dimecres, 29 de març de 2017

28/03/2017: Sant Feliu serà la prova del cotó.

Ahir, 28 de febrer, es va celebrar al Palau de Congressos de Barcelona la jornada "Conectados al futuro", organitzada pel Govern d'Espanya. Avui, La Vanguardia ha publicat el que segueix.  Permeteu-me que pengi primer el detall on s'esmenta Sant Feliu i després la pàgina sencera:
La Delegació del Govern a Catalunya va enviar una invitació a l'Ajuntament i vaig decidir assistir-hi: pel soterrament de les vies vaig a tot arreu a parlar amb tothom, sempre tinc moooolt present la meva teoria de la "pole position". Vaig saludar personalment al President Rajoy, a la Vicepresidenta Soraya Sáez de Santamaría i vaig tenir ocasió de parlar breument però suficientment amb el Ministre de Foment, Iñigo de la Serna i el Delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo. En aquestes dues converses vam parlar en concret de Sant Feliu i em van avançar notícies positives per a Sant Feliu, que avui han aparegut a La Vanguardia. Un empresari de la comarca que també va assistir a la trobada, Antonio Boza, va veure que saludava el President i va fer una foto uns instants després d'una salutació protocolària:
La notícia, que resumeix una llarga intervenció del ministre Iñigo de la Serna al final de la jornada, recull el compromís del Govern de l'Estat amb els tres soterraments que vam defensar conjuntament en el marc de la campanya "Ara Rodalies": el Govern d'Espanya assumeix públicament el seu compromís amb l'Hospitalet, Montcada i Sant Feliu.

La gran pregunta és: ens ho hem de creure? Jo mateix li vaig dir al ministre (amb qui havia coincidit en alguna assemblea de la Federación Española de Municipios y Provincias quan ell era alcalde de Santander), que "la situación no está para que vengáis a vender humo", i ell mateix em va dir (i la vicepresidenta hi va insistir en la seva entrevista a 8TV) que n'eren molt conscients i que venien a establir compromisos, i no a fer promeses, amb els tres soterraments que hem reivindicat de manera unitària.

Ahir també vaig parlar amb Màrius Carol, director de La Vanguardia, i avui he parlat per al TeleNotícies de TV3, en ambdós casos amb el  mateix missatge:

  • una valoració inicial positiva del compromís explícit del Govern amb el soterrament de les vies a Sant Feliu, però....
  • gat escaldat amb aigua tèbia en té prou: a Sant Feliu venim d'un projecte constructiu aprovat el 2010, i a Catalunya venim d'un anunci, a febrer de 2009, d'una inversió del Ministeri de Foment a rodalies de Barcelona per un import... de 4.000M€... però...
  • Sant Feliu pot ser "la prova del cotó" per veure si aquesta vegada SÍ. M'explico: el Govern ha anunciat 1.882M€ en tres anys, i ha de demostrar ràpid que el seu compromís reuneix veracitat i credibilitat. Ha d'aprofitar, per tant, projectes ja acabats per impulsar-los amb el temps suficient que requereix la tramitació de les obres, però amb la rapidesa necessària que requereix la recuperació de confiança. I el projecte constructiu de soterrament a Sant Feliu ja està aprovat definitivament pel mateix Ministeri de Foment!!! Està a punt per actualitzar pressupost i licitar!!!
Personalment, vull pensar que, si són conscients que "el horno no está para bollos", una representació de tan alt nivell del Govern no ha vingut a vendre fum. Personalment, sóc moderadament optimista. Però no ens refiarem ni un pèl: avui mateix he tornat a demanar l'entrevista que ahir vam lligar amb el Delegat, Sr. Enric Millo, i demà mateix el ple municipal debatrà sobre les passes a seguir en relació a la nostra justa, unitària i constant lluita pel soterrament de les vies. Esperem fermament que "aquesta vegada, sí", però tenim una manera molt fàcil de saber-ho: Sant Feliu serà la prova del cotó de la credibilitat del Govern d'Espanya.

dilluns, 27 de març de 2017

13.700 pulmons als carrers de Sant Feliu!

Exactament 13.677: aquests són els arbres que ens donen vida als nostres parcs i a les nostres places i carrers. Aquests dies veureu arbres que, com els d'aquestes fotos, tenen un o dos tutors amb un extrem fluorescent: són els 176 arbres nous que s'estan plantant en els escocells buits que hi havia a Sant Feliu. I és que no volem escocells buits als nostres carrers: volem que els forats que deixen els arbres morts, malalts o víctimes d'accidents o de vandalisme tornin a estar plens de la vida generosa i ufana que ens donen. 

S'ha escrit molt sobre la utilitat dels arbres a la ciutat, molt més enllà de la forma amb què l'embelleixen, especialment ara que floreixen en primavera. Els arbres als nostres carrers tenen dues funcions bàsiques: la purificació de l'aire i la regulació tèrmica. En el primer aspecte, no només absorbeixen diòxid de carboni per convertir-lo en l'oxigen que respirem, sinó que filtren pols i petites partícules que podrien arribar als nostres pulmons. En el segon aspecte, a més de donar ombra ara que ve el bon temps, disminueixen entre 2 i 5 graus les temperatures càlides del nostre clima mediterrani.


Encara tenim carrers importants sense arbres: per posar-ne només dos, els carrers de Sant Llorenç i del Marquès de Monistrol. La planificació de les seves respectives reformes a mig termini ha de corregir aquestes anomalies. I ens cal també una altra mena de planificació: la que ens ha de permetre corregir progressivament els dos inconvenients més grans dels arbres urbans: les al·lèrgies a molts ciutadans i ciutadanes, i l'impacte de les arrels en les voreres i les xarxes de serveis.


Per això, el Servei de Manteniment de la Ciutat està elaborant el Pla Director de l'Arbrat, que orientarà amb claredat les reposicions d'arbrat allà on calgui, i el tipus d'arbrat més ajustat a les característiques de cada plaça o carrer, tenint en compte la seva orientaciò en relació al sol, la distància a les façanes, les xarxes del subsól, els factors al·lergògens, l'adaptació al nostre clima, etc. Un Pla que el ple municipal aprovarà abans d'acabar l'any i que orientarà amb claredat la programació de la concessió de la jardineria municipal a partir de la seva aprovació. En continuarem parlant!

dissabte, 25 de març de 2017

18/03/17, recorregut pels sectors del Torrent del Duc: conèixer per decidir!


Aquesta foto correspon a la vall del Torrent del Duc, un dels punts del recorregut que vam fer el dissable 17 de març per conèixer in situ els tres espais que actualment estan en procés de revisió del seu planejament urbanístic. Està feta des de la capçalera de la vall, que rep aquest nom per la presència d'una au que hi niava antigament: els ducs, una espècie de mussol (en castellà, el búho real). A part del Torrent del Duc, els altres dos espais en revisió són la cimentera i el sector adjacent a la carretera de la Sànson entre el barri de les Grases i la cimentera.

La tramitació de la revisió d'aquest planejament, que definirà la nostra relació final amb el Parc de Collserola, va començar en el passat ple de febrer, amb un document inicial de treball (l'avanç de planejament) que es pot consultar aquí. El debat polític que hi va haver sobre aquest punt el podeu consultar aquí (pàgines 27 a 38 de l'acta).

No és però, ni de lluny, el primer cop que el ple municipal debatia sobre aquest planejament. Molt al contrari, ha estat damunt la taula des de fa prop de vint anys i ha tingut anades i vingudes molt intenses: la més intensa, la que es va produir al 2003 i va comportar la sortida d'ICV-EUiA del govern de la ciutat. Aquest quadre recull la totalitat d'aquestes anades i vingudes:

En aquest escrit, vaig explicar unes nocions bàsiques d'urbanisme, en què informava que el planejament té quatre fases, que resumeixo:
  1. L'avanç de planejament: tràmit municipal i voluntari, una mena de "declaració d'intencions" dels objectius i grans criteris d'ordenació del territori, on es poden plantejar diverses alternatives, obert a qui tingui interès perquè hi presenti suggeriments o propostes.
  2. L'aprovació inicial: tràmit municipal i obligatori, en què l'Ajuntament presenta ja una proposta concreta i completa de qualificaciò dels sòls, de càlcul de costos i beneficis, etc. Aquí ja no es poden presentar propostes genèriques, sinó al·legacions concretes.
  3. L'aprovació provisional: tràmit municipal i també obligatori. S'ha de donar resposta a les al·legacions presentades, ja sigui acceptant-les o rebutjant-les, de manera que l'ajuntament tanca i completa la seva proposta abans de passar-la a la Generalitat.
  4. L'aprovació definitiva: tràmit obligatori, final i definitiu, que correspon a la Generalitat. Un cop aprovat definitivament, la proposta inicial ja és ferma i els drets i les obligacions que s'hi reconeixen ja són consolidats i definitius.
També resumint: la primera tramitació del Torrent del Duc (iniciada al 2002) no va passar del punt 2 i el govern posterior la va anul·lar i va començar de nou. La segona tramitació del Torrent del Duc (iniciada al 2006) va arribar al punt 3, però la Generalitat no la va aprovar. La vam anul·lar i ara hem començat, al 2017, una nova tercera tramitació. Tres intents en quinze anys... Esperem que a la tercera vagi la vençuda.

