Que tinguem un 2021 sense distanciaments.
Per a mi, l'any que deixem enrera es resumeix perfectament en aquesta imatge que ha corregut ràpidament per les xarxes socials: un 2020 que es va trencar amb la Covid-19 al març i ens ha obligat a viure distanciats i amb mascareta, i alhora l'esperança del 21: que la vacuna que s'ha començat a distribuir massivament ens torni a una vida potser encara amb mascareta uns mesos... però ja sense el drama dels distanciaments. 2020 ha deixat moltes cases amb el cor encongit i llocs injustament buits a taula. Molts projectes vitals aturats. Molts llocs de treball penjant d'un fil. Moltes esperances frustrades. Molta angoixa, molta por. Per a les persones que no vam viure la Guerra Incivil, segurament el pitjor any de les nostres vides. Absències. Patiment. Distanciaments. Un mal any. A casa, un Nadal només amb “la nostra bombolla” i ma mare a casa, sense fills, sense nétes, tots a Barcelona. Com a tantes altres llars, un Nadal sotmès a la disciplina conscient i necessària pe
