dimarts, 23 de maig de 2017

En què consisteix la tarifació social a la piscina de l'Escorxador?

Recordo breument l'objectiu de la tarifació social: adequar el preu dels serveis municipals a la capacitat econòmica de les famílies, de manera que els preus variables assegurin que totes les famílies puguin fer ús de tots els serveis. És la idea que repeteixo de manera permanent: tot a l'abast de tothom. Crec que la idea és indiscutible. De fet, al ple municipal, amb vuit grups diferents (dos al govern i sis a l'oposició), la tarifació social s'aprova en línies generals per unanimitat. L'experiència de la tarifació social als serveis educatius (bressol i música) i d'atenció domiciliària ens demostra que així hem incorporat les famílies de rendes més baixes i hem avançat en equitat, sense perdre significativament famílies de rendes més altes per mantenir així la pluralitat.

Tota idea s'ha de portar, un cop decidida i acordada, a la pràctica. Quan vam començar amb la tarifació social de les escoles bressol (setembre de 2013), vam ser pioners i vam explorar camins pels quals cap ajuntament havia transitat. Vam tenir alguns dubtes de procediment i alguns errors de tramitació, que vam corregir immediatament. Posteriorment, vam anar aplicant millores, que culminaran el proper setembre canviant la tarifació per trams de renda a tarifació contínua. Amb aquest canvi, evitem el "salt per un euro", ja que amb una petita diferència d'ingressos familiars, es podia "pujar" o "baixar de tram" passant a preus que, en el cas de les bressols, podien tenir prop de 30€ al mes de diferència. Resumint: les idees de millora necessiten un primer moment d'aplicació i un procés posterior d'ajustaments i millores.

Una cosa similar ens passarà ara amb la tarifació social a la piscina de l'Escorxador.



La intenció és clara: abonaments a l'abast de tothom. I el calendari també és clar: aquest mateix estiu. Som conscients de la dificultat del canvi de model dels anys anteriors a un model de tarifació social, però estem convençuts que és el model a seguir. Per comparar, comencem amb la foto les tarifes de l'any 2016:
Al plantejar el nou model, érem conscients que el canvi de criteri de l'edat (carnet blau) afectaria als majors de 60 anys (com jo mateix, tal com vaig explicar en aquest article), però no vam calibrar bé la nova política de preus en els abonaments familiars. Així, vam aprovar a l'abril uns preus que han provocat reaccions negatives lògiques i que hem corregit al maig abans que s'obri el període de venda dels abonaments. Tot seguit els explico.

Els nous preus tenen en compte els mateixos dos paràmetres de tots els serveis en què s'aplica la tarifació social: els components de la família i els ingressos familiars, que es consulten a Hisenda prèvia autorització de la família. Si no s'autoritza la consulta, s'aplica la tarifa màxima. En funció de la renda, s'estableixen quatre trams, i en funció de les persones que compartiran l'abonament, es genera la taula següent:
Per entendre aquesta taula, primer cal entendre com es determinen els trams. De manera aproximada i en el cas d'una sola persona, es determinen així:
  • Tram 1: menys d'1,5 vegades l'Índex de referència de suficiència de Catalunya (IRSC, barem fixat per la Generalitat de Catalunya). Aproximadament, menys de 12.000€bruts/any.
  • Tram 2: entre 1,5 i 2,5 vegades l'IRSC, entre 12.000 i 20.000€bruts/any.
  • Tram 3: entre 2,5 i 3,5 vegades l'IRSC, entre 20.000 i 28.000€bruts/any.
  • Tram 4: més de 3,5 vegades l'IRSC, més de 28.000€bruts/any
Aquestes dades són per a una sola persona. S'han de concretar en una taula més àmplia segons els membres de la unitat familiar. A més, hi ha descomptes: 20% per carnet blau i 10% per fill/a amb discapacitat. Però per entendre-ho amb més claredat, res millor que uns quants exemples. Em centro en l'abonament familiar mensual, que és, de llarg, el més sol·licitat cada estiu (al 2016, per exemple, hi va haver 567 abonaments mensuals i 119 de temporada)

Exemple 1. Matrimoni amb dos fills de 12 i 15 anys, on només treballa un dels pares i té el salari que, malauradament, és el més freqüent estadísticament a Espanya: 16.500€bruts/any. Un salari que mostra la precarització de molts nous contractes, la bretxa salarial entre treball fixi temporal i la creixent desigualtat salarial, ja que la mitjana estadística és clarament superior: entorn de 24.000€bruts/any.

Al 2016, l'abonament mensual d'aquesta família era de 97,80+39,70=137,50€.
Al 2017, aquesta família està al tram 2 i l'abonament mensual serà de 115,60€.

Exemple 2. Pensionista de qualsevol edat i amb carnet blau amb la pensió mitjana a Espanya: 11.000€bruts/any.

Al 2016, l'abonament mensual d'aquest pensionista era de 9,25€.
Al 2017, aquest pensionista està en el tram 1 i té un descompte del 20% per carnet blau, i el seu abonament mensual serà 24-20%.24=19,2€.

Exemple 3. Família uniparental amb un fill o filla de 6 anys amb uns ingressos de 12.000€bruts/any. En cas de famílies uniparentals, es compta una persona més per acord del ple municipal.

Al 2016, l'abonament familiar mensual d'aquesta família era de 97,80€.
Al 2017, l'abonament d'aquesta família del tram 1 serà de 64,80€.

Exemple 4. Matrimoni amb dos fills de més de 14 anys en què tots dos treballen i tenen el sou mig que abans he exposat (24.000€bruts/any).

Al 2016, l'abonament mensual d'aquesta famïlia era, com en l'exemple 1, de 137,50€.
Al 2017, l'abonament mensual d'aquesta família, en el tram 4, serà de 148,40€.

Exemple 5. Pensionista de qualsevol edat i amb carnet blau i amb pensió màxima (30.000€bruts/any),

Al 2016, l'abonament mensual d'aquest pensionista era de 9,25€.
Al 2017, aquest pensionista està en el tram 4 i té un descompte del 20% per carnet blau, i el seu abonament mensual serà 53-20%.53=42,4€.

Aquests exemples són aproximats, i cada cas s'ha de concretar inicialment amb la calculadora municipal o anant a les oficines del Club Natació Sant Feliu, que gestiona la piscina de l'Escorxador. Tot i que sigui de manera aproximada, estaré encantat de poder fer les comparacions que se'm proposin en els comentaris. En resum, crec que està clar que el model afavoreix molt a les famílies del tram 1, significativament a les del tram 2, lleugerament a les del tram 3, i incrementa lleugerament les del tram 4. Pel que fa al carnet blau, hi ha un increment que va des dels 10€ al tram 1 fins als 33€ en el tram 4, donat que, en opinió dels vuit grups municipals, el carnet blau estava subvencionant de manera excessiva l'edat per damunt de la renda, que és el criteri general amb què volem establir els preus públics. 

Quan s'acabi la temporada, haurem de veure com ha evolucionat la demanda dels abonaments i si es confirma la intenció de la tarifació social, ja exposada abans, d'avançar en equitat mantenint la pluralitat. En cas contrari, haurem d'introduir canvis, ja sigui en la definició dels trams com en l'assignació dels preus a cada tram.

Finalment: per completar el desplegament de la tarifació social a Sant Feliu, només ens faltaran el servei d'escoles bressol de juliol i els casals d'estiu de les entitats que tenen conveni amb l'ajuntament, que abordarem a l'estiu del 2018. Sabem que el mes de juliol és un mes en què les activitats que organitzen esplais, entitats esportives, etc no estan a l'abast de moltes famílies de Sant Feliu. Si el temps lliure és un espai de desigualtat creixent d'oportunitats, el mes de juliol encara ho és més. Sabem també que hi haurà qüestions tècniques a resoldre: els casals no els organitza directament l'ajuntament ni en fixa els preus, però sí que hi ha convenis i aportacions municipals que s'han de regular en funció de criteris d'equitat, de facilitar l'accés a les famílies de rendes mitjanes i baixes. Però això, insisteixo, al 2018. Aquest estiu tocarà avaluar com ha anat a la piscina, i introduir els canvis que, de cara a l'any que ve, ens permetin afinar i millorar un sistema que té molt clar la finalitat amb què l'implantem: a Sant Feliu, tot a l'abast de tothom.

dilluns, 15 de maig de 2017

Fet als barris (4/7): al maig, les Grases!



Us convido novament a veure el quart dels set reportatges del Fet a Sant Feliu sobre els nostres barris. Amb aquest, es tanca una sèrie de dos reportatges dedicats als dos barris més nous, creats als noranta (Mas Lluí i les Grases), al costat de dos barris creats en condicions totalment diferents, als seixanta (Salut i Can Calders).

