Nocions bàsiques sobre "la salut econòmica" de l'Ajuntament.
En el passat ple de febrer, vam donar compte de la situació econòmica de l'Ajuntament a data de 31 de desembre de l'any passat. Són les dades que hem de passar a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat, que és qui té la responsabilitat de tutela financera dels ajuntaments, i, si s'escau, al Tribunal de Cuentas del Estado. Tant la Sindicatura com el Tribunal de Cuentas, al seu torn, s'han de sotmetre al Sistema Europeu de Comptes (SEC), que l'ha de complir lògicament el nostre ajuntament... i tots, òbviament. El Secretari i la Interventora municipals són, per llei, els màxims encarregats de supervisar que l'Ajuntament compleix les normatives europees, espanyoles i catalanes que afecten la gestió econòmica municipal. Per completar la informació bàsica, el Secretari i la Interventora municipal són dos alts funcionaris d'habilitació estatal i no són triats pels ajuntaments, sinó que tenen plaça en funció del seu propi sistema estatal de nomenaments.
El SEC estableix set "assignatures" que els ajuntaments hem "d'aprovar" obligatòriament. En cas contrari, podem tenir limitacions importants en la nostra capacitat de gestió: no podríem demanar préstecs per fer inversions sense permís previ de la Generalitat, per posar un exemple. Com es veu al quadre resum que he adjuntat, el nostre Ajuntament aprova en tots els casos. Podem dir, per tant, que l'Ajuntament de Sant Feliu està plenament sanejat des del punt de vista econòmic.
Per a qui pugui interessar, i continuant amb els meus escrits englobats sota l'etiqueta "nocions bàsiques", detallo a continuació cadascun dels set paràmetres amb què som avaluats els ajuntaments.
1. El resultat pressupostari.
En blau fluix, hi ha el resultat pressupostari brut: els drets i les obligacions reconegudes durant l'any estricte. Però cal comptar-hi tant els ingressos provinents d'altres anys per a despeses efectuades enguany, com els ingressos reconeguts enguany per a despeses a efectuar més endavant: constitueixen els "ajustos" de la part final de la taula. Així, un cop ajustat el resultat pressupostari brut, l'Ajuntament tanca amb un resultat pressupostari positu de prop de 1,5M€.
2. El romanent de tresoreria.
Això dóna la xifra remarcada al final: un romanent positiu de prop de 1,84M€. Són diners sobre els quals l'Ajuntament ha de prendre decisions: o a rebaixar deute (cosa que seria obligatòria si estiguéssim endeutats per sobre del 75%) o a inversions. En el mateix ple vam avançar que una bona part d'aquest romanent aniria a finançar inversions d'aquest 2017: en concret, les millores de l'Escola Salvador Espriu i les obres d'estiu d'enguany.
3. La ràtio d'endeutament.
Per situar-nos: la ràtio d'endeutament és fonamental per establir la capacitat d'inversió d'un ajuntament. Per sota del 75%, es considera que l'Ajuntament està bé, i té plena capacitat de decidir sobre les seves inversions (sempre, és clar, que compleixi els altres sis paràmetres). Entre el 75% i el 110%, es considera que l'Ajuntament està al límit i, abans de decidir cap inversió, ho ha de comunicar a la Generalitat, que ha d'estar amatent a la situació econòmica d'aquell ajuntament. Per sobre del 110%, es considera que aquell Ajuntament està en situació d'emergència i no pot decidir cap inversió sense el permís previ de la Generalitat, que li exigirà un pla de sanejament. Valori vostè mateix, vostè mateixa, el nostre 42,42%.
4. La ràtio d'estalvi net.
5. Període mitjà de pagament a proveïdors.
El concepte és senzill: el temps mitjà de pagament d'una factura un cop aquesta ha estat validada pel servei corresponent, que ha de ser sempre dins el mes posterior a què el proveïdor o la proveïdora la presenti. Per llei, ha de ser inferior a 30 dies. Amb 17,51 dies a finals de l'any passat, també complim.
6. Compliment de l'objectiu d'estabilitat pressupostària.
L’estabilitat pressupostària implica que els recursos corrents i de capital no financers (capítols 1 a 7) han de ser suficients per a fer front a les despeses corrents i de capital no financeres (capítols 1 a 7, també). Prèviament, s'han d'aplicar els ajustaments relatius a la valoració, imputació temporal, exclusió o inclusió dels ingressos i despeses no financeres, etc. que preveu el sistema europeu de comptes (SEC).
7. Compliment de la regla de la despesa.
La regla de la despesa implica que cap administració pública pot gastar, en relació al que va gastar l'any anterior, més del que el Govern d'Espanya estableixi per llei a partir del PIB del país. És una manera de controlar el possible creixement de la despesa en un context de crisi econòmica. En el cas concret de 2016, el Govern va establir que no es podia gastar més enllà de l'1,8% més que a l'any 2015.
Com es pot veure al quadre, la despesa del 2015 va ser de 34,7M€ (en rosa més fluix, concepte 6), que incrementat en l'1,8% situava un límit de despesa de 35,3M€ (en grix, concepte 9). Un cop tancat l'any, la despesa computable per al càlcul d'aquest paràmetre ha estat de 34,5M€, és a dir, 822.078,04€ per sota del sostre màxim establert pel Govern de l'Estat. Complim també, per tant, pel que fa a la regla de la despesa.
Acabo així una explicació que sóc conscient que és llarga, però que és completa i espero que entenedora. Qui vulgui comparar les dades de tancament del 2016 amb la d'anys anteriors:
Comentaris