Eleccions generals del 28 d'abril: resultats per barris i seccions. I algunes conclusions.

Aquests són els resultats de les eleccions d'ahir. Més endavant (amb dos bessons acollits a casa no puc preveure massa quan podré fer-ho...) penjaré els quadres per percentatges.

Immediatament, ahir mateix quan s'havien confirmat el 100% dels vots, vaig penjar al meu mur de Facebook aquestes primeres impressions:


En principi, tres observacions més mirant les quatre candidatures que van tenir més del 10% del vot:
  • Sant Feliu és una ciutat d'esquerres: entre PSC, ERC i nosaltres sumem 18.398 vots, el 66,42% del vot, 2 de cada 3. Entre tota la diversitat de candidatures restants, l'altra tercera part.
  • Només el PSC i nosaltres tenim un vot homogeni en tots set districtes i "pugem al podi" en tots ells. En els districtes 1, 3 i 7, Esquerra té els seus millors resultats, mentre que en els 2, 4, 5 i 6, Ciutadans avança a Esquerra amb claredat. Ja fa temps que crec que a Sant Feliu es perfilen tres blocs electorals: un, amb fort pes d'ERC, que és més rellevant als barris de majoria d'origen català (1, 3 i 7), un, amb fort pes de C's, que és més rellevant als barris de majoria d'origen castellà (2, 4, 5 i 6) i un altre que és rellevant a tots els districtes de manera similar: el que actualment governa Sant Feliu, i en què, a nivell local (es veurà quan no es voti a Pedro Sánchez), el paper de Sant Feliu en Comú Podem és absolutament fonamental.
Aquest comportament de vot homogeni de ciutat o de vot diferencial segons els barris es veu encara amb més claredat quan es miren tots i cadascun dels col·legis electorals:


I quines conclusions podem treure d'aquests resultats per al proper 26 de maig?

Conclusions decisives... més aviat cap. La ciutadania sap prou bé què es juga a cada elecció i, per tant, decideix el vot en conseqüència. Als ajuntaments es decideix el preu de les escoles bressol, la qualitat de la jardineria, l'atenció als nostres avis i àvies, què fer en matèria de seguretat o com reforçar les nostres escoles o les nostres entitats. Tot i que ens pronunciem sobre la necessària llibertat dels presos o sobre l'imprescindible respecte a la legalitat... d'això no van les eleccions municipals. En una situació tan polaritzada com la que tenim des de fa anys, el vot als líders nacionals o estatals és molt important... però ni la Lourdes Borrell tindrà els vots de Pedro Sánchez, ni l'Oriol Bossa tindrà els vots de l'Oriol Junqueras.

Però sí que marquen una tendència que cal tenir en compte: fins ara, les municipals a Sant Feliu es jugaven entre dos grans partits d'esquerres: el PSC i nosaltres. A partir d'ara, possiblement es jugaran entre tres: ERC, PSC i nosaltres. La política d'aliances a partir del 27 de maig segurament haurà de tenir això en compte. I l'electorat, abans del 26 de maig, té tot el dret del món a preguntar a les tres forces que he esmentat quina serà la seva política d'aliances després de les municipals.

I tots tenim memòria: PSC i ERC ja van pactar contra nosaltres el 2003, i PSC i Ciutadans han pactat en altres municipis quan han tingut l'ocasió. Jo no dic que això hagi de passar aquest maig a Sant Feliu... però la claredat i la transparència sobre la política de pactes ha de formar part del debat polític municipal. I, per assegurar la continuïtat d'un govern presidit per Sant Feliu en Comú Podem, que ha representat millor que ningú a tota la ciutat i que ha governat de manera honesta i eficaç el nostre ajuntament durant més de tres dècades, només es pot fer, en la meva opinió... votant el 26 de maig la candidatura de Sant Feliu en Comú Podem!!!