dimecres, 14 de novembre de 2018

D'on surten i a què es destinen els 751M€ de l'Àrea Metropolitana? (i també nocions bàsiques sobre l'ÀMB)

Hi ha moltes persones que no en són conscients, però molts dels serveis públics que utilitzem dia a dia tenen com a responsable una administració local... que no és l'Ajuntament:
  • qui gestiona el transport públic, tant l'interurbà com les línies SF1, SF2 i SF3?
  • qui s'encarrega actualment que l'aigua surti per l'aixeta cada vegada que l'obrim?
  • què se'n fa de les escombraries un cop l'Ajuntament les recull cada vespre?
  • qui protegeix els nostres espais naturals, com Collserola o el Parc Agrari? o de les platges del litoral on ens banyem, des de Tiana fins a Castelldefels?
  • qui protegeix el nostre medi ambient, des dels abocaments fins a la contaminació?
  • qui està fent possible actualment una política pública d'habitatge, en absència del Govern d'Espanya i del de la Generalitat?
  • qui està posant les bases per a una nova política pública energètica, des de la perspectiva del bé comú i la transició energètica i del benefici a la ciutadania?
La resposta a totes aquestes qüestions és: l'Àrea Metropolitana de Barcelona (ÀMB). Gestiona de manera conjunta un seguit de serveis bàsics que seria pràcticament impossible (i molt més car i ineficient) si els ajuntaments ens en féssim càrrec individualment.


En aquest escrit de fa tres anys i mig, explicava què era l'Àrea. En faig un brevíssim resum:
  • L'Àrea Metropolitana de Barcelona està formada per 36 ajuntaments: Badalona, Badia, Barberà, Barcelona, Begues, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola, Cervelló, Corbera, Cornellà, el Papiol, el Prat, Esplugues, Gavà, l'Hospitalet, la Palma de Cervelló, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, Ripollet, Sant Adrià, Sant Andreu, Sant Boi, Sant Climent, Sant Cugat, Sant Feliu, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles i Viladecans.
  • L'ÀMB està regulada per la Llei 31/2010, del 3 d'agost, de l''Area Metropolitana de Barcelona. El seu article 14 estableix les competències de l'ÀMB: a) Urbanisme, b) Transport i mobilitat, c) Aigües, d) Residus, e) Medi ambient, f) Infraestructures d'interès metropolità, g) Desenvolupament econòmic i social, i h) Cohesió social i territorial.
  • L'ÀMB té, com a òrgans de govern, la Presidència, el Consell Metropolità (equivalent al ple de l'Ajuntament) i la Junta de Govern. Tot i que no és preceptiu legalment, la presidència de l'ÀMB l'exerceix l'alcaldessa de Barcelona, la companya dels Comuns Ada Colau. El govern està constituït pels Comuns (dels quals formem part els regidors i les regidores d'ICV), el PSC i ERC. A l'oposició, hi ha el PDCat, la CUP, el PP i Ciutadans. A l'Àrea, sóc el portaveu dels Comuns al Consell Metropolità i formo part de la Junta de Govern. També formo part de la Comissió Executiva, que prepara els assumptes que es porten a aprovació a Junta de Govern i Consell Metropolità.
  • El finançament de l'ÀMB està fixat per l'article 40 de la Llei de l'Àrea. Els ingressos més importants provenen de: a) els pressupostos generals de l'Estat, b) les aportacions de cadascun dels 36 ajuntaments basades en l'IBI (en el cas de Sant Feliu, 2,12M€ el proper 2019), c) el tribut metropolità, que paguem els ciutadans de l'ÀMB (antigament conegut com a "recàrrec metropolità del transport"), d) les taxes pels serveis prestats (en el cas del sanejament, hi ha una part que paguem dins del rebut de l'aigua), e) els cànons per concessions (Aerobús, societat mixta d'aigües, etc), f) transferències d'altres administracions (Generalitat, Agència Catalana de l'Aigua, etc) i g) altres ingressos propis. Tot seguit, informant del pressupost de 2019, es pot veure la dimensió d'aquests ingressos.
  • El Grup ÀMB inclou empreses tan importants com TMB (autobusos urbans i metro), l'Impsòl (responsable de la política metropolitana d'habitatge), l'Institut Metropolità del Taxi i altres organismes. El pressupost agregat de tot el grup és de 1.794M€ per a l'any 2019, el tercer més gran de Catalunya, després de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. En aquest escrit, però, em refereixo només al pressupost estricte de l'Àrea Metropolitana, no de la globalitat del grup.
D'on surten 751 milions d'euros per a 2019?
Com a administració pública que és, l'estructura pressupostària de pressupostos de despeses i d'ingressos, ordinaris i per a inversions, ordenada per capítols de despesa és la mateixa que per al pressupost de l'Ajuntament. El pressupost complet de l'ÀMB es pot consultar aquí.


Capítol 1: Impostos directes.
Es tracta del tribut metropolità, que fins ara es girava als 18 municipis que tenien integració tarifària i formàvem part de la Zona 1, i que a partir de 2019 es girarà als 36 municipis, donat que (com reclamaven els ajuntaments!) , tots ells s'incorporaran a la Zona 1 i es beneficiaran de la integració tarifària. És l'aportació directa dels ciutadans i les ciutadanes al finançament dels serveis de transport públic, medi ambient, habitatge, etc. que he exposat més amunt que gestiona l'ÀMB. El sanejament d'aigües brutes i la gestió de residus es financen bàsicament amb la taxa que explico en l'apartat del capítol 3.

Com l'IBI, es calcula amb un tipus sobre el valor cadastral, bonificat per acord del ple de l'ÀMB. Tothom en rep al càrrec a primers de juliol:

Capítol 3: Taxes.
Aquest capítol agrupa una multitud de taxes per serveis que presta l'ÀMB. La taxa més important és la TMTR (taxa metropolitana de tractament de residus), que paguem tots en el rebut de l'aigua i es dedica íntegrament al sanejament d'aigües brutes (finança, per exemple, la depuradora de Sant Feliu) i a la gestió de residus. Al 2019, té una previsió de 124,9M€,

El conjunt de taxes vinculades als serveis prestats per la gestió de residus en les plantes de reciclatge genera entorn de 30M€. El conjunt de taxes vinculades als diversos tiquets i targes de transport públic genera entorn de 20M€. La resta de taxes vinculades als diferents serveis de l'ÀMB completa els 186,7M€ d'aquest capítol.

Capítol 4: Transferències corrents.
Més de la meitat del pressupost de l'ÀMB ve de transferències corrents d'altres administracions públiques: 396M€ de 751M€.

La més important és la transferència dels Pressupostos Generals de l'Estat: 119,1M€. La segona, és la que l'Autoritat del Transport Metropolità transfereix a l'ÀMB per a les polítiques del transport públic metropolità: 99M€. I la tercera, és l'aportació que fem els 36 ajuntaments perquè l'ÀMB gestioni els serveis que tenim compartits i que he exposat més amunt: 69M€ (dels quals 2,12M€ corresponen al nostre Ajuntament per als serveis comuns que tenim compartits). Per fer un repàs de les transferències que superen els 10M€, l'Agència Catalana de l'Aigua transfereix 30M€ a l'ÀMB perquè sigui aquesta qui gestiona les infrastructures de sanejament de l'aigua en el seu territori.

Per a la resta de transferències corrents inferiors a 10M€ (i que responen a serveis molt diversos: des de la gestió de les rondes del Litoral i de Dalt fins a serveis portuaris), cal anar directament al pressupost de l'ÀMB. La meva intenció en aquest escrit és fer una presentació al ciutadà o ciutadana interessats en saber com funciona una institució tan important i mostrar aquesta importància... no entrar en el detall minuciós, que s'escapa al que jo pretenc.

Capítol 5: Ingressos patrimonials.
Bàsicament són els cànons per a dues concessions: Aerobús i bus turístic, per import de 20M€, i el cànon d'Abemcia (Empresa Metropolitana del cicle Integral de l'Aigua), per un import de 15M€, un cànon vinculat a un model de gestió de l'aigua amb què ICV-EUiA i els Comuns estem en desacord i amb diversos litigis en curs. La resta d'ingressos per aquest concepte completen els 38,4M€ que preveu el pressupost.

Capítol 7: Transferències per a inversions.
Són diners que transfereixen l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) o l'Agència Catalana de Residus (ARC) per fer inversions en les instal·lacions que presten serveis en aquests dos àmbits.


A què es destinen 751 milions d'euros per a 2019?
Capítol 1: Personal.
Un dels criteris de funcionament d'una administració local de segon nivell (és a dir, que dóna suport al primer nivell: els ajuntaments) és limitar la seva pròpia estructura de personal. En el cas de l'ÀMB, per sota del 5% del global del pressupost de despeses, complint tant els compromisos amb els ajuntaments com els acords amb la representació sindical.

Capítol 2: Béns corrents, i capitol 4: Transferències corrents.
Aquests són els dos grans capítols que preveuen el finançament dels serveis metropolitans: sumen 607 dels 751M€ del total del pressupost de 2019. En el capítol 2 hi ha la prestació de serveis que gestiona o contracta directament l'Àrea, i en el capítol 4 hi ha les transferències a organismes en què participa l'Àrea, però que no contracta o gestiona directament.

La despesa més important de l'ÀMB fa referència als diversos aspectes de la mobilitat i el transport, amb un import global aproximat de 300M€. Inclou el cost del transport públic metropolità (totes les línies urbanes i interurbanes que passen per Sant Feliu, per tant), la tarifació social i la tarja rosa per als usuaris i les usuàries del transport públic, les polítiques de suport a la mobilitat sostenible, el transport nocturn, etc.

La segona despesa més important fa referència a la gestió dels residus, per un import aproximat de 170M€. Inclou la gestió dels ecoparcs , les polítiques de minimització de residus, la recuperació de l'antic abocador de residus del Garraf, etc.

Seguint per volum de despesa, la tercera despesa més important és el cicle integral de l'aigua, amb un import aproximat de 65M€. La resta, fins a 606M€, respon a una diversitat de conceptes que recomano consultar directament al web de l'Àrea: manteniment dels parcs metropolitans, manteniment de les platges metropolitanes, manteniment de les rondes, transferències als ajuntaments per a les polítiques socials i per als programes contra la pobresa energètica, i un llarg etcètera.

Capítols 3 i 9: interessos i amortització dels préstecs concedits a l'ÀMB.
Els capìtols 3 i 9 serveixen per finançar les inversions. Són, respectivament, els interessos i les amortitzacions dels préstecs que té l'Àrea. Aquests capítols tenen un pes baix en el pressupost de l'ÀMB: 576m€ i 5,37M€, respestivament. Això es deu a finances sanejades amb escàs recurs als préstecs per finançar inversions, que es nodreixen bàsicament del pressupost ordinari. Això fa que l'endeutament sigui baix: segons les darreres dades públiques pròpies, el deute total de l'Àrea a 31/12/2017 era de 36.997.250€, la qual cosa mostra un endeutament molt baix: donat que els ingressos corrents de l'any passat van ser de prop de 617M€, la ràtio d'endeutament és molt baixa, només del 6% (deute total en relació a ingressos corrents, 37/617).

Capítols 6 i 7: inversions reals i transferències per a inversions.
El capítol 6 es refereix a les inversions que fa directament l'ÀMB: 40,5M€. El capítol 7 es refereix a les transferències que fa l'ÀMB a altres administracions (principalment als ajuntaments metropolitans) per cofinançar les inversions que aquestes impulsen: 56,3M€ l'any que ve.

Per què els Com
uns valorem positivament aquest pressupost?
Com a portaveu del nostre grup metropolità, el qual és coautor i coresponsable del pressupost que vam aprovar el 30 d'octubre, vaig explicar el per què del nostre vot favorable. I no ho vaig fer entrant en els números, sinó exposant els objectius, la raó de ser, dels números que estàvem aprovant. En la meva tesi d'anar al moll de l'os, de veure el bosc i no perdre's per les branques...

Ho vaig fer, a més, des d'una perspectiva global: es tracta del darrer dels quatre pressupostos del mandat, i es tracta de veure si ha donat resposta als principals compromisos dels Comuns en aquests quatre anys:

1. Prioritzar i consolidar polítiques socials. 
Treballant colze a colze amb els ajuntaments des de la perspectiva de garantia de drets per a tota la ciutadania de l'ÀMB. Un objectiu prioritari que es concreta en els programes per fer front a la pobresa energètica, de suport a les polítiques socials locals, a les polítiques d'exempcions tributàries en aigua i residus a les famílies en risc de vulnerabilitat, als plans d'accessibilitat i de garantia de la mobilitat, etc.

2. Posar les bases per a una política metropolitana d'habitatge de lloguer assequible i social.
Impulsant, malgrat dificultats i retards, una nova política metropolitana, marcada com a prioritària en el Pla d'Acció Metropolità que impulsem els Comuns, amb ERC i el PSC. Una nova política que es concreta sobretot en la creació d'un nou operador metropolità d'habitatge social: Habitatge Metròpoli Barcelona (HMB) i, mentre no entra en vigor, amb objectius que assumeix l'Impsòl. Un nou operador que ha de permetre la promoció i construcció d'habitatge públic de lloguer assequible i social, un objectiu que no podrien fer sols els ajuntaments metropolitans. 

(Com que afecta només a Sant Feliu, no ho vaig dir al ple de l'ÀMB, però sí és convenient en el meu blog: l'ÀMB, per mitjà de l'Impsòl, promourà l'any que ve la construcció de 34 habitatges de lloguer al carrer del Pla (obres que començaran al febrer) i de 54 habitatges (1/3 de compra i 2/3 de lloguer) al carrer Anselm Clavé (obres que començaran al setembre)).

3. Garantir una gestió eficient dels espais naturals metropolitans.
L'ÀMB té una visió de conjunt de la gestió dels espais naturals (Collserola, Garraf, Marina i parc agrari), dels eixos fluvials (Llobregat i Besòs), del litoral metropolità i de molts espais verds urbans (a Sant Feliu, gestiona i programa activitats al Parc de Torreblanca i al Parc del Llobregat). Si una política metropolitana va molt més enllà que la suma de diverses polítiques locals, és evident que les polítiques medioambientals i de protecció de l'entorn natural ha de ser, i és, una prioritat per a l'Àrea.

4. Consolidar polítiques de sostenibilitat ambiental.
Per als Comuns, l'eix verd és fonamental, i des del govern de l'ÀMB ho fem amb una triple perspectiva: el desenvolupament sostenible, la lluita contra la contaminació atmosfèrica (i per la salut!) i la lluita contra el canvi climàtic, reunides totes elles en el Pla metropolità del Clima i l'Energia. En aquesta perspectiva, el pressupost de 2019 preveu l'ampliació a tots els municipis metropolitans de la zona 1, amb el que això suposa d'impuls al transport públic metropolità, com també la posada en marxa de l'operador energètic metropolità, clau en les polítiques d'estalvi i de transició a un nou model energètic, o la posada en marxa també del nou model de gestió de residus, en la perspectiva de complir el mandat de la Unió Europea en els 36 municipis metropolitans.

