dilluns, 14 de gener de 2019

2019 (3/3): la imprescindible mirada llarga.

Aquest article del periodista santfeliuenc Sergi Picazo és absolutament imprescindible:
"Els 10 grans problemes de la Catalunya del 2019 més enllà del Procés, de Vox i de les municipals".

No el reprodueixo perquè el que cal és consultar l'original i els seus enllaços. N'apunto només els deu temes que aborda, i que més enllà de la conjuntura actual a curt termini, més enllà de les properes eleccions o el proper maldecap, ens haurien d'ocupar i de preocupar:
  1. El cop demogràfic: Catalunya i la pèrdua de població.
  2. La crisi que vindrà: el deute en creixement. 
  3. El canvi climàtic, una amenaça silenciosa. 
  4. Un Estat del benestar a l’UVI.
  5.  Una societat cada cop més desigual.
  6. La violència contra les dones, en xifres rècord. 
  7. Els joves, els grans oblidats de la postcrisi. 
  8. Desnonaments a l’alça per no poder pagar el lloguer. 
  9. Si oblidem el camp… què menjarem? 
  10. Immigrants sense dret a vot en les municipals i europees
Ho il·lustro amb el que, per a mi, té més rellevància a llarg termini: l'increment de l'esperança de vida i la reducció de la natalitat, amb una imatge que val més que mil paraules:

    Una imatge que mostra la composició social que teníem fa cinquanta anys, la que tenim avui i la que previsiblement tindrem d'aquí a trenta, i que he tret d'aquest article de El Periódico.

    La mirada llarga és, per a mi, imprescindible en política, com explicava en aquest article del meu blog, de fa ja més de sis anys: "Política: gestionar el que és possible avui, construir el que és necessari demà. Mirada curta, mirada llarga, organització, transparència, comunitat." Un dels articles, per cert, que considero més importants dels més de mil que he escrit i que recullo sota l'etiqueta "JSJ els 10 escrits més claus".

    Gràcies Sergi per aquest article, per tants altres bons articles... i per fer possible Crític!!!

    diumenge, 13 de gener de 2019

    2019 (2/3): any de soterrament i habitatge social a Sant Feliu, de lluita contra l'abstenció i la ultradreta arreu.

    Foto d'El Periódico del 18 de gener de 2018.

    Aviat en farà un any: era el 17 de gener. Des d'aleshores, la Ponència Unitària del Soterrament no ha parat de treballar. I el Ministeri de Foment, fins al juny amb el PP i des del juny amb el PSOE, ha complert fil per randa el seu pla de treball, com va explicitar Isabel Pardo, la presidenta d'ADIF, tot just fa dos mesos.

    Durant el 2019, tindran lloc fets absolutament trascendentals, tant pel que fa a les obres del soterrament com pel que fa a la transformació urbana que Sant Feliu viurà immediatament després. Primer, resumeixo el que passarà enguany amb les obres de soterrament:
    • Aquest mes de gener, el projecte d'obres s'aprovarà definitivament. Mai (insisteixo: mai!) un projecte d'obres havia completat absolutament tot el seu tràmit administratiu.
    • Previsiblement al març, dos mesos després, ADIF licitarà les obres. Durant sis mesos, s'hi podran presentar les empreses constructores que vulguin fer les obres.
    • Previsiblement entre octubre i novembre, ADIF adjudicarà les obres a l'empresa que hagi guanyat el concurs públic convocat el març.
    • Previsiblement entre novembre i desembre de 2019, començaran les obres del soterrament.
    Tot seguit, resumeixo el que passarà amb el projecte de transformació urbana de Sant Feliu:
    • 26 de febrer: acte públic a la Sala Ibèria en què es presentaran les conclusions del procés de participació ciutadana de la passada tardor
    • Fins a mitjans de març, la Ponència Unitària debat i elabora les bases per al concurs públic d'idees per a la transformació urbana de Sant Feliu
    • 28 de març: en el ple municipal, s'aprovaran les bases per al concurs d'idees sobre el Sant Feliu de 2030 i es donarà un termini de sis mesos perquè els professionals presentin les seves propostes.
    • Octubre de 2019: el jurat previst en les esmentades bases farà una preselecció dels millors projectes presentats. Aquests s'exposaran públicament per al coneixement de la ciutadania.
    • 17 de novembre: referèndum ciutadà per decidir quin és el projecte urbanístic que ha de configurar el Sant Feliu de 2030.
    • Desembre de 2019: encàrrec formal de la modificació del Pla General Metropolità que ha de permetre la tramitació administrativa i tècnica del planejament i les obres per construir el Sant Feliu de 2030 així que acabin les obres de soterrament. 
    L'habitatge de lloguer assequible i social serà l'altre gran element que, després d'un treball llarg i d'un canvi de prioritats a l'Àrea Metropolitana, es farà visible al llarg d'aquest 2019. Perquè fer habitatge públic de lloguer quan no ho fan ni l'Estat ni la Generalitat (que en tenen les competències!), només és possible si els ajuntaments metropolitans ens posem d'acord per fer-ho. Ho vaig explicar aquí: "Crear habitatge públic de lloguer assequible: una nova política metropolitana, una prioritat de l'ÀMB", i és, sens dubte, una de les grans aportacions de l'Ada Colau com a presidenta de l'ÀMB en subscriure el pacte de govern que hi tenim els Comuns amb PSC i ERC.

