dissabte, 20 de gener de 2018

20/01/18, des de la plaça de la Salut: gràcies per ser i fer un sol poble!!!

Foto del facebook dels Geganters de Sant Feliu.
El meu discurs avui a la inauguració de la plaça de la Salut s'ha basat exclusivament en agraïments. I he volgut agrair, sobretot, la lluita de les persones que van fer possible la plaça que avui remodelàvem, però que també van fer possible molt més que la plaça que avui remodelàvem. Amb un agraïment en català i un en castellà, he volgut agrair per damunt de tot la voluntat i l'actitud dels i de les dirigents veïnals del barri de la Salut la seva aportació enorme i impagable a la construcció d'un Sant Feliu com un sol poble, amb plena igualtat entre els seus barris i les seves persones. Més o menys, he dit i volgut dir aixó:

Gràcies a tothom que ha fet possible aquesta inauguració d'avui: la banda simfònica, la colla dels Diables de la Salut, els Geganters de la Ciutat, l'esplai Diversitat Lúdica, l'Associació de Veïns.

Gràcies a tothom que ha fet possible la remodelació de la plaça: l'empresa Voracys, tant els seus encarregats d'obra com els seus treballadors; els arquitectes redactors de l'obra, que són treballadors municipals (Isidre Viñas i Albert Ferrer); el conjunt de serveis tècnics municipals; els serveis de neteja i manteniment, i la paciència i bona voluntat dels comerços i dels veïns i veïnes de la plaça.

Gràcies per la lluita de les persones que, com hem reconegut en l'homenatge al moviment veïnal dels anys 70, van aconseguir evitar la construcció d'un nou bloc i d'una gasolinera i van fer possible la plaça que avui inaugurem. Moltes persones són avui aquí, però n'hi ha set que han mort i no podem acompanyar-nos. En homenatge i record a ells, mereixen i us demano un aplaudiment immens:
  • Miguel García
  • Isidoro García Indiano
  • Manuel Jiménez
  • Fernando Pintado
  • Jesús Oca.
  • Juan Sánchez, grandíssim regidor del nostre Ajuntament,
  • Adela Barquín, la Pasionaria de la Salut.
La seva lluita no pot acabar desconeguda, ignorada; els seus noms no poden ser oblidats. Per això el mur que està a l'altre extrem de la plaça serà un gran mural d'homenatge a la lluita dels veïns i veïnes del barri de la Salut i de tots els barris de Sant Feliu.

Gràcies per, també amb la lluita de l'Associació de Veïns, haver convertit l'abocador que hi havia darrera la carretera de la Sánson en un espai verd i públic com la Pineda de la Salut.

Gràcies també per les mobilitzacions i lluites que heu protagonitzat per aconseguir el soterrament de les vies, d'unes vies que separen la Salut de Can Maginàs i que estic convençut que en poc temps seran història

Però l'agraïment que mereixeu, veïns i veïnes de la Salut que vau protagonitzar totes aquelles lluites, és molt més gran, molt més important, molt més decisiu que aconseguir una plaça o asfaltar uns carrers,... Vosaltres, a més de formar part de l'Associació de Veïns, formàveu part dels sindicats que estaven a punt de ser legalitzats, dels partits polítics que lluitaven contra el franquisme, de les associacions de pares que lluitaven per "cap nen sense escola i cap escola sense mestres"

Gràcies per la vostra lluita per la democràcia. Vull recordar també avui aquí que, en la Transició, en les detencions com les de 1973 de l'Assemblea de Catalunya, hi havia un representant de l'Associació de Veïns de la Salut, una associació que va formar part de tots els organismes unitaris locals, comarcals i nacionals, gràcies per la vostra lluita per la democràcia

Gràcies per la lluita a les fàbriques i als llocs de treball, per les contínues mobilitzacions per la llibertat sindical, per la millora de les condicions laborals, gràcies, veïns i veïnes de la Salut, per la vostra lluita pels drets socials.

Gràcies pel vostre compromís amb la cultura, amb l'educació i amb la llengua catalana, pels primers cursos de català per a adults, al 1976, organitzats per l'Associació de Veïns als locals antics de la parròquia, quan encara hi havia mossèn Vila, i que vaig tenir l'honor d'impartir jo mateix; per lluitar per les escoles del pla d'urgències de 1974; per lluitar des de les associacions de pares per una escola de qualitat, per una escola que garanteixi que tothom coneix la llengua catalana, gràcies, veïns i veïnes de la Salut, per la vostra lluita per la cultura i per un ensenyament públic de qualitat.

Gràcies, veïns i veïnes de la Salut per la vostra solidaritat amb tots els altres barris de la ciutat, per la vostra actitud d'acollida a tothom, parli la llengua que parli, vingui de la terra que vingui, gràcies per la vostra voluntat i el vostre compromís de fer de Sant Feliu un sol poble, gràcies per la vostra enorme aportació a fer de Sant Feliu un sol poble.

No és només per la plaça que cal agrair als veïns i veïnes d'ahir de la plaça de la Salut: és també i sobretot pel combat per la democràcia i la seva aportació per fer de Sant Feliu un sol poble!!!

Per a més informació sobre les característiques de la nova plaça, n'adjunto dues imatges extretes d'aquest tríptic repartit al veïnat del barri. També una tercera imatge relativa a la Pineda.


divendres, 19 de gener de 2018

17/01/18: convençut! (2/2): per què aquesta vegada sí?



Convençut pel que explico en aquest segon article. Emocionat pel que vaig explicar ahir en aquest.

Però també conscient que la percepció de molta gent és aquesta, que resumeix clarament El Periódico:

L'escepticisme és més que comprensible: són molts anys de falses expectatives i de notícies precipitades, i al final ningú no es creu res. Però jo estic convençut que aquesta vegada és diferent, que aquesta vegada sí.

Aquí van les meves set raons per ser conscientment, justificadament, optimista:

1. És la primera vegada que vénen a Sant Feliu el Ministre de Foment i el president d'ADIF.
Amb l'experiència i el coneixement que em dóna ser regidor des de 1991, puc afirmar amb claredat que mai hi havia hagut a Sant Feliu els màxims responsables (polític per a la decisió i tècnic per a les obres) ni del Govern de l'Estat ni del Govern de la Generalitat. Abans, només havien vingut representants dels dos governs en dos moments. Primer, l'acte públic a la Sala Ibèria del 26 de febrer de 2009 (que vaig explicar aquí, uns dies més tard), on van venir un subdirector general del Ministeri (Eduardo Molina) i el secretari de Mobilitat de la Generalitat (Manel Nadal), quan era alcalde Juan Antonio Vázquez. Després, la roda de premsa del 16 de març de 2011 (que vaig comentar després aquí) on van venir el secretari d'Estat d'Infraestructures (Víctor Morlán) i també el secretari de Mobilitat de la Generalitat (Damià Calvet), quan era alcaldessa Lourdes Borrell.
Aquesta doble presència és molt important. Primer, perquè el ministre venia a explicar decisions ja preses i el seu calendari, i perquè hi havia el president d'Adif, Juan Bravo, l'home que ha de garantir que l'execució de les obres se cenyeixi al pressupost i al calendari que se li han indicat. Vaig agrair molt sincerament aquesta presència a la nostra ciutat, que avala amb claredat el contingut de tot el que van venir a exposar.

2. És la primera vegada que tenim projecte d'obres acordat, acabat i aprovat.
El 18 de febrer de 2009 al BOE es va publicar la convocatòria d'un procés imprescindible per començar les obres: l'estudi informatiu d'alternatives previ a decidir una solució constructiva definitiva i fer el projecte definitiu d'obres. Aquest projecte d'obres es va adjudicar a l'empresa d'enginyeria Ineco, que el va completar a finals de 2010 i, per primer cop, ha completat tota la tramitació administrativa i ambiental. Només hi va haver un projecte anterior, al 2000, que va quedar a mig camí. Ara ja tenim, per tant, un projecte amb el vist i plau de les tres administracions i amb un nivell de detall que permet licitar les obres!

3. És la primera vegada que tenim pressupost real, clar i complet.
En cap de les ocasions anteriors en què s'ha parlat de dates, projectes, etc sense la base suficient, mai hi havia hagut un pressupost detallat i complet i, molt menys encara, hi havia hagut la certesa de com s'havia de finançar aquest pressupost. En el conveni de 2006, l'Estat finançava el 50% de les obres i l'altra meitat es repartia entre Generalitat i Ajuntament segons el que havia d'establir un segon conveni... que mai es va acabar de redactar i que, després de l'aprovació de l'Estatut de 2006, vaig considerar inadequat. Quan era portaveu d'Iniciativa i Esquerra Unida a l'oposició, sempre vaig reclamar que l'Ajuntament no havia de pagar obra ferroviària: o potser les vies són de titularitat municipal?
Ara, per primer cop, tenim un pressupost real i complet: 127M€ per a l'execució de les obres, 3M€ per a la direcció d'obres i 3M€ per a les expropiacions necessàries per poder fer les obres. I, per primer cop també, tenim un compromís clar de finançament: són obres que finança íntegrament el Govern d'Espanya en el marc del pla d'inversions a Catalunya que va presentar a Barcelona el març passat. Com ICV i EUiA hem defensat des de 2006 (fins fa molt poc ho defensàvem en solitari...), la ciutadania de Sant Feliu i el seu Ajuntament no hauran de finançar obra ferroviària. Això sí, haurem de finançar en solitari la reurbanització de la superfície... però això és justament el que és just!!!

4. És la primera vegada que tenim compromís explícit i clar de calendari.
Des de fa anys, hem tingut avantprojectes, dibuixos, estimacions de pressupostos, negociacions i converses, estires i arronses... però mai mai mai havíem tingut un compromís de calendari de licitació d'obres i de la posterior execució de les obres licitades.
El ministre Iñigo de la Serna va ser molt clar, tal com es pot veure al vídeo que encapçala l'escrit:
  • treballs previs durant el 2018 (revisió del projecte, expropiacions, tràmits pressupostaris, etc), 
  • licitació de les obres al gener de 2019,
  • inici d'obres durant la segona meitat de 2019
  • entre tres anys i mig i quatre anys d'obres.
No és una interpretació de paraules informals en una reunió, no és un anunci de qui no té la responsabilitat d'haver de complir-lo després: és el compromís explícit del Govern d'Espanya en boca del Ministre de Foment davant tot el consistori i tots els mitjans de comunicació. Sé que hi ha qui dubta sistemàticament dels polítics, dels polítics del partit del ministre, etc. Però jo reclamo sempre respecte institucional i en faig bandera: pel respecte i lleialtat institucional que reclamo i que exerceixo, dono credibilitat a les paraules del Govern de l'Estat. I sé que no me n'hauré de desdir o penedir en els propers dotze mesos.

5. El context econòmic ho permet.
Tot i que la sortida de la crisi no està arribant a les famílies que més ho necessiten, el cert és que les grans xifres de l'economia mostren que hi ha una recuperació econòmica evident. Els ajuntaments ho estem començant a notar també.
Crec que cal valorar positivament que en aquest context de millora econòmica se situïn com a prioritat les inversions de l'Estat a Catalunya i, de manera destacada per la part que ens toca, el soterrament de les vies a Sant Feliu.

6. El context polític ho exigeix.
Dins del partit del Govern d'Espanya, hi ha veus que insisteixen que el capteniment en relació al "conflicto catalán" no es pot limitar al recurs permanent als tribunals ni als cops i garrotades pèssimament gestionats pel Ministeri de l'Interior. Per als sectors menys recalcitrants del PP, ha d'haver-hi una actuació del Govern basada en la normalitat i el compliment de compromisos, que trenqui la imatge d'un Estat monolític i aliè a Catalunya.
En aquest sentit, la freqüència de les visites del ministre en persona per abordar inversions pendents (no fa massa a Montcada, aviat a l'Hospitalet, també per soterraments) és una mostra clara d'intentar superar una imatge pública que saben perfectament que tenen en hores molt baixes. D'aquí la meva insistència un dia i un altre en què el soterrament de les vies a Sant Feliu podia i havia de ser "la prova del cotó" de la credibilitat del Govern d'Espanya en relació als seus compromisos d'inversió a Catalunya, El Govern té necessitat de guanyar credibilitat, i Sant Feliu és la seva millor oportunitat per demostrar-la. I, personalment, jo he jugat molt a fons aquesta carta.

i 7. Des de juny de 2011, ni una notícia precipitada ni una falsa expectativa.
Tothom sap la importància que dono a la comunicació i la pedagogia polítiques. En l'etiqueta "soterrament" d'aquest blog avui hi ha 71 entrades des de 2006 fins avui mateix, en què explico els meus posicionaments (coherents en temps de govern i en temps d'oposició) sobre els diversos temes relacionats amb el soterrament: projecte, finançament, planejament urbanístic, etc.
Tant en els meus escrits al blog personal, com en la comunicació institucional de l'Ajuntament, he volgut mantenir un to el més lluny possible de la precipitació de les notícies (confonent amb bona voluntat els desitjos amb la realitat... però alimentant involuntàriament l'escepticisme) com de les expectatives desmesurades o falses (donant per fet que les negociacions acaben aviat en acords, que un pas aconseguit porta immediatament a l'altre, etc. cosa que també alimenta involuntàriamet l'escepticisme). La meva norma ha estat i continua essent: constància i discreció en les negociacions amb Estat i Generalitat; informació objectiva d'aquestes negociacions, però sense avançar conclusions que no estiguin verificades i documentades.
Els acords presentats ahir els vam tancar a finals de juliol, i hem mantingut aquests criteris: informació puntual, permanent i completa als portaveus municipals, contenció en la informació publicada als mitjans de comunicació municipal. Aquesta continuarà essent la nostra línia, per anar disminuint l'escepticisme, per anar guanyant en qualitat i credibilitat!

dimecres, 17 de gener de 2018

17/01/18: emocionat! (1/2): una roda de premsa esperada anys i panys!

Al costat del Ministre de Foment, Sr. Iñigo de la Serna. Foto de la notícia de La Vanguardia.

Després d'una breu reunió i de què el ministre de Foment, el president d'ADIF i el delegat del Govern signessin al Llibre d'Honor de la Ciutat, el ministre Iñigo de la Serna i jo mateix vam comparèixer davant els mitjans de comunicació, regidors i regidores de tots els grups municipals, exalcaldes, senador, etc. Adjunto primer el guió amb què vaig preparar la meva intervenció i, tot seguit, la nota de premsa del Ministeri de Foment, que recull bàsicament el que va anunciar, explicar i comprometre el ministre:
  • Actualitzar el projecte ja acabat de 2010 al llarg d'aquest any,
  • Licitació de les obres al gener de 2019 i inici d'obres a la segona meitat de l'any que ve.
  • Finançament complet a càrrecdel Govern d'Espanya.
1) La meva presentació:

Señor Ministro,
Delegat del Govern a Catalunya,
Presidente de Adif,
Alcalde de Sant Joan Despí
Regidors i regidores,
Representantes de los medios de comunicación,

Sean todos bienvenidos y bienvenidas a un acto que la ciudad de Sant Feliu ha esperado durante años, en una actitud que ha ido oscilando entre la ilusión y el escepticismo, y que hoy se decanta claramente por la ilusión. Bienvenidos y bienvenidas a una ciudad que ha conservado siempre la unanimidad de todos los partidos políticos y de la ciudadanía en su lucha por el soterramiento, y que siempre ha seguido aquel viejo refrán que afirma que “el que sigue y persigue, al final consigue”, máxime cuando toda Sant Feliu se siente enormemente cargada de razón.

Quiero agradecerle especialmente, Señor Ministro, que sea usted el primer ministro del Gobierno de España que comparece en el ayuntamiento de Sant Feliu ante los representantes de la ciudadanía y ante los medios de comunicación. Se nota y es de agradecer la actitud y la voluntad de quien ha sido alcalde de su ciudad y conoce de primera mano la importancia de los proyectos que son a la vez grandes y necesarios para mejorar las condiciones de vida de los ciudadanos y las ciudadanas. Quiero extender este agradecimiento al presidente de Adif, Sr. Juan Bravo, i també al delegat del Govern, Sr. Enric Millo, del que coneixem el seu compromís amb tot el que ens anunciarà immediatament el Sr. Ministre. Nos satisface que los tres hayan firmado en el libro de honor de nuestra ciudad.

Como seguramente todo el mundo sabe, la reivindicación del soterramiento de las vías se inicia durante los años setenta, cuando el crecimiento de Sant Feliu engulle unas vías que la circundaban y se generó una barrera urbana de casi 1,5 km de longitud. Una barrera que divide a la ciudad, tiene a mitad de su recorrido un paso a nivel que se ha cobrado un número inasumible de víctimas, con un gran impacto social y emocional y a las que hoy quiero recordar y homenajear y, en definitiva, un obstáculo inadmisible para la modernización de la red de cercanías de Barcelona, un reto absolutamente prioritario que nos implica a todos.

Una reivindicación que han encabezado todos los alcaldes de nuestra ciudad y a los que quiero expresar públicamente mi agradecimiento: Cesc Baltasar, Àngel Merino, Juan Antonio Vázquez y Lourdes Borrell, en representación de todos los cargos democráticos de nuestra ciudad. Una reivindicación en todo momento compartida con la Generalitat de Catalunya y con el Àrea Metropolitana de Barcelona. Una reivindicación que se vio por primera vez recogida en los presupuestos generales del Estado de 1998, posteriormente en un convenio en 2006 y concretado en un proyecto de obras que se aprobó definitivamente en 2010 y que, como el Sr. Ministro y el presidente de Adif saben, es el proyecto a que Sant Feliu ha defendido en todo momento y al que legítimamente aspira.

Una larga lucha que, de alguna manera, reconoció el propio presidente del Gobierno, Sr. Mariano Rajoy, en la jornada “Conectados al futuro”, que tuvo lugar en Barcelona el 28 de marzo del año pasado, y en que el presidente explicitó públicamente su compromiso con los soterramientos de Montcada i Reixac, l’Hospitalet y Sant Feliu. Ese anuncio, claro y alto, me fue ratificado por el propio Ministro en una conversación en dicho acto, como tal vez recuerdes. Yo le dije: “tal como están las cosas, el Gobierno no puede venir a Catalunya simplemente a vender humo”, a lo que el Ministro me respondió: “El Gobierno viene a Catalunya a cumplir los compromisos que adquiere”. Su presencia hoy aquí, Ministro, demuestra la fiabilidad de aquel compromiso.

Este compromiso se ha ido cerrando conjuntamente con el Gobierno del Estado y con el Govern de la Generalitat desde entonces, y se ha ido concretando en las decisiones y acuerdos que seguidamente expondrá el Ministro.

Decisiones y acuerdos que, con su correspondiente calendario y su correspondiente dotación económica, son “la prueba del algodón” del cumplimiento del Gobierno de España con las inversiones del Estado en Catalunya y, en clave local, la culminación de una lucha unitaria y tenaz por conseguir la ciudad cohesionada urbanísticamente que se corresponda con la ciudad cohesionada socialmente que es, por decirlo de alguna manera, “marca de la casa” del ayuntamiento de Sant Feliu de Llobregat.

Con toda la certeza que lo que yo llamo “la prueba del algodón” se llevará a cabo de manera completamente satisfactoria, paso la palabra al Ministro de Fomento, Sr. Iñigo de la Serna.

2) La intervenció del primer Ministre de Foment que ha vingut a Sant Feliu:
El ministre de la Serna va exposar el que es veu a la primera pàgina de la nota de premsa publicada pel Ministeri de Foment, que es pot descarregar aquí.

dilluns, 15 de gener de 2018

Dimecres i dissabte, tothom al barri de la Salut!

Dimecres!
Dimecres, 17/01, a les 19:30, al Centre Cívic les Tovalloles, hi haurà la presentació de l'exposició "La memòria present", després que s'hagi exposat al Palau Falguera i al Centre Cívic Mas Lluí. L'exposició, com és sabut, ret homenatge al moviment veïnal dels anys setanta a la nostra ciutat. Un moviment molt important als barris de la Salut i de Can Calders, i del qual parlaran dues dones que hi van participar activament (Paquita Cano i Aurora Huerga) i el periodista i historiador Marc Andreu, bon coneixedor de la comarca i de les lluites que l'han anat conformant.


Dissabte!

Hi haurà la presentació de les millores de la Pineda de la Salut i la inauguració de la remodelació de la Plaça de la Salut.

La Pineda és l'espai situat entre el Roserar i el Parc Esportiu de les Grases. Durant molts anys, una mena d'espai sense definició d'usos en què, a primers dels anys dos mil, com a acte reivindicatiu, l'Associació de Veïns la Salut  va organitzar una neteja, va plantar alguns pins i va col·locar unes taules de picnic: va ser el primer pas del que dissabte es posarà a disposició del barri!. El que s'ha fet ara és una ordenació i neteja de tot l'espai comprés entre el Roserar i el Parc, i entre els carrers Comerç i Sànson: s'hi han fet camins, s'hi han posat dos equipaments per a la pràctica esportiva i el joc i s'hi han posat noves taules de picnic i noves papereres. No és exactament un parc: no hi ha reg ni tractament de jardineria, és una zona de transició entre la ciutat i la Vall del Cerdanet, que ja forma part del Parc de Collserola. Com a espai obert de transició entre la ciutat i Collserola, tindrà neteja quinzenal i s'incorporarà a la programació del servei de manteniment.

Pel que fa a la plaça, les obres recullen tot el que l'Associació de Veïns va demanar en les reunions amb el govern municipal al llarg de l'any 2012 i el que els veïns i veïnes van aportar en un procés participatiu de recollida d'idees i propostes al llarg de l'any 2014. Així, la plaça no té cap barrera arquitectònica, elimina tots els racons, millora l'enllumenat i l'arbrat, amplia la zona de jocs infantil, agrupa de manera millor tots els bancs en una zona més assolellada, s'obre d'una manera molt bonica a la carretera de la Sànson, incorpora zones de gespa i, cap a finals de març, tindrà un magnífic mural que homenatjarà els veïns i veïnes que, aquell 1977, van evitar la construcció de més pisos i una gasolinera i van fer així possible aquesta preciosa plaça al bell mig del seu barri. Quin millor homenatge al moviment veïnal que el seu reflex permanent en un immens mural a una de les places guanyades pel mateix moviment veïnal?

Així que... dimecres i dissabte, tothom al barri de la Salut!!!

divendres, 12 de gener de 2018

4 mesos després... continuo de baixa.

Foto del company Pedro Gómez, preparant material per a activitat de la coalició.

Avui, 12 de gener, fa quatre mesos d'aquell sol segon que em manté apartat de primera línia, d'aquell atropellament que encara tant em condiciona. Ahir, vaig poder fer una visita a la plaça de la Salut amb la Lídia i el Manel: portar-me i recollir-me en cotxe, sempre amb crossa, poc a poc, poc temps...

Quatre mesos després d'aquell sol segon, continuo la recepta que l'equip magnífic del Broggi em va prescriure de seguida: repòs, calmants, rehabilitació i paciència. A finals de novembre, em van dir que podia anar alguna estona a l'ajuntament, sempre en cotxe fins a la porta, sempre assegut i amb la cama estirada i enlaire. També en cotxe fins a la porta, tres tardes a la setmana de rehabilitació al Broggi: la Desirée, en Carles, l'Andrea, l'Helena, un equip també magnific.

Però, tot i fer bondat, en les dues darreres visites a la doctora de rehabilitació i al traumatòleg, m'han diagnosticat una mica de sobrecàrrega, tendinitis al genoll i edema ossi al turmell. En síntesi, l'operació va anar perfecta... però la recuperació, que ja m'havien dit que seria lenta per la meva edat i constitució, serà més lenta encara. No es pot dir que n'hagi sortit animat...

En conseqüència, no tinc data previsible d'alta, i per tant encara no puc tornar a les meves funcions d'alcalde. Puc seure en un despatx una estona, però no puc fer el que ha de fer un alcalde o alcaldessa: anar allà on hi ha activitat municipal o ciutadana, atendre les persones i entitats que demanen l'atenció del seu primer representant, defensar els interessos de Sant Feliu en tots els espais institucionals que ens impliquen, representar a la ciutat en els organismes de què formem part, liderar l'activitat del meu partit i de la coalició que formem amb EUiA, i un llarg etcètera.

Continuo de baixa... però l'alcaldia, l'ajuntament i la ciutat no tenen per què notar-ho. Fins avui, l'alcaldessa ha estat la Lourdes Borrell (PSC), a qui vull agrair públicament la seva tasca com a alcaldessa accidental. Des de dilluns que ve, 15 de gener, l'alcaldessa serà la Lídia Muñoz, primera tinenta d'alcalde, companya d'Iniciativa, amb qui comparteixo la foto que encapçala aquest escrit, i que es reincorpora a l'Ajuntament després d'haver portat al món la seva segona filla, l'Elna.

I, mentre tant, aniré alguns matins a l'Ajuntament sense caminar ni estar dempeus massa estona, i continuaré amb el meu tractament habitual: repòs, calmants, rehabilitació i paciència, molta paciència. Ah! I un agraïment enorme a tantes i tantes persones que, quan em veuen caminant poquet a poquet pel carrer o per les xarxes socials, em carreguen les piles amb les seves paraules d'ànim i d'empenta!!!