Entorn 77: "10 notes d'actualitat per fer reviure Sant Feliu"

Tot acabant l'any, a més de rebre el Butlletí de l'Ajuntament, també esteu rebent a totes les cases la nostra revista, l'Entorn. En tots dos llocs, com és habitual en nosaltres, la nostra voluntat d'explicar i d'explicar-nos, la nostra predisposició a enraonar: en persona, en les moltes activitats que fem a tot Sant Feliu, en el món 2.0, per exemple, amb els teus comentaris aquí mateix.

Butlletí 434: Article del Grup d'ICV-EUiA

BEN PLANIFICAT, BEN GESTIONAT, DIALOGANT, VIU, EQUITATIU.

Així és el Sant Feliu que volem i l’Ajuntament que necessitem. Sabem que és el que molta gent desitja, sabem que és possible. Iniciativa i Esquerra Unida ja hem començat aquest camí, amb la meva presentació com a candidat a alcalde a les properes eleccions municipals en un acte al Casal de la Gent Gran. Queda només un any i mig per fer reviure la nostra ciutat. Reviu Sant Feliu! és molt més que un lema afortunat: és un moviment ciutadà per fer un altre Sant Feliu, on tu, on vostè, on tothom hi té cabuda.

Però una ciutat més ben planificada també és una necessitat immediata. Avui, es debaten dos reptes crucials per al Sant Feliu del segle XXI: el soterrament de la via i la prolongació de la L3 de Metro.

Pel que fa al Metro, un moviment unitari sense precedents (tota l’oposició i la pràctica totalitat de les associacions de veïns) hem elaborat una proposta alternativa a la que defensa el govern local. Un metro que no sigui paral•lel al tren, sinó complementari, amb parades a Mas Lluí, estació i Falguera i amb connexió directa a Barcelona per Sant Just. La pressió ciutadana continuada ha provocat que PSC i CiU admetin, finalment, la possibilitat de revisió de la seva posició. Caldrà seguir treballant unitàriament en aquest sentit.

Pel que fa al soterrament, ICV i EUiA hem donat suport total al projecte d’obres que va presentar el Ministeri i donarem suport a l’equip de govern durant tot el període d’obres. Tot el que és bo per a Sant Feliu, ho és per a ICV i EUiA, i el soterrament és una prioritat de tothom. Però no creiem que Sant Feliu hagi de requalificar terrenys públics per pagar 25M€ per al soterrament, quan el mateix Ministeri invertirà properament 4.000M€ en la xarxa de rodalies de Barcelona abans de traspassar-la a la Generalitat. Sant Feliu ha de finançar la urbanització de la superfície, no l’obra ferroviària del subsòl. Al llarg de l’any 2010, també caldrà treballar unitàriament en aquest sentit.

2010: un any ple de reptes com a ciutat, que li desitgem que sigui també molt positiu per a vostè i la seva família.

PECCat i Sant Feliu: Can Bertrand com a oportunitat, no com a maldecap.

Parlem de debò de cultura, d'equipaments culturals, de Sant Feliu, de com construir la nostra ciutat, de voler comptar amb tothom. I contraposem-ho a l'anar fent, a la improvisació, al "¡dejadme zolo!", al només voler sortir a la foto.

Parlem de la nau de les sedes, a Can Bertrand. De la gran fàbrica creada l'any 1861, com ens informa el Centre d'Estudis Comarcals en aquesta pàgina, de la qual he tret aquesta foto:

Parlem del que, per a PSC i CiU, havia de ser Can Bertrand: havia de ser primer, la Casa Àsia, segon, el Museu del Còmic i finalment, tercera opció, -que potser la consideraven "un mal menor"?-, biblioteca municipal. Aparentment, un maldecap. Però, en realitat, una gran oportunitat per a Sant Feliu.

I parlem també d'una proposta, o més ben dit, d'una visió cultural per a Sant Feliu, per part de qui té la responsabilitat de governar la ciutat. De la seva absència present, de la seva força passada (qui no recorda l'Àngel Merino regidor de Cultura, el millor que mai ha tingut Sant Feliu?), de la seva possible i necessària vitalitat futura.

Parlem també del PECCat. Del Pla d'Equipaments Culturals de Catalunya per al període 2009-2019, que està en fase final d'elaboració, que té el consens de les diputacions i la Federació i l'Associació de Municipis, i que va presentar el Conseller Tresserres el 14 de maig de 2009. Us podeu descarregar aquí la nota de premsa informativa.

Crec que és imprescindible, per a qui estigui interessat en aquest tema tan estratègic, una visita completa i sovintejada al web del PECCat que ha creat el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat.

En síntesi, les dotacions d'equipaments que el PECCat estableix per als municipis entre 20.000 i 50.000 habitants són les següents, amb els corresponents codis fixats pel Pla:

- Arxiu municipal (AM2),

- Biblioteca central urbana (BCU),

- Centre cultural polivalent (CCP2), entre 1.700 i 4.200 m2 de superfície construïda,

- Espai escenomusical (E2), entre 2.000 i 5.000m2, entre 300 i 500 places.

