diumenge, 24 de setembre de 2017

24/09: discurs de Jaume Bosch, en la concentració convocada per la Taula Local pel Referèndum.

Foto i text extrets del diari digital comarcal ElBaix.cat


1. Catalunya està vivint uns moments excepcionals:
– registres d’impremtes, aquí mateix a Sant Feliu.
– requisa de material.
– detencions de càrrecs de govern i treballadors públics , obligats alguns a declarar emmanillats davant el jutge.
– alcaldes i alcaldesses cridats a declarar.
– acusació de sedició contra la gent que s’ha manifestat aquests dies.
– intervenció de les finances de la Generalitat.
– intent de prendre el control dels Mossos d’esquadra.

I ahir Mariano Rajoy deia que “a Espanya hi ha una democràcia admirable”. Patètic. Però fixeu-vos : els que diuen que actuen per defensar la legalitat no tenen cap escrúpol en vulnerar-la.

Dos exemples:
– nombrosos juristes, entre ells catedràtics de Dret Penal, han afirmat que el delicte de sedició en cap cas és aplicable al que està passant a Catalunya. I a sobre, la denúncia ha estat presentada pel Fiscal general de l’Estat que ha estat reprovat pel Congrés de Diputats: el que hauria de fer és dimitir de forma immediata.
– o el cas de l’intent de controlar els Mossos d’esquadra: un fiscal no pot decidir que quedin a les ordres del Ministeri de l’Interior. Perquè l’Estatut ,en el seu article 164, que el Tribunal Constitucional no va anul·lar, estableix que els Mossos mantenen la seguretat a Catalunya i depenen de la Generalitat.

Però la cosa va més lluny: s’ha parlat molt els darrers temps que el Govern de l’Estat podia agafar competències de la Generalitat o suspendre l’autonomia aplicant l’article 155 de la Constitució.

Ara està fent una cosa pitjor: fer-ho per la porta del darrera. Perquè per aplicar l’article 155 hagués hagut de posar-ho a debat al Parlament espanyol , explicar què volia fer i tots els grups s’hagessin hagut de retratar.

Ho ha denunciat el catedràtic de Dret constitucional de la Universitat de Sevilla, Javier Pérez Royo: Rajoy “no quiere decir ni el qué ni el cómo de lo que pretende hacer. Su propósito es crear una suerte de vacio que le permita actuar sin control jurídico alguno. La mostruosidad jurídica no puede ser mayor. Por no hablar del destrozo que supone para nuestro sistema democràtico”.


2. Aquest atac a l’autogovern afecta a totes les persones que vivim a Catalunya:
– a les que volen la independència i a les que voldrien mantenir la vinculació amb Espanya amb una relació federal o confederal.
– a les que consideren el referèndum amb prou garanties per ser reconegut per la comunitat internacional i a les que pensen que no les té.
– a les que volen anar a votar el 1 d’octubre i a les que dubten o fins i tot a les que no hi volen anar.
– ens afecta a tots i totes!!!.


3. I afecta també als drets de la ciutadania de tot l’Estat espanyol:
– ja hem vist actes prohibits a Madrid, a València o a Saragossa.
– i el delicte de sedició es podria aplicar si es repetissin mobilitzacions massives com les de Nunca mais a Galícia o del 15 M a tot l’Estat.
– o es podria aplicar als veïns i veïnes de Múrcia que lluiten, com nosaltres, pel soterrament de les vies del tren.


4. Però alhora passen coses positives: la solidaritat amb els nostres drets s’estén per tot arreu.
-hem vist les manifestacions als Països Catalans: a València, a Palma o a Perpinyà.
-hem vist manifestacions a la Puerta del Sol de Madrid i a moltes ciutats espanyoles.
– i ara, a aquesta hora, a Saragossa, es fa una assemblea de parlamentaris i càrrecs públics locals, en la que participa el Manel Martínez de l’Ajuntament de Sant Feliu, amb presència de Unidos Podemos, Catalunya en Comú, el PDCAT, ERC, Compromís pel País Valencià, MES de les Illes, el PNB( i aquests són molt importants…) i altres grups. S’està aprovant un manifest que exigeix diàleg i diu de forma textual: “emplazamos al Gobierno del Estado a cesar en su política de excepcionalidad y represión”.
– i a Europa , una cinquantena d’eurodiputats i eurodiputades de divuit estats diferents exigeixen al govern del PP que aturi les mesures repressives.

Alguna cosa es comença a moure. La Comissió Europea ha passat de dir que és un tema intern espanyol a que els preocupa el que està passant a Catalunya. No sembla molt, no és gaire, però en llenguatge diplomàtic estan dient-li al govern espanyol que els preocupa la seva negativa a negociar res.


5. I la nostra resposta ha de ser la unitat i la mobilització.

La unitat que es va expressar en el Pacte Nacional pel Referèndum fa uns mesos i que estava trencada, i ara s’ha refet.

La unitat que expressa el declaració de la Taula de Sant Feliu que s’ha llegit.

La unitat que es va poder veure en l’acte dels periodistes catalans amb un manifest llegit per professionals de ideologies ben diferents com la Mònica Tarribas i el Jordi Évole.

O la unitat de l’acord entre ANC, Òmnium , CCOO i UGT per impulsar mobilitzacions conjuntes.

I calen mobilitzacions:
– com la que estem fer ara.
– com les que estan fent els estudiants i les estudiants de les Universitats catalanes.
– com les que ha protagonitzat la gent davant del Departament d’Economia, del Tribunal Superior de Justícia o de la Ciutat de la Justícia.
– com les dels pagesos amb els tractors o les dels estibadors del port.
– com les dels sindicats, dels col·legis professionals, de la gent de la cultura..
– com les que farem aquesta setmana.

Unes mobilitzacions que han de ser massives i pacífiques.

Ens miren molts ulls i no ens podem equivocar. El nostre èxit és la protesta pacífica, sempre pacífica!.

L’error del PP, en canvi, són els vaixells plens de policia als ports, amb el Piolín inclòs, o les caravanes de vehicles policials que envien a un territori que no coneixen, o les detencions de càrrecs democràtics: cada imatge d’aquestes els hi resta suports a Europa, els deixa en ridícul. Per això nosaltres no ens podem permetre ni una errada.

I hem de saber que després ha de venir la negociació. No sabem què negociarem ni amb qui negociarem, però caldrà dialogar.

Ens diuen que el dret a decidir no existeix i que el dret a l’autodeterminació no es pot aplicar a estats del primer món. Però el Quebec , al Canadà, i Escòcia, al Regne Unit, han exercit aquest dret. I si a Escòcia hagués guanyat el sí, avui seria un estat de la Unió Europea i miraria com el Regne Unit en marxa. La diferència entre el Regne Unit i Espanya és que el Partit Conservador britànic és molt de dretes però ha viscut sempre en els valors democràtics. El PP és hereu del franquisme i se li nota. Els seus gens franquistes l’impedeixen negociar i l’impulsen a pensar que davant la discrepància només es pot aplicar la repressió.

Els problemes polítics es solucionen fent política, no amb tribunals, policia o multes.

Deia Vicent Andrés Estellés que “el que val és la consciència de no ser res si no s’és poble”.

Aquests dies estem sentint més que mai que som poble. Un sol poble que té dret a decidir el seu futur i que vol fer-ho de forma democràtica en un referèndum.

I que alhora vol acabar amb les retallades al seus drets socials, vol defensar els serveis públics, vol lluitar contra la pobresa, vol acollir els refugiats i vol fer fora els corruptes de la política.

No vàrem lluitar contra el franquisme per a que ara els seus hereus ens intentin limitar els drets i l’autogovern.

El dia 1 sortirem al carrer. I a Sant Feliu hem de ser milers ! Perquè Sant Feliu sempre ha estat una ciutat valenta, lluitadora i solidària!.

Visca Sant Feliu!

Visca Catalunya lliure!

21/09/17: La carta d'Albert Pla sobre l'1-O.


Una de les cançons que més m'agrada de l'Albert Pla: "L'escola dels somiatruites". Aquesta entrevista es pot escoltar amb la pròpia veu de l'autor i llegir en aquest enllaç, de RAC1.

Ya nadie está para canciones, y más con la que nos está cayendo a los catalanes que también nos sentimos españoles. Tengo el corazón partío, me duele el alma, no entiendo nada. Me siento como el Patufet debajo de la col siendo devorado por el buey del independentismo. Son pocos pero cantan muy fuerte. Y sus cantos me están volviendo sordo de recuerdos. De recuerdos de mi juventud, de retales de mi infancia.

Aún me reconozco, no hace tanto tiempo, un joven lleno de sueños paseando por las Ramblas con amigos míos de Madrid hablando en castellano sin que nadie te insultara por la calle. Recuerdo que entonces esa Barcelona era la Barcelona más bonita del mundo. La Barcelona de Juan Marsé, Gil de Biedma, Vargas Llosa y de tantos otros catalanes. Recuerdo con el corazón partío esas entrañables tertulias en mi querida Boquería, en el bar Pinocho, donde todos decíamos lo que pensábamos y nos reíamos de nuestras discrepancias. Pero ahora mis antiguos amigos se sientan en el taburete más alto, acallando a los demás. Nos han vuelto chiquitos, nos tratan como a niños...

Por favor, ¿podéis bajar la música?

Y yo les digo que me siento orgulloso de ser niño, me niego a perder mi infancia. Aún recuerdo cuando mi madre me cantaba El noi de la mare y después me ponía Fina estampa, de Dolores Pradera. Me dormía agarrado a su mano sabiéndome el niño más listo del mundo porqué mi madre me decía que yo hablaba dos idiomas y que el resto de niños del mundo solo hablaban uno. Mi madre me decía mientras me acurrucaba sonriendo: “Sí, cariño, eres el niño más listo del mundo”.

También recuerdo a mi padre escuchando ese maravilloso disco de Serrat cantando a Machado y luego tatareando L’home dibuixat, de Sisa. Tengo envidia de mi infancia. De aquel otro día que con mi familia tuvimos que salir con prisa de Esparreguera después de ver La Passió porque no llegábamos a tiempo de ver a Bertín Osborne en el Palau de la Música. Tengo envidia de mi juventud. Recuerdo como si fuera hoy a Maragall al lado del presidente español remando juntos en una barquita chiquita rumbo al gran puerto de las Olimpiadas que presentó al mundo una Cataluña y una España impensable 20 años antes. Pero ahora esta barca también se hunde. ¡Socórreme, agua, por favor!

¡¿Queréis bajar la música?! ¡Hombre!

Desde el barquito de papel de mi infancia pido ayuda a todos los catalanes y españoles sensatos. Solo pido que en Cataluña se me defienda como ciudadano. No confío mucho en Rajoy aunque reconozco que ha sorteado la crisis económica con notable habilidad. Pero también creo que tal vez no ha gestionado bien la problemática de Cataluña. Creo que la situación actual reclama que otros políticos más sensatos como Pedro Sánchez deben liderar ahora serenamente y sin prisas, sobretodo sin prisas, una respuesta dialogada con el presidente catalán, que, aunque mande en minoría, si sumas el voto de todos los catalanes sigue siendo el presidente de Cataluña.

No queremos tener más privilegios que cualquiera de las otras regiones de España. Pero, ¿os imagináis la maravilla que sería que también pudiéramos ver algún día a los españoles saliendo de los toros con prisa para poder disfrutar d’Els Pastorets con lágrimas en los ojos y el corazón partío?
Se despide Albert Pla, ciudadano del mundo.

Abaixa la música, collons!

(Y nada, si alguien no está de acuerdo conmigo, ningún problema, yo llamo a la Guardia Civil o al juez.)

dimecres, 20 de setembre de 2017

Un breu repàs a les obres d'aquest final de 2017.

Creació d'una placeta a la cruïlla de Josep Ricart amb Daoiz y Velarde i Sant Jaume.

Construcció d'una rampa accessible al pont entre els barris de la Salut i Can Maginàs.

Tres dies abans del meu atropellament, vaig fer aquestes fotos i vaig començar aquest article. Em sembla necessari: ja hem passat 28 dels 48 mesos que dura el mandat, i aviat entrarem en la recta final. Molt abans d'entrar-hi, el balanç de compliment del nostre Pla d'Actuació del Mandat (PAM) és molt alt, i volia entretenir-me una mica en el moment en què estem ara.

1) Obres que acabaran aquest trimestre:
Com és sabut, les places són molt importants per a mi i per al conjunt d'homes i dones d'Iniciativa i d'Esquerra Unida. Places com espai comú i de vida compartida, contra el risc d'aïllament i solitud que ens despersonalitza: ho vaig explicar a bastament en aquest article. Està previst que a primers de desembre estigui acabada la remodelació de la plaça de la Salut. Està també previst que allà on hi haia una cruïlla infernal al primer terç del carrer Josep Ricart, ara s'hi generi una placeta que prioritzi la seguretat dels vianants i l'amabilitat de l'espai públic.

Garantir la mobilitat de tothom és també una clara prioritat nostra. En aquest sentit, més o menys al mateix temps que la plaça de la Salut. s'acabaran les obres de les dues rampes accessibles a banda i banda del pont verd. Eliminarem també les barreres arquitectòniques que queden en l'espai públic en el marc del Pla de Millora de l'Espai Públic de 2017, com ja vaig explicar aquí.

Acabarem també dues importants actuacions en zones verdes. La primera, al Mas Lluí, en dos punts complementaris: completar el pas entre el carrer Roses i el passeig Comte Vilardaga i ampliar el parc Europa fins el límit de terme amb Sant Joan Despí. En el primer cas, resoldrem a més problemes de funcionament de l'espai esportiu després de parlar-ne amb els joves i amb els veïns. L'altra zona verda millorada serà la Pineda de la Salut, que ampliarà l'espai públic d'aquell barri i el connectarà millor al Parc de la Vall del Cerdanet, creant així una nova porta d'entrada al Parc Natural de la Serra de Collserola. Finalment, dues actuacions en l'àmbit del Parc Agrari. D'una banda, n aquest mes de setembre s'han iniciat les obres per crear-hi 45 nous horts urbans al Parc Agrari, oberts a tothom per fomentar l'agricultura d'oci,i que s'ubicaran al costat dels horts socials. De l'altra, per tal de fomentar la convivència a l'entrada del Parc Agrari, es crearà una zona de lleure, amb bancs i nou arbrat, tot just davant del Parc del Llobregat.

I, per acabar, els equipaments. El Casal de Joves acabarà les seves obres entre finals d'aquest any i inicis del que ve, tot i que no obrirà fins dos mesos després per equipar-lo amb mobiliari, sonorització i altres instal.lacions. L'altra gran inversió acabada aquest setembre ha estat la millora de l'Escola Salvador Espriu, com l'any passat va ser la millora de l'Escola Antoni Gaudí. Sóc conscient que són obres que pertocarien a la Generalitat, però el compromís d'ICV-EUiA amb l'escola pública de Sant Feliu no pot esperar a què el govern de Junts pel Sí hi dediqui l'interès i els diners que es mereix. Completant aquestes dues grans inversions, n'hi ha diversos de menors, però no menys importants. Hem acabat el trasllat del campito de la plaça del Consell dels Infants al Parc del Llobregat. Hem signat el conveni amb Cinebaix que permet la millora de sales i l'accessibilitat amb un nou ascensor. S'han fet les primeres obres urgents per resoldre problemes estructurals del Centre Cívic Roses, que aquest any ha complert 30 anys des de la seva inauguració. Ara treballem en l'elaboració del projecte executiu per millorar alguns aspectes d'aquest Centre Cívic, i seran aquestes unes obres que es realitzaran l'any vinent. Per acord amb el Consorci del Parc de Collserola, estan a punt d'acabar les obres de consolidació de la teulada de la Masia de la Salut i dels seus forjats, que permetran un major ús social i ambiental d'aquest espai un cop estiguin acabades les obres. Cal dir que a finals d'any o principis de 2018 és previst d'iniciar les obres de millora del camí de la Riera de la Salut.

2) Obres que començaran aquest trimestre:
Torno a començar per les places, aquest espai públic tan determinant per a la vida col.lectiva. A l'octubre començaran les obres de les dues places que vam preveure en el nostre pla de treball: Francesc Macià i Lluís Companys. Sant Feliu hi guanyarà moltíssim! En cinc anys, entre 2014 i 2019, haurem remodelat cinc places en quatre barris: Catalunya i Lluís Companys al centre, la Salut al barri del seu nom, Rafael Alberti al barri Falguera i Francesc Macià al barri Roses-Castellbell. Espai públic de qualitat a tots els barris!!!

Pel que fa a zones verdes i espais naturals, vull destacar l'inici de les obres de la passera que unirà les dues ribes del Llobregat entre Sant Feliu i Sant Vicenç. Banda i banda del riu unides per un gual inundable que permetrà la comunicació amb bicicleta i a peu entre els dos municipis.

I per acabar, els equipaments. Un cop acabades les obres de la biblioteca, començaran les obres de recuperació de la Torre del Roser, espai destinat a la cultura i la innovació tecnològica.

i 3) El que seguirà aquest trimestre: les obres de millora i manteniment.
Durant el trimestre que ve, es faran actuacions puntuals de manteniment llargament demanades pels veïns afectats: la renovació d'una àrea de jocs infantils de la plaça de Can Maginàs i la consegüent supressió de les humitats d'un edifici colindant; i la col·locació de revestiments de pedra (dita de Sant Vicenç) en diversos murs del barri de Can Llobera, que fa mesos que estan a obra vista.
Reparació de vorera malmesa per l'arbrat, al passeig Comte de Vilardaga.

I continuarà i s'intensificarà la programació de manteniment de voreres i altres elements de l'espai públic (rampes, fonts,...). Iniciativa i Esquerra Unida donem molt valor a les petites grans millores que suposen les actuacions de manteniment. A proposta de Veïns per Sant Feliu, al ple de març. vam aprovar, conjuntament amb el PSC i altres grups municipals, un pla de treball específic per a la millora del manteniment de la ciutat. Els resultats de la primera fase d'aquest pla de millora es presentaran en el proper ple de setembre... al qual malauradament no podré assistir.

Espero que, amb aquest breu repàs, tothom pugui tenir una informació suficient sobre les obres que fa l'Ajuntament gestionant els diners de tothom i, sobre tot, tenir una visió global dels objectius i finalitats d'aquestes obres: accesssibilitat per a tothom, espai públic de qualitat a tots els barris, més i millors espais verds per tota la ciutat, equipaments de qualitat, fins i tot assumint inversions que pertocarien a la Generalitat, i atenció a les petites coses del dia a dia.




dilluns, 11 de setembre de 2017

11 de Setembre de 2017: el meu discurs a l'ofrena floral de la Diada.

Gràcies, Jordi Marín, per la foto. Al meu costat, sempre, la primera tinenta d'alcalde, Lídia Muñoz.
Ciutadanes i ciutadans de Sant Feliu,

Un any més ens apleguem per commemorar l’11 de setembre.

El poble català va escollir la diada de l'onze de setembre com a Festa Nacional de Catalunya, la va reivindicar fins i tot en els temps de lluita contra el feixisme i la dictadura, i finalment aquesta va ser institucionalitzada l'any 1980, després de diades populars històriques com la tan recordada de Sant Boi al 76. Una Diada que, si bé significava el dolorós record de la pèrdua de les llibertats al 1714, també significava una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l'opressió, així com l'esperança d'un total recobrament de les institucions i llibertats nacionals.

Però enguany, la Diada no és només un dia per fer memòria històrica, és un dia que recorda a la ciutadania que els drets i les llibertats es guanyen quotidianament, que no s’han de donar per guanyades.

Totes les persones que ens trobem avui aquí sabem que, a partir de l’actitud del PP recollint signatures contra l’Estatut de 2006 i portant-lo al Tribunal Constitucional, hi ha un conflicte polític obert amb l’Estat. Un conflicte en què, per una part, una part important del poble de Catalunya reclama el dret a decidir i una altra part també important reclama diàleg institucional real per garantir el respecte a la nostra llengua i cultura, la millora del finançament i la lleialtat al Govern de la Generalitat. Davant tant de la reivindicació del dret a decidir com d’un diàleg polític real, el Govern del PP ha donat una resposta exclusivament judicial i policial. Estem convençuts, però, que el que cal és una resposta política.

Les enquestes mostren que tres de cada quatre catalans i catalanes voldrien un referèndum per desbloquejar la situació en què ens trobem. Molts tenim la convicció que el marc jurídic vigent permet consultar a la ciutadania sobre la relació Catalunya/Espanya. Aquesta era precisament la reivindicació del Pacte Nacional pel Referèndum. És una qüestió de voluntat política, que lamento profundament que el Govern de l’Estat no hagi volgut abordar.

Altres forces polítiques democràtiques, han plantejat, aquí i a l’Estat, la necessitat d’avançar en un Estat que reconegui la pluralitat de les seves nacions, les seves llengües i cultures, les seves realitats i expectatives. Torno a denunciar també la manca de sensibilitat i de voluntat del Govern de l’Estat per no abordar el diàleg que altres forces li ofereixen.

He estat, estic i estaré sempre per la defensa de les llibertats democràtiques i nacionals. En la meva opinió, Catalunya necessita un referèndum amb garanties que sigui considerat una expressió vinculant de la voluntat del poble de Catalunya i que pugui ser reconeguda per la comunitat internacional. Altres forces polítiques, també des de la seva visió democràtica, defensen una reforma urgent i profunda de la Constitució. Altres, defensen que ja és tard i han pres com a únic horitzó la independència. Sóc conscient que ens trobem en aquest punt a causa de l'actitud tancada i regressiva del Govern de l'Estat, però també crec sincerament que les vies unilaterals, sense diàleg, sempre deixen de banda una part de la nostra ciutadania, i això no ho puc valorar positivament.

Estic segur que, encara que sigui amb els matisos diferents que acabo d’exposar, a tots ens uneix el valor de paraules com democràcia, dignitat o llibertat, paraules de les quals ningú no en té l’exclusiva. És imprescindible que abans de l’1 d’octubre i després de l’1 d’octubre, continuem treballant colze a colze, valorant i sumant les raons diverses que segurament a tots ens acompanyen.

Ningú ho ha dit millor que Salvador Espriu:

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

Catalunya, com Sant Feliu, és un sol poble i així ha de continuar essent-ho.

Visca l’11 de Setembre!

Visca Sant Feliu!

Visca Catalunya!

dissabte, 9 de setembre de 2017

Votar l'1 d'octubre no depèn, ni a un sol municipi, del seu alcalde o alcaldessa.

La convocatòria del'1 d'octubre es va fer oficial dijous a primera hora de la matinada, quan la va signar el Govern de la Generalitat en ple. El mateix dijous, 7 de setembre, de bon matí, vam rebre aquesta carta del president Puigdemont i del vicepresident Junqueras:

Com es pot veure, la carta ens comunica que la Generalitat compta amb els col·legis electorals del 27 de setembre de 2015 i dóna 48 hores als ajuntaments per comunicar si hi ha novetats o no respecte a aquella distribució de fa dos anys. La mateixa carta també diu que la Generalitat pot determinar locals alternatius per fer efectiu el dret de vot dels electors.

Per tant, primer missatge clar: amb la carta, la Generalitat garantia que l'1 d'octubre es podria votar a tots els municipis, des del més gran de Catalunya (Barcelona) al més petit (Sant Jaume de Frontanyà). O en els mateixos locals que el 27-S, o en locals alternatius. Però tothom que volgués votar a Barcelona (digui el que digui l'acaldessa), a Sant Jaume de Frontanyà (digui el que digui el seu alcalde) o a Sant Feliu de Llobregat (digui jo el que digui) tindria garantit el dret a vot, tal com, en exercici de la seva responsabilitat, ha de garantir el Govern de Catalunya. Ès a dir, tothom que volgués votar a Sant Feliu, podria votar a Sant Feliu. Tothom que volgués votar al seu municipi, podria votar al seu municipi, digui el que digui el seu alcalde o alcaldessa.

Segon missatge clar: la qüestió no es plantejava a la carta, per tant, des del punt de vista de la possibilitat de vot, sinó simplement dels locals electorals: als de sempre, com en qualsevol elecció, o en uns altres, com al 9-N? Cal tenir en compte, per exemple, que la Generalitat té a Sant Feliu 19 locals propis. En qualsevol convocatòria electoral, els ajuntaments obrim tots els locals (propis o no), els vigilem i en controlem l'accés i la seguretat i els tanquem i en comprovem l'estat per al seu ús normal a l'endemà, tot amb personal municipal. Com que la comunicació del president i el vicepresident afecta treballadors i treballadores de la casa, l'alcaldessa en funcions, Lídia Muñoz, va demanar el mateix dijous al matí un informe als serveis jurídics municipals. Amb la Lídia i la resta de companys i companyes d'ICV i d'EUiA compartim la posició política que vam expressar al Parlament amb la nostra abstenció (suport clar al dret a decidir però no a aquesta llei, que estableix un referèndum que no té les condicions per ser reconegut com a tal) i també la determinació de no posar cap dificultat a la realització del referèndum convocat, sempre que no es posi en dificultat, valgui la redundància, a cap treballador o treballadora de l'Ajuntament. El mateix president Puigdemont ha assegurat en diverses ocasions que no comprometria al funcionariat. Per avaluar la implicació al personal municipal de la carta adjunta, vam demanar un primer informe.

Però dijous a la tarda es va produir la suspensió del Tribunal Constitucional, i això canvia l'escenari del matí del mateix dijous. Així, a la tarda, va arribar una carta del Delegat del Govern a Catalunya, Sr. Enric Millo, en què trasllada la prohibició de cap acord o actuació orientada a la preparació o realització del referèndum, com es pot veure en aquesta fotografia:

Per tant, a la tarda vam demanar un nou informe jurídic d'urgència per avaluar els dos requeriments, el de la Generalitat i el del Tribunal Constitucional. Aquest informe el tindrem el dimarts al migdia, i serà llavors que respondrem al Govern de la Generalitat, amb una carta que signaré jo en persona. L'objectiu continua sent, per a ICV i EUiA el mateix: no posar dificultats al referèndum tot i que no ens hi sentim cridats, però sobretot no posar en dificultat a cap treballador/a treballadora municipal, que és la nostra responsabilitat. La decisió final l'acordarem en el sí del govern municipal, on tots els partits compartim la voluntat de no afectar a cap treballador/a de la casa, més enllà de qui vulgui col·laborar a títol personal el dia 1.

En resum: hi ha una certesa, una incògnita menor i una incògnita major. La certesa és que la gent de Sant Feliu que volgués anar a votar, ho podria fer a Sant Feliu. La incògnita menor és la dels locals: estic segur que la Generalitat sabrà resoldre a cada municipi, diguin el que diguin els alcaldes i alcaldesses, els punts de votació, ja sigui als llocs de sempre o en llocs propers diferents. La incògnita major és l'evolució dels fets d'aquí a l'1 d'octubre i si hi haurà urnes aquell dia, sigui als locals que sigui. I això sí que ja està lluny, molt lluny, del que puguem pensar o fer els alcaldes i alcaldesses.