divendres, 26 d’agost de 2016

Més sobre cruïlles, escales, pujades i voreres.

Ben aviat, s'obrirà la segona edició del procés que ha de definir les obres d'estiu de l'any 2017. Com vaig explicar aquí, aquestes són les obres que es van decidir amb el primer procés i que s'estan fent ara mateix o estan a punt de començar (del punt 1 al 18, les altres formen part d'altres projectes). Les dates de les sessions informatives del procés de l'any que ve seran:
  • Dimarts 13 de setembre, 19 h, al Palau Falguera
  • Dijous 15 de setembre, 19 h, al Centre Cívic Les Tovalloles
  • Dimarts 20 de setembre, 19 h, al Centre Cívic Mas Lluí
En aquest full s'explica amb detall el calendari de tot el procés, que té principalment dues dates a tenir en compte:
  • Presentació de propostes: del 13 al 30 de setembre.
  • Votació de les propostes presentades: del 5 al 21 de novembre.
En aquesta segona edició, hi ha dos grans apartats:
  • Millores concretes d'accessibilitat i seguretat.
  • Altres millores a la via pública.
Aquest article que ara estàs llegint es refereix al primer dels dos apartats i és continuació d'aquest en què exposava i detallava els meus criteris en relació a accessibilitat i seguretat. Com deia en aquest article, volem haver suprimit totes les barreres arquitectòniques abans que acabi 2018, però és evident que una visió àmplia del dret a la mobilitat va molt més enllà de la supressió de barreres i s'ha d'aplicar de manera permanent en tota l'acció de govern municipal. Les propostes de la ciutadania i les seves prioritats marcaran el camí d'aquest repte permanent i prioritari del dret a la mobilitat de tothom. Un dret tan bàsic que pot canviar molt la vida de la gent, com explicaré en dos casos concrets al final.

Aquest article serà també una invitació a la conversa sobre les possibles millores que Sant Feliu necessita. Per això, llanço la meva visió de les coses que sempre hem de tenir al cap i algunes imatges de diversos llocs que ho exemplifiquen.

1. Sobre cruïlles:
1.a. Cruïlles amb alguna barrera arquitectònica. Normalment les cruïlles tenen  4 cantonades i 8 punts de creuament. Després de les obres d'aquest estiu, crec que no hi ha cruïlles amb barreres en el seu conjunt, però podria ser que en alguna cruïlla algun dels vuit punts de creuament encara tingui alguna bordó que fa de barrera a cotxets o cadires de rodes: convido aquí a recordar-nos-les!

1.b. Cruïlles amb algun risc de seguretat. Per diverses raons: per obstacles a la visibilitat en el sentit de la circulació, per senyalització escassa o confusa, per una amplitud excessiva, etc. És evident que tenim les dades de sinistralitat de la policia local, però conèixer també la percepció del veïnat. Per exemple, fent aquesta foto de la cruïlla de Daoiz y Velarde amb Sant Jaume i Josep Ricart, vaig veure com dos avis agafats de la mà se sentien insegurs creuant des de Sant Jaume a Josep Ricart per la vorera de dalt, i aturant-se indecisos a la zona pintada de groc:
L'amplada d'algunes cruïlles també genera alguna inseguretat per a gent gran que m'ho ha comentat, tot i que no surten reflectits a les estadístiques de la policia local. Aquest és el cas, per exemple, d'aquesta cruïlla de Comte Vilardaga amb Clementina Arderiu, al Mas Lluí:

1.c. Cruïlles que ja tenen pas adaptat, però en mal estat. Amb risc que una persona amb cadira de rodes s'hi quedi encallat. Aquesta foto també és del carrer Josep Ricart:

1.d. Cruïlles sense encaminaments per a persones invidents o amb encaminaments inadequats. De la mateixa manera que crec que estem molt a prop de tenir un Sant Feliu 100% accessible a persones amb mobilitat reduïda que puguin sortir soles i de manera autònoma i segura, és evident que aquest objectiu no el tenim assolit per a les persones invidents i que és inassumible en tres anys. Aquest és un objectiu a assolir gradualment, que és prioritari i s'incorpora en totes les obres noves i que planifiquem conjuntament, de la mateixa manera que el punt 1.c., amb les entitats de persones discapacitades de la nostra ciutat.

2. Sobre escales:
2.a. Escales amb possibilitat de rampa complementària. Crec també que, un cop estiguin acabades les obres del pont verd a Can Maginàs / la Salut a primers de l'any que ve, no quedaran escales amb possibilitat de rampa accessible complementària. Però és possible que hi hagi algun punt a Sant Feliu que requereixi encara alguna intervenció: parlem-ne!

2.b. Escales en mal estat o amb algun risc de seguretat. Subsistiran algunes escales, com les de la foto, que accedeixen al carrer Baix Llobregat des de Josep Ricart, o com les dues escales que creuen la via al pas a nivell i davant del Palau d'Esports. Han de ser, evidentment, objecte d'atenció prioritària.

3. Sobre pujades:
A les persones grans i/o amb mobilitat reduïda, els pendents superiors al 5% (per tenir una referència: el tram de Comte Vilardaga entre el pas a nivell i la font del Cuento té un 6%) els costa, tant de pujada com de baixada. La seva autonomia personal es facilita amb la regularitat de bancs on sigui fàcil asseure's i aixecar-se.

3.a. Pujades sense bancs.  O amb bancs separats per distàncies superiors a 50m, Aquesta pujada, de poc més del 10%, al carrer Carles Buigas entre el carrer de les Roses i Comte Vilardaga requereix que, com a mínim a meitat de carrer i a cadascuna de les dues voreres, hi hagi bancs adequats a la gent gran. Ja hem fet una dotació important de bancs en carrers així, però sempre n'hi pot haver algun que se'ns escapi: s'ha de detectar i resoldre.

3.b. Pujades amb bancs inadequats per a la gent gran.  Els bancs han de tenir com a prioritat la comoditat de la gent gran i facilitar la seva mobilitat. Sé que aquest no sempre ha estat el criteri. Per això anem canviant bancs com el de la primera foto (fins fa poc a Rafael Alberti, que ara està en obres) per bancs com el de la segona: més aviat alts, amb respatller suficient i amb reposabraços per facilitar aixecar-se.

i 4. Sobre voreres:
Per començar, una dada: el casc urbà de Sant Feliu (descomptem polígons) té un total aproximat de... 56km de carrers! Com que la immensa majoria de carrers tenen vorera a banda i banda, ens ve a donar una xifra aproximada de...112.000 metres de vorera!

4.a. Voreres d'amplada inferior a 1 metre. Tenint en compte que una cadira de rodes necessita un pas mínim de 90cm, que és el mínim que marca la normativa de construcció, a Sant Feliu no hauríem de tenir voreres de menys d'1m. Suprimir-les i passar a plataforma única és el que hem fet, per exemple, en totes les obres del Pla director del Centre. Però encara n'hi ha, sobretot al centre històric, al barri de Can Nadal. Para muestra un botón, al carrer del Torrent (o Torras i Bages):


En la meva opinió, i en opinió d'ICV i d'EUiA, carrers així demanen la supressió immediata de l'aparcament i l'ampliació paral·lela de totes dues voreres fins a 1,4m que és la fita que ens hem proposat o la conversió en plataforma única. Això no forma part de les previsions d'aquest mandat perquè, entre d'altres coses, necessita d'un debat previ amb les altres forces polítiques i amb les entitats veïnals sobre la configuració d'aquest espai de la ciutat i un nou pla director que abraci la zona dels carrers Sant Llorenç, Vidal i Ribas, Pi i Margall i Torras i Bages. Evidentment, això no formarà part de les propostes i votacions de les obres d'estiu, però en aquest mandat hem de crear i promoure aquest debat sobre mobilitat de vianants i vehicles, aparcament i configuració d'aquest espai del centre de la ciutat.

4.b. Voreres en què, per escocells o mobiliari urbà, hi ha una amplada de pas inferior a 1m. Com, per exemple, aquesta vorera del carrer Pizarro, al barri de Can Calders:

Té sentit, un carrer així, a ple segle XXI? Sóc conscient de la resistència de molta gent a la supressió de places d'aparcament al carrer, i més als barris fets als anys 60, amb blocs molt alts sense aparcament a l'edifici. Però, mireu bé la foto: té sentit aparcament a banda i banda amb voreres com la que es veu? Jo tinc la resposta molt clara, però cal que sigui una resposta compartida, com a mínim àmpliament, amb els grups del consistori i les entitats veïnals.

4.c. Voreres en mal estat en itineraris escolars o en camins als serveis públics. Criteri amb el qual hem fet diverses millores en el camí a les Mercedàries o les Franceses, per exemple.

4.d. Voreres en mal estat de tota la ciutat, tret dels camins a escoles o serveis públics. És una de les responsabilitats clares del Servei de Manteniment de la Ciutat, i un dels temes habituals de les reunions amb les regidories de barri. Es van programant segons aquestes reunions i atenent prioritàriament les peticions ciutadanes que surten dels processos participatius: 112km de vorera és molta vorera!. Tenim ben present, però, que hi ha tres punts amb un tractament especial (carrers del Pla, Brugaroles i Agustín Domingo) que vaig raonar en aquest escrit a què abans ja m'he referit.

Tota aquesta reflexió de ciutat la plantejarem en el marc d'un nou Pla d'Accessibilitat, que donarà continuïtat al que es va aprovar el 1999 impulsat de manera clara i decidida per una gran regidora de la nostra ciutat, l'Eni Novell. Un pla que inclourà no només l'accessibilitat a la via pública sinó també als edificis, amb prescripcions tant per als equipaments públics com per als habitatges i establiments privats.

Però tornem a la via pública: l'objectiu que ens hem plantejat és que, en aquest mandat, hàgim resolt el 100% de punts de la ciutat compresos en els apartats 1.a, 1.b, 2.a, 2.b i 3.a, i hàgim analitzat els punts 4.a i 4.b i, a ser possible, debatut alternatives i acordat solucions. Les obres que es derivin d'aquests acords i el treball progressiu en els punts 1.c, 1.d, 3.b, 4.c i 4.d. hauran de formar part, lògicament, dels programes electorals i els acords de govern a cadascuna de les properes eleccions municipals.

I acabo amb dues anècdotes o, més ben dit, dues històries personals: una al principi de ser alcalde i l'altra la setmana passada. La primera: quan vam suprimir la rampa de fusta que unia el Palau Falguera amb la plaça Alfons Comín, un dia una iaia em saluda i m'ho agraeix: "vostè m'ha canviat la vida", em va dir. La senyora vivia al passatge Vilafranca, molt a prop del Palau. Però la rampa feia molta pujada i sovint patinava, de manera que tenint el parc al costat no hi podia anar i sortia només lo just de casa seva. Amb el pas a peu pla que hi ha des de les obres d'estiu de 2012, la dona sortia cada dia a passejar... al parc del costat de casa seva. I la segona, la de la setmana passada al Condis del barri. Una senyora em diu que, gràcies a la rampa que farem entre l'ambulatori i Joaquim Monmany, ha desestimat la seva idea inicial de vendre el pis i canviar de casa. La seva mare és molt gran i amb la cadira de rodes havia de fer una volta llarga i costeruda, vivint al costat de l'escola, per portar-la a l'ambulatori o a passejar. Amb la rampa, totes dues més tranquil·les per poder-se quedar a casa, al seu entorn, al seu barri.

Dues petites històries personals que em fan sentir que, al costat de tots els meus companys i companyes, estic fent el que simplement aspirava a fer: governar per al dia a dia de tothom.

Ah! I recorda: 13, 15 i 20 de setembre:
Portada del díptic informatiu.

dimarts, 23 d’agost de 2016

8 i 9 de juliol de 2016: el Baix Llobregat a debat. La sorpresa del present i la il·lusió del futur.


Durant el segon cap de setmana de juliol es va clausurar el 1r Congrés el Baix Llobregat a debat. No van ser, ni de lluny, dos dies aïllats. Va ser la brillant culminació d'un seguit de més de cinquanta actes que, començant al desembre de 2015, van recórrer els trenta municipis de la comarca, amb una participació aproximada conjunta de més de dues mil persones. Poca broma: dues mil persones debatent el present i el futur de la nostra comarca, la tercera més poblada de Catalunya i absolutament clau per definir el futur (en tots els termes!) dels nostre país.

El Congrés va ser organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals, una entitat absolutament fonamental per entendre i conèixer la globalitat de la nostra comarca, des de Montserrat fins a la Mediterrània. Una entitat a la qual vull agrair la seva feina callada i constant, dia a dia, que s'ha fet pública i imponent amb els tres àmbits que van constituir el Congrés: la identitat com a comarca, la cohesió social i la gestió sostenible del territori.

Vaig participar en totes les sessions del Congrés, però no en faré un resum. Ningú millor que els mateixos organitzadors per fer-ho. Aquí enllaço a tots els debats del Congrés:


A la meva intervenció a la cloenda, prèvia a la intervenció de Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just i president del Consell Comarcal, vaig posar de relleu l'enorme qualitat del procés en ell mateix, amb tanta gent a tants municipis fent aportacions per al coneixement i la millora de la comarca, com dels resultats d'aquest procés, concretats en els materials i documents fets públics en dos dies. I també vaig voler remarcar algunes absències: em va saber greu la presència més aviat discreta de càrrecs públics de diversos partits, però em va saber especialment greu l'absència, clara absència de sectors polítics que encara tenen una visió tòpica, anacrònica i pejorativa de la nostra comarca. I vaig posar un exemple molt clar: a una comarca que ha donat un president de la Generalitat nascut a Córdoba i una presidenta del Centre d'Estudis Comarcals nascuda a Sevilla, no té qualificatiu fer campanya per a la consulta del 9-N amb el lema "Ele, que viene Karmele!".

