diumenge, 19 de novembre de 2017

Any, mandat i futur.

Any: 2018.
Mandat: 2016-2019.
Futur: el Sant Feliu dels propers deu-quinze anys.


  1. Breu introducció per part meva, fent èmfasi en dues novetats que continuarem millorant: 1) un format més clar, 2) presentació pública al web uns dies abans, de manera que la gent pogués venir a la presentació amb la tota la informació prèvia que desitgés.
  2. Exposició de Josep Maria Rañé, regidor d'Hisenda, explicant de manera molt entenedora les grans xifres del pressupost de 2018, per mitjà de la nova plataforma d'informació pressupostària de l'Ajuntament. He recollit la informació d'en Josep Maria en la meva "memòria d'alcaldia".
  3. Exposició de Manel Leiva, regidor de Medi Ambient i Espai Públic, sobre les principals inversions que preveu el pressupost de l'any que ve, i que es poden seguir aquí sobre un plànol de la ciutat.
  4. Exposició de Lourdes Borrell, alcaldessa accidental mentre estic de baixa, explicant com el pressupost de 2018 forma part del Pla d'Acció del Mandat  i explicant l'eina web de seguiment puntual del PAM 2016-19.
  5. Cloenda meva, prèvia al torn de paraula del públic. Després de les explicacions del 2018 i del període de quatre anys en què s'emmarca, vaig voler fer  una visió a més llarg termini, que voldria compartir tot seguit: cinc reflexions i/o reptes de futur... que s'hauran de debatre, al meu parer, al llarg de l'any que ve.
Reflexió/repte 1: el soterrament.

Sembla que va ser fa una eternitat, però des del 6 de setembre només han passat dos mesos i mig. Aquell dia al matí, el ministre de Foment, Iñigo de la Serna, va anunciar a "Los desayunos de la 1", una visita a Sant Feliu per anunciar novetats importants sobre el soterrament. Novetats que venien mesos després de la visita de Mariano Rajoy i diversos ministres a Barcelona, anunciant els soterraments de les vies a l'Hospitalet, Montcada i Sant Feliu. Novetats que vam concretar en una reunió a Madrid el mes de juliol, en una reunió a tres bandes amb ADIF, Generalitat i Ajuntament. El dia 13 de setembre, Gobierno i Govern havien de venir a Sant Feliu. A la tarda del mateix dia 6, però, totes les agendes van saltar pels aires.

No em correspon a mi avançar el que vam acordar que explicaria el ministre. Però sí que em correspon, que ens correspon, urgir a Ministeri i Generalitat a reprendre i concretar els acords a què vam arribar abans de l'estiu. 2018 hauria de ser l'any en què els governs de l'Estat i de la Generalitat reprenguin els plans d'inversions acordats. Hauria de ser també l'any en què reprenguem, a Sant Feliu, el debat col·lectiu sobre la ciutat que volem que es creï damunt les vies. La meva proposta, que ja vaig avançar aquí, la visualitzo en una gran avinguda, una gran plaça i un gran parc.

Reflexió/repte 2: la mobilitat sostenible.
A més de les inversions municipals explicades a l'acte de presentació del pressupost, a Sant Feliu hi haurà una inversió molt destacada: la urbanització i l'ampliació de la plaça Lluís Companys, de promoció privada. En la mateixa zona, quedarà una peça, també de promoció privada, que completarà l'obertura i la connectivitat de la plaça per tots els seus punts, per l'actual aparcament prop de la Sala Ibèria. Aquest canvi decisiu del centre de Sant Feliu ha de comportar, en la meva opinió, una gran reflexió sobre què i com volem que sigui en el futur. Un exemple és el d'aquesta cruïlla entre els carrers de l'Ateneu i Pi i Margall, en una foto d'en Marc Rius:
Foto de Marc Rius al Fet a Sant Feliu.


Un centre de ciutat amb vocació de gran espai per al comerç i la cultura ens hauria de revisar en profunditat temes com les zones reservades als vianants, les zones de circulació i fins i tot els sentits de circulació, les decisions sobre l'aparcament, etc. I no només al centre de la ciutat: la configuració de carrers com Pizarro, a Can Calders, és la que volem en el futur? De fet, a l'acte del dimarts 14 vaig plantejar el que ja vaig apuntar en aquest escrit, de nom "Sant Feliu: Mobilitat 2020".  I també la meva proposta que abordem el tema de la mobilitat durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible, al setembre de 2018, de manera que es puguin debatre aspectes fonamentals per incorporar (qui així ho consideri) als programes per a les municipals de 2019.

