Això va... de Can Maginàs! #LidiaMuñozAlcaldessa
Li deien "la república independiente de Can Maginàs", separada de la Salut per la via del tren, limitada pel Canal de la Infanta a cel obert i, en els seus orígens, per la riera de la Salut i, enmig, encara les fàbriques de Pedro Álvarez. El barri deu el seu nom a la masia que avui conté el Departament de Promoció Econòmica de l'Ajuntament, fruit de la tenacitat de María Jesús Bono quan era regidora d'Ocupació el 1992 i on una de les seves treballadores, Maria Cinta Daudé, va ser-ne també regidora entre 2011 i 2019. Una masia de la que hi ha constància des del segle XVI, i que va ser derruïda durant la Guerra del Francès (1808-14), després d'una batalla que va tenir lloc en aquell indret. Aquella masia derruïda es va reconstruir entre 1822 i 1845, any que la va comprar un comerciant barceloní de nom Magí Bernades. Un Magí grandot... i la masia va ser la de Can Maginàs, i el barri ha recollit aquell nom.
Com Falguera, Can Calders o la Salut, Can Maginàs es va construir entre finals dels 60 i primers dels 70. De fet, el carrer Hospitalet es va obrir el setembre de 1973, any que es va construir també el pont verd. Un any després s'obria l'escola Gaudí, en el marc del Plan de Urgencias de 1974. Els quatre grans blocs inicials tenien nom de muntanyes (Cadí, Montperdut, Canigó i Puigmal), però arran de terra corrien les rates i els carrers no tenien ni llums ni voreres. L'ajuntament comunista del PSUC de seguida es va arremangar en aquell barri i el va remodelar de dalt a baix. Una remodelació que va culminar el 1993, convertint Can Maginàs en un barri peatonal plenament urbanitzat, amb un aparcament sobre el qual es va construir una gran plaça. Un any abans, com deia, al 1992, la masia es va convertir en el que és avui: l'espai on els seus treballadors i treballadores es bolquen per aconseguir combatre l'atur i afavorir la formació i l'ocupació dels nostres treballadors i treballadores de totes les classes. Un barri familiar, sense cap barrera arquitectònica ara que el pont verd té una rampa suau que uneix el barri a la Salut, i que una escala també suau porta els infants a la porta de l'Escola Gaudí, allà on abans hi havia un pendent de terra on tanta gent havia caigut. La reobertura del centre comercial i la rotonda que hi dóna accés han dignificat també enormement la part més baixa de Can Maginàs.
Ara, la gran oportunitat de millora de Can Maginàs es diu soterrament. Un passeig substituirà, aproximadament d'aquí a 4 anys, a la bretxa de la via del tren. El Trambaix arribarà fins al barri, aproximadament on ara hi ha el pont verd... que formarà part de la memòria de tanta i tanta gent que el va veure néixer. El concurs d'idees que es va aprovar al ple de març haurà de definir com ha de ser la unió dels carrers Hospitalet i Picasso, i com ha de ser la zona verda que hi ha en aquest punt de la ciutat. Lluny de l'aspecte agrícola de meitat de segle XX... però capdavanter en vida i activitat per a la ciutat del segle XXI!
Annex:
En entrades anteriors....
Comentaris