En tot cas, un Congrés excel·lent que hauria de tenir continuïtat a mig termini per avaluar com han evolucionat els temes debatuts aquests sis mesos a la comarca i posats en comú aquests dos dies a Sant Feliu.

I deixeu-me acabar amb dos textos del company José Luis Atienza, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Viladecans. Un primer text, a l'obertura, i el segon, un poema a la cloenda. Tot un cant al Baix Llobregat! Gràcies, Tete!!! Aquí els teniu.


Text que va llegir Conxita Sánchez a l'obertura:

El Congrés Baix Llobregat a Debat està en marxa. És  una marxa res silenciosa perquè la força del debat és la reflexió, però també la paraula en veu alta. Les taules rodones creades en els diferents pobles i ciutats del Baix són  a més de nous espais de diàleg, nusos d'una xarxa de coneixements existents però dispersos, d’experiències no sempre ben conegudes que mereixen ser compartides.

Les taules rodones estan dibuixant el Baix del futur, però a la vegada estan descobrint un gran desconegut: el Baix Llobregat del present. Un Baix sovint ignorat, perquè no sempre la nostra mà dreta sap el que fa la mà esquerra, i viceversa. La ignorància i el desconeixement mutu ens debilita, el coneixement ens enforteix. El Baix Llobregat a Debat està generant coneixement, ampliant la llista d’amics i coneguts i demostrant que la nostra comarca no és un model estàtic ancorat en la mitologia dels vuitanta, ni tan sols en la del principi dels dos mil, perquè trepitja fort en aquest segle XXI. Els nostres trenta municipis ja no són els trenta personatges a la recerca d'autor que eren fa gairebé quaranta anys. Tenim més de vuit-cents mil habitants, som la tercera comarca més poblada de Catalunya i aspirem a tenir el pes social, cultural, científic  i econòmic que ens correspon.

Una comarca és territori comú quan és trepitjada, viscuda i coneguda per qui hi viu, quan a part de ser una divisió en el mapa forma part de la identitat dels seus habitants. Aquest Congrés que recorre les nostres viles, que ajunta estudiosos i protagonistes econòmics, culturals i intel·lectuals de diferents municipis, alhora que crea coneixement i reconeixement, que analitza i reflexiona, està produint un efecte tant o més important. Està establint noves connexions en aquesta comarca que avança veloç cap als anys vint del segle XXI, actualitzant vells relats i creant de nous, reconnectant fils que s'havien perdut.

El Baix Llobregat necessita el Congrés Baix Llobregat a Debat perquè li cal mirar-se al mirall i reconèixer-se com una comarca on sagnen les ferides socials de la crisi, però que ha crescut més maca del que imaginava, on han florit virtuts més ignorades que reconegudes, que cal treure de la seva relativa clandestinitat.

Queda enterrat el vell fantasma de les ciutats dormitori, però seguim coneixent més el nostre Baix per la ruta de la feina, pel recorregut que ens porta a l'horari laboral que per la ruta del nostre temps lliure, de les nostres hores d'oci, de la nostra activitat cultural, de gaudir de la natura diversa que va des de Montserrat fins a la Mediterrània, des de Collserola fins al Garraf. No ens ho posa fàcil el dèficit que encara roman com trenta anys enrere. El transport públic entre els pobles de la comarca. Una xarxa encara per fer i cosir.

Tot i així cal valorar el que som per decidir millor el que voldrem ser. Al Baix neixen les millors carxofes de Catalunya, però també la investigació científica, la creació literària, el cinema, els músics, els actors, els directors i les companyies teatrals, les iniciatives mediambientals i econòmiques. Descobrir el Baix del present, els paradisos que tenim a la cantonada i les coses bones que passen al municipi del costat, o en aquells i aquelles del Delta, o de la Vall Baixa, o de l'Nord, o de l'Sud. Descobrir-nos és, a més d’una contribució al debat, una inesperada i agradable sorpresa.


Poema que es va llegir col·lectivament a la cloenda:

El Baix Llobregat és Viladecans, és Martorell
El Baix és Esparreguera, és Cervelló, és Collbató
és Cornellá, el Prat, Sant Boi
és Esplugues, Sant Andreu de la Barca, Sant Vicens dels Horts
és  mar Mediterrani
és Montserrat, és Collserola, és el Garraf.

