Passi-ho bé, senyor Trias!!!

"Passi-ho bé!" La Trinca.

"Que us bombin a tots!" no és una expressió pròpia d'una persona que aspirava a exercir la màxima autoritat democràtica d'una ciutat, per més que els "bombats" li hagin esguerrat aquesta aspiració. Com que plegarà aviat segons declaracions pròpies, prefereixo comiadar-lo amb l'expressió que em va ensenyar la meva àvia per comiadar les persones grans mostrant-hi respecte: passi-ho bé, senyor Trias, passi-ho bé, senyor Maragall. Es mereixen respecte, per més que ells no el van tenir.

He de confessar que em sorprèn la sorpresa per l'elecció de Jaume Collboni com a alcalde de Barcelona. Mostra un desconeixement profund de com funciona el sistema representatiu amb què es formen els governs al nostre país, i un desconeixement profund de la primera de les quatre regles aritmètiques.

La p amb la a: pa. Els ciutadans i les ciutadanes escullen els seus representants (congressistes al Congrés dels Diputats, parlamentaris al Parlament de Catalunya i regidors a cada ajuntament), els quals i les quals escullen, al seu torn, la Presidència del Govern, la Presidència de la Generalitat i cada Alcaldia. Fàcil d'entendre i tothom ho sap, oi? Qui guanya les eleccions, pot no tenir majoria suