaig explicar que l'edifici pertanyia (i encara pertany!) a la Sareb, i que l'Ajuntament i l'Àrea Metropolitana hi estàvem negociant, perquè passés a titularitat municipal i poder-lo destinar al lloguer social. Unes setmanes abans, ho vaig explicar aquí: "Habitatge: cal que la Sareb canviï de política, cal que l'Estat tingui una política". La negociació perquè aquest edifici passi a mans de l'ÀMB ha estat a tres bandes: ÀMB, promotor privat que el va construir i Sareb. Quan, a meitat de 2018, estàvem a punt de tancar un preu i unes condicions de compra assumibles per a totes tres parts, la Sareb va incrementar unilateralment i sense cap justificació el preu pactat, tirant per terra una operació pràcticament tancada. La mateixa presidenta de l'ÀMB, Ada Colau, va participar per intentar recuperar l'acord de meitat de 2018... però és evident que, de moment, encara no ens n'hem sortit. Així que... la lluita continua!

I fins aquí un resum breu del que està sent l'aplicació del Pla Local d'Habitatge aquests darrers cinc anys, una de les prioritats més clares del mandat anterior, elaborat quan la Lídia era regidora d'Urbanisme, i que lògicament està tenint continuïtat i s'està aplicant en aquest, en què ara és l'alcaldessa. He volgut donar una visió de conjunt, perquè crec que és com cal considerar temes tan importants com aquest. M'hauria agradat afegir-hi les promocions en el mateix període de temps de qui té realment les competències en habitatge públic: la Generalitat, que assumeix aquesta competència de l'Estat a Catalunya. Però aquest resum és més breu encara: 0. Pel que es veu, entre baralla i baralla dels seus socis, al Govern de la Generalitat li molen més aspectes menys terrenals.................