És hora, per tant, de construir el màxim consens polític i social entorn aquesta enorme superfície de la nostra ciutat, al límit de terme amb Molins de Rei i amb una gran part dins del Parc de Collserola. 

Per això, en el ple de gener vam aprovar un avanç de planejament i el seu procés de participació ciutadana, el primer element del qual va ser el recorregut que vam fer dissabte passat, i al qual van assistir quaranta persones. Aquest va ser el recorregut:

Resumeixo breument les dades bàsiques de cadascun d'aquests tres sectors:
  1. Sector del Torrent del  Duc (de color verd en el mapa): 401.000m2, amb diversos propietaris privats. Un 40% del sector és dins del Parc i el 60% és fora.
  2. Sector de la cimentera (de color gris): 160.000m2, d'un únic propietari (Ciments Molins) i íntegrament dins del Parc de Collserola.
  3. Sector de la part superior de la carretera de la Sànson (de color marró): 50.000m2, amb diversos propietaris privats, fronterer amb el Parc, però sense formar-ne part.
Faig un petit repàs de les característiques i objectius de cadascun dels sectors.

1. Sector del Torrent del Duc.
És el sector principal i el més complex. Té, com he dit abans, 401.000m2, amb més de deu propietaris diferents, un dels quals és l'Ajuntament que hi té 12.300m2. En el plànol següent cal distingir dues línies:
  • en puntejat negre: l'àmbit de la modificació de planejament que estem debatent.
  • en puntejat vermell: els límits del Parc Natural de Collserola:

Es poden distingir dos tons de verd: en més clar, els terrenys urbanitzables (és a dir, resumint, que es poden convertir en residencials o industrials), i en verd més fosc, els terrenys no urbanitzables (és a dir, que no poden ser residencials ni industrials). A més de la pluralitat de propietats, hi ha la pluralitat de situacions: dins i fora del Parc, amb caràcter urbanitzable o no.

L'objectiu absolutament prioritari d'aquesta modificació de planejament és requalificar les dues grans superfícies urbanitzables que hi ha dins el Parc de Collserola, i que he remarcat en vermell, de manera que mai s'hi pugui fer, per exemple, alguna urbanització. És a dir, de protegir definitivament la zona forestal que encara no s'ha edificat. D'altra banda, l'altre gran objectiu és endreçar totes les activitats fora de normativa que hi ha en la part més propera a la via del tren i en les dues valls que formen part de l'àmbit.

Aquests dos grans objectius tenen diversos alternatives per ser abordats i resolts, que vam presentar a la sortida i que anirem debatent al llarg del temps. De moment, per qui hi tingui interès, el dia 6 d'abril està previst un acte públic al Centre Cívic Mas Lluí per debatre sobre les alternatives en el conjunt dels tres sectors que formen la totalitat de la modificació de planejament en marxa.

2. Sector de la Cimentera.
Administrativament, aquest sector és el més fàcil: un únic propietari (Ciments Molins) i una única qualificació urbanística plenament consolidada: sòl urbà i industrial. Però també és el més difícil de trobar una solució definitiva: es tracta de 160.000m2 que, al juny de 2013, Ciments Molins va comprar a la mexicana Cemex per un import de 40 milions d'euros. Gairebé 0,2km2 de sòl industrial al mig de Collserola tenen un valor econòmic que és implantejable per l'Ajuntament i que és difícilment assumible per qualsevol administració implicada sense un acord amb la propietat. Aquest és, justament, l'escenari que caldrà construir, com també explicarem a la  presentació pública del 6 d'abril. Un escenari d'acord que, per les seves dimensions, ubicació i cost, haurà d'implicar a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya.

3. Sector de la part superior de la carretera de la Sànson.
És el sector més petit dels tres i està totalment fora del Parc de Collserola. Es tracta de 50.000m2, pertanyents a deu propietaris diferents, sense cap propietat pública, i qualificats com a urbanitzable, però pendent de desenvolupament i concreció. Aquesta és la qualificació actual:

Aquí es tracta d'ordenar qualificacions (per exemple, donar a l'equipament esportiu la qualificació que li pertoca) i endreçar una zona de la ciutat que està pendent d'abordar des de fa molt de temps. Aquesta zona té també diferents alternatives per plantejar, que també es parlaran al proper acte públic del 6 d'abril al Centre Cívic Mas Lluí.

dijous, 23 de març de 2017

23 de març: a peu de carrer per Falguera (2/7)

