Etiquetes

Ningú té cap raó objectiva per aturar les obres del soterrament.


El dilluns 26 de juny, l'Andrea ens va sorprendre a Instagram amb aquesta informació que havia ocupat l'edifici de l'estació amb la intenció d'evitar-ne l'enderrocament. A l'endemà dimarts, una vintena de santfeliuencs van anar a l'estació per donar-hi suport. Dimarts mateix, l'ocupació de l'edifici va tenir ressò al programa “Tot es mou”, de TV3, que va entrevistar a l'Andrea i també va entrevistar la nova regidora d'Urbanisme, Mònica Lafuente. També dimarts, l'Ajuntament va anunciar que ADIF ja ha presentat denúncia per l'ocupació als Mossos d'Esquadra, els quals estan pendents de la corresponent decisió judicial en relació al desallotjament de l'edifici perquè puguin continuar les obres.

Des de dimarts ençà, la presència de la notícia als mitjans ha minvat notòriament, i el grupet de gent que dóna suport a l'Andrea es manté més o menys igual. L'Andrea informa regularment de la seva acció a Instagram, i jo hi intervinc quan considero que ho he de fer, sempre amb el triple objectiu d'evitar que aquesta acció caigui progressivament en la irrellevància i la radicalització de cada cop menys persones, que l'Andrea surti cremada professionalment i personalment d'una causa amb què s'identifica sincerament però que no té cap raó objectiva i que les obres del soterrament no se suspenguin en cap moment. Sé que ja no em toca perquè no tinc cap responsabilitat sobre el tema, però em sento enormement al·ludit quan es parla frívolament i despectivament de les dècades de lluita en què jo he tingut una participació més que directa.

L'Andrea i aquest grupet de gent que li dóna suport hauria de ser plenament conscient de la situació en què es troben, i de la seva evolució a curt termini: les seves accions, les accions d'ADIF, les accions de l'Ajuntament, les accions de la ciutadania, les conseqüències de les seves accions i de les d'ADIF, les complicitats que tenen en l'actualitat i les que puguin tenir en un futur immediatíssim, l'evolució que té tota situació de conflicte en funció de la capacitat de pressió però també de negociació, etc. Em preocupa tanta gent que anima a l'Andrea a proseguir la seva acció sense reflexionar en les seves conseqüències i evolució previsible, i tan poca gent que li diu el que segurament no volen sentir: que la seva acció no és heroica, que no va enlloc, que no té suport social i que no té raons objectives, per més que algunes persones defensin diverses raons merament personals i subjectives. Crec, i així ho he manifestat al seu IG, que l'Andrea ha de passar de la fase de pressió mediàtica a la fase de negociació intel·ligent, per trobar una sortida digna a la seva acció.

L'Andrea i el grupet de gent que li dóna suport argumenta, per justificar-se que:
  • l'Ajuntament no ha fet res per defensar i salvar l'estació. Ni aquest ajuntament ni cap dels anteriors.
  • és perfectament possible continuar les obres començades i mantenir l'estació.
  • ADIF va plantejar la possibilitat de revisar el projecte per salvar l'estació, però l'Ajuntament no ha volgut.
  • la conservació de l'estació s'hauria hagut de plantejar des de l'inici de la lluita pel soterrament.
  • la consulta de novembre de 2021 no té cap valor, perquè l'Ajuntament va manipular a la ciutadania
A risc de fer un article més llarg del que acostumo (que ja és dir...!), desmuntaré un per un aquests arguments.

1. L'Ajuntament no ha fet res per salvar l'estació.

Crec que val la pena seguir l'explicació que vaig exposar aquí i el debat que el segueix:

Fa anys que ho explico. Enllaço aquí només els articles que parlen de l'estació des que va venir a Sant Feliu el ministre de la Serna a gener de 2018. Amb l'etiqueta "soterrament", hi he escrit 123 articles en els darrers quinze anys. Ningú em podrà dir mai que no he explicat fil per randa l'estat de la lluita pel soterrament des que existeix la possibilitat d'escriure blogs personals:

2. És compatible continuar les obres i salvar l'estació.

Assumint el risc de repetir-me, torno a explicar el que he dit en diverses ocasions. En gairebé mig segle de lluita, només hem tingut dos projectes d'obres, tots dos negociats i aprovats amb el PP: un a l'any 2000, que no era complet perquè sortia a la superfície entre el pont verd i la carretera de la Sànson i es va desestimar, i l'altre a l'any 2010, que és el que finalment s'està executant. Tots dos, parteixen lògicament de dos imponderables insalvables: la riera Pahissa i la riera de la Salut, i de l'anàlisi tècnica dels molts condicionants afegits (claveguera, xarxa d'aigües, serveis, etc), a més d'un altre imponderable: un edifici de 1854 amb els materials i les estructures de l'època. Cap ajuntament des de 1979, ni govern ni oposició, cap dels moviments ciutadans que reclamaven el soterrament, ningú ha plantejat fins al 2010 que les obres del soterrament s'havien de condicionar a l'estació. Això ens converteix a tots en "patrimonicides"? Que fàcil és amb les obres aconseguides i des de 2023 criticar despectivament alcaldes i regidors i regidores, entitats i associacions de veïns que, amb governs de la Generalitat i de l'Estat molt passius o clarament en contra, van haver de lluitar contra tot i tothom per aconseguir primer el projecte i després el seu finançament...

El projecte de 2010 preveu doncs, com el del 2000 i com tothom era conscient, l'enderroc de l'estació com a mal menor que no pot ni ha de qüestionar l'objectiu del soterrament. Si ara un grupet pretén aturar les obres, ha d'explicar que per salvar l'estació cal redactar un projecte nou a més profunditat, amb molt més cost i sense calendari, a part de convertir en ferralla inservible les obres que ja s'han fet: ABSOLUTAMENT INADMISSIBLE.

D'altra banda, el projecte de soterrament i el projecte de la nova estació són absolutament independents. Res no impediria la reconstrucció de l'edifici en la seva ubicació futura, davant de la Biblioteca i el Complex. Però això pertoca a la qüestió de la consulta, que abordaré després.


3. ADIF va oferir la possibilitat de revisar el projecte per salvar l'estació, però l'Ajuntament s'hi va negar.

Vagi per endavant que des del 15 de juny de 2019 jo no tinc cap responsabilitat de representació democràtica. És a dir, de les negociacions entre ADIF i Ajuntament en els darrers quatre anys, jo no puc donar informació oficial, perquè no em pertoca. He de dir també que m'estranya que els responsables municipals actuals i de l'anterior consistori no responguin amb la voluntat pedagògica i aclaridora que exigeix aquest conflicte obert des de dilluns passat,

L'Andrea i el seu grup de suport es refereixen a aquesta carta d'ADIF, de la qual no hi ha data, ni registre de sortida per poder fer-ne seguiment ni persona que se'n faci responsable:

Pel que jo dedueixo, el 7 de juliol de 2019 algú atorgant-se la representació de "la comunidad de Sant Feliu" es va adreçar a algú d'ADIF sobre una qüestió "a la que ustedes aluden" i que suposo que és si es pot mantenir l'edifici de 1854 amb el projecte d'obres que ja estava definitivament aprovat i que estava ja en procés d'adjudicació. No em consta que hi hagi una carta similar de les mateixes persones en el moment de tramitació on encara es podia, legalment, fer alguna cosa: els estudis previs a l'elaboració del projecte, la seva aprovació inicial i el període de presentació d'al·legacions, l'estudi d'impacte ambiental,... A mi m'estranya que persones que ara, amb les obres en marxa, posen el crit en el cel en el seu dia, quan el projecte estava en exposició pública i es podien presentar propestes i al·legacions, no moguessin ni un dit. I no parlo per l'Andrea, que llavors era adolescent. N'hi ha que fins i tot eren regidors!

Aquests que posen el crit en el cel diuen que el projecte és compatible, amb una modificació que retardaria les obres uns mesos. Però el que diu la carta és, textualment: "la integración de la estación actual es incompatible con el proyecto en curso, lo que obligaría a su modificación, viéndose afectados los plazos previstos para el desarrollo de toda la actuación". La clau és determinar l'abast d'aquesta modificació: una modificació puntual (que no obliga a nova tramitació administrativa) o una modificació substancial (que sí que hi obliga, en el cas que no comporti la redacció de nou projecte). El grupet que està aturant les obres parla de petites modificacions que comportarien un petit retard. Jo no ho veig que això es dedueixi d'aquesta carta dels responsables de la comunicació web, però jo sí que tinc molt present el que va dir el sotsdirector de projectes d'ADIF, sr. Miguel Leor, quan va respondre les preguntes del públic en un acte informatiu a la Sala Ibèria el 3 de maig de fa cinc anys:

Pregunta 3: sobre la possible conservació de l'estació.
El Sr. Leor va explicar que el projecte aprovat al 2010 es va fer després dels corresponents estudis informatius per analitzar diverses possibilitats de traçat i es va considerar com el més factible tècnicament. Aquest projecte no considerava el manteniment de l'estació. A petició del govern actual, s'ha analitzat la possibilitat de mantenir el projecte intentant mantenir l'estació, però això implicaria u nou projecte d'obres amb més profunditat de vies per conservar l'edifici actual. Això voldria dir tornar a començar de zero, i no és la decisió dels governs de l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament. Va recordar que el projecte de l'estació serà independent i posterior al soterrament, i que es pot acordar que el nou edifici repliqui totalment o en part l'edifici original. Dependrà, per tant, dels acords a què s'arribi per fer l'edifici de la nova estació.

Més profunditat de vies no és una modificació puntual, de detall. Més profunditat de vies vol dir un projecte nou i vol dir tornar a començar. No aconsegueixo a entendre perquè hi ha persones que continuen dient que ocupar l'estació no implica paralitzar les obres. Sé que n'hi ha amb tota la bona fe del món, però mantenir sense despentinar-se aquesta mentida flagrant és inadmissible. Una altra cosa és que l'Ajuntament estudiï o emprengui "el traslado de la estación o de su reciclaje", que és el que va plantejar a la consulta de novembre de 2021, però d'això ja en parlaré més endavant.


4. La conservació de l'estació s'hauria hagut de plantejar des de l'inici de la lluita pel soterrament.

Qui afirmi això desconeix del tot la història de la lluita pel soterrament a Sant Feliu i tracta despectivament la lluita ciutadana i les mobilitzacions veïnals per aconseguir el soterrament de les vies. A la memòria de molta gent hi ha encara el camió que es va estampar contra la paret dels Padres quan li van fallar els frens (finals dels setanta) o la mort d'una mestra de l'Escola Nadal quan travessava les vies a 1983, a la memòria de la gent les pintades de "Renfe hunde la vía" i les manifestacions continuades pel soterrament (i per les escoles, i per l'ambulatori, i pels llocs de treball, i contra l'especulació, i tantes altres). Titllar d'insensibles amb el patrimoni a aquells milers de persones, entre les quals els regidors i les regidores dels primers ajuntaments democràtics votats el 1979, és un despreci a la seva lluita.

Arribada la democràcia, i amb en Cesc Baltasar com a alcalde i durant uns anys com a diputat al Congrés, vam demanar insistentment al Govern d'Espanya reunions urgents per demanar el soterrament. Mentre hi va haver governs de Felipe González, ningú va voler rebre a l'alcalde de la nostra ciutat. No és que no tinguéssim oportunitat de parlar de l'estació, és que ni li van voler obrir la porta! Una gran campanya ciutadana el 1994 va recollir més de vint-mil signatures pel soterrament, però només vam aconseguir que ens rebés el delegat del Govern a Catalunya, que llavors era Miquel Solans. Per força, havíem de focalitzar la lluita en un punt que ningú discutia a Sant Feliu: "Soterrament, ara!"

Tot va canviar amb les eleccions generals de 1996 i el famós Pacte del Majestic, pel qual CiU va facilitar l'investidura de José María Aznar al Govern d'Espanya. Dues regidores del nostre Ajuntament (Carme Solsona, de CiU i Luisa Sáiz, del PP, a una lleialment amb en Cesc Baltasar) van ser crucials per facilitar que el soterrament de les vies formés part del famós Pacte. D'aquesta manera, per primera vegada a la història, en els Pressupostos de l'Estat de 1997 apareix per primera vegada una partida econòmica pel soterrament i l'Estat elabora un primer projecte d'obres, que es va aprovar inicialment l'any 2000. Aquell primer projecte va tenir un punt conflictiu: apareixia en superfície uns cent metres més avall del pont verd de Can Maginàs, i no estava cobert a l'alçada del pont que travessa la carretera de la Sànson. Immediatament es va crear la "Plataforma pro Soterrament Complet": recollida de signatures, mobilitzacions, pancartes, presentació d'al·legacions, etc. Ni rastre, en aquell moment, de ningú que fes el mateix per "Salvem l'estació". Ni rastre. De ningú. Exigir ara que els regidors i les regidores de llavors prioritzessin l'edifici de 1854 sona estrany, no? Tant costa entendre quines eren les prioritats i les dificultats d'aquells anys? Però aquell projecte, que fins a novembre de 2002 comptava amb el treball conjunt i lleial d'Estat, Generalitat i Ajuntament el va frenar en sec Felip Puig, com vaig explicar aquí, i va quedar definitivament en un calaix.

Fins a l'any 2006. Amb governs socialistes a Madrid, Barcelona i Sant Feliu, el 15 de juny de 2006 es va signar a Madrid un conveni pel qual l'Estat es comprometia a redactar un nou projecte d'obres, i a un finançament a tres bandes de la seva execució. El consistori el va aprovar per unanimitat (llavors, ICV era a l'oposició). Poc després. es va aprovar el nou Estatut de Catalunya de 2006, i un marc de finançament de les inversions de l'Estat a Catalunya. Llavors ICV vam reclamar que l'Estat financés íntegrament les obres, desmarcant-nos del conveni. Vam rebre contínuament acusacions de què, com que estàvem a l'oposició, posàvem pals a la roda del soterrament. Nosaltres vam defensar la nostra posició en relació al soterrament en unes jornades de desembre de 2007. El projecte d'obres es va sotmetre a exposició pública el 18 de febrer de 2009, i es va presentar en un acte públic multitudinari a la Sala Ibèria. Qualsevol persona, entitat, partit o associació hauria pogut plantejar a la primavera de 2009, quan tocava!, el que avui plantegen les persones que han parat les obres. Que potser als que avui estan a l'estació se'ls va escapar aquell tren??? No s'adonen que només entre ells i entre elles es poden prendre en sèrio??? Aquell projecte al qual no van dir ni mu quan tocava, es va aprovar amb el suport de tots els grups municipals (de tots!) i és el que ara s'està fent i el que ara un grupet  de persones pretenen aturar... acusant a altres de no fer els deures que ells haurien hagut de fer. Entre 2010 i 2011, per més inri, no hi va haver cap debat al ple sobre el projecte d'obres, sinó sobre el seu finançament i sobre les implicacions urbanístiques del finançament. I amb això va arribar l'any 2011 i el canvi d'alcaldia: Sant Feliu no hauria de pagar ni un sol euro pel soterrament. Sobre l'estació, ni mu, tot i que es va crear la plataforma "Salvem l'estació" al 2010, molt curiosament quan ja havia acabat el termini d'exposició pública. A mi això sempre m'ha estranyat molt...

2009, exposició pública del projecte que ara s'està fent. Llavors era el moment d'intervenir en el procés. Però ningú no ho va fer. I després, curiós!, creen la plataforma per salvar l'estació... que no havien defensat uns mesets abans, quan era el moment, quan tocava.


Al 2011, vam reprendre les negociacions amb Estat i Generalitat amb només dues premises: projecte de 2010 i finançament complet de l'Estat. Eren, a més, els anys d'eclosió del procés independentista. De debò algú pot plantejar que, amb un projecte aprovat, reclamant un canvi total de finançament, era el moment d'introduir el manteniment de l'estació? Al 2014, la Generalitat va plantejar una alternativa pròpia al soterrament, que era un autèntic nyap i que vam rebutjar. Al 2015, l'Estat va plantejar una altra alternativa al projecte de 2010 per reduir-ne abast i cost, que també vam rebutjar. En les reunions a Madrid, jo sempre deia que "Sant Feliu será la prueba del algodón que el Estado cumple con Catalunya". Amb les persones del PP amb qui es podia parlar i després de l'1 d'octubre, jo els deia que "a Catalunya no podéis venir sólo a dar hostias". Finalment, el 17 de gener de 2018, el ministre Iñigo de la Serna va venir a Sant Feliu i va anunciar que el soterrament es faria amb els requeriments de l'Ajuntament de Sant Feliu: projecte de 2010 i finaçament complet de l'Estat. 

La història dels darrers cinc anys ja no és la de una lluita, sinó la història del compliment d'un compromís. Es pot consultar en moltes i diverses fonts, i no cal que jo allargui encara més aquest article.

I 5. La consulta de novembre de 2021 no té cap valor.

El grupet que està complicant la vida de l'Andrea nega tot valor a la consulta que es va fer telemàticament entre el 8 i el 21 de novembre de 2021, i presencialment el diumenge 21/11/21. Al·leguen que la consulta estava manipulada, que no era clara, que hi va participar poca gent, que no era objectiva i altres "arguments" similars. Per tant, li treuen validesa i la rebutgen totalment.

Anem a valorar-ne la validesa. Validesa legal, per descomptat. Ho seria o no en funció de la legislació catalana sobre consultes i també de la reglamentació municipal que concreta la legislació catalana. Evidentment, la consulta de novembre de 2021 té plena validesa jurídica perquè compleix fil per randa la Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no refrendàries, i perquè compleix també fil per randa el Reglament de Participació Ciutadana i Col·laboració de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, que es va aprovar per unanimitat a la tardor de 2018 i que preveu, en els articles del 8 al 18, la celebració de consultes ja sigui a iniciativa inistitucional o iniciativa de la ciutadania. La consulta es va aprovar en el ple de juliol de 2021 amb 18 vots a favor (PSC, Comuns, ERC, Tots som SF), 2 abstencions (Veïns i Ciutadans) i 1 vot en contra (ex de Ciutadans). Per tant, no hi ha cap dubte sobre la validesa legal i jurídica de la consulta.

Anem a valorar-ne el contingut. Què es pregunta i com es pregunta és una competència que, per la Llei de Consultes i el Reglament de Participació, és del ple municipal, que ha d'estar controlat per una Comissió de Seguiment de la Consulta constituïda per tots els grups municipals i per representants de les entitats de Sant Feliu. El ple municipal, per qui s'ho prengui en broma o ho desconegui, és la màxima representació democràtica de la ciutadania de Sant Feliu. El ple municipal, segueixo, va aprovar amb 18 vots de 21 una consulta amb dues preguntes, cadascuna amb les seves opcions. A la pàgina web de l'Ajuntament es veia clarament:
Si algú veu manca de claredat en la segona pregunta, és per fer-s'ho mirar... Una altra cosa és que agradés o no que, en la papereta, es posés una indicació aproximada de preu que, d'altra banda, és una informació objectiva validada per la Comissió de Seguiment. Per tant, no hi ha cap dubte sobre la claredat de la pregunta: rèplica en un altre emplaçcament o espai de memòria en la nova estació.

Anem a valorar, finalment, la participació. Hi van participar, com és sabut, 6.299 persones, un 16,22% de les persones més grans de 16 anys que tenien dret a vot. Jo ho vaig valorar positivament. Sincerament, jo hauria volgut més implicació. Però entre juliol de 2021, quan el PSC aprova data i contingut de la consulta i novembre de 2021, en què el PSC es desmarca de la consulta i la considera precipitada i electoralista, hi ha un gir de 180º del PSC que va anar clarament en contra d'una major participació a la consulta. Lourdes Borrell, l'actual alcaldessa, ho va explicar al Butlletí posterior, però a mi no em quadra que al 2018 aprovés el reglament, al juliol de 2021 aprovés calendari i contingut de la consulta, i després actués en contra del que va aprovar. Hi ha alguna cosa que se m'escapa, però el fet és que una participació del  16,22% està en la línia de les altres consultes fetes recentment a Catalunya. La proporció de les respostes va ser clara: 72,4% per un espai de memòria a la nova estació, 26,2% per la rèplica i 1,4% en blanc. 

Negar validesa a la consulta i passar-se per l'arc de triomf els seus resultats és democràticament inaudit. Una altra cosa és que els tancats a l'estació es vulguin constituir en assemblea revolucionària permanent per crear el seu propi soviet amb la seva pròpia legalitat... Però,bromes a part, negar l'evidència és un argument d'autoconsum que ningú pot admetre més enllà de les persones que irresponsablement animen a l'Andrea a continuar la seva acció.

I ara sí que acabo. El que més greu em sap de com han anat les coses en els dos darrers anys, és que el comiat emotiu i unitari que l'edifici es mereixeria ja és absolutament impossible.

Ara només desitjo que l'Andrea entengui que cada cop tindrà menys capacitat de pressió i menys simpaties, fora del grupet que l'animarà a continuar en les assemblees de divendres. Ha d'aprofitar la poca capacitat de pressió que li queda per negociar amb ADIF amb la intermediació de l'Ajuntament, que suposo (i espero!!!!!!!!) que ja estigui intervenint per facilitar-li una sortida digna i la immediata represa de les obres.



Enviar missatge per correu electrònic
Labels: