09/04/19: homenatge als regidors i regidores de 40 anys de lluita i de govern per millorar Sant Feliu.

Plovia a bots i barrals. Com aquell 4 d'octubre de 2013, en què vam homenatjar a la primera direcció legal del PSUC a Sant Feliu, l'últim acte del partit en què van participar Juan Sánchez i José Cano, dia en què vam presentar aquest emotiu vídeo. Però la pluja intensa no va impedir que prop de quaranta persones ens reuníssim per recordar i valorar la nostra trajectòria al capdavant del govern de la nostra ciutat, un cop recuperats els ajuntaments democràtics aquell 3 d'abril de 1979.

Hi va haver tres rondes d'intervencions: representants de la primera candidatura de 1979 (Cesc Baltasar, Àngel Merino, Mercè Fernández i Alejandro Huerga), representants de les candidatures posteriors (María Jesús Bono, Esther Hachuel i Jordi San José) i els lideratges de la candidatura de 2019 (Manel Leiva, Loren Rider i Lídia Muñoz), en un acte molt ben conduït per Jaume Bosch.

En Cesc va recordar com es va constituir la primera candidatura i com ja va reunir i sumar totes les procedències, militàncies i lluites de la ciutat, i com es van prendre les primeres decisions de govern. L'Àngel va explicar breument la constitució de la candidatura del MCC al 79, com va ser la suma al PSUC al 1983 i com va concebre i dirigir la política cultural des de la seva arribada a la regidoria, amb uns resultats que encara donen fruit avui. La Mercè Fernández va resumir com, des de l'inici, el moviment feminista va influir en els governs comunistes locals. L'Alejandro Huerga va resumir com les sensibilitats del 79 s'han de manifestar, 40 anys després, en la nova concepció de la ciutat després del soterrament i en la prioritat que cal donar a les polítiques d'habitatge.

En la segona ronda d'intervencions, la María Jesús va fer una intervenció molt documentada i brillant sobre la seva militància personal al MCC i a CCOO i la seva trasllació posterior a les polítiques d'ocupació, creant Can Maginàs i impulsant els vincles entre la formació i el treball que tan centren encara avui la nostra política al govern. L'Esther Hachuel va reprendre el fil del discurs cultural que ja havia avançat l'Àngel i va remarcar la seva vigència i importància, especialment en la importància del paper protagonista de les entitats culturals de la ciutat. I jo em vaig centrar en, el que al meu parer, va fer possible la recuperació de l'alcaldia després del pacte PSC+CiU+ERC+PP de l'any 2003, que va desbancar a Àngel Merino de l'alcaldia tot i guanyar les eleccions: dos elements en clau interna (la solidesa de l'organització i la qualitat humana i política dels lideratges) i dos elements en clau de ciutat (la capacitat d'elaborar propostes i la capacitat de generar complicitats), aspectes en què cap altra organització de Sant Feliu pot presentar el balanç i la trajectòria del nostre espai polític.

En la tercera i darrera ronda, la de la generació que va créixer ja en democràcia, Manel Leiva i Loren Rider van fer un recorregut per les lluites i conquestes amb què han crescut i que han marcat el seu compromís. Loren Rider va recordar a les persones invisibles, normalment dones, que hi ha darrera les lluites que han tingut com a rostres més visibles les persones que havien intervingut abans, i va destacar la nova suma de noves energies a un nou projecte polític, que es reconeix en les arrels del PSUC. I finalment, la Lídia, la futura alcaldessa, la primera alcaldessa sorgida de la voluntat popular dels homes i dones de Sant Feliu, va avançar les prioritats del proper govern de Sant Feliu, recordant com va aprendre de l'Àngel la construcció participativa de la ciutat des del soterrament fins a la cultura, insistint en les prioritats socials i amb una incidència especial sobre la perspectiva feminista en el futur govern municipal.

Tot plegat barrejat amb moltes anècdotes personals i polítiques, molt bon humor, molta complicitat entre els més veterans (amb Pere Codorniu, que va ser candidat del MCC al 79... amb 60 anys llavors, ara 100!) i els més joves, molt bon rotllo. No és broma: cap altra organització política a Sant Feliu pot fer el mateix. Qui pot reunir amb un acte com el nostre a tots els caps de llista des de 1979 i descriure amb un balanç tan impressionant i coherent la seva política a la nostra ciutat? Ningú, absolutament ningú. I, personalment per a mi, que hauré estat 28 anys dels 40 com a regidor de Sant Feliu, és un orgull enorme formar part d'aquesta gran organització, d'aquesta impressionant i positiva història política de la principal formació d'esquerres de Sant Feliu, hegemònica durant 40 anys... i els que vindran!!!