Reflexió/repte 3: els equipaments.
Aviat farà tres anys, el ple de l'Ajuntament va aprovar el Pla Director d'Equipaments 2016-2022. En aquest mandat, l'hem anat desenvolupant en diferents àmbits: remodelacions completes de la Biblioteca i del Casal de Joves, inversions properes i importants en el camp de futbol de Falguera i el parc esportiu de les Grases, inversions importants en escoles públiques suplint la manca absoluta d'inversió de la Generalitat. Però ens queden alguns elements importants per acabar de definir: especialment el teatre municipal i l'espai museístic de Sant Feliu. Vaig apuntar en la meva exposició la necessitat de definir propostes en aquest sentit, i d'exposar-les també en els programes de les municipals per prendre les decisions que correspongui al llarg del mandat que ve.
Podrien ser els antics vestidors de l'Escorxador un espai per a la memòria?
Reflexió/repte 4: el Complex.
En aquesta necessitat de definir-se sobre els equipaments, n'hi ha un que mereix una atenció especial: el Complex municipal de Piscines. Després de deu anys de funcionament, ha d'encarar nous reptes, que hem de tirar endavant colze a colze amb el Club Natació Sant Feliu i amb el consens de tots els grups municipals. Aquests reptes han de passar per l'ampliació en la zona de l'antiga piscina coberta, en la zona delimitada per la prolongació del carrer Pi i Margall fins al carrer Girona, i les implicacions administratives que aquesta ampliació haurà de comportar, en una perspectiva immillorable d'ampliació de serveis a la ciutat i de consolidació del CNSF com a gestor del Complex.

Reflexió/repte 5: el mateix Ajuntament.
A més d'aquests quatre grans reptes de ciutat que cal abordar en aquest 2018 pensant en el 2019 i següents, n'hi ha un d'intern que també vaig plantejar el dia 14 a la sala de plens: la pròpia revisió de l'estructura municipal. És una exigència ineludible. D'una banda, perquè el desplegament preceptiu de l'administració electrònica i dels serveis que voluntàriament volem oferir a la ciutadania ens obliguen a un procés d'actualització de procediments, però també d'estructura organitzativa. De l'altra, perquè l'edat mitjana de l'ajuntament és alta, superior a 50 anys (aquest article, que no vaig esmentar a l'acte, hi entra de manera molt clara i i directa) i els processos simultanis que, en molt pocs anys, hi ha d'haver de jubilacions i de noves incorporacions ha de permetre un ajuntament més centrat en els reptes del segle XXI que en les inèrcies que hem heretat del XX.
Imatge del web 3D Warehouse.

... i un sisè repte/reflexió plantejat des del públic: l'activitat econòmica.
Un cop acabada la meva proposta de mirar una mica més enllà del 2018, vam obrir el torn de paraules. Hi van participar cinc persones. Em quedo amb un aspecte de la intervenció de Jordi Gibert, que va ser el primer gerent de l'Ajuntament a meitat dels anys noranta, en relació a un altre tema estratègic: quin model d'activitat econòmica volem tenir a deu o quinze anys vista, i com l'hem d'anar facilitant des d'ara? Sens dubte, un tema central per a la vella perspectiva que vaig aprendre dels meus predecessors, en Cesc i l'Àngel, i la seva sana obsessió per fer de Sant Feliu "una ciutat per viure i per treballar".

Sóc conscient que amb aquestes reflexions/reptes em vaig sortir del guió d'un acte de presentació anual de pressupostos. Però ho vaig fer perquè puc (sóc l'alcalde...) i, sobretot, perquè ho considero imprescindible en el moment que vivim; hem de parlar de l'immediat, però també hem de proposar una mirada més llunyana. La ciutadania té dret a saber quina és la visió de futur de cada força política que es presenti a les municipals de 2019, i els partits s'haurien d'esforçar en no limitar-se a propostes de caràcter immediat, sinó a definir quin model de ciutat i d'ajuntament es plantegen a mig i a llarg termini, presentant honestament pros i contres de les seves propostes, els seus riscos i costos, però defensant amb claredat la seva necessitat. La qualitat de la democràcia també és això.

dissabte, 18 de novembre de 2017

17/11/17: homenatge al moviment veïnal de Sant Feliu.




A les set del vespre, la sala era gairebé plena. A l'escenari, tots els portaveus dels grups municipals, expressant una voluntat clara de reconeixement unànime a les persones a qui retíem homenatge. També la conductora de l'acte, Conxita Sánchez, presidenta del Centre d'Estudis Comarcals, l'entitat a qui vam encarregar l'exposició d'homenatge al moviment veïnal de la transició a Sant Feliu.

Obre la Conxita i ens recorda Labordeta: "Somos como esos viejos árboles...". Intervenen tots els grups i finalment jo (reprodueixo al final la meva intervenció aproximada). Una ovació llarguíssima precedeix a un documental excepcional: "La memòria present". En molts ulls, el tel d'una llàgrima. En molts cors, el batec d'un record i d'una lluita que va transformar Sant Feliu.

Després, un a un, el nom de tots els homes i totes les dones que van formar les primeres comissions gestores de les associacions de veïns, les primeres vocalies de dones, de joves. Lluitadors i lluitadores destacats de finals dels seixanta i de tots els setanta, però en cap cas únics. Van ser milers de persones les que van sortir al carrer en defensa dels barris, de les escoles, de l'ambulatori, del centre de planificació familiar, del català a la ciutat, dels drets de les dones, de la democràcia, de la llibertat, l'amnistia i l'estatut d'autonomia. Impossible nomenar un a un a tants de nosaltres, però sí nomenar un a un a les persones de la primera fornada del moviment veïnal. Una a una, van pujar a l'escenari, i tots els portaveus vam lliurar-los un senzill diploma de reconeixement i d'agraïment. A l'escenari, emocions, retrobaments, alegries, lluites recordades, compartides i guanyades.

Finalment, en representació de les desenes de persones que van pujar a recollir el seu diploma, van parlar tres ciutadans: Alejandro Huerga, Joana Martínez i Manuel Guerra. Una bona representació de la pluralitat i de la unitat que va canviar Sant Feliu. L'Alejandro, que llavors era del PSUC, remarcant els vincles entre el moviment obrer i el moviment veïnal. La Joana, que llavors era de l'OIC, remarcant els vincles entre el moviment feminista i el moviment veïnal. El Guerra, que llavors era del PSC, remarcant els vincles entre el moviment també incipient de les APA i el moviment veïnal. Una molt bona representació de la unitat de l'esquerra a Sant Feliu en aquells moments, i que tants bons resultats va donar. Al final, foto de família i inauguració de l'exposició.

Vaig sortir de l'acte molt cansat i adolorit, però molt més content. El considero un acte just, convenient, oportú, necessari. Les raons: les que vaig dir en la meva intervenció, que tot seguit reprodueixo de manera aproximada (com sempre, vaig parlar sense papers... però amb un guió clar del que volia dir i del que volia que se m'entengués):


Bona tarda, mestres!

Em sumo a les paraules d'agraïment que acaben de pronunciar els portaveus de tots els partits presents a l'Ajuntament, i faig meva la paraula que Manel Leiva ha fet servir per referir-se a vosaltres: sou els nostres mestres en la lluita per un Sant Feliu millor, en la lluita per la democràcia, en la lluita pels drets dels treballadors i de les treballadores. Mestres: sou els nostres i les nostres mestres!

Deixeu-me que us recordi novament el sentit d'aquest acte d'homenatge. És, com ja s'ha dit, un acte de reconeixement i d'agraïment, però també és un acte contra la invisibilitat i contra l'oblit.

En aquests moments, s'estan remodelant les places de la Salut i de Francesc Macià. No hem volgut, no pot ser, que en les persones que hi passin, que hi passegin, es dilueixi, es perdi, s'ignori, que aquestes dues places són el resultat de la lluita dels veïns i de les veïnes per evitar la densificació dels barris, la pèrdua d'espai públic, per lluitar contra l'especulació que la dictadura protegia i afavoria.  Personalment, no vull que s'esborri el record de les Adela Barquin que van aconseguir la plaça de la Salut o dels Ramon Queralt que van aconseguir la plaça de Francesc Macià, que el seu nom caigui en l'oblit, que la seva lluita sigui oblidada, esborrada, desconeguda, invisible.

Aquests actes d'homenatge, d'agraïment, de visibilitat, de memòria, tenen tres moments, tres formats:
  •         Aquest acte solemne a l’auditori,
  •         L’exposició que obrirem al públic immediatament després,
  •         El mural a la plaça de la Salut que recordarà per sempre la vostra incansable, tenaç i meritòria lluita per una vida digna als nostres barris, per una vida digna a la nostra ciutat.
Aquests tres moments o formes d’agraïment tenen darrera els noms i els cognoms de les persones que ho han fet possible i que vull agrair tot seguit.
  • En primer lloc, el Centre d’Estudis Comarcals i l'Arxiu Local i Comarcal, a qui vam encarregar l’exposició i que va compartir amb l’Ajuntament la convicció de la necessitat de l’homenatge i l’entusiasme per donar-li la forma concreta que avui estem veient. Gràcies, Conxita Sánchez, presidenta del Centre d’Estudis, i a les persones que directament han treballat en l’exposició, el vídeo, la guia, etc: Esther Hachuel, Neus Ribas i Bea Jiménez. Gràcies, Mari Luz Retuerta i Josep Maria Campderrós.
  • En segon lloc, un agraïment a qui ha creat els suports materials per a aquests materials: el video que veurem tot seguit (Eva Murgui i Oliver Méndez), els diplomes que lliurarem (OPAC), els plafons de l’exposició (Eva Murgui i Carol Rodríguez ) i el llibret de l’exposició (Olga Casado)
  • En tercer lloc, un agraïment al personal municipal que ha coordinat, orientat i seguit aquests treballs. En representació seva, deixeu-me esmentar i agrair especialmenta Carles Olona, Conxita Montoro i Clara Bosch pel que fa a l’organització de tots els esdeveniments que conformen aquest homenatge.
No em vull allargar més i vull donar pas tot seguit al video que recull les vostres lluites, que recorda el Sant Feliu que podríem haver estat si no haguéssiu lluitat diàriament, intensament, col·lectivament, contra la dictadura franquista i l’especulació a què la dictadura va donar cobertura i va afavorir.

Però deixeu-me acabar en una clau personal, molt personal. Jo em vaig formar políticament amb tots i totes vosaltres, vaig aprendre molt de tots i totes vosaltres. Per edat i per trajectòria, em considero una part de tots i de totes vosaltres; era a les manifestacions de l’ambulatori, de les escoles, de l’Alumini. Amb tota seguretat, quan deixi de ser alcalde, altres generacions amb altres trajectòries dirigiran la ciutat. I no he volgut que aquestes generacions i persones noves desconeguessin o coneguessin només parcialment les lluites d’ahir que són presents, enormement presents, positivament presents, en el Sant Feliu d’avui. No he volgut que desconeguessin els fets i que oblidessin els noms de les persones. No he volgut que rebessin l’avui i construïssin el demà com si no hi hagués hagut centenars i milers de mans a qui contínuament hem de donar les gràcies, hem de dir-los gràcies.

Després del vídeo direm tots els seus noms, un per un, una per una. Però deixeu-me que, en un sol minut i amb el risc involuntari d’algun error o informació insuficient, resumeixi el meu agraïment, el meu reconeixement i el meu homenatge en les persones que avui, perquè són mortes, no poden acompanyar-nos:
  • Toni Amigó Castells.
  • Adela Barquín Cobo, la Pasionaria de la Salut.
  • Josep Carbó Colomer,
  • Esteban Crespo Mellado
  • Quico Daban Jordan
  • Rafael de la Haba Acosta
  • Antonio de Oses Fuentes
  • Antonio de Oses Leiva
  • Joan Fernández Jurado,
  • Isidoro Garcia Indiano
  • Miguel García Rodríguez
  • Josep Gimeno León
  • Ramon González López
  • Gabriel Hita Abad
  • Josefa López Alcaide
  • Joan Morejón Sánchez,
  • Juan José Ortega Perlado, l’estimat Napo,
  • Jaime Pereira Sanz
  • Manuel Pinilla Corpas
  • Fernando Pintado Ruiz
  • Manuel Plaza Díaz
  • Joaquim Prats Lladó 
  • Ramón Queralt Segura,
  • Joana Raspall Joanola, la nostra estimada Joana
  • Bernabé Tolosa Grau
  • Juan Sánchez Carreño
  • Llorenç Sans Fábregas
Siguin les dues darreres persones, Juan Sánchez i Llorenç Sans, el resum més clar i emotiu de la unitat de les persones que, amb dues llengües i a una sola veu, vingudes de tots els racons d’Espanya, van fer possible la visió i la voluntat de Sant Feliu com un sol poble, una visió i una voluntat que cal preservar clarament en el futur, sigui quin sigui el futur que democràticament ens donem.

Per a tots ells, per a totes elles, demano, que, dempeus, en comptes d’un minut de silenci, fem una llarga, intensa i merescuda ovació d’homenatge.

dilluns, 13 de novembre de 2017

Fins al 04/12: vota les obres d'estiu de l'any que ve!


Com vaig explicar en aquest escrit, durant el mes de setembre les persones o entitats que van voler, van poder presentar propostes per a les obres d’estiu de 2018. Es van recollir mès de cinquanta propostes, que durant el mes d’octubre han estat analitzades i valorades pels arquitectes municipals. S'han afegit a propostes presentades en les dues edicions anteriors, que ja van ser valorades al seu dia.

S'han establert així 20 possibilitats de votació, resumides tot seguit, i de les quals en pots votar fins a tres:
En aquesta adreça tens tota la informació que necessitis abans de votar: www.santfeliu.cat/obresestiu2018. També s'expliquen les propostes que s'han desestimat i per què. D'entre aquestes, la més proposada és la reparació completa de la vorera del carrer del Pla. No està a la llista de les 20 sotmeses a votació per dues raons: sobrepassa l'import de 100.000€... i es farà en les inversions municipals de l'any que, conjuntament amb la vorera pendent de Jaume Ribas (la dels números senars).

L'objectiu de les obres és, com sempre, el de fer un espai públic de qualitat a tots els barris, millorant les condicions de vida del dia a dia de la ciutadania. L'objectiu del procés de decisió és també, com sempre, afavorir la participació de la ciutadania en la presa de decisions per aquesta millora del dia a dia, fer pedagogia política per fer un Sant Feliu de tothom amb tothom.



Annexos: 

Obres votades i fetes l'any 2016:
  • Fer una rampa accessible entre la Rambla i el carrer Joaquim Monmany, en un lateral de l'ambulatori.
  • Eliminar barreres arquitectòniques en cinc cruïlles: 1) Carles Buigas amb Comte Vilardaga, 2) Torras i Bages amb Vidal i Ribas, 3) Joan de Batlle amb Clementina Arderiu, 4) Sàmson amb passeig del Canal, davant de l'Escola Gaudí, 5) passeig Onze de Setembre amb Constitució.
  • Reordenació i millores de seguretat en quatre cruïlles o voreres: 1) passeig Nadal amb carrer de Dalt, 2) Sant Josep amb Rupert Lladó, 3) Estelí amb Clementina Arderiu, 4) ampliar vorera davant l'entrada de l'Escola Martí i Pol.

Obres votades i algunes encara en construcció l'any 2017:
  • Crear una placeta a la cruïlla dels carrers Daoiz y Velarde, Josep Ricart i Sant Jaume.
  • Millores a cinc cruïlles, eliminant barreres arquitectòniques i ampliant voreres: 1) Josep Ricart amb Santiago Rusiñol, 2) Roses amb passatge Fargas, 3) Joaquim Monmany amb Santa Creu, 4) Daora amb Frederica Montseny, 5) Hospitalet amb Coll i Alentorn.
  • Millores al Parc Europa.
  • Crear un nou espai de lleure: la Pineda de la Salut.

dissabte, 11 de novembre de 2017

14/11, 19:00, a l'Ajuntament: què farem al 2018 amb els teus diners?


Aquest dimarts, a les set del vespre, informarem sobre el pressupost de l'Ajuntament per a l'any 2018. Enguany, però, hi ha un canvi important sobre les presentacions dels anys anteriors: els números i conceptes que explicarem dimarts, ja es poden consultar prèviament en aquest enllaç. Hi trobareu:

Per tant, per primer cop, es convoca no a un acte merament informatiu, sinó a un acte de deliberació sobre un esborrany presentat prèviament a la ciutadania.

Com es pot veure a la presentació, estem parlant d'un pressupost de gairebé 45 milions d'euros, dels quals gairebé 40 milions són del pressupost ordinari, i una mica més de 5 milions són del pressupost d'inversions, als quals cal afegir entorn de 3 milions d'euros que "s'arrosseguen" del 2017 al 2018. Gestionarem, per tant, entorn de 48 milions d'euros.

Tot i que en parlarem el dimarts que ve en aquest acte públic, i ho debatrem en el ple del 30 de novembre, avanço algun dels elements més destacables del pressupost de 2018:
  • no hi haurà increment de la pressió fiscal: els impostos, taxes i preus públics es mantenen al 2018 igual que al 2017. Recordem que l'IBI de 2017 ja va ser un 3% inferior al de 2016.
  • posada en funcionament del nou Casal de Joves, abans de Setmana Santa.
  • acabament de les places Francesc Macià (abans de l'estiu) i de Lluís Companys (a la tardor)
  • amb les obres de Lluís Companys, obertura d'un debat sobre la mobilitat i la peatonalització al centre de la ciutat,
  • nous vestidors al camp de futbol de Falguera,
  • noves voreres al carrer del Pla i a la vorera dels senars de Jaume Ribas,
  • commemoració de la 60a edició de l'Exposició Nacional de Roses,
  • posada en funcionament de la Finestreta única empresarial (FUE)
I moltes coses més... Us convido, finalment, a dues coses:
  1. Consultar on line la proposta de pressupost que planteja l'equip de govern,
  2. Debatre presencialment aquesta proposta de pressupost, dimarts que ve a la tarda.
Fins dimarts!!!




Annex: repàs de nocions bàsiques...

divendres, 10 de novembre de 2017

Fet als barris (8/8): al novembre, el barri Centre!


Darrer dels vuit capítols de "Fets als barris". Dedicat al barri Centre o de Can Nadal, com li volguem dir. El barri on vaig néixer, fa seixanta anys. Pràcticament, tot el Sant Feliu de fa seixanta anys, quan no arribàvem a deu mil habitants.

Vaig néixer al carrer que llavors es deia General Moscardó, i abans i després es va dir Pi i Margall. En una casa llogada a la Sra. Dolors de cal Cagarraïms, compràvem el pa a la Puríssima, la verdura i la fruita a cal Mataporcs, el menjar per als conills a cal Graner, el peix, el pollastre i la carn a la Plaça, els queviures de cada dia a ca la Júlia. Ma mare havia treballat, des dels deu anys, a cal Corrons i mon pare des dels catorze a l'Alumini i des dels vint a la Matacàs, en un Sant Feliu que, tret dels carrers Sant Antoni i Santa Maria, s'estenia entre el carrer Falguera i la via del tren. Un Sant Feliu on a la tardor se sentia l'olor de la premsada del vi als Pagesos, als carrers on jugàvem calia aturar-nos quan passaven els carros de cal Puntaire o de cal Roldan, per Setmana Santa tot era silenci, per Corpus tot eren catifes de flors i per Sant Joan cada carrer tenia la seva foguera.

Aquell Sant Feliu es reflecteix en aquest vuitè capítol en l'Àngels Prats, la gran de cal Cagamànecs. L'acompanyen un santfeliuenc nascut a Can Calders i a qui li agrada calar foc a la Salut, en Carles Muñoz, i un santfeliuenc tan "nouvingut" com imprescindible, l'Esteban Barbaría, l'ànima de l'Ateneu.

Parlen de tot: d'aquell Sant Feliu i del Sant Feliu del segle XXI, del comerç, del soterrament, de les festes, de la mobilitat. de la nostàlgia i de la modernitat. Apunten temes que caldrà tenir present: la visibilitat de la diversitat (menor que en altres barris), l'ordenació del trànsit (que requereix segurament alguna reflexió a fons en aquest sentit), l'aberració de les vies a cel obert, etc.

Amb aquest capítol, es tanquen les reflexions de vint-i-quatre persones sobre el seu entorn vital, sobre el seu primer àmbit de relació social. Personalment, crec que han valgut molt la pena les seves vivències, opinions, reflexions. Reitero les meves felicitacions pel gran treball conjunt de Fet a Sant Feliu Skrei Studio... i els suggereixo que vagin pensant en alguna altra fructífera col·laboració!!!


Annex:
Finalment, recordo els enllaços als videos i els apunts de cadascun dels set barris anteriors: