Això va... de Can Nadal, Can Llobera i Can Bertrand. #LídiaMuñozAlcaldessa

Comencem pel més nou: Can Bertrand és el nou barri que sorgeix a cavall del recinte fabril tèxtil de Can Bertrand i dels horts del col·legi de les Franceses, a la primera dècada del segle XXI: els primers habitants hi van poder anar a viure cap a l'any 2008. Can Llobera és també un barri que sorgeix a cavall del recinte industrial químic de Pere Álvarez i els horts que, darrera la fàbrica, arribaven fins a Can Maginàs. Els primers habitants de Can Llobera hi van anar a viure quinze anys abans, cap al 1993. Tots dos barris tenen un alt nivell de qualitat, fruit segurament del carinyo amb què els han construït els seus promotors, Ricard Barceló i Conrad Ferrer, i que es constata en la rehabilitació que van fer dels equipaments.

Can Nadal és el nom del barri originari de la nostra ciutat. Com és sabut, l'any 2002 Sant Feliu va commemorar els mil anys de la primera aparició escrita del nom de la nostra ciutat. Resumir mil anys en poques línies és impossible, i el que és recomanable és consultar el magnífic llibre "Sant Feliu de Llobregat: identitat i història", editat per l'Ajuntament amb motiu del mil·lenari. Fins a mitjans del segle XVI, Sant Feliu tenia entorn de 50 focs (llavors no es comptaven persones) dispersos pel territori, amb una capella dedicada ja a Sant Llorenç que ja es devia trobar en la seva ubicació actual. A l'any 1.524, aquella ermita es va constituir en parròquia i es va traslladar a la ubicació actual, cosa que va començar a fixar un nucli de població a l'entorn de l'actual plaça de la Vila. A finals del segle XVIII, Sant Feliu arriba a 1.500 habitants i aquella ermita es fa petita. Es fa una església nova a 1.806, que es va mantenir fins a 1.936, quan va ser cremada. A primers del segle XIX, la nostra ciutat ja arriba a 2.000 habitants, dedicats bàsicament a l'agricultura. Quan el tren arriba a Sant Feliu, a 1.854, comença un creixement de població i un canvi d'activitat: la indústria. Sant Feliu arriba als 3.000 habitants cap al 1.890, fa només 130 anys. A cavall dels segles XVIII i XIX es creen els carrers Joan Maragall, Laureà Miró i Falguera, l'origen de la ciutat que coneixem avui. Ja al segle XX, Sant Feliu arriba als 4.000 habitants l'any 1.914, amb una onada d'immigració del sud de Tarragona i del nord de Castelló (els meus besavis van venir de Culla, al Maestrat, aquell mateix any) que va obligar a plantejar un creixement ordenat de Sant Feliu. A primers de la dècada dels 20 es crea la Rambla Marquesa Castellbell, el passeig Comte Vilardaga i el conegut com a "Eixample", els actuals carrers Sant Antoni i Santa Maria, s'urbanitza la plaça de la Vila i es fa l'edifici actual de l'Ajuntament, etc. Sant Feliu planificava un creixement important (de 4.000 habitants el 1914 a 6.000 el 1929, en només quinze anys) que es va veure aturat per la Guerra Incivil. Anys de fam, de plom, de postguerra. Fins a 1.954 no arribem a 8.000 habitants i només sis anys després, acabada l'època grisa de les cartilles de racionament i amb una recuperació progressiva de la indústria, arribem als 10.000 habitants, gairebé tots al barri de Can Nadal. A partir d'aleshores, amb l'arribada de la immigració andalusa i de la resta de l'Estat, el barri de Can Nadal ja no absorbeix més població i es creen els nous barris de Falguera, la Salut, Can Calders i Roses-Castellbell, quan Sant Feliu passa de 10.000 habitants el 1.960 a 30.000 al 1.977.

Entre la darreria del segle XIX i la Guerra Incivil, Sant Feliu va tenir una elevada activitat associativa i cultural. Es van crear tres entitats que encara existeixen: el Coro, l'Ateneu i el Casino, a la qual s'afegiria el Centre Parroquial el 1.968. Aquesta història associativa i cultural es reprèn a Sant Feliu amb la recuperació dels ajuntaments democràtics. Alguns dirigents d'aquelles entitats van saber i van voler connectar amb els nous moviments veïnals, reivindicatius, sindicals que sorgien als nous barris, amb els quals coincidien políticament sota les sigles del PSUC. Això explica el triomf dels comunistes a la ciutat sencera aquell abril de 1.979, i segurament també l'hegemonia dels hereus del PSUC des de llavors. El PSUC primer, ICV i EUiA després, i avui els Comuns i Podem no som una força política "o del centre o dels barris", sinó de tota la ciutat per igual.

En l'evolució urbanística de Can Nadal, quedava fins fa ben poc tan sols un element dissonant: un forat immens al costat de la plaça Lluís Companys, que incomprensiblement ha arribat fins avui: demà passat, diumenge 24 de març, "es presenta en societat" l'ampliació de la plaça. Bé, incomprensiblement, no ben bé... Com explico aquí, essent jo mateix regidor d'urbanisme, a l'abril de 2.003 (2.003, fa setze anys!) es va aprovar inicialment un projecte d'ampliació que després, quan governaven els teòricament partits "del centre del poble" (CiU i ERC) va quedar vuit anys parat (això sí que incomprensiblement)... fins que ICV-EUiA vam recuperar l'alcaldia al 2.011, vam reprendre les converses amb la propietat... i diumenge que ve, els resultats estaran a la vista i oberts a tothom.

Hem convertit un sot en una ampliació de plaça (Lluís Companys), com també vam convertir una rotonda en una plaça (Catalunya). Hem fet dos barris nous i modèlics, per l'equilibri entre l'habitatge i l'espai públic, i la qualitat d'aquest espai públic. Hem creat equipaments de tota mena. Hem suprimit totes les barreres arquiectòniques a les places i carrers dels barris. Ara el repte vindrà de la mà del soterrament de les vies: unir carrers a banda i banda, replantejar la mobilitat globalment, aprofitar l'enorme oportunitat d'un nou centre de ciutat entre Laureà Miró i la nova avinguda sobre les vies per convertir-lo en un gran i actiu pol metropolità de comerç i de cultura, repensar equipaments, ampliar espais verds, i un llarg etcètera.

Qui ha de liderar aquesta enorme transformació urbanística de Sant Feliu que tant ha de pivotar sobre el centre actual de Sant Feliu, per fer un nou centre més gran i millor?  Per sort, ja no es podran fer les torres de 14 pisos d’alçada que volien fer Vázquez, Alegre, Borrell i Manyoses en la seva proposta de 2010, quan governaven. Per sort, la Ponència Unitària del Soterrament ha acordat per unanimitat els requeriments que han de complir les propostes que presentin els gabinets professionals al concurs d'idees que definirà el Sant Feliu de 2030. Però el model de ciutat que tenen al cap els quatre alcaldables que compartien govern fa deu anys passa per aquell model d'urbanisme... i el model de ciutat que tenen els altres alcaldables... haurien d'explicar-lo i de compartir-lo. Estic convençut que en el doble repte de construir el futur i gestionar el present, no hi ha a Sant Feliu cap candidatura millor que Sant Feliu en Comú Podem i cap alcaldessa amb més visió política, coneixements de gestió municipal, capacitat de negociació i lideratge de ciutat que la Lídia Muñoz.

Foto d'aquest article de l'alcaldessa que vull al seu blog.

Extret del llibre "Els carrers de Sant Feliu", editat el 1987. No està disponible (encara) en edició digital.

Annex:
En entrades anteriors....

• Això va... de Roses-Castellbell!