- Espai d’arts visuals (AV1), entre 400 i 600 m2.

El PECCat estableix, per a aquests equipaments, un finançament conjunt de la Generalitat del 50%. Obre també les portes a finançar altres equipaments que, més enllà dels previstos al Pla, vulguin tirar endavant els ajuntaments.

Però el PECCat determina que els ajuntaments han de planificar quins equipaments volen, en quina ubicació i amb quines característiques. Els ajuntaments han de fer, doncs, els seus mapes d'equipaments culturals, els quals, segons la Generalitat:

han de permetre als municipis plantejar un escenari de planificació de la
seva oferta d’equipaments culturals en el marc del desenvolupament cultural del municipi i en sintonia amb els criteris que estableix el PECCat.

s’hauran d’aprovar pel ple de l’ajuntament, prèvia validació del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació realitzarà convocatòries periòdiques per atorgar subvencions als municipis per a la realització d’aquests plans, i donarà suport als municipis durant el procés d’elaboració.

A ICV-EUiA ens consta que l'equip de govern ha encarregat (jo no sé encara a qui) la redacció d'una proposta de mapa d'equipaments culturals, evidentment per complir amb el que marca el PECCat. Però no en sabem ni un borrall. Ens consta també que les entitats culturals de Sant Feliu no en tenen gaire més idea. I hi tindrien molt a dir: estic convençut que ès imprescindible la veu del Centre Parroquial, l'Ateneu, la Unió Coral, el Casino o Cinebaix com a entitats locals amb patrimoni o gestió del mateix, al costat de la veu òbviament imprescindible del govern de la ciutat. Tots amb informació, amb criteri, amb capacitat de proposta. Tots a una.

La situació d'enrocament i aïllament de l'equip de govern és tan intensa que, després de demanar-ho repetidament en plens i en comissions informatives, hem hagut de presentar aquesta instància per saber què tenen entre mans Vázquez i Burgui.

En el proper ple del mes de desembre, exigirem el coneixement públic i el diàleg ciutadà entorn dels documents amb què treballa l'equip de govern i que, en definitiva, han de ser el punt de partida sobre el mapa d'equipaments que el PECCat estableix i que ICV-EUiA estem reclamant incansablement des de fa mesos.

És evident, doncs, que n'haurem de parlar, n'haurem d'enraonar...

(Però no em puc estar d'un dubte final: quan proposaven a Can Bertrand la Casa Àsia, ho feien seguint el PECCat? quan proposaven el Museu del Còmic, ho feien seguint el document de mapa d'equipaments que tenen tan curosament a recer? ara que proposen una biblioteca, en quin altre document de planificació s'estan basant? I si ens haguessin donat el museu, on haurien fet la biblioteca? Tenen alguna planificació, algun criteris de prioritat, alguna idea? Com deia, n'haurem de parlar... i molt!)

Ah! I ara me'n vaig a Can Ricart, a la darrera vegada que s'hi inaugura una exposició dels nostres amics pessebristes, abans que sigui completament un edifici d'oficines i despatxos.

(Bé... la darrera... fins a maig de 2011. Després, està en les mans de tothom que torni a ser-ho... quan un altre ajuntament faci, cercant la implicació i l'acord amb les entitats, el mapa d'equipaments de Sant Feliu)

Dankon, doktoro Zamenhof!!!

Avui fa 150 anys que va néixer a Polònia el doctor Ludwig Zamenhof. Metge oftalmòleg, passarà a la història per haver inventat una llengua "per als qui tenen esperança": l'esperanto.

Quan vaig veure "La ciutat cremada", hi va haver una imatge que em va impressionar: la dels obrers anarquistes que, en el seu combat per un món nou, es troben en petits grups per estudiar esperanto, per aprendre la llengua dels treballadors units de tot el món, cap país per damunt de cap altre, cap llengua per damunt de cap altra. L'esperanto havia de ser "el llatí dels obrers".

Quan era petit, ens visitava una amiga de la meva àvia, Miss Mery Jung, una dona alemanya, valenta, culta, forta, que sabia parlar set idiomes, que havia fugit de l'Alemanya nazi. Ella parlava esperanto i me'n va ensenyar algunes nocions. Em va sorprendre la simplicitat, la manca d'excepcions. Si saps una arrel, ja saps automàticament fer els femenins i els plurals. Recordo l'exemple que em va ensenyar: si "germà" es diu frato, el femení "germana" és gefrato (tots els femenins es fan afegint el prefix ge-. Tots sense excepció!) i els respectius plurals són fratoj i gefratoj: tots els plurals acabats en el sufix -j sense excepció. En cinc línies, ja has après TOTA la la formació de nombre i gènere en esperanto. Cinc línies i sense excepcions: un geni el doctor Zamenhof!!!

Aquesta fotografia fa pensar molt en la de Francesc Ferrer i Guàrdia. No sé si ell també estudiava esperanto, o si ho feien deixebles seus, com el nostre Mestre Esteve. Tots formaven part d'un pensament humanista, laic, igualitari i internacionalista. Uns ideals sempre vigents, uns ideals que van voler reflectir també en una bandera, que representa l'ideal esperantista en tot el món, amb el verd de l'esperança, amb l'estrella de cinc puntes com els cinc continents:

Us convido a donar un cop d'ull a un llenguatge fantàstic, creat al servei d'una utopia més fantàstica encara. Visiteu, si teniu una estona, el portal www.lernu.net.

Gràcies, doctor Zamenhof. Dankon, doktoro Zamenhof!!!

El Centre d'Estudis del Baix Llobregat premia triplement a Sant Feliu. Moltes felicitats!!!

Divendres a la nit, en un sopar multitudinari a Esparreguera, el Centre d'Estudis del Baix Llobregat va atorgar tres premis a persones de la nostra ciutat, per la seva tasca en els seus respectius àmbits.

Els premiats van ser:
Premi "Llorenç Presas i Puig" de Recerca (recerca científica en qualsevol branca del saber): a Mari Luz Retuerta, directora de l'Arxiu Local i Comarcal.

Premi "Joan N. García-Nieto París" de Reconeixement Cívic (per tasques desenvolupades a la comunitat): al Casal de la Dona de Sant Feliu de Llobregat, que presideix actualment la Conxita Fernández, regidora del nostre grup municipal, que sosté el trofeu a la foto.

Menció honorífica "Rosa Moragas i Duran" d'Arts Escèniques i Cinema (direcció, interpretació, escenografia, producció, etc): a l'obra de teatre musical "Mil anys en deu dits". El diploma el sosté en Joan Lorenzo, a qui dec també la fotografia que acompanya la notícia.

Una fotografia que, per ser completa, no cabria en cap escenari, perquè són moltes i molts els seus protagonistes: els col·laboradors i col·laboradores de l'Arxiu, les desenes de dones que han tingut responsabilitats al Casal de la Dona o hi han col·laborat, les desenes de persones de totes les edats que han participat en el nostre magnífic musical que retrata la història de Sant Feliu.

La complicitat i la sintonia entre totes les persones que treballen com la Mari Luz, la Conxita i en Joan (per citar només els qui sostenen els trofeus) amb la seva ciutat i amb les institucions democràtiques són la millor (l'única, potser) garantia que les ciutats siguin molt més que la suma de persones que viuen en un mateix espai. I que siguin, afortunadament!, una realitat viva, activa, plural, democràtica, col·lectiva que ens permet, com deia Pere Quart, "viure una vida més alta".

A totes i a tots vosaltres, enhorabona. I, sobre tot: MOLTES GRÀCIES!!!

Resum del ple de novembre de 2009

Un ple que, com cada any, coincideix amb les dates en què les dones i els homes de tot el món es mobilitzen contra la violència masclista, contra la salvatjada encara vigent en la ment d'alguns homes d'allò tan espantós de "la maté porque era mía".

El ple va tenir dos moments emotius i especials, amb les intervencions de la Magda Torre i la Maria Rosa Rodrigo, del Consell Municipal de les Dones de Sant Feliu.

Apart de la solidaritat dels 21 regidors i regidores de Sant Feliu amb les dones víctimes de violència i amb les seves famílies, el ple va tractar de forma monogràfica del pressupost de l'Ajuntament per a l'any 2010: 40 milions i mig d'euros. Hi he dedicat tres escrits complets (els podeu trobar cliquant l'etiqueta "Hisenda municipal" en el menú que teniu a la vostra esquerra), així que qui vulgui pot tenir molta informació sobre el tema.

Hi va haver dos moments que val la pena destacar.

En primer lloc, l'alegria d'haver rebut un altre premi per al Consell d'Infants de Sant Feliu, en aquest cas el premi Reconeixement a la Infància que li ha atorgat el Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Enhorabona als infants que hi han passat en els darrers dotze anys i als professionals que ho han fet possible!

En segon lloc, les explicacions de l'Eni Novell sobre el nostre vot contrari a la dissolució del Patronat Municipal de Serveis a les Persones amb Discapacitat, tot i que la seva activitat seguirà en el marc de l'estructura general de l'Ajuntament.

Altres temes tractats al ple:
- diversos conveni i subvencions,
- la finalització dels treballs de la comissió especial sobre la piscina (en parlaré en un altre escrit),
- més sobre Ràdio Sant Feliu i la política de comunicació de l'Ajuntament.

Com sempre, el resum el podeu llegir complet a la pàgina web d'ICV o us el podeu descarregar aquí.

A Sant Feliu: més PSC i CiU, menys cultura.