El Baix és un dinar amb traductor simultani
És una taula on el pa és pa i és pan
És una taula on el vi és vi i és vino 
És un pati on els nens parlen en català
juegan en castellano

El Baix és el riu Llobregat
és Pallejà, La Palma de Cervellò, Castellví de Rosanes
és una xafogosa nit d’estiu
és un malalt en llista d’espera
és la pluja sobtada de Setembre

És una bandera estelada
és una bandera andalusa,
és una bandera extremenya,
és una bandera espanyola.
El Baix és una senyera.

El Baix és terra de Catalunya
És sang de moltes terres
és terra de colors
és terra del nord
és terra del sud
és terra de mars enllà

És Castelldefels, és Sant Just, és Molins de Rei
és un diumenge de caramelles
és un concert de Cant coral
és un canto rociero

Él Baix és el Nord, és el Sud, és el centre
És Abrera, és Begues, és el Papiol
És quaranta anys d’enfilar-se a les bastides
es una vaga general
es un onze de setembre de 1976 a Sant Boi  

El Baix és Gavà, és Sant Joan d’Espí, és Sant Climent
És un passeig per la platja un dia d’hivern
És la ginesta als boscos en primavera.
És la petita depressió del diumenge per la tarda
És la inauguració d’un nou centre comercial
És la cua de l’atur
És un  conjunt de més de 800.000 habitants, etcètera, etcètera.

És Corbera, és Olesa de Montserrat, és Santa Coloma de Cervelló
El Baix és un vell tossut
És una parella divorciada
És una fàbrica amb ERE
És una escarxofa, un espàrrec, una cirera.
És una tractorada
És un petit comerciant en descrèdit
És un parent amb qui vam renyir fa molt de temps

El Baix és Sant Esteve Sesrovires, és Torrelles, és Vallirana. 
És el meu esforç i el vostre esforç
És la meva veu i la vostra veu
És la teva vida i la nostra vida

El Baix és tu, i tu i tu
I tot d’altra gent que no coneixes
És el teu secret i el secret dels altres

El Baix és Sant Feliu
És el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat

El Baix és tothom
El Baix és ningú

Una exposició, dos roserars: imaginem el futur?

Article començat a pensar al maig... redactat a l'agost.


Acaba de passar la 58a edició de l'Exposició Nacional de Roses. Més enllà de la valoració positiva que comparteixo i de l'agraïment a qui fa possible l'exposició (des dels Amics de les Roses fins a totes les persones, entitats i floristeries participants), en aquest escrit vull fer una reflexió de futur, aixecant una mica el zoom, fins i tot en el sentit físic del terme que he volgut reflectir a la foto.

Vull fer aquesta reflexió en veu alta, pensant en 2018: serà l'any de la 60a edició de l'Exposició i commemorarem també els 90 anys de la primera edició de l'Exposició, a l'Ateneu, a l'any 1928.

A Sant Feliu tenim una exposició temporal, sempre al segon cap de setmana de maig, com tenen altres ciutats (com ara Reus o Roses). Però tenim una cosa que, fins allà on jo conec, no té cap altra ciutat. Bé, dues coses: dos roserars. A Sant Feliu tenim una exposició temporal i dos roserars permanents. I, a més, units en una línia recta: la Rambla, amb una plaça dedicada a Pere Dot, el nostre roserista més insigne, més o menys al mig. Tot plegat no és molt suggerent???

Deixeu-me fer una incursió en el futur. Encara avui em trobo gent que no ha estat mai al Roserar Dot-Camprubí. I em sembla que no massa gent coneix les plantacions de rosers que l'entitat dels Amics de les Roses organitza al febrer i manté durant tot l'any al Parc de la Torreblanca. I això que som la Ciutat de les Roses! A pilota passada (que fàcil és mirar així les coses...), les dues reformes de la Rambla que es van fer fa entre quinze i vint anys no van tenir en compte que, als seus extrems, hi teníem aquestes dues joies. Però res no impedeix que, en una perspectiva a mig o llarg termini, un futur equip de govern es plantegi repensar o remodelar la Rambla imaginant-la com un passeig que connecti els dos roserars, com un itinerari permanent que porti de l'un a l'altre, que expliqui la vinculació entre Sant Feliu i les roses, amb una presència molt clara de rosers i una memòria dels nostres roseristes, capaç de ser un element molt potent d'identitat local i d'atracció a visitants. Una remodelació que, a més, haurà de tenir present els usos del que avui és un aparcament provisional i que està cridada a ser la principal plaça de la nostra ciutat, per les seves dimensions i ubicació. (Una altra nota personal i al marge: jo ja no seré l'alcalde que hi haurà de posar nom... però si ja tenim la plaça de la Llibertat (a les Grases) i la plaça de la Solidaritat (a Roses-Castellbell), que bonic seria que Sant Feliu completés la divisa republicana amb la plaça de la Igualtat!)

Deixeu-me fer ara una incursió al passat. La Rambla es va obrir a l'any 1924 i el primer nom que va rebre va ser justament "Avinguda de Pere Dot", i la plaça Dot es deia "plaça de l'Avinguda". Amb el franquisme, se li va dir "Avenida de la Marquesa de Castellbell" i la plaça, "plaza de Pedro Dot". Amb la recuperació de la democràcia, se li va posar els noms actuals: Rambla Marquesa de Castellbell i plaça Pere Dot. Aquesta pàgina del llibre "Els carrers de Sant Feliu", de 1988, ho explica clarament:
I deixeu-me tornar a una darrera incursió al present? futur?: i si en comptes de dedicar un espai tan privilegiat i magnífic a una grande d'Espanya,... li dediquéssim a la Ciutat de les Roses? I si en diguéssim "Rambla dels roserars" o "Rambla de la Ciutat de les Roses"?

22/02/2016: bons resultats de la coordinació entre els cossos de seguretat.

Article sobre un esdeveniment de febrer... "repescat" a l'agost.


El passat 22 de febrer hi va haver la reunió anual de la Junta Local de Seguretat, en què la totalitat dels cossos de seguretat amb alguna responsabilitat a la nostra ciutat comparteixen l'anàlisi de les respectives actuacions en el darrer any, les dades concretes de Sant Feliu a través de les respectives memòries anuals, l'evolució del Pla local de seguretat i les conclusions que cal prendre de cara a l'any que tot just comença. La reunió la presidim conjuntament el delegat del Govern de la Generalitat a la demarcació de Barcelona, Sr. Miguel Ángel Escobar, el regidor de Seguretat Ciutadana, Sr. Manel Martínez i jo mateix, tots tres a l'esquerra de la foto. Hi prenen part, d'esquerra a dreta:
  • Sr. Raül Vidal, inspector en cap de la Policia Local de Sant Feliu, presentant les dades de 2015 en seguretat viària,
  • Sr. Ramon de San Eufrasio i Josep Maria Montero, cap i sotscap respectivament de l'Àrea Bàsica Policial (ABP) de Sant Feliu dels Mossos d'Esquadra, presentant les dades de 2015 en matèria de delictes i faltes contra les persones i les propietats,
  • Sr. Manuel Hernández, Comissari en Cap de la nostra zona, amb seu a Cornellà i Sr. Francisco Prieto, cap de la Comissaria del Cos Nacional de Policia a Sant Feliu, presentant les dades de 2015 en matèria de compliment de la Llei d'Estrangeria,
  • Sr. José Alberto Garcia, delegat de zona de la Guàrdia Civil. també presentant les dades de 2015 bàsicament en les operacions de lluita contra el tràfic de drogues a escala estatal que han tingut alguna incidència a la nostra ciutat.
Aquest no és el lloc per presentar amb detall les dades a què acabo de fer referència, que es van fer públiques en el Consell Municipal de Seguretat que es farà al setembre (amb les dades actualitzades del primer semestre de 2016, que després es penjaran al web municipal) i en què hi ha la participació dels diferents grups municipals, les associacions de veïns i altres entitats del municipi. Només vull destacar les dades més rellevants que ens serveixen per avaluar l'estat de la seguretat a la nostra ciutat i les dues causes fonamentals que em sembla que les expliquen.


Les dades més rellevants.
Pel que fa a l'accidentalitat de trànsit, el nostre Cap de la Policia Local, Sr. Raül Vidal, va destacar que la nostra ciutat ha tingut, durant el 2015, les dades més baixes d'accidentalitat (tant en nombre d'accidents com de ferits i morts) dels darrers tretze anys:

D'altra banda, va exposar la distribució a la ciutat d'aquests 122 accidents durant l'any 2015, que es poden veure situats en aquest mapa:

Vam sotmetre a anàlisi els punts que encara generen accidents amb ferits, i les actuacions que caldrà portar-hi a terme, normalment amb mesures de senyalització i reducció de velocitat, i amb una dedicació prioritària de vigilància. Tot això es debatrà, com deia, en el si del Consell municipal de Seguretat.

La tercera dada que vull destacar la va facilitar, en aquest cas, el Cap de l'ABP dels Mossos a Sant Feliu, Sr. Ramon San Eufrasio, comparant la taxa de fets delictius a la nostra ciutat amb les d'altres àmbits territorials. En el global de Catalunya, aquesta taxa és de 64,09 fets delictius/1.000 habitants, en el global del Baix Llobregat és de 54,21 fets delictius/1.000 habitants i, a la nostra ciutat, és de 31,99 fets delictius/1,000 habitants, que corresponen a un total de 1.455, la major part delictes contra la propietat. Tenim una taxa de fets delictius que és just la meitat de Catalunya i clarament per sota de la mitjana de la nostra comarca. Crec que ens n'hem de felicitar i alhora preguntar-nos per què, per anar consolidant el que de bo tenim i per anar avançant encara més en xifres encara més positives.




