En marxa tres promocions d'habitatge públic a Sant Feliu, encara en lluita per la quarta.
El dret de totes les persones a un habitatge digne hauria de ser absolutament indiscutible i les polítiques públiques per fer-lo possible haurien de ser absolutament prioritàries. I ho haurien de ser especialment per a qui en té les competències: l'Estat i la Generalitat (que és l'Estat a Catalunya). Això, que sembla una obvietat, està lluny de ser una realitat. I, a casa nostra, ho assumim (per absència dels que li toca, no ho oblidem!) els governs locals, ja sigui ajuntaments sols (amb una crisi important de moltes empreses municipals d'habitatge) o de manera conjunta, com és el cas de Sant Feliu amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona. En el meu blog he parlat sovint d'habitatge, i de la pespectiva metropolitana amb què cal abordar aquest tema, ja que és impossible abordar-lo en solitari com a ajuntament en l'actual marc de competències i de pressupost per dur-les a terme. Recordo alguns articles en què he intentat explicar què cal fer i què estem fent en aq