Com vam fer fa un mes als barris de la Salut i Can Maginàs, avui hem fet un recorregut a peu per diferents indrets del barri Falguera:
  • a les 16:20 a la porta de l'Escola Falguera
  • a les 17:00 a la plaça Falguera
  • a les 17:30 al carrer Rupert Lladó
  • a les 18:00 a la plaça Rafael Alberti.
Hem enraonat amb tothom qui ha volgut de diferents temes del barri, que havíem recollit prèviament en aquest Entorn:


Coses que han anat sortint a la conversa:

  • el trasllat del campito: és a dir, de la pista de futbol que hi ha a l'interior de la plaça del Consell d'Infants. Veus a favor i en contra del trasllat de la plaça, però absolutament tothom a favor que es quedi al barri Falguera. Hem explicat que aquest és l'acord que hem pres i que comunicarem demà a la reunió que hi haurà a la seu de l'Associació de Veïns. Hi crearem, com hem explicat, una comissió que decidirà la millor ubicació del campito, en el termini d'un mes. És el tema de què més hem parlat aquesta tarda.
  • mancances a les places: una coincidència important que falten bancs a la plaça Rafael Alberti i als passatges que hi donen. També que la zona de jocs infantils de la plaça Falguera és molt petita i molt simple.
  • temes de civisme: els habituals de les caques dels gossos, el funcionament de les terrasses, etc. Però amb una intensitat bastant menor que en altres moments.
El proper recorregut serà el 4 de maig al Mas Lluí. Convençuts que parlant la gent s'entén, i que el coneixement i la proximitat de les persones és fonamental en la gestió municipal i en la política que volem fer, aquest és l'estil amb què sempre hem actuat i amb què pensem continuar fent-ho!

dimarts, 21 de març de 2017

Millores de l'espai públic (2/2): quines obres es faran a l'estiu?

Fa exactament quatre mesos, exposava en aquest escrit les 18 obres posades a votació per decidir les obres d'estiu d'enguany. El resultat de la votació es va fer públic el passat 2 de desembre i es pot consultar aquí. Finalment, en la junta de govern local del dimecres 15 de març es van aprovar els projectes més votats al novembre i que es realitzaran aquest estiu, que són aquests:
  • Millores en l'accessibilitat de diferents cruïlles de la ciutat, entre les que destaquen la del c/Santa Creu amb c. Joaquim Monmany, la del c. Federica Montseny amb C. Daora o la del c. Josep Ricart amb c. Santiago Rusinyol.
  • Millores diverses al Parc Europa.
  • Remodelació completa de la cruïlla del carrer Josep Ricart amb el carrer Daoiz y Velarde.
  • Creació d'un espai jove i de lleure a la Pineda de la Salut.

Vull destacar alguns elements molt importants de les obres que farem aquest estiu.
  • Primer: ja no quedaran, pràcticament, barreres arquitectòniques a les voreres del nucli urbà de la nostra ciutat.
  • Segon: consolidem el canvi de prioritat d'un espai públic concebut als anys 60-70 amb prioritat per als vehicles, a un espai públic concebut al segle XXI amb prioritat per als vianants. 
  • I tercer: continuem treballant amb visió de globalitat i de complementarietat de tot l'espai públic dels barris, de la ciutat.

1. Remodelació completa de la cruïlla del carrer Josep Ricart amb el carrer Daoiz y Velarde.
Aquesta és la imatge actual d'aquesta cruïlla, remarcada en vermell en aquesta foto aèria:
Per la vorera de Josep Ricart pel cantó més proper a la Rambla, no hi ha problema de mobilitat. Però per l'altra, des de la cantonada del carrer Sant Jaume (amb l'olivera que tan bé cuida la senyora Carme Guilera) fins a la vorera on hi ha la botiga de mobles, hi ha prop de 30 metres de distància: massa quan, en una parella de gent gran, un/a diu "corre, corre" i l'altre/a respon "no puc". Vuit places d'aparcament ocupen una part important d'aquesta cruïlla. El fet que no pocs cotxes baixen per Daoiz y Velarde i giren per Sant Jaume per estalviar-se els semàfors de General Manso acaben de marcar la prioritat per als vehicles d'aquest indret. Aquest és el plànol actual de la zona:

I aquest és el plànol de les obres que farem aquest estiu:

Les principals mesures pel que fa a mobilitat seran la supressió de les vuit places d'aparcament i la prohibició del gir de Daoiz y Velarde a Sant Jaume. La construcció d'una gran plataforma única en la cruïlla permetrà una mobilitat molt fàcil i còmoda a peu, amb el creixement de la petita plaça actual on hi ha l'olivera (que es mantindrà, és clar!) amb un funcionament similar al de la plaça Catalunya: només hi podran circular amb cotxe els veïns que vagin al carrer Sant Jaume. A més, resoldrem també els problemes de clavegueram que afecten a alguns edificis de l'indret.

Com deia abans, aquesta intervenció exemplifica molt bé el canvi de model i de prioritats entre la concepció de les ciutats que hem heretat del franquisme i les ciutats que volem construir amb criteris d'accessibilitat i de sostenibilitat!


2. Creació d'un espai jove i de lleure a la pineda de la Salut.
Aquesta és la imatge actual de la pineda de la Salut, remarcada en vermell en aquesta foto aèria. Per situar-nos, he remarcat en blau la plaça de la Salut:

Es tracta d'un espai molt gran situat entremig del roserar Dot-Camprubí i del parc esportiu de les Grases, darrera de l'Escola Bressol Fàbregas i fins arribar al carrer Comerç. Un espai en què, fa prop de 20 anys, l'Associació de Veïns de la Salut va organitzar una jornada reivindicativa en què es va netejar la zona, es van obrir alguns camins i es van posar alguns bancs de picnic. Però no havia tingut, fins a la data, ni un projecte d'urbanització ni un programa sistemàtic de neteja i de manteniment.

Havent estat una de les quatre propostes més votades al mes de novembre, el projecte que hem aprovat es pot resumir en aquesta imatge:

Es tracta d'incorporar la pineda a la vida diària del barri de la Salut, que massa sovint hi ha viscut d'esquena. Es tracta també de complementar la remodelació que ja s'està fent de la plaça, oferint un espai proper i més ampli per al joc i l'esport al jovent del barri.

Ara ja hi ha alguns camins, que es compactaran i il·luminaran. El camí més llarg, paral·lel a la recta de l'estadi, portarà fins al parc de la Vall del Cerdanet, darrera el barri de les Grases. Hi haurà espai de trobada amb taules de picnic i una font, i s'hi col·locaran diversos aparells de fitness, En la zona més plana, hi haurà porteries per jugar a futbol. El més important, però, és que la pineda de la Salut s'incorporarà a la programació municipal dels serveis de neteja i de manteniment. I també un element que destacava al principi: la visió global dels espais i la complementarietat entre ells. A què em refereixo? Doncs a això: la plaça de la Salut més urbana té molt a prop un espai molt més naturalitzat com la Pineda i un espai enjardinat com el Roserar; una zona de calma com la plaça té a prop una zona de més activitat com la Pineda; completar l'espai entre el parc esportiu i el Roserar; enllaçar una zona verda urbana com la Pineda amb els espais naturals del Parc de Collserola per la Vall del Cerdanet, etc


3. Sant Feliu pràcticament sense barreres arquitectòniques! 
Aquest era un objectiu del govern municipal d'esquerres per a aquest mandat, que podrem completar just a la meitat. Aclareixo; em refereixo al nucli urbà i no incloc els polígons, que encara trigarem un temps més. I em refereixo a l'accessibilitat de les persones amb cadira de rodes i no incloc la mobilitat completa per a persones invidents, ja que la xarxa d'encaminaments trigarà encara anys a completar-se. Precisament aquest any s'iniciarà la revisió del Pla d'Accessibilitat Municipal, per programar actuacions futures. I dic "pràcticament" perquè en alguns casos molt comptats hi ha impossibilitat física de resoldre barreres en distàncies molt curtes. Però les dues imatges que segueixen ja s'hauran eliminat del nostre espai públic:

Voreres sense rampa, com aquesta de la cruïlla entre els carrers Santa Creu i Joaquim Monmany, en la ruta escolar de les escoles Monmany i Pau Vila:

Voreres inferiors a un metre o inicis de rampes desajustats, com en aquesta de la cruïlla entre els carrers Santiago Rusiñol i Josep Ricart que, a més, té una distància excessiva entre les dues voreres:


Bé, espero que entre aquest escrit i l'anterior, qualsevol ciutadà o ciutadana de Sant Feliu es pugui fer una idea de la millora contínua que volem fer al nostre espai públic, a la nostra ciutat. És a dir, del model de ciutat equilibrada i sostenible que ICV i EUiA volem fer possible des del govern de Sant Feliu. En altres escrits parlaré del que farem enguany amb els equipaments públics i dels grans projectes (de més de mig milió d'euros) en obres que ja s'estan fent (com ara la biblioteca, el Casal de Joves o la plaça de la Salut) o que començaran, com és el cas de la plaça Francesc Macià.