"Canto a la libertad": un cant contra el pessimisme i la desmobilització.
Aquest és el meu primer escrit de 2026. Vaig acabar el 25 escrivint sobre el desànim, reconeixent que és comprensible i que paralitza, però reafirmant que per sobre hi ha d'haver les conviccions que ens mobilitzen. Ho vaig argumentar llargament, i vull començar l'any reprenent aquell fil, però amb una cançó fascinant: el "Canto a la libertad" de José Antonio Labordeta en versió dels també aragonesos Amaral. Pell de gallina per la cançó, pell de gallina per la interpretació d'Eva Amaral. Aquesta estrofa ho resumeix tot: También será posible que esa hermosa mañana ni tú ni yo ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. La hermosa mañana per la qual hem de continuar lluitant és la de la llibertat, la igualtat, la fraternitat i la sostenibilitat. La hermosa mañana que acabi amb el món de Donald Trump i el poder dels tecnooligarques ultra-rics. La hermosa mañana en què ningú sigui aliè de ningú, estranger de ningú. La hermosa mañana ...