Novament tres persones ens parlen d'aquest barri: en Jordi Bigas, en Jaume Parreu i l'Olga Cruz. Com en cada reportatge, algú que ha viscut al barri des de sempre, algú de Sant Feliu que s'hi ha traslladat fa poc i algú que ha vingut de fora de Sant Feliu. Us convido novament a veure el reportatge.

I també, evidentment, a repescar o a repassar els tres anteriors. I no només els vídeos corresponents, que per ells mateixos ja són més que interessants, sinó també les cròniques que n'han fet posteriorment persones que hi viuen i que els coneixen de primeríssima mà:

divendres, 12 de maig de 2017

12, 13 i 14 de maig: trobem-nos a l'Exposició, al Roserar, a la Fira, als carrers plens de vida!


Roses, sostenibilitat i comerç:el Sant Feliu del futur.

Amb l’arribada de la primavera Sant Feliu esclata amb els colors de les roses, al Roserar de Dot i de Camprubí, als nostres parcs i jardins, a les

nostres rotondes i carrers i a les nostres cases. I al mes de maig, amb les Festes de Primavera, ho fa encara més de la de la mà de l’Exposició Nacional de Roses i de la Fira. Són dos esdeveniments vinculats l’un amb l’altre que converteixen la nostra ciutat en un gran aparador ple de vida i de colors, del qual tots i totes ens hem de sentir molt orgullosos.

L’Exposició Nacional de Roses fa 59 anys (l’any vinent estrenarà la seixantena) i ho fa enfortida i amb alguns canvis al seu interior que us convido a visitar. El treball de l’associació Amics de les Roses durant tot l’any fa que Sant Feliu estigui present dins i fora del nostre país com a Ciutat de les Roses i a més aquest any ens porta una nova Rosa President Maragall.

A la Fira continuem apostant pel comerç local, amb activitats i demostracions davant l’aparador Tendències, enguany Tendències Street, que vam posar en marxa l’any passat.

Molt aviat Sant Feliu tindrà un Pla del Clima i l’Energia. En aquest sentit a la Fira Verda, instal·lada a la plaça de la Vila, us ensenyarem el full de ruta en el que treballa l’Ajuntament per esdevenir una ciutat més sostenible. I evidentment podreu participar de les activitats que s’hi faran per tal de poder aplicar a casa vostra mesures més sostenibles d’estalvi energètic i reciclatge, en definitiva, per assegurar un futur millor per als nostres fills i filles.

Les Festes de Primavera no serien festes sense el treball de les entitats culturals, juvenils, de lleure, esportives, educatives i de gent gran. Serà un cap de setmana molt ple d’activitats per gaudir-ne i sentir-nos orgullosos de la nostra ciutat i de la nostra gent. Gràcies a tots i totes les persones que ho feu possible i gaudiu de les Festes.

Aquesta és la meva salutació, forçosament breu, al programa que teniu tots i totes a casa vostra. Com cada segon cap de setmana de maig, Sant Feliu s'omple de vida en tres grans aspectes:
  • l'exposició de Roses, que enguany fa la cinquanta-novena edició, amb diverses interrupcions des de la primera, organitzada pel mateix Pere Dot a l'Ateneu, l'any 1928.
  • la Fira Comercial i Industrial, que en fa trenta-vuit, ininterrompudament des de 1980.
  • la intensa activitat de les entitats de la nostra ciutat, amb actes de totes les característiques i per a totes les edats.
La suma d'aquests tres grans esdeveniments configura les nostres Festes de Primavera, un moment a meitat d'aquesta màgica estació de l'any en què els nostres dos roserars (Torreblanca i Dot-Camprubí) i desenes de punts de la nostra ciutat plens de roses esclaten de colors i olors. Tot plegat començarà aquesta tarda, amb el pregó que ens farà el nostre actor i cantant Joan Dausà, que acaba de fer una gira pel centre d'Europa. Ens hi acompanyarà el president del Consell Comarcal, Sr. Josep Perpinyà.

De les tres potes de les nostres Festes de Primavera, n'hi ha dues que estan molt consolidades (exposició i activitat de les entitats), gràcies en el primer cas a l'entitat dels Amics de les Roses i, en el segon, al conjunt d'entitats culturals, juvenils, esportives i de gent gran de la nostra ciutat. La tercera pota, la Fira Comercial i Industrial, reflecteix des de fa un temps la crisi econòmica de què no acabem de sortir i que afecta a moltes fires de mides i característiques similars. En els dos primers casos, el model està clar i requereix la continuïtat del suport municipal a les idees i propostes de millora de les entitats. En el cas de la Fira, comerciants i ajuntament no acabem de trobar el model de futur que ens permeti el nou impuls que la Fira necessita. Però hi continuarem treballant!

Deixeu-me ressaltar l'accent verd que hem volgut donar enguany a l'activitat comercial i industrial. En aquest sentit, la plaça de la Vila és el recinte privilegiat de la Fira Verda, un espai ple d'activitats i d'explicacions de tot el que fa possible l'activitat econòmica sostenible, des de l'optimització del consum de l'energia fins a la millora de la gestió dels residus.

Finalment, vull expressar un any més el meu agraïment més sincer a tothom que fa possible aquests tres dies: industrials i comerciants locals i de fora, entitats de tota mena, persones aficionades al món de la rosa, treballadors municipals, et. Esperem que la pluja respecti el seu treball i que puguem gaudir tres dies d'activitat i de vida als carrers del recinte firal i del conjunt de la ciutat.

Ens veiem a l'Exposició, a la Fira, als carrers, allà on es visquin les nostres Festes de Primavera!!!

dimecres, 10 de maig de 2017

Més respecte al Parlament i a la ciutadania de Catalunya, si us plau.

1.
Ahir es va fer públic un nou episodi de segrest del Parlament del meu país per part del Govern del meu país: "JxSí i la CUP tomben totes les compareixences i posen fi a la comissió d'investigació pel cas Santi Vidal". Aquesta foto és extreta de la mateixa notícia del diari Ara:

És una foto gairebé rutinària: la reunió d'una comissió parlamentària, creada a petició dels grups de l'oposició per aclarir unes polèmiques declaracions de l'ex-jutge que fins i tot Oriol Junqueras es va veure obligat a desmentir.

Una comissió parlamentària que, com totes, hauria de permetre el joc democràtic de la representació de la totalitat de la ciutadania, majories i minories, explicació del govern i control de l'oposició. Però, sense que en consti cap precedent, el govern i la CUP han decidit obrir-la i tancar-la en una mateixa sessió, sense permetre cap de les compareixences demanades i sense aclarir cap de les qüestions plantejades. En la meva opinió, d'això se'n diu segrest del legislatiu per part de l'executiu: no és precisament una lliçó ni de democràcia ni de revolució de somriures. Amb un govern a l'Estat que constantment ataca a la sobirania del Parlament, em sap molt de greu que aquesta es segresti també des de la majoria que dóna suport al govern de Catalunya. Clar que aquesta majoria del nostre Parlament ho justifica com una maniobra de defensa pròpia contra "l'unionisme", però la veritat és que és una maniobra de les que, amb l'argument que el fi justifica els mitjans, fa sortir els colors "a propios y extraños", que diem en castellà.

El més greu és que, des del meu punt de vista, el despreci a qui no és "dels nostres" no es limita als parlamentaris del Parc de la Ciutadella, sinó a la ciutadania del conjunt del país. Però també sobre el propi procés que volen afavorir: som molts els qui lluitem pel referèndum perquè creiem que és la millor via (no l'única) per resoldre democràticament un conflicte polític de l'envergadura que vivim, però això exigeix teixir lentament complicitats i suports, que decisions com aquesta fan realment cada cop més difícil. Personalment, no m'imagino que el ple de l'Ajuntament ignorés o rebutgés ni una sola de les preguntes o propostes dels regidors i regidores de l'oposició. Aplico la saviesa popular: "el que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú". Aquesta notícia em sembla, simplement, inadmissible.


2.
Plou sobre mullat. Aquest segrest del legislatiu per part de l'executiu, del Parlament per part del Govern, es pot considerar anecdòtic per la suspensió dels treballs d'una de tantes comissions. Però és una mostra més del que per a mi és l'autèntic moll de l'os del tarannà d'un govern que, sabedor que no té majoria social consistent darrera, crema etapes a tota velocitat en el seu objectiu de la independència express conscient de la seva limitació de temps, de suports i de recursos. Em refereixo a la "tramitació" de la "llei de transitorietat" en "lectura única", com es proposen el Govern i la CUP.