    Aquest és el calendari aproximat que tindran les obres de construcció dels primers habitatges de lloguer assequible i social a Sant Feliu, bàsicament amb l'ÀMB, però no només amb l'ÀMB:
    • A l'abril, inici d'obres dels 18 habitatges de lloguer assequible i social de la 3a planta del Mercadona del Pla, adreçats bàsicament a joves i a famílies ateses pels serveis socials. En el decurs de les obres, s'afegiran els 14 habitatges de la 4a planta, comprades recentment per l'Ajuntament
    • Al novembre, inici de les obres de 47 habitatges bàsicament de lloguer assequible i social de l'edifici ubicat al carrer Anselm Clavé, davant de l'Escola Salvador Espriu. 
    • Al novembre també, inici de les obres de 77 habitatges amb serveis per a gent gran al Mas Lluí. Tan important com això, és que els habitatges en propietat dels avis i/o àvies que vagin al nou edifici del Mas Lluí, hauran d'anar a la Bossa d'Habitatge, cosa que voldrà dir que incorporarem desenes de nous habitatges al lloguer assequible i social.
    És a dir, la tasca prèvia d'ajustar el planejament urbanístic, coordinar amb l'Àrea Metropolitana, trobar promotors, etc, que hem fet entre 2016 i 2018, culminarà amb l'inici d'obres al 2019 i l'acabament entre finals de 2020 i inicis de 2021 de més de 100 habitatges de lloguer assequible i social de titularitat municipal o metropolitana. No és molt: tenim un parc de més de 18.000 habitatges, però és una passa importantíssima, perquè en aquests moments es poden comptar amb els dits d'una mà, i sort en tenim dels propietaris que posen el seu pis a lloguer en mans de la Bossa d'Habitatge i que, en aquests moments, són prop d'un centenar. Una passa importantíssima que només és això: una primera passa. N'hauran de venir altres, per mitjà de normatives municipals similars a la de Barcelona (30% d'habitatge protegit en totes les noves promocions privades d'una certa dimensió) i, sobretot, pel nou sòl edificable que sorgeixi en els solars públics disponibles després de les obres de soterrament de les vies.

    Ni seré l'alcalde que posi la primera pedra del soterrament a finals del 2019 ni seré l'alcalde que lliuri els primers habitatges públics de lloguer a finals de 2020, però, amb la Lídia... com si ho fos! La Lídia ha treballat fa anys colze a colze amb mi en tots dos temes, i els seus coneixements, preparació i experiència són la millor garantia de continuïtat i èxit dels treballs actualment en marxa.

