Això va... de Roses-Castellbell. #LídiaMuñozAlcaldessa

Roses-Castellbell és un barri que aviat arribarà als seus primers cent anys d'història. Va néixer, en un primer moment, a cavall de la urbanització de la Rambla Marquesa Castellbell, en aquells anys posteriors a l'acabament de la I Guerra Mundial que tant impacte va tenir en l'economia i en el conjunt de la vida de la societat catalana. La Rambla Marquesa Castellbell, des de la carretera Laureà Miró fins a la plaça Dot, es va obrir l'any 1924. Es van ocupar amb moltes cases unifamiliars i torres d'estiueig, com la Torre dels Dimonis, que s'havia creat uns anys abans (1910) o la Torre Corçana i la Villa Victòria, encara avui existents. I, al seu voltant, van començar a sorgir carrers que configuren l'espai entre la via del tren i Josep Ricart (Santiago Russinyol, Verge de Montserrat,...) ... fins que va esclatar la Guerra Incivil i ho va aturar tot. 

En una segona fase, per sobre del carrer Josep Ricart, i fins al carrer Carles Buigas, s'urbanitza a partir dels anys cinquanta i, sobretot, dels seixanta, amb l'arribada de la immigració de la resta d'Espanya. Primer són cases baixes i carrers pràcticament d'autoconstrucció (carrers Joaquim Prats, Ramon Ribas, Joan de Batlle, Tibidabo,...) fins que a finals dels seixanta i primers dels setanta es construeixen els grans blocs de la Cooperativa, i l'estafa que tants veïns i veïnes del barri van patir.

En una tercera fase, ja en democràcia, als anys noranta es creen carrers de cases baixes com el Baix Llobregat i s'urbanitzen límits del barri, com el carrer Carles Buigas, que van passar de ser la porta dels camps de secà de Sant Feliu... a donar pas al nou barri del Mas Lluí. Finalment, en els terrenys de la mítica Actibion (després, Hoechst), es crea, cap al 2005-6, un nou barri amb la clara empremta del model urbanístic del govern d'aquell moment (PSC, CiU i ERC) i l'oposició d'ICV-EUiA, bàsicament per l'alçada desmesurada dels edificis, l'absència d'equipaments i la ridiculesa de les zones verdes: un talús i un descampat que van anomenar Parc Mercè Rodoreda, i que, com diem al nostre programa electoral, ens proposem dignificar els propers anys. Un model que podem veure als municipis veïns (a Sant Just, a Torreblanca; a Sant Joan, davant de les Franceses) i que podríem haver tingut amb més torres de 14 plantes al barri si no haguéssim anul·lat el planejament urbanístic aprovat al 2010 per l'alcalde Vázquez, amb Xavier Alegre, Lourdes Borrell i Jaume Manyosas al govern d'aquell moment.

Des de 2011, amb la Lídia Muñoz a la regidoria d'Urbanisme, Roses-Castellbell ha vist allunyar-se aquell model urbanístic, que es va aprovar al ple de novembre de 2010 només amb 11 vots a favor de PSC, CiU i PP i 10 en contra d'ICV-EUiA i ERC. En canvi, avui el planejament de la zona que s'alliberarà amb el soterrament té una perspectiva unitària amb la participació de tots els grups municipals, que hem acordat que s'abordi amb un concurs d'idees i es decideixi amb una consulta ciutadana, amb uns requeriments que ha decidit la ciutadania. Un canvi enorme de perspectiva urbanística i de voluntat política, que sens dubte millorarà molt el barri.

Acabo aquest escrit resumint, en una imatge, el balanç dels 8 anys en què he estat alcalde i en què la Lídia Muñoz ha estat la meva mà dreta. És una foto que vaig fer fa vuit anys, i que vaig utilitzar en aquest escrit. Un antic camp de futbol que, després de quatre anys d'estar tancat, es va obrir al públic només cinc mesos després de governar la ciutat.

Òbviament, el balanç d'aquests vuit anys és molt més ampli. Les remodelacions de places com Francesc Macià o la Solidaritat en són la part més visible. Però hem deixat el barri sense barreres arquitectòniques en cruïlles (les més importants les de Josep Ricart), amb bancs en totes les pujades en un barri amb molts pendents, amb carrers renovats com Tibidabo o reasfaltats com Carles Buigas, Marquès de Monistrol, amb equipaments remodelats com la Biblioteca o el Centre Cívic Roses, etc.

Com expliquem al full que hi ha a l'inici de l'escrit i que estem repartint al barri, la intervenció més important en els propers anys serà l'obra del soterrament, per descomptat. I el programa inclourà també l'ampliació del Complex (amb un calendari coordinat amb les obres de soterrament) i convertir el Parc Mercè Rodoreda en un autèntic parc, connectant-lo amb el Parc Europa i constituint una autèntica anella verda que anirà des de Torreblanca fins a Collserola. Propostes en l'espai públic que se sumen a les propostes en polítiques socials i ambientals que configuren el gruix del programa que estem elaborant Sant Feliu en Comú i Podem.

I és que... això va de Roses-Castellbell; això va... de Sant Feliu.... i això va de fer a la Lídia Muñoz la primera alcaldessa sortida de les urnes a la nostra ciutat!!!