La llei de transitorietat ha de ser l'eina màgica que permeti la desconnexió de la legalitat espanyola en un sol dia, segons pretenen el Govern i la CUP. Pretén donar seguretat jurídica al procés de ruptura amb Espanya i pretén, un cop consumat el trencament, elaborar una constitució pròpia per sotmetre-la posteriorment a referèndum. Tot això sense saber el text de la llei (un altre cop per defensar-nos tant de l'enemic exterior com de l'enemic interior), que han decidit tenir tancada sota pany i forrellat, i sense voler sotmetre una llei tan transcendent al coneixement i debat de la ciutadania i del conjunt dels seus representants. El fi (la independència per damunt de tot) justifica a Catalunya els mitjans (l'abús de poder i l'ocultisme com a pràctica política)?

Per combatre les nefastes formes polítiques del govern del PP, hauríem de mirar de no jugar en la seva poc honrosa divisió, de no posar-nos al seu mateix nivell. Clar que som moltes les persones i les entitats que volem un referèndum. L'Ajuntament de Sant Feliu va aprovar la seva adhesió al Pacte Nacional per al Referèndum i jo mateix vaig ser dels primers en signar-lo. Un referèndum per triar la nostra relació o no amb la resta de l'Estat, però no per ratificar la decisió d'una minoria minsa i conjuntural de l'actual Parlament. Som molts i moltes les qui, com jo, diem SÍ al referèndum i diem NO a la independència, com a mínim mentre no tinguem una informació clara dels pros i contres de totes les opcions i una deliberació democràtica i en peu d'igualtat de les opcions que puguin estar en joc. Més respecte, per tant, a la ciutadania de Catalunya: a la que legítimament té la utopia de la independència, i a la que legítimament també tenim altres utopies democràtiques al nostre cap i al nostre cor.


i 3.
Les persones passen, i els països i les seves institucions, afortunadament, democràticament, queden. Cadascú pot interpretar personalment i lliurement el valor d'aquest pas per les institucions dels nostres representants, des dels ajuntaments fins al Parlament europeu. Cadascú pot tenir els seus moments, les seves persones, de referència. Però, en democràcia, i per una convicció personal profunda, ningú és més que ningú, ni ningú és menys que ningú. Ni el món comença quan a nosaltres ens agrada o ens convé, ni el que hi ha abans de nosaltres és, per dir-ho, d'alguna manera, "un nyap necessari". L'actual majoria parlamentària no és ni millor ni pitjor que altres majories que ens han representat en altres moments, i no està en cap cas legitimada a passar-se les seves resolucions per l'arc de triomf.

Aprofito d'aquest article prescindible de Toni Soler aquesta imatge, presa el 30 de setembre de 2005:

Aquell dia, el Parlament va aprovar el text que, qüestionat al debat al Congrés però tancat amb un sorprenent cop d'efecte final d'Artur Mas, va ser ratificat pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006. Amb el vot en contra del PP tant al Parlament com al Congrés i el Senat, el PP presenta un recurs al Tribunal Constitucional, que finalment dicta sentència al juliol de 2010 carregant-se parts significatives de l'Estatut, en un precedent inadmissible de revisió en els tribunals del que han votat el poble en referèndum i els seus representants en seu parlamentària. I des de 2010 ençà... bé, ja ho sabeu. En set anys hem acabat actuant com he exposat als dos punts anteriors.

Aquesta foto del Parlament pot semblar prehistòrica, tot i tenir només dotze anys. Però aquell Parlament va aprovar un Estatut que va ratificar en referèndum el poble de Catalunya i que és vigent: amb la Constitució de 1978, l'Estatut de 2006 és la nostra legalitat catalana. Amb la llei de transitorietat, els antics i reconvertits convergents (si el meu pare alcés el cap...), la gent d'Esquerra i la CUP no només es volen desconnectar de la legalitat espanyola, sinó que volen desconnectar a la brava de la pròpia legalitat catalana. No em valen arguments al marge de la llei: que ja se'l va "cepillar" el Guerra, que està superada per la història, que és un instrument de submissió que atempta a la nostra dignitat i totes les martingales que es vulguin. L'Estatut que va votar la ciutadania de Catalunya estableix que, per a la seva reforma, calen 2/3 dels membres del Parlament:

Acabo amb dos precs, com solem fer als plens de l'Ajuntament que tinc l'honor de presidir. El primer, per a tothom: que en tota tasca de representació popular, des d'un simple treball de comissió a la tramitació de tota llei estratègica, passant per la reforma o la supressió de la més fonamental de les nostres lleis, tothom conservi en tot moment el més gran respecte a la ciutadania i a la totalitat de la seva representació, si us plau. El segon, per als grups de Junts pel Sí i la CUP: que les presses per passar a la història amb una majoria qüestionable i puntual, sense prou gent, prou arguments i prou força no els facin passar per alt aquesta tan elemental norma de la nostra simple, recent, però estimada democràcia.

divendres, 5 de maig de 2017

Millorem la participació ciutadana a Sant Feliu (1/2): la presa de decisions públiques.

Imatge extreta d'aquesta presentació,

Aquests mesos estem analitzant com funcionen els mecanismes de participació en el govern de la nostra ciutat i estem debatent diverses propostes de millora que enforteixin la nostra vida democràtica. És un procés en què primer hem estat implicats els vuit grups municipals del consistori, després els diversos consells sectorials que hi ha a Sant Feliu (de cultura, d'educació, d'esports, de serveis socials, de dones, de joves, de gent gran, etc) i que properament obrirem a les entitats i persones que hi estiguin interessades. Haurà d'acabar en l'aprovació d'un nou Reglament de Participació Ciutadana a la propera tardor.

Tinc la impressió que és un tema gastat, que no interessa gaire... i tinc la certesa que és un tema molt important. Sé que treballar per millorar els instruments comuns de participació i de decisió és anar contracorrent, en una societat cada cop més individualista i més escèptica envers la "res publica" i els seus instruments de govern (institucions, partits polítics, etc). Però també sé que és imprescindible: la vida política, també la local, està massa "encarcarada" i no evoluciona al ritme que ho fan els nostres temps. Cal, per tant, revisar sincerament què estem fent i acordar col·lectivament com podem millorar-ho.

Jo m'imagino dos grans àmbits sobre els quals cal reflexionar per enfortir la nostra democràcia amb més i millor participació de la ciutadania, ja sigui de manera individual o per mitjà de les nostres entitats:
  • més i millor participació en la presa de decisions públiques,
  • més i millor participació en la vida col·lectiva de la nostra ciutat.

En aquest primer escrit, exposo algunes idees relatives a la millora de la presa de decisions públiques.

Crec que una anàlisi de com millorar la presa de decisions ha de considerar tres elements, que formen conjuntament l'exercici del dret a decidir:
  • la informació,
  • la deliberació,
  • la decisió.
La informació.
És imprescindible tenir coneixement suficient dels elements que se sotmeten a qualsevol debat o decisió. Em sobta la superficialitat amb què elements de gran transcendència s'aborden amb informació insuficient o esbiaixada... i sembla no amoïnar-nos. Com si una informació completa, rigorosa i clara no tingués importància en els temps de la "post-veritat".

En conseqüència, no es pot menystenir la informació: és vital. Però no ens podem limitar a la informació. I a l'ajuntament ens passa que, massa sovint, normalment sense adonar-nos-en, els actes públics en què volem fomentar el debat o compartir la decisió, ens quedem només en la informació. Sovint, a més, amb un llenguatge difícil d'entendre a la primera i amb un format en què és difícil distingir, com jo dic, el tall de la guarnició.

Crec que hem de millorar significativament els mecanismes i els continguts de la informació abans i després de qualsevol acte públic o reunió que organitzi l'Ajuntament. En aquest sentit crec que:
  • qualsevol convocatòria pública (en paper o en xarxes) ha d'anar acompanyada, amb uns dies d'antelació, de la documentació que se sotmetrà a deliberació. Aquesta documentació ha de ser clara (és a dir, en llenguatge comú) i completa. Per tal de facilitar-ne la comprensió, es complementarà la documentació completa amb un resum executiu de màxim dues pàgines, en què es clarificaran especialment els punts de debat i de decisió.
  • de qualsevol acte o reunió convocada per l'Ajuntament. se'n penjarà un resum de màxim dues pàgines en el termini màxim de cinc dies posteriors. No tindrà caràcter oficial perquè no és una acta aprovada formalment, però la immediatesa en la informació és fonamental per millorar qualsevol mecanisme de deliberació col·lectiva.
La deliberació.
Com a criteri general, els actes públics que convoqui l'Ajuntament han de ser deliberatius i no, com està passant fins ara, bàsicament informatius. La deliberació implica escoltar i enraonar i permet la interacció de tots els participants, mentre que la informació només és en un sentit: l'ajuntament s'explica, però no permet enraonar. És fonamental que els actes públics que convoquem no tinguin caràcter d'explicació, d'informació, sinó que el tinguin d'interacció, de deliberació.

El nou reglament de participació haurà de posar molta atenció a facilitar i difondre els espais de deliberació, que tenen com a requisit previ la informació, però que no es poden limitar a la informació.

Al meu parer, els espais de deliberació han de ser presencials (en un lloc i una hora determinada, veient-nos les cares) i virtuals (superant els límits d'espai i temps, però sense veure'ns físicament). També hi ha d'haver espais de deliberació estables (que són bàsicament els consells sectorials (educació, esports, dona, etc)) i espais de deliberació puntuals, cenyits a temes concrets.

Entrant en aquest camp, serà important revisar a fons el funcionament dels consells. Exposo una idea que va expressar Xavi Sánchez, membre de l'Associació per al Foment de l'Amistat entre els Pobles (AFAP) al Consell Solidari, en una de les reunions en què estem treballant el nou reglament. Deia en Xavi que la feina dels consells s'ha de basar en tres potes: la motivació, la utilitat i la metodologia. Els consells no poden ser només tertúlies o espais on abocar informació: s'hi ha de construir discurs, s'hi han de debatre propostes, han de ser de funcionament més regular, més àgil i més clar, les seves resolucions s'han de comunicar amb claredat i rapidesa, s'han de debatre al ple de l'Ajuntament, i un llarg etcètera. Una altra discussió és si calen tants consells sectorials, i si hem de constituir nous consells territorials, que van funcionar a finals dels noranta i no van arribar a quallar. N'haurem de parlar.

La decisió.
Aquesta qüestió em planteja dues preguntes fonamentals:
  • qui té la responsabilitat de decidir? 
  • ho podem sotmetre tot a decisió?
Sobre la primera qüestió. En la meva opinió, la responsabilitat de decisió és o bé dels representants de la ciutadania, o bé de tota la ciutadania. Crec que en els consells, els actes públics, les trobades amb veïns i veïnes, etc. s'ha d'informar i de deliberar, però la decisió no pot ser només de les persones que hi van, moltes de les quals ho fan a títol individual o amb representativitat desconeguda. Les decisions han de ser, al meu parer, o dels representants de la ciutadania en els plens municipals, o del conjunt de la ciutadania mitjançant consultes o votacions obertes a tothom.

En aquest sentit, el reglament ha de preveure i impulsar tots els mecanismes que ho facilitin:
  • millorar els mecanismes de participació de la ciutadania en el ple municipal,
  • establir i consolidar procediments de consulta a la ciutadania, que siguin vinculants per voluntat del ple municipal. En aquest sentit, ja hem experimentat amb el procés amb què decidim les obres d'estiu, però hem d'anar a objectius molt més amplis. Jo sóc partidari del que he dit "consultes a la suïssa": establertes amb caràcter regular i amb data fixa cada any, i que puguin promoure tant el govern de la ciutat com un percentatge de ciutadans/es que acordem. A Suïssa, és el 2% dels electors. Això voldria dir, a Sant Feliu, recollir entorn de 700 signatures per sotmetre qualsevol assumpte públic a consulta. En aquest enllaç, es poden veure els diferents temes sotmesos a consulta a Suïssa en els darrers sis anys.
Sobre la segona qüestió. Tinc la plena convicció que s'ha de poder debatre i decidir sobre qualsevol tema que plantegi el govern o el % que acordem de ciutadans, excepte dues qüestions, que considero innegociables: els drets humans i els compromisos electorals. Ja en vaig parlar en un dels primers articles que vaig escriure als inicis del meu bloc: "Els límits democràtics de la participació ciutadana" I n'he tornat a parlar recentment, amb motiu de la petició de trasllat del centre de culte de la comunitat musulmana de Sant Feliu. I espero que s'entengui també que, si per exemple, i tornant a l'exemple que ja vaig posar al 2008, els partits que guanyem en unes eleccions proposem un recorregut del Trambaix, és evident que un compromís electoral guanyador s'ha de tirar endavant, per més desacords puntuals que generi: allò que guanya a les urnes, no ha de ser rebatut en altre lloc que a les urnes.

Deixo per més endavant un segon article dels temes que haurà de recollir el nou Reglament de Participació Ciutadana: la millora de la participació de les entitats en la vida col·lectiva de Sant Feliu, des de la programació d'activitats fins a la gestió d'equipaments.