Les causes principals.

Per a mi, i com ja vaig explicar en aquest article, hi ha tres causes fonamentals:

  • el model de ciutat,
  • la formació, la prevenció i la pertanyença la comunitat,
  • la coordinació dels cossos de seguretat.
El model de ciutat. Així que arribem al govern democràtic de Sant Feliu des de 1979, vam tenir molt clar que la idea "Sant Feliu, un sol poble" havia de regir tota l'acció de govern. Per tant, vam posar tot el nostre esforç en evitar la segregació urbana (barris amb característiques o serveis per damunt d'altres) evitar la segregació social (barris amb percepció o imatge negatives), donant molta importància a la inversió en educació, especialment en la primera infància, la transició escola-treball i la formació de persones adultes i evitar la segregació cultural, amb una clara promoció de l'associacionisme i un model molt participatiu de festes populars, buscant (i jo crec que aconseguint!) que tothom se senti reconegut i identificat amb la nostra ciutat, amb la nostra ciutadania. Aquella empremta del PSUC i d'ICV, en consolidar-se en gairebé quatre dècades, ha fet possible a Sant Feliu una cohesió social que evita que, des d'una perspectiva global, hi hagi tensions latents de barris o col·lectius menystinguts en relació a altres, amb la possible conflictivat social que això comportaria.

La formació, la prevenció i la pertanyença a la comunitat. Des dels primers ajuntaments democràtics, la nostra policia local ha tingut molt clara la seva funció comunitària i el seu arrelament democràtic a la nostra ciutat. L'empremta del primer regidor de Seguretat Ciutadana,  el company Jaume Bosch, va ser decisiva en aquest sentit. Des d'aquesta perspectiva, milers dels nostres conciutadans i conciutadanes han fet els cursos d'educació vial que la policia fa a Primària i a Secundària, i també han pres part en múltiples activitats i tallers en escoles i instituts que van des de la prevenció de la violència masclista fins a la detecció de conductes delictives per internet. A més, la policia local du a terme multitud de xerrades o activitats de formació amb les associacions de comerciants per minimitzar els riscos d'atracaments i aprofitar tots els recursos existents en matèria de prevenció i de protecció. La major part dels agents de la policia i dels seus comandaments són ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu i la coneixen molt bé, i coneixen també molt bé els interlocutors adequats tant en les associacions de veïns, com de comerciants o d'empresaris. Això permet ajustar els quadrants de servei a les circumstàncies i prioritats de cada moment, permetent molt sovint respostes ajustades a les diverses situacions del dia a dia.

La coordinació dels cossos de seguretat. Des d'abans de la implantació de la policia nacional de Catalunya, els Mossos d'Esquadra (a Sant Feliu, el 2004), ja hi havia una coordinació permanent i fluïda amb el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil. Aquesta coordinació s'ha mantingut i s'ha intensificat amb els Mossos, de manera que els fulls de novetats i les prioritats de servei s'intercanvien a diari i la coordinació entre els seus responsables és permanent. Sovint, especialment en moments com la campanya de Nadal, són visibles patrulles conjuntes. Informació compartida i plans d'actuació coordinats són fonamentals per assegurar una ciutat amb nivells força correctes de seguretat, com la que es reflecteix en les dades que he exposat més amunt.

Acabo amb una fotografia de família de les persones que van participar a la reunió de coordinació del 22 de febrer. I, amb ella, vull expressar un agraïment molt sincer a tots els i les agents i comandaments que, des dels cossos de seguretat que representen, fan possible una ciutat que garanteix el dret democràtic a la seguretat de les persones i dels seus béns.

Més informació a la notícia del web de l'Ajuntament.



dilluns, 22 d’agost de 2016

Com seran aquests dos espais a l'estiu de 2017?


Delimitada pels carrers Comte Vilardaga, Roses, Frederica Montseny i Rosa de Luxemburg (aquest carrer ja a Sant Just), als anys noranta es va preveure una gran zona d'equipaments i verda, que es pot veure a la imatge, extreta de Google Earth. L'equipament ja hi és: l'escola Martí i Pol, i les zones verdes avui ja no corren cap risc de ser requalificades. El que toca ara, un cop aprovat el pla d'inversions d'aquest mandat, és que les dues zones verdes de la imatge deixin d'estar tancades (1) o inacabades (2) i siguin realment un espai públic de qualitat al servei dels veïns i veïnes del Mas Lluí i de tota la ciutat. Totes dues inversions han estat presentades al veïnat en diverses sessions al Centre Cívic del Mas Lluí. Tenen el projecte aprovat, el pressupost corresponent (590.000€ entre totes dues) i la seva previsió definitiva de calendari: començaran a la tardor de 2016 i acabaran a la primavera de 2017.

Zona 1: un espai per a l'esport i l'estada, especialment de la gent jove.
És una zona de 4.700 m2, amb una part ampla i plana al costat de Comte Vilardaga i una part estreta i amb pendent que porta al carrer de les Roses. L'espai s'ha concebut tenint present aquesta doble característica i també tenint present els espais de joc que hi ha davant mateix, a Sant Just: una pista de ciment i una `zona de jocs per a infants. Per aquesta raó, s'ha concebut sobretot com un espai de trobada i d'activitat dels nostres adolescents, dels que ja fan Secundària (12-13 a 18-19 anys).

La síntesi és aquesta:

Els dos camins que s'entrecreuen creen un circuit d'uns 400 metres, amb diversos aparells esportius i obstacles de baixa intensitat per ser recorreguts tranquil·lament a peu, fent footing o amb bicicleta. Les dues zones d'estada tindran un mobiliari molt inusual, acordat amb els joves al Casal. La inferior i més gran, tindrà un punt de recàrrega per a bateries de dispositius mòbils, i tota la zona tindrà wifi d'accés lliure. Tot estarà convenientment il·luminat i hi haurà una replantació important de diferents arbres pensats per generar ombra en les zones d'estada.

Adjunto aquí la presentació que es va fer del projecte al Centre Cívic Mas Lluí:


Sóc conscient que passem d'una zona tancada en què ara no es fa res, a una zona oberta i pensada per a adolescents i joves. Alguns veïns i veïnes ens n'han manifestat la inquietud i en som conscients, però inicialment no tancarem la zona a les nits. Són adolescents i joves, els nostres adolescents i els nostres joves, no són cap altra cosa que es pugui considerar preventivament o pejorativament. Sóc dels convençuts del valor de la confiança i de no posar benes abans de cap ferida. Però, si amb el temps, es comprova que hi ha un mal ús, ja hem dit que estem disposats a reconsiderar-ho.


Zona 2: ampliació del Parc Europa.
Aquesta és una zona de 8.500m2, salvada per la mobilització veïnal liderada per l'AVV Mas Lluí i d'alguns partits, especialment d'ICV-EUiA, de la construcció d'un bloc d'habitatges. Aquest espai va tenir una primera intervenció a primers de l'any que ve, amb moviments de terres i algunes replantacions que es van fer, per conveni entre els dos ajuntaments, en el procés d'urbanització del Mas Lluí de Sant Just Desvern.

S'ha concebut com una ampliació del parc i tindrà tot allò que li cal per tenir un nivell de qualitat com la resta del Parc Europa o com el parc de Sant Just Desvern: sistema de reg en tot el parc, enllumenat a tot el parc, etc. Com la zona anterior, ha tingut en compte tot l'entorn per acabar de tenir el seu caràcter propi. Així, hi haurà diverses taules de picnic, una font, diversos recorreguts i alguna instal·lació d'esport per a gent gran, que no n'hi ha en cap altre lloc de la part alta de Sant Feliu. Aquest és la síntesi d'aquest espai:

Amb la urbanització d'aquests dos espais, Sant Feliu i Sant Just queden units per un espai verd que supera de llarg cinc hectàrees: a les 3 Ha del Parc Europa i 1 Ha del Parc Iulia Quieta de Sant Just, s'hi afegiran a partir de la propera primavera 1,3 noves Ha entre els dos espais que s'obriran a la ciutat. Uns espais, a més, amb usos i equipaments per a totes les edats i a la mateixa porta del Parc de Collserola.

N'adjunto també la presentació que es va fer al Centre Cívic Mas Lluí:


Al Mas Lluí continuaran quedant reserves importants d'equipament, la més gran de les quals és la zona esportiva que hi ha just davant dels dos solars on actuarem aquesta tardor. És bo que hi hagi reserves de futur, i caldrà que el seu ús es defineixi a mesura que els successius governs plantegin les seves visions de ciutat a mig i llarg termini. Però nosaltres, a ICV, ja apuntem cap a on voldríem: la que avui té qualificació d'esports ha de continuar tenint-la, i en les altres zones, la nostra prioritat serà l'habitatge de lloguer assequible i social i l'habitatge assistit per a persones grans i amb dependència. Però, d'això, ja hi haurà altres moments per parlar-ne!