Això va... de Mas Lluí. #LidiaMuñozAlcaldessa.
Les obres d'urbanització del Mas Lluí, l'emblema de les quals va ser el Parc Europa, es van inaugurar el 14 de desembre de 1997. Al cap de pocs mesos, hi començaven a arribar els primers habitants. Aquells antics camps de garrofers i oliveres, aquelles antigues vinyes, deixades des de ja feia anys, es convertien en un nou barri, al qual van arribar centenars de nous habitants de l'Hospitalet, d'Esplugues i de Cornellà, i al qual van arribar també moltes famílies de Sant Feliu atretes per la qualitat del nou barri. Un barri que s'havia de desenvolupar conjuntament amb el Mas Lluí de Sant Just... que finalment no es va desenvolupar fins més de quinze anys després.
Des dels seus inicis, el planejament en democràcia del nou barri va preveure les reserves de sòl per a equipaments i per a zones verdes. Algunes, com el parc Europa o la plaça de Villeneuve-le-Roi, es van desenvolupar de seguida. D'altres, van estar clarament en perill durant els governs que va presidir Juan Antonio Vázquez (cinc anys amb CiU i ERC, i tres només amb CiU), com explico al paràgraf següent. Els equipaments s'han anat desplegant en el temps: primer van ser els educatius, amb l'Escola Bressol Ginesta i amb l'Escola de Primària Miquel Martí i Pol; després els cívics i culturals, amb el Centre Cívic Mas Lluí i l'Arxiu Local i Comarcal; continua la gran reserva de sòl d'equipaments esportius del Mas Lluí en el frontal amb Collserola, i Sant Feliu en Comú Podem preveiem, en aquest proper mandat, fer un equipament d'habitatges assistits per a gent gran darrera l'Institut Olorda, que de retruc farà possible una molt bona operació en favor del lloguer assequible i social.
Com explicava més amunt, el barri del Mas Lluí havia de ser, quan Juan Antonio Vázquez va accedir a l'alcaldia al 2003 (recordem-ho: sense guanyar les eleccions), ho va fer amb el suport d'ERC a canvi de tirar enrera el planejament aprovat durant l'alcaldia d'Àngel Merino, pel qual, en moments d'expansió econòmica abans de la crisi que va esclatar anys després, es faria una carretera d'accés a la Sànson lluny del barri de les Grases i per l'anomenat Torrent del Duc. Amb el canvi d'alcaldia, la proposta de PSC, CiU i ERC era construir un túnel sota el barri de les Grases per fer-hi circular els camions cap a la Sànson, quan la fàbrica estava a ple rendiment (2005, 2006). Per finançar aquest túnel (que ICV-EUiA vam rebutjar en tot moment), PSC, CiU i ERC van proposar la requalificació de zones verdes del Mas Lluí per fer-hi entorn de 300 nous habitatges. La tramitació d'aquella proposta va comptar amb l'oposició frontal d'una gran part del veïnat (organitzat entorn la Plataforma per a la defensa de les zones verdes del Mas Lluí), que veia reduït el seu patrimoni públic per finançar una infraestructura de més que dubtosa utilitat. La tramitació de la proposta va ser molt accidentada, enmig va venir la crisi econòmica i la brusca reducció de l'activitat de la Sànson, i les eleccions de 2007, les úniques que va guanyar Vázquez i que van fer innecessari l'acord amb ERC, que passava a l'oposició a finals de 2008. Després d'una presentació de qui llavors era regidor d'Urbanisme, Xavier Alegre, en què ens va dir que hi havia acord amb l'Associació de Veïns (llavors presidida per Consuelo Martínez), vam votar afirmativament a l'aprovació inicial del planejament que ens va presentar. Pocs dies després, un grup d'una vintena de veïnes i veïns del barri em van citar al Cafè de la Goya. En una reunió molt positiva i molt intensa, em van fer adonar de l'error d'aquell vot i de la necessitat de tenir una actitud més clara i decidida en defensa del patrimoni públic. Recordo molt aquella reunió, i tinc un afecte molt gran per qui, més explicant que retraient, em va fer adonar de com d'incomprensible va ser el nostre vot. Ens vam equivocar, ho vam reconèixer públicament, i vam rectificar. Mesos després, a l'aprovació provisional, vam votar en contra i vam presentar al·legacions. Vam sumar-nos a les mobilitzacions i vam endarrerir tant com vam poder la tramitació. Finalment, el febrer de 2010, el ple va aprovar la proposta que ja només defensaven PSC i CiU. Faltava només l'aprovació definitiva de la Generalitat, que va estudiar amb molt detall les al·legacions d'ICV-EUiA i de la Coordinadora d'Oposició al PGM. Amb les eleccions de maig de 2011, però, aquella idea descabellada de canviar zones verdes per pisos per finançar un túnel fantasma va caure definitivament: acabar amb aquell despropòsit va ser una de les primeres coses que vaig fer quan vaig ser alcalde. Avui, on aquell govern de 2010, del que formaven part quatre dels candidats que es presentaran a les municipals de 2019 (Vázquez, Alegre, Borrell i Manyoses) hi volia fer pisos, hi ha flamant l'ampliació del Parc Europa.
 |
| Podien haver estat més pisos... però la lluita veïnal va aconseguir més parc! |
Annex:
En entrades anteriors....