Dijous 27 de desembre: darrer acte oficial de l'any 2018. Amb un tema important en el fons i en les formes. En el fons, perquè és un nou acord en el procés que ha de permetre la transformació urbanística de la nostra ciutat un cop estiguin soterrades les vies. En les formes, perquè és un nou acte d'unitat política santfeliuenca entorn aquest procés de trasnsformació.
Vam tenir una trobada institucional amb el conseller de Territori i Sostenibilitat,
Damià Calvet, que és també president de l'
Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i que signa a la foto inferior el document acordat, el secretari d'Infraestructures i Mobilitat,
Sr. Isidre Gavin (al seu costat en les dues fotos), el director general d'aquest àmbit, amb qui hem treballat colze a colze durant molts anys,
Sr. Javier Flores (segon per l'esquerra a la foto de dalt) i el director general de l'ATM,
Sr. Pere Torres (primer per l'esquerra de la foto superior). Per part municipal, vam tenir una primera reunió amb la regidora que més està treballant el tema des que en té la responsabilitat al 2011, la meva principal col·laboradora en aquest i altres temes, Lídia Muñoz, el regidor de Mobilitat, Josep Maria Rañé, i la portaveu del PDCat, Rosa Maria Martí. A la signatura del conveni i posterior nota de premsa s’hi van afegir Silvestre Gilaberte i Eli Ortega, portaveus de Veïns per Sant Feliu i Partit Popular, respectivament.
El desenvolupament de la trobada es pot consultar a
la nota de premsa de l’Ajuntament i el resum del contingut del document es pot consultar a
la nota de premsa de la Generalitat. En aquest escrit, em vull centrar en rebatre tres arguments que algunes persones han expressat en comentaris a facebook i que, tot i que cada vegada menys, s’expressen en alguns actes públics,
reiterant i completant arguments que ja vaig explicar fa uns mesos.
En concret, vull rebatre tres tipus d'arguments que encara sento en algunes persones contra el tramvia:
- Qüestionant l’obra: el tramvia també és una barrera; traieu unes vies per posar-ne unes altres, etc.
- Qüestionant la seva necessitat: per quèvoleu el tramvia, si ja arriba a Sant Feliu?
- Qüestionant la manca de participació: tan democràtics que sou, a qui heu consultat sobre el tramvia? per què no feu un referèndum?
Sobre l’obra.
De debò que es pot afirmar que el tramvia és una barrera com el tren???
A data d'avui, desembre de 2018, les es vies del tren es poden travessar només així:
- En transport públic: per Sànson i per Manso, als dos extrems de Sant Feliu.
- En cotxe: aquests dos punts, més la Riera de la Salut, més Verge de Montserrat i el pas a nivell les estones que les barreres estan aixecades.. Aquests són, a més, els únics punts accessibles per a les persones amb mobilitat reduïda. Només cinc punts en 1,5 km.
- A peu: els cinc punts anteriors, més el pont verd, el del pas a nivell i el del carrer Sant Llorenç, més el túnel de la plaça de l’estació: tots ells impossibles per a persones amb mobilitat reduïda. Tot plegat. nou punts en 1,5 km.
En canvi,
el traçat del tramvia es podrà travessar, a peu pla en tot el seu recorregut, sense murs verticals d'una mitjana de tres metres d'alçades i vint metres de vies, travesses i pedres:
- Riera Pahissa, a peu pla a banda i banda, i permetent la reordenació del trànsit des de la rotonda del Trambaix fins a la rotonda que dóna a la zona esportiva del Barça, ja a Sant Joan.
- Laureà Miró completada,
- Joan Maragall amb carrer Terrisser,
- Sant Llorenç amb Santiago Russinyol,
- Pi i Margall fent un nou carrer fins enllaçar amb Girona i delimitant l’espai d’ampliació del Complex,
- Verge de Montserrat a peu pla a banda i banda,
- Passeig Bertrand amb Llorenç Martí
- Passeig Nadal amb Roses
- Carrer de Dalt amb Comte de Vilardaga i amb carrer Santa Creu
- Riera de la Salut a peu pla a banda i banda,
- Carrer Hospitalet amb carrer Picasso, sense el pont verd,
- Carretera de la Sànson, a banda i banda,
Totes aquestes dotze noves cruïlles seran a peu pla i accessibles per a tothom a peu, cotxet, cadires de rodes, etc.. Amb cotxe i amb transport públic, es podran fer els girs i moviments que es determinin en les idees que proposaran els professionals que es presentin al concurs, i que finalment votarem tots els santfeliuencs i santfeliuenques que volguem votat el proper 17 de novembre.
Totes aquestes cruïlles i, de fet, tot el 1,5Km de vies que se soterraran, tindrà la corresponent senyalització i la corresponent regulació semafòrica. De fet, com ja té la rotonda del final de línia de la T3, sense que aquest punt plantegi especial dificultat en el mapa d'accidentalitat de Sant Feliu.
Clar que caldrà mirar a banda i banda abans de creuar d'una vorera a l'altra... però ni més ni menys que per vigilar que no passin cotxes o autobusos! Si els possibles accidents fossin un argument contra el tramvia, també haurien de ser-ho contra la mobilitat de qualsevol vehicle a motor...
Sobre la necessitat.
Hi ha qui diu que el Trambaix ja arriba a Sant Feliu i que, per tant, qui vol utilitzar-lo ja pot fer-ho sense necessitat d'ampliar-ne el recorregut. El fet és que, però, el Trambaix "no arriba" a Sant Feliu perquè, com que està a l'altra banda de la riera Pahissa, la parada es reparteix entre els municipis veïns de Sant Just Desvern i Sant Joan Despí (
com també el "pas" que en surt, i en què, donat el compromís del Ministeri de Foment, ja no farem les obres que explicava aquí).
Al marge de l'anècdota que, tècnicament, el Trambaix arriba a les portes de la nostra ciutat, però no la traspassa, la necessitat de l'ampliació del Trambaix es basa en dos aspectes en què els vuit grups municipals que formem el consistori hem coincidit de manera clara:
- la necessitat de dotar de més opcions de transport públic proper i accessible a milers dels nostres conciutadans i conciutadanes,
- la necessitat de l'increment i la prioritat del transport públic per fer front a la contaminació de l'aire i als seus efectes sobre la salut de les persones i sobre el canvi climàtic.
Les noves dues parades compleixen perfectament les dues funcions. La primera nova parada, justament a sobre de la futura estació soterrada, permetrà un intercanvi ràpid entre tren, tramvia i autobusos, constituint un punt important d'intermodalitat, un criteri fonamental en la planificació del transport públic. La segona nova parada, que se situarà a l'entorn de l'actual pont verd, permetrà acostar el tramvia als prop de quinze mil persones que viuen als barris de la Salut, Can Maginàs i Can Calders, facilitant l'accés al transport públic a prop d'una tercera part del conjunt de la població de Sant Feliu. Poca broma.
D'altra banda, el conjunt dels municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, tant per convicció pròpia com per imperatiu de la Unió Europea, hem d'adoptar mesures concretes i efectives contra la contaminació atmosfèrica i per la qualitat de l'aire que respirem. En aquestes mesures, destaca l'increment i la prioritat del transport públic: l'aposta pel tramvia, complementant les xarxes ferroviàries de tren i de metro i a un cost d'inversió enormement menor, és estratègica en aquest sentit. Cal entendre en aquest sentit dues millores en la xarxa que ens afectaran de manera molt directa i positiva. i reforça la convicció que cal apostar pel tramvia:
- el pas del Trambaix per la carretera Laureà Miró per dins de Sant Just i d'Esplugues, obra que es troba ja en període de redacció de projectes un cop aprovada pels respectius ajuntaments,
- la connexió entre el Trambaix i el Trambesós, cada vegada amb més suport institucional i ciutadà, i de la qual ja vaig parlar el mes de març aquí.
Sobre la participació ciutadana.
Aquest és un tema important per a mi: què cal i què no cal sotmetre a consulta de la ciutadania? Fa més de deu anys, vaig fer aquest escrit, que considero plenament vigent:
"Els límits democràtics de la participació ciutadana". De manera resumida, exposava la meva convicció (de llavors i d'ara), que hi ha dos elements que no es poden sotmetre a consulta, a negociació, etc:
- els drets humans
- els compromisos electorals refrendats a les urnes.
Segon tema: compromisos electorals. Quan uns partits es presenten a unes eleccions amb un programa que inclou un seguit de propostes, és per tirar endavant aquestes propostes. Quan, a més, les eleccions es guanyen, la proposta política d'un partit es converteix (o s'hauria de convertir) en un compromís vinculant amb la ciutadania. Per a mi, és absolutament inadmissible portar unes propostes en un programa electoral i oblidar-se'n quan s'és al govern. Tots els partits polítics que hi ha al consistori portaven al seu programa electoral (en les darreres eleccions municipals i/o en les anteriors) la implantació del tramvia a Sant Feliu un cop les vies del tren estiguessin soterrades. Vam rebre, per tant, un encàrrec explícit en aquest sentit, que és un compromís ferm amb la ciutadania que va votar a qualsevol dels partits que avui tenim representació al Ple municipal.
Espero que s'entengui que una consulta ciutadana no pot tenir més importància o esmenar la plana a un compromís electoral refrendat a les urnes. Per què... si no, de què serviria fer propostes a la ciutadania, plantejar visions globals de ciutat en programes electorals, si després poguessin ser modificades o anul·lades en processos concrets amb una participació normalment molt inferior???
Per totes les raons esmentades, en la meva opinió personal, en l'opinió del meu partit, del govern de la ciutat, i del conjunt del consistori:
- el soterrament elimina la divisió urbanística de Sant Feliu i permet una nova avinguda, en la qual el tramvia no genera cap element de divisió ni de barrera.
- la implantació del tramvia incrementa l'oferta de transport públic a Sant Feliu, aspecte fonamental per garantir el dret a la mobilitat i lluitar contra la contaminació de l'aire.
- la implantació del tramvia és un compromís electoral del conjunt de les forces polítiques de la nostra ciutat que ja ha estat refrendat pel conjunt de la ciutadania les urnes.
Tots aquests elements es recullen de manera molt clara en un document que és fonamental, que marca el full de ruta unitari que estem seguint, i que l'Ajuntament ha presentat i difós de manera transparent en tot moment, i que va ser aprovat per la Ponència Unitària del Soterrament en la seva sessió del 15 de març de 2018:
"Document base del soterrament i de la transformació urbana de Sant Feliu".
