Tanta desigualtat, és inevitable o és inadmissible? (2)
( Leer en castellano ) En un mateix dia, l'1 de juliol, La Vanguardia publicava aquestes dues notícies. En una Espanya de gairebé 50 milions d'habitants, hi ha un milió de persones que tenen més d'un milió d'euros, i hi ha tres milions de persones que no tenen assegurats tres àpats al dia. Tu aquesta immensa desigualtat la trobes inevitable o inadmissible? Hi ha persones que la troben inevitable. No els agrada que hi hagi gent pobra, però és inevitable perquè -diuen- són persones que no han estudiat o treballat prou, que han pres males decisions, que es conformen amb poc, que no s'han esforçat gaire a la vida, que han estirat més el braç que la màniga, o que han tingut mala sort. Per a les persones que troben inevitable la desigualtat, tot és qüestió d'esforç, mèrit i decisions individuals, ja que la llibertat de mercat ofereix oportunitats a tothom. L'administració pública hi ha d'intervenir el mínim possible, i l'atenció als pobres de solemnitat l...