    2019 serà, doncs, l'any del soterrament i l'habitatge de lloguer, dues prioritats personals meves i del partit on milito, Iniciativa, que forma part amb altres organitzacions i persones de Sant Feliu en Comú. Per culminar el meu treball (deixeu-me que parli en primera persona...) d'anys en aquests dos punts, per a mi és imprescindible que en tingui la màxima responsabilitat qui més s'hi ha deixat les banyes: els Comuns. Per això, quan arribi la campanya d'aquí a poc més de cent dies, demanaré el vot per a la Lídia i per a Sant Feliu en Comú.

    I em deixaré la pell (permeteu-me ara l'exageració...) per afavorir al màxim la participació de massa persones que tradicionalment s'abstenen a les municipals... com si la cosa no anés amb ells. A les municipals de maig, tindrem per primer cop una candidatura d'extrema dreta a Sant Feliu i tindrem diverses candidatures que, com a Andalusia, estaran "sin complejos" per pactar amb l'extrema dreta. Tindrem també candidatures amb molt més discurs nacional (que és comprensible...) que local (..que no és convenient per a la ciutat). Al maig treballarem contra l'abstenció i contra qualsevol combinació que inclogui l'extrema dreta, però sobre tot treballarem en positiu, a favor. A favor de la millor transformació urbana de la ciutat després del soterrament, a favor de l'habitatge de lloguer assequible i social, a favor de la cohesió social, a favor de la igualtat de drets, deures i oportunitats de totes les persones que formem Sant Feliu, a favor de tots els nostres infants, adolescents, homes i dones i gent gran, a favor d'un espai públic i de qualitat a tots els barris, a favor d'una ciutat per viure i per treballar... a favor d'un Sant Feliu ben planificat, ben gestionat, dialogant, actiu i equitatiu!!!

    dilluns, 7 de gener de 2019

    2019! (1/3)


    Aquesta foto és de fa justament 40 anys: dos dels meus grans referents en la política, en Cesc Baltasar i l'Àngel Merino, en plena campanya electoral de les primeres eleccions municipals democràtiques després de la dictadura franquista. Era l'abril de 1979. En vaig parlar, fa justament deu anys, en aquest article.

    Aquest any commemorarem els 40 anys d'ajuntaments democràtics, que coincidiran amb les onzenes eleccions per triar el govern municipal. En les deu que hem fet fins ara, els homes i dones que recollim el bagatge polític d'en Cesc i l'Àngel, hem guanyat en nou eleccions, i només vam perdre les de 2007. Aquest 2019, 40 anys després, les idees d'aquells homes i dones del PSUC i de l'OEC tindran continuïtat en la candidatura de Sant Feliu en Comú i en la persona de la Lídia Muñoz.

    També farà 80 anys del final de la Guerra Incivil. Sant Feliu va caure en mans dels franquistes el 25 de gener de 1939, i la Guerra va acabar tan sols tres mesos després, l'1 d'abril, amb aquell fatidic "En el día de hoy, cautivo y desarmado el ejército rojo...."

    Dues efemèrides també es commemoraran enguany. Una, tindrà molt ressò mediàtic, la que es celebrarà el 20 de juliol: 50 anys de l'arribada de l'home a la Lluna, una arribada amb múltiples lectures, des del desenvolupament de la ciència i la tècnica, fins al pols dels Estats Units amb la Unió Soviètica per a l'hegemonia científica, cultural i política. Se'n parlarà i molt, durant aquest 2019.

    I l'altra, que tindrà poc ressò mediàtic, però que encara és un referent ideològic i emotiu per a molta gent de la meva generacìó: el triomf de la Revolució Cubana, de la qual es commemora el 60è aniversari. Que bonica és aquesta cançó de Carlos Puebla, rememorant aquells moments:


    Sis dècades després, en un món que té poc a veure amb la revolució cubana del 1959 o la revolució espartaquista alemanya de 1919, continua sent imprescindible la formulació d'una alternativa política i també essencialment econòmica que situï el desenvolupament digne del 100% de la humanitat (i no l'enriquiment il·limitat i obscè d'un exclusiu i excloent 1%) com a motor i raó de funcionament del sistema. Jo ja no crec en fidels ni insurreccions armades, però sí en la necessitat de construir una alternativa econòmica i política que respongui a criteris de llibertat, igualtat i fraternitat en un món globalitzat i en ple segle XXI. No sé ni el nom d'aquesta alternativa i tan sols entreveig les mans que han de construir-la (a Catalunya, els Comuns: per això en formo part), però estic convençut que és imprescindible construir-la. No crec que això sigui demanar... la Lluna!

    dissabte, 29 de desembre de 2018

    Rotundament sí, amb tramvia!


    Foto de la nota de premsa de la Generalitat.
    Dijous 27 de desembre: darrer acte oficial de l'any 2018. Amb un tema important en el fons i en les formes. En el fons, perquè és un nou acord en el procés que ha de permetre la transformació urbanística de la nostra ciutat un cop estiguin soterrades les vies. En les formes, perquè és un nou acte d'unitat política santfeliuenca entorn aquest procés de trasnsformació.

    Vam tenir una trobada institucional amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que és també president de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i que signa a la foto inferior el document acordat, el secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Sr. Isidre Gavin (al seu costat en les dues fotos), el director general d'aquest àmbit, amb qui hem treballat colze a colze durant molts anys, Sr. Javier Flores (segon per l'esquerra a la foto de dalt) i el director general de l'ATM, Sr. Pere Torres (primer per l'esquerra de la foto superior). Per part municipal, vam tenir una primera reunió amb la regidora que més està treballant el tema des que en té la responsabilitat al 2011, la  meva principal col·laboradora en aquest i altres temes, Lídia Muñoz, el regidor de Mobilitat, Josep Maria Rañé, i la portaveu del PDCat, Rosa Maria Martí. A la signatura del conveni i posterior nota de premsa s’hi van afegir Silvestre Gilaberte i Eli Ortega, portaveus de Veïns per Sant Feliu i Partit Popular, respectivament.

    El desenvolupament de la trobada es pot consultar a la nota de premsa de l’Ajuntament i el resum del contingut del document es pot consultar a la nota de premsa de la Generalitat. En aquest escrit, em vull centrar en rebatre tres arguments que algunes persones han expressat en comentaris a facebook i que, tot i que cada vegada menys, s’expressen en alguns actes públics, reiterant i completant arguments que ja vaig explicar fa uns mesos.

    En concret, vull rebatre tres tipus d'arguments que encara sento en algunes persones contra el tramvia:
    • Qüestionant l’obra: el tramvia també és una barrera; traieu unes vies per posar-ne unes altres, etc.
    • Qüestionant la seva necessitat: per quèvoleu el tramvia, si ja arriba a Sant Feliu?
    • Qüestionant la manca de participació: tan democràtics que sou, a qui heu consultat sobre el tramvia? per què no feu un referèndum?
    Sobre l’obra.
    De debò que es pot afirmar que el tramvia és una barrera com el tren???
    A data d'avui, desembre de 2018, les es vies del tren es poden travessar només així:
    • En transport públic: per Sànson i per Manso, als dos extrems de Sant Feliu.
    • En cotxe: aquests dos punts, més la Riera de la Salut, més Verge de Montserrat i el pas a nivell les estones que les barreres estan aixecades.. Aquests són, a més, els únics punts accessibles per a les persones amb mobilitat reduïda. Només cinc punts en 1,5 km.
    • A peu: els cinc punts anteriors, més el pont verd, el del pas a nivell i el del carrer Sant Llorenç, més el túnel de la plaça de l’estació: tots ells impossibles per a persones amb mobilitat reduïda. Tot plegat. nou punts en 1,5 km.
    En canvi, el traçat del tramvia es podrà travessar, a peu pla en tot el seu recorregut, sense murs verticals d'una mitjana de tres metres d'alçades i vint metres de vies, travesses i pedres:
    • Riera Pahissa, a peu pla a banda i banda, i permetent la reordenació del trànsit des de la rotonda del Trambaix fins a la rotonda que dóna a la zona esportiva del Barça, ja a Sant Joan.
    • Laureà Miró completada,
    • Joan Maragall amb carrer Terrisser,
    • Sant Llorenç amb Santiago Russinyol,
    • Pi i Margall fent un nou carrer fins enllaçar amb Girona i delimitant l’espai d’ampliació del Complex,
    • Verge de Montserrat a peu pla a banda i banda,
    • Passeig Bertrand amb Llorenç Martí
    • Passeig Nadal amb Roses
    • Carrer de Dalt amb Comte de Vilardaga i amb carrer Santa Creu
    • Riera de la Salut a peu pla a banda i banda,
    • Carrer Hospitalet amb carrer Picasso, sense el pont verd,
    • Carretera de la Sànson, a banda i banda,

    Totes aquestes dotze noves cruïlles seran a peu pla i accessibles per a tothom a peu, cotxet, cadires de rodes, etc.. Amb cotxe i amb transport públic, es podran fer els girs i moviments que es determinin en les idees que proposaran els professionals que es presentin al concurs, i que finalment votarem tots els santfeliuencs i santfeliuenques que volguem votat el proper 17 de novembre.

    Totes aquestes cruïlles i, de fet, tot el 1,5Km de vies que se soterraran, tindrà la corresponent senyalització i la corresponent regulació semafòrica. De fet, com ja té la rotonda del final de línia de la T3, sense que aquest punt plantegi especial dificultat en el mapa d'accidentalitat de Sant Feliu. Clar que caldrà mirar a banda i banda abans de creuar d'una vorera a l'altra... però ni més ni menys que per vigilar que no passin cotxes o autobusos! Si els possibles accidents fossin un argument contra el tramvia, també haurien de ser-ho contra la mobilitat de qualsevol vehicle a motor...

    Sobre la necessitat.
    Hi ha qui diu que el Trambaix ja arriba a Sant Feliu i que, per tant, qui vol utilitzar-lo ja pot fer-ho sense necessitat d'ampliar-ne el recorregut. El fet és que, però, el Trambaix "no arriba" a Sant Feliu perquè, com que està a l'altra banda de la riera Pahissa, la parada es reparteix entre els municipis veïns de Sant Just Desvern i Sant Joan Despí (com també el "pas" que en surt, i en què, donat el compromís del Ministeri de Foment, ja no farem les obres que explicava aquí).

    Al marge de l'anècdota que, tècnicament, el Trambaix arriba a les portes de la nostra ciutat, però no la traspassa, la necessitat de l'ampliació del Trambaix es basa en dos aspectes en què els vuit grups municipals que formem el consistori hem coincidit de manera clara:
    1. la necessitat de dotar de més opcions de transport públic proper i accessible a milers dels nostres conciutadans i conciutadanes,
    2. la necessitat de l'increment i la prioritat del transport públic per fer front a la contaminació de l'aire i als seus efectes sobre la salut de les persones i sobre el canvi climàtic.
    Les noves dues parades compleixen perfectament les dues funcions. La primera nova parada, justament a sobre de la futura estació soterrada, permetrà un intercanvi ràpid entre tren, tramvia i autobusos, constituint un punt important d'intermodalitat, un criteri fonamental en la planificació del transport públic. La segona nova parada, que se situarà a l'entorn de l'actual pont verd, permetrà acostar el tramvia als prop de quinze mil persones que viuen als barris de la Salut, Can Maginàs i Can Calders, facilitant l'accés al transport públic a prop d'una tercera part del conjunt de la població de Sant Feliu. Poca broma.

    D'altra banda, el conjunt dels municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, tant per convicció pròpia com per imperatiu de la Unió Europea, hem d'adoptar mesures concretes i efectives contra la contaminació atmosfèrica i per la qualitat de l'aire que respirem. En aquestes mesures, destaca l'increment i la prioritat del transport públic: l'aposta pel tramvia, complementant les xarxes ferroviàries de tren i de metro i a un cost d'inversió enormement menor, és estratègica en aquest sentit. Cal entendre en aquest sentit dues millores en la xarxa que ens afectaran de manera molt directa i positiva. i reforça la convicció que cal apostar pel tramvia:
    • el pas del Trambaix per la carretera Laureà Miró per dins de Sant Just i d'Esplugues, obra que es troba ja en període de redacció de projectes un cop aprovada pels respectius ajuntaments,
    • la connexió entre el Trambaix i el Trambesós, cada vegada amb més suport institucional i ciutadà, i de la qual ja vaig parlar el mes de març aquí.
    Sobre la participació ciutadana.
    Aquest és un tema important per a mi: què cal i què no cal sotmetre a consulta de la ciutadania? Fa més de deu anys, vaig fer aquest escrit, que considero plenament vigent: "Els límits democràtics de la participació ciutadana". De manera resumida, exposava la meva convicció (de llavors i d'ara), que hi ha dos elements que no es poden sotmetre a consulta, a negociació, etc:

    • els drets humans
    • els compromisos electorals refrendats a les urnes.
    Primer tema: drets humans. Fa un any i mig, amb motiu de la manifestació de "democracia nazional" a Sant Feliu contra el dret dels nostres veïns i de les nostres veïnes de religió musulmana a tenir un espai de culte, ja vaig dir que els drets humans no es negocien, encara que hi hagi 50.000 signatures, perquè no és una qüestió de religió, sinó d'estricte respecte als drets humans i la democràcia.

    Segon tema: compromisos electorals. Quan uns partits es presenten a unes eleccions amb un programa que inclou un seguit de propostes, és per tirar endavant aquestes propostes. Quan, a més, les eleccions es guanyen, la proposta política d'un partit es converteix (o s'hauria de convertir) en un compromís vinculant amb la ciutadania. Per a mi, és absolutament inadmissible portar unes propostes en un programa electoral i oblidar-se'n quan s'és al govern. Tots els partits polítics que hi ha al consistori portaven al seu programa electoral (en les darreres eleccions municipals i/o en les anteriors) la implantació del tramvia a Sant Feliu un cop les vies del tren estiguessin soterrades. Vam rebre, per tant, un encàrrec explícit en aquest sentit, que és un compromís ferm amb la ciutadania que va votar a qualsevol dels partits que avui tenim representació al Ple municipal.

    Espero que s'entengui que una consulta ciutadana no pot tenir més importància o esmenar la plana a un compromís electoral refrendat a les urnes. Per què... si no, de què serviria fer propostes a la ciutadania, plantejar visions globals de ciutat en programes electorals, si després poguessin ser modificades o anul·lades en processos concrets amb una participació normalment molt inferior???

    Per totes les raons esmentades, en la meva opinió personal, en l'opinió del meu partit, del govern de la ciutat, i del conjunt del consistori:
    • el soterrament elimina la divisió urbanística de Sant Feliu i permet una nova avinguda, en la qual el tramvia no genera cap element de divisió ni de barrera.
    • la implantació del tramvia incrementa l'oferta de transport públic a Sant Feliu, aspecte fonamental per garantir el dret a la mobilitat i lluitar contra la contaminació de l'aire.
    • la implantació del tramvia és un compromís electoral del conjunt de les forces polítiques de la nostra ciutat que ja ha estat refrendat pel conjunt de la ciutadania les urnes.
    Tots aquests elements es recullen de manera molt clara en un document que és fonamental, que marca el full de ruta unitari que estem seguint, i que l'Ajuntament ha presentat i difós de manera transparent en tot moment, i que va ser aprovat per la Ponència Unitària del Soterrament en la seva sessió del 15 de març de 2018: "Document base del soterrament i de la transformació urbana de Sant Feliu".


    divendres, 28 de desembre de 2018

    Una consulta ràpida i simultània a les enquestes municipals des de 2006.

    Per a qui tingui interès, adjunto els resums de les quatre enquestes que ha fet GESOP per a l'Ajuntament de Sant Feliu des de 2006. Com que es poden passar les pantalles de cadascun dels quatre resums sense sortir de l'escrit, les comparacions són molt fàcils i permeten veure l'evolució del que som i del que opinem en un període de setze anys... que no està gens malament. Frikis de l'estadística i l'anàlisi comparada... endavant!

    2018:


    2014:


    2010:


    2006: