¿Qué pasa ahí, señor alcalde?

Avui fa set mesos que em van atropellar. I tres setmanes que em van operar per segon cop. Després d'aquesta segona operació, començo a caminar més segur i més distàncies... però per pujar i baixar de casa continuo agafant cada dia l'SF1: ja en sóc client VIP!

Del bus estant, vaig fer aquesta foto: fa dies que vull explicar quina és la situació de les reivindicacions municipals sobre aquest edifici, on hi ha el Mercadona de Manso. La noia que seia al costat de seguida em va preguntar que "qué pasa de verdad ahí, señor alcalde" i em va explicar tots els rumors que ella havia sentit sobre mil cambalatxes i llegendes urbanes que en parlen. I li vaig explicar el que, de veritat, hi passa.

Resumeixo i després completo: es tracta d'un edifici avui en mans de la Sareb, i que l'Ajuntament de Sant Feliu i l'Àrea Metropolitana li estem reclamant, des de finals de 2015, que es destini majoritàriament a habitatge públic de lloguer assequible. Però, fins ara, la Sareb "no està por la labor".

I ara entro en detall a explicar la situació d'aquest edifici. El va començar a construir un promotor privat poc abans que esclatés la bombolla immobiliària de 2008. El projecte aprovat preveu 56 pisos de renda lliure, a preu de mercat... d'abans de l'esclat de la bombolla. Havia de cedir, a més, dos d'aquests pisos per a l'Ajuntament, a gestionar pels serveis socials municipals. Amb la crisi, però, les obres es van parar i només va poder obrir el Mercadona, a la primavera de 2012. El promotor no va poder fer front al pagament del crèdit hipotecari que havia demanat a una caixa d'estalvis per construir l'edifici, la caixa d'estalvis va desaparèixer com tantes altres, i aquell crèdit hipotecari i l'edifici... han acabat en mans de la Sareb.

Edificis com aquest n'hi ha a altres municipis, com vaig explicar aquí. Amb la victòria de Barcelona en Comú a les municipals de 2015 a la capital catalana, Ada Colau va passar a ser (per acord de PSC, els Comuns i ERC), presidenta de l'Àrea Metropolitana. I en el pacte de govern, els Comuns (dels quals forma part ICV-EUiA) introdueixen la prioritat d'una política metropolitana per crear un patrimoni públic i metropolità (seria inviable fer-lo municipi a municipi) d'habitatges de lloguer assequible. Estic preparant un article al blog explicant-ho amb detall: és un tema prioritari per al nostre espai polític, i jo mateix sóc el responsable a l'ÀMB d'aquesta política metropolitana.

Des de finals de 2015, com deia, l'Ârea Metropolitana (per mitjà de l'Impsòl), està fent una doble negociació: amb la Sareb, per cancel·lar el crèdit hipotecari i poder recuperar l'ús de l'edifici, i amb el promotor privat (que encara n'és el propietari) per recuperar la propietat de l'edifici. Volem acabar amb un acord a tres bandes (Sareb, promotor i ÀMB, que actua en nom de l'Ajuntament) per tal de passar l'edifici a propietat pública i poder-lo acabar i destinar posteriorment a habitatge protegit, especialment de lloguer. Amb el promotor ja hem arribat a acords, pels quals una petita part dels pisos els podrà vendre ell per recuperar els diners invertits en la construcció de l'estructura de l'edifici. Però amb la Sareb, no hem arribat a cap acord. Més aviat al contrari, a primers de 2016, vam estar a punt de tancar un acord a un preu assumible... però, només uns mesos després, va començar a augmentar el preu... com si fóssim una empresa privada que promou pisos de renda lliure, i no una administració pública que promou habitatge de lloguer assequible. Estem veient com la Sareb ha venut a preus molt baixos edificis com aquest a fons d'inversió... i vol vendre a preus molt alts edificis com aquest (i aquest....) a preus molt alts, que fan inviable destinar-los al lloguer. I més si tenim en compte que l'edifici només té l'estructura i s'han de fer totes les divisions i totes les instal·lacions. Cal denunciar que la Sareb, amb aquesta política, no fa més que especular amb l'habitatge, que especular amb la voluntat d'ajuntaments com el nostre de facilitar a la ciutadania el dret i l'accés a l'habitatge.

El ple de l'Ajuntament va denunciar l'especulació immobiliària amb edificis que haurien de passar a patrimoni públic en el ple de juliol de 2017, en una moció que es va aprovar per unanimitat. Al ple de l'Àrea Metropolitana de l'octubre següent, vam reclamar també la gestió metropolitana dels pisos de la Sareb existents als 36 municipis que formem l'Àrea. Però, de moment, la Sareb sembla continuar amb la seva opció d'equilibrar els seus comptes, castigats per vendre a preus baixos a fons d'inversió i promotors privats, venent a preus alts als ajuntaments.

Com és evident, no ens rendirem i continuarem reivindicant a la Sareb que aquest edifici deixi d'estar buit i deteriorant-se, per passar a mans públiques i destinar-lo, en la màxima proporció possible, a l'habitatge públic de lloguer assequible. Continuaré explicant com evolucionen les negociacions, continuaré treballant perquè acabin afavorint al màxim l'interès general, el bé comú, el servei públic.