Sense sorpreses, molt equilibrats i clars: així es trobarà els comptes el proper Govern municipal.

El mes que ve seran les eleccions municipals, el 26 de maig. Tres setmanes després, el 15 de juny, es constituirà el nou Ajuntament: els 21 regidors i regidores que representin els prop de 45.000 habitants de Sant Feliu triaran l'alcaldessa (o alcalde) de Sant Feliu. Només dues setmanes després (el 27 de juny si els plens es continuen fent en dijous), l'alcaldessa (és a dir, la Lídia si tot va com jo treballo per fer possible...!) presentarà un equip complet de govern, incloent la persona que portarà la regidoria d'Hisenda. Doncs que aquesta persona estigui totalment tranquil·la: els comptes de l'Ajuntament de Sant Feliu són totalment clars, transparents, comprensibles i positius.

En el passat ple de febrer, els comptes resumits en el quadre adjunt van tenir tots els informes legals preceptius de la Intervenció municipal. Sense cap objecció, sense cap reparament... i sense cap sorpresa. Ja m'hauria agradat trobar així els números quan vaig arribar a l'alcaldia fa vuit anys. Al juny de 2011, -passades les eleccions!- ens vam trobar un pressupost artificialment equilibrat a base de no consignar despeses que eren segures (com ara nòmines i Seguretat Social) i, com a resultat, la primera liquidació de 2011, es va tancar amb un dèficit de l'any de -351.835€ (concepte 1: resultat pressupostari) i amb un dèficit acumulat de -1.659.775€ (concepte 2: romanent de tresoreria). Com a conseqüència, vam haver de fer un pla de sanejament, com vaig explicar aquí. (Bromes del destí: la candidatura de Veïns per Sant Feliu, que tan bel·ligerant va estar contra un increment de l'IBI del 6,01% en aplicació d'aquell pla de sanejament... avui porta com a candidat a qui, malgrat haver incrementat l'IBI en un 78,88%, el va provocar després de deixar l'Ajuntament en números vermells. I que ara posin a Juan Antonio Vázquez com a referent i model de bona gestió... marededéusenyor!)

Bromes a part... el que és important és entendre els set conceptes del quadre superior, que cal complir per llei i que expliquen la bona salut de l'economia municipal i la bona gestió de l'equip de govern. Els vaig explicar amb detall en aquest article: "Nocions bàsiques sobre la salut econòmica de l'Ajuntament", escrit fa dos anys sobre els números de 2016. Els resumeixo... pensant sobretot en els més de dos-cents candidats i candidates que es presentaran el 26 de maig i que aspiren a gestionar els 44,4M€ anuals del nostre pressupost municipal.

Els cinc primers són els indicadors de solvència, i els que tradicionalment han existit en la comptabilitat pública, mentre que els dos darrers són indicadors d'estabilitat pressupostària i van ser introduïts pel PP en la comptabilitat pública a partir de 2012.

1. el resultat pressupostari fa referència estrictament als comptes de l'any: la diferència entre els ingressos i les despeses de l'any (resultat brut) corregits amb els ajustaments referits bàsicament a ingressos de l'any per a despeses en anys posteriors, o a ingressos en anys anteriors per a despeses en l'any corrent. Aquest és el resultat net que hem de presentar als organismes que ens supervisen la comptabilitat.
2. el romanent de tresoreria inclou l'any actual i tots els anys anteriors. Incorpora els pendents de cobrament i els pendents de pagament, amb les provisions de dubtós cobrament en funció dels anys que faci dels deutes, de si es troben en contenciosos, etc. És una xifra molt important, perquè un romanent positiu permet finançar inversions sense haver de demanar crèdit o permet rebaixar endeutament. El ple ha de decidir sobre l'ús del romanent positiu. Per altra part, un romanent negatiu obliga a l'Ajuntament a prendre mesures dràstiques per compensar-lo: o reduir serveis i personal, o incrementar ingressos ordinaris, normalment amb pujades d'IBI. De tots set indicadors, és el més important.
3. la ràtio d'endeutament és un simple quocient entre el total de deutes a llarg i a curt termini que té una administració i els seus ingressos ordinaris. Determina, sobretot, el nivell de control que la Generalitat ha de fer sobre un ajuntament. Per sota del 75%, es considera que l'Ajuntament té plena capacitat per endeutar-se per pagar inversions, ja que té tota la solvència per tornar-los: targeta verda. Entre 75% i 110%, l'Ajuntament ha d'informar a la Generalitat que té previst demanar crèdits, perquè supervisi de prop si pot tornar-los: targeta groga. Per sobre del 110%, l'Ajuntament ha de demanar permís a la Generalitat per demanar un nou crèdit i poder fer noves inversions, que han d'estar molt i molt justificades: targeta vermella.
4. la ràtio d'estalvi net és un altre dels indicadors fonamentals de la salut econòmica d'un ajuntament: de la mateixa manera que la ràtio anterior avalua la gestió de les inversions, aquesta ràtio avalua la gestió de la despesa ordinària: som capaços d'ingressar 100 i, com a màxim, gastar 99?
5. el període de pagament mig a proveïdors mesura el temps mitjà que un ajuntament triga a pagar una factura un cop ha estat comprovada i validada. Per llei, ha de ser inferior a 30 dies.
6. l'estabilitat pressupostària és un indicador molt tècnic que compara ingressos i despeses corrents (sense incloure inversions i tampoc amortització/obertura de préstecs) amb un seguit d'ajustos i criteris establerts pel Sistema Europeu de Comptes (SEC). No té una lectura intuïtiva com he intentat explicar en els ràtios anteriors.
7. la regla de la despesa limita la despesa d'un any a la mateixa que hi va haver l'any anterior multiplicada per un factor, normalment molt restrictiu, establert pel Ministeri d'Hisenda. Es tracta de controlar de manera general la despesa dels ajuntaments... tant si estan equilibrats com si no. No es pot dir que sigui una regla que incentivi la bona gestió...!

En resum: acabem el mandat amb equilibri, eficàcia i transparència en la gestió dels diners que són de tothom! 

La millor prova és... que la gestió econòmica, financera, tributària, etc. no està sortint al debat electoral a només set setmanes de les eleccions municipals! Com que res no es fa sol... vull agrair aquesta "bona salut" a qui n'és responsable: al màxim nivell, la gerent Àngels Salas, la cap dels serveis econòmics, Neus Senín, la interventora municipal, Laura Almonacid, i el regidor d'Hisenda, Josep Maria Rañé, amb qui la sintonia ha estat absoluta tot i pertànyer a dos partits diferents. També al conjunt del personal dels serveis econòmics, jurídics i d'intervenció, i als directors d'àrea i caps de departament, que són fonamentals en la disciplina pressupostària que hem volgut mantenir. A tots ells, a totes elles... GRÀCIES!!!


Annexos:

Liquidació del pressupost de 2017 (escrit a l'abril de 2018)
Nocions bàsiques sobre el rendiment de comptes de la gestió econòmica municipal.
Liquidació del pressupost de 2016 (escrit al març de 2017)
Liquidació del pressupost de 2015 (escrit a juliol de 2016)
Auditoria externa a 31/12/2014, prèvia a les eleccions municipals de maig de 2015.
Liquidació del pressupost de 2014 (escrit a agost de 2015)
Liquidació del pressupost de 2013 (escrit a setembre de 2014)
Liquidació del pressupost de 2012 (escrit a juny de 2013).
Liquidació del pressupost de 2011 (escrit a agost de 2012)