5. Avançar en la transparència i la qualitat democràtica de l'ÀMB.
Tot i la seva importància, l'ÀMB és una gran desconeguda per a molts ciutadans i ciutadanes metropolitans. Calia millorar aquest coneixement i també la visibilitat i transparència de la gestió metropolitana, cosa que estem aconseguint per mitjà de l'Agència de Transparència Metropolitana.

6. Afavorir el desenvolupament econòmic i la cohesió social als municipis de l'ÀMB.
Per a nosaltres, l'ÀMB és l'àmbit de planificació i de cooperació que millor permet el coneixement exterior de l'economica metropolitana i la captació d'oportunitats i recursos per al desenvolupament sostenible, la diversificació i qualitat de la indústria i els serveis, i la generació d'ocupació de qualitat. I el pressupost de l'Àrea permet als municipis metropolitans avançar conjuntament en aquests objectius.

Finalment, els Comuns volem destacar un darrer aspecte, que també recull i fa possible aquest pressupost: el treball per aprovar, abans que acabi el mandat, el document de bases del Pla Director Urbanístic (PDU) metropolità, pas previ i imprescindible per tenir un Pla general metropolità (PGM) que superi el planejament vigent, que el temps ja ha superat llargament...... de 1976!

divendres, 9 de novembre de 2018

El pressupost municipal, els arbres i el bosc.


En el passat ple d'octubre, es va aprovar el pressupost municipal per a l'any 2019 amb el meu vot de qualitat i amb l'abstenció d'un dels dos representants de Veïns per Sant Feliu, el regidor Jordi Sospedra.

Com vaig dir al ple, va ser el meu vint-i-vuitè i darrer debat pressupostari: des de 1992 fins a 2019. ¨Dels 28 pressupostos, 4 els vaig viure com espectador i sense responsabilitat, quan ni de lluny pensava que estaria set mandats a l'Ajuntament (pressupostos de 1992 a 1995), 8 els vaig viure com a regidor d'Hisenda (de 1996 a 2003), 8 com a portaveu de l'oposició, confrontant primer amb Joan Massagué i després amb Lourdes Borrell (pressupostos de 2004 a 2011) i, finalment, 8 anys com a alcalde (pressupostos de 2012 a 2019).

Vaig voler fer un seguir d'agraïments per un treball que he seguit durant tant de temps:
  • als tècnics de l'àrea econòmica: des d'intervenció i secretaria fins a l'oficina del pressupost i a la gerència municipal.
  • als gestors del pla de treball i el pressupost de cada departament, des dels tècnics fins al personal administratiu que porten els registres comptables de cada regidoria,
  • als regidors d'Hisenda que han treballat amb mi en aquesta darrera etapa: primer amb el convergent Manel Carrión (2011-15) i actualment amb el socialista Josep Maria Rañé (2015-19)
I finalment, després d'escoltar les set intervencions dels portaveus i regidors que van prendre la paraula, i aprofitant que era el meu darrer debat pressupostari, vaig fer una reflexió final que alhora era una demanda: 
  1. tots vostès han parlat de tal arbre o tal altre... però cap de vostès ha fet una anàlisi del conjunt del bosc
  2. a set mesos de les municipals, a Sant Feliu li convé una reflexió i unes propostes globals sobre "el bosc", sobre el model de ciutat, sobre la visió de conjunt que uns i altres en tenim, i no li aporta res una discussió sobre "tal arbre o tal altre", sobre aspectes puntuals, sobre temes del dia a dia que no signifiquen res sobre el rumb que uns i altres volem donar a Sant Feliu.

Per què vaig fer aquestes peticions a tots els portaveus i regidors?
Amb les dues reflexions que acabo d'exposar, vaig acabar la meva intervenció en el ple. Però aquí, amb més temps i amb una perspectiva de conjunt, en el meu blog, vull plantejar la meva visió de com va anar el debat del darrer pressupost del mandat en què ens trobem. El debat del pressupost de 2020 es farà, amb tota certesa, amb una nova alcaldessa a Sant Feliu.

El que més em va sorprendre és que totes les persones que van parlar ho van fer en termes globalment positius del pressupost, sobretot pel seu contingut social i per les inversions. Com que amb els elements centrals del pressupost hi estaven d'acord i no els van posar en discussió ("el bosc"), cada persona que va intervenir va posar l'accent en algun aspecte concret amb què justificar el seu vot contrari ("tal arbre o tal altre"). A més, en un pressupost que és el darrer i simplement tanca el Pla d'Actuació del Mandat i deixa els comptes municipals en molt bones condicions, com molt bé va explicar el regidor d'Hisenda, Josep Maria Rañé.

Em va sorprendre perquè, a més, amb el regidor d'Hisenda, hem mantingut reunions amb tots i cadascun dels sis grups de l'oposició, tant per explicar el pressupost com per negociar la possible incorporació d'alguna proposta que permetés el seu suport o, com a mínim, la seva abstenció. Només el grup del PDCat va demanar una segona reunió per negociar el seu suport al pressupost de 2019: cap altre grup ens va demanar obrir un procés o de més informació o d'aportació de propostes.

El "no" als pressupostos va tenir, doncs, en la meva opinió, molt poc del que ha de ser un bon debat pressupostari: com faria servir el meu grup 44,2M€ per avançar en la direcció del Sant Feliu que pretenem i que expliquem? Per contra, es va centrar en si aquests cent mil euros, en si aquella partida... A l'espera de l'acta del ple, el resum del debat pressupostari es pot seguir en aquest enllaç del Fet a Sant Feliu o en aquesta ressenya del web municipal. En el meu propi "resum", òbviament subjectiu i sense voluntat de ser exhaustiu, el "no" als pressupostos, mancat d'una anàlisi global i d'una exposició del rumb que els hauria d'orientar, es va justificar:
  • en alguns desacords parcials (la forma de contractació de cinc policies, els criteris de manteniment o la no reducció de l'IBI, en el cas del regidor Luis Serrano; el descontentament amb temes com el cementiri o les auditories de serveis i també el tema de l'IBI, en el cas del regidor Silvestre Gilaberte; la no rebaixa de la pressió fiscal, l'excessiva dependència del totxo o el poc estalvi net, en el cas del PDCat;...)
  • pel costum, com va explicar Ciutadans, votant en contra perquè aquest pressupost és "un recauchutado de los presupuestos anteriores", que també van votar en contra
  • per discrepància en el mètode, com és el cas d'ERC, en què va justificar el vot contrari per no haver seguit la metodologia de pressupostos participatius que defensen (però que no expliquen, tot s'ha de dir), com ha exposat l'Oriol al seu blog
  • o pel context general, sense centrar la mirada en Sant Feliu, com és d'esperar en un debat d'aquesta mena. Va ser el cas del Partit Popular, com l'Eli explica també al seu blog: "no podemos ser la muleta de un gobierno que hace guiños a los separatistas".

És a dir... pel mal estat d'algun arbre, perquè ja havien dit que el bosc no els agrada, perquè no m'agrada com regueu el bosc o perquè el temps no és el que hauria de ser..... però sense dir quin és el bosc que tenen al cap, quin és el bosc que proposen, que defensen, que somien, que els apassiona... I a sis mesos i mig de les eleccions municipals, el que Sant Feliu ("el bosc") necessita no és que es busquin pegues al model de ciutat que gestionen altres... sinó que s'expliquin i es confrontin clarament les diverses visions o models de Sant Feliu que hom aspira a liderar, a governar, a gestionar. 

Que els arbres, en definitiva, no ens amaguin el bosc!

    dijous, 8 de novembre de 2018

    Escoltar i enraonar. Amb tothom que hi havia, el 04/11, a la plaça de la Vila.

    Finalment, el diumenge 4 de novembre, la plaça de la Vila va viure un fet inèdit: dues manifestacions a banda i banda de la plaça, separades per dos vehicles dels Mossos d'Esquadra i unes barreres. La imatge no convidava a l'optimisme. Però requereix una anàlisi serena i completa, perquè és evident que l'aspiració a una major seguretat és una aspiració compartida i el respecte majoritari als valors democràtics també.

    Al vespre, vaig veure a Twitter aquest fil d'en Jordi Muñoz, un jove de Sant Feliu, de només 23 anys, monitor d'esplai i que es va passejar en les dues bandes de la plaça:


    Personalment, valoro i agraeixo molt que un jove que té una responsabilitat educativa en el lleure, hagi fet i compartit una anàlisi d'aquest nivell, que comparteixo fil per randa. El camí que proposa aquest jove monitor d'esplai és, n'estic convençut, el camí que cal seguir. I el que seguiré.

    Jo mateix, aquell mateix vespre, vaig penjar les meves primeres impressions al meu mur de Facebook:


    A la mateixa concentració, vaig poder acordar amb un representant dels organitzadors una reunió, el més aviat possible. La vam tenir ahir, dimecres 7 de novembre. Va durar dues hores i mitja. I va començar amb un document, en clau molt propositiva, on plantejaven aquestes peticions:


    En vaig sortir content: tres ciutadanes (que van portar bàsicament la reunió) i tres ciutadans, reunits amb dos dels seus representants i amb el servidor públic responsable de la Seguretat Ciutadana. Això sempre, sempre, és bo. Ho vaig explicar a l'endemà aquí:


    Com més va, més convençut estic que aquesta reunió s'hauria hagut de fer abans. Com que la vida no té el botó de rebobinar, seure a parlar amb tothom, primer per separat i després a la mateixa taula, ha de ser el camí a seguir en endavant, per avançar conjuntament en el respecte a tots els drets (començant pel dret a la seguretat) des de la perspectiva de la convivència en la pluralitat i de la cohesió social.

    Gràcies, per endavant, a tothom que refarà camí amb aquests objectius!!!

    divendres, 2 de novembre de 2018

    04/11: sobre l'esmorzar i la concentració convocats a la Plaça de la Vila.

    Magnífic dibuix de Martí Viladomat, tret de www.matidees.com

    Era 23 d'octubre. En les xarxes socials, no paraven d'haver-hi notícies d'intents d'atracament (de medalles a gent gran, a cotxes del pàrquing de la Rambla,...) i es va crear una situació d'alarma. Deu dies abans, hi va haver uns aldarulls a la pista d'autos de xoc durant les Festes de Tardor. A l'estiu, van coincidir robatoris amb escalament i robatoris en diversos pisos de Sant Feliu Tot això va provocar una sensació d'inseguretat que va anar creixent com una bola de neu. Immediatament, algú va proposar la convocatòria d'una manifestació, inicialment en un mur de Facebook.

    És evident que cap partit signa la convocatòria. Però és evident també que, entre les persones organitzadores, hi ha coneguts militants de l'extrema dreta de Sant Feliu. Però són minoria: la major part és gent de bona fe que, especialment si va ser víctima o algun familiar o conegut ho va ser, està vivint una sensació d'inseguretat que fins llavors no havia sentit. Entenc la ràbia d'aquesta bona gent, però m'agradaria que no es deixés emportar per una indignació que altres voldran aprofitar.

    En poc menys de 24 hores després dels robatoris, els Mossos van detenir els dos nois. Uns dies després, van ser identificats per les seves víctimes i portats a la justícia. Avui són a la presó, amb multiples indicis i proves contra ells . Coincidint en el calendari, l'Ajuntament va informar també que l'any que ve hi haurà cinc nous agents de policia local, un cop conclòs un procés de selecció que va començar el passat mes de juny. Al mateix temps, la coordinació permanent entre Mossos i Policia Local s'ha reforçat amb més patrullatges. Cal tenir confiança i deixar treballar a les nostres policies. Tot això ho hem explicat en aquesta infografia:

    Davant l'evidència de persones vinculades a l'extrema dreta entre els organitzadors de la concentració, grups antifeixistes i antiracistes de Sant Feliu van decidir dimarts al vespre fer un esmorzar a la mateixa plaça de la Vila una hora abans:


    Ignorant deliberadament que els Mossos d'Esquadra i la Policia Local treballen en tot moment alhora i coordinats amb el govern municipal, ja ha sortit a la superfície algun grup d'extrema dreta que intentarà treure petroli de la concentració de Sant Feliu:

    Estem, per tant, a les portes d'un esmorzar a les 11 convocat pels antiracistes i una concentració a les 12 convocada formalment per ciutadans anònims però que intentaran aprofitar organitzacions d'extrema dreta. Els Mossos i la Policia Local ja han establert un protocol d'actuació per evitar confrontació entre les persones participants a totes dues convocatòries. 

    Però a mi m'agradaria dir que:
    1. Sé que, malgrat que hi ha santfeliuencs d'extrema dreta entre els organitzadors de la concentració de les 12, la major part de persones que m'han dit o han anunciat que hi assistiran no són, ni de lluny, racistes, xenòfobs o feixistes. Són santfeliuencs i santfeliuenques amb un neguit que, malauradament, no hem sabut disminuir, malgrat la informació que l'Ajuntament i els Mossos hem facilitat en tot moment.
    2. Jo no aniré a la concentració de les 12, perquè Mossos i Ajuntament (govern i Policia Local) ja estan fent tota la feina que els correspon per garantir la seguretat a Sant Feliu. Crec, sincerament, que per treballar per la seguretat hi ha mecanismes més positius: per exemple, asseure's a la mateixa taula amb Mossos, Policia Local i govern municipal per plantejar reivindicacions i propostes de treball.
    3. Voldria insistir (tot i que estic segur que els organitzadors ja ho saben) que els participants  a l'esmorzar de les 11 tinguin consciència que la major part de gent que hi anirà a les 12 és també antiracista... però amb un neguit que no hem sabut rebaixar. Aquesta gent es pot sentir injustament acusada i aquest sentiment no aportaria res de bo. A més, cal evitar donar protagonisme als jo crec que més aviat pocs feixistes locals que pugui haver-hi.
    4. Inicialment, tampoc no aniré a l'esmorzar de les 11, tot i entendre els motius i la preocupació que han provocat aquesta convocatòria, perquè la major part dels assistents que hi pugui haver a les 12 hi aniran, com he dit, de bona fe i en cap moment formant part d'organitzacions d'extrema dreta. Crec sincerament que caldria evitar  confrontar contra ciutadans i ciutadanes que volen expressar el seu neguit, i que l'important serà saber fer una feina a fons de pedagogia. Però si veig que hi ha "persones" com l'Anglada o actituds feixistes importants a la plaça, no dubtaré en quin costat estar.
    5. Finalment, vist que les dues concentracions es duran a terme (m'hauria agradat molt que totes dues es desconvoquessin), demano als organitzadors d'ambdues que evitin tota mena de provocacions, tota mena de desqualificacions, tota mena de confrontacions.
    Hi haurà, com és lògic, un dispositiu policial extraordinari de Mossos i de Policia Local. Però desitjo sincerament que s'hagin de limitar simplement a ser visibles i a vetllar perquè les persones responsables de l'esmorzar de les 11 i de la concentració de les 12 autoorganitzin i controlin a les persones assistents a les dues convocatòries.

    Al capdavall, la immensa majoria de les persones que hi hauran a la plaça són de Sant Feliu, ho continuaran essent, i haurem de continuar treballant plegades per una seguretat que es basi no en l'exclusió de ningú, sinó en la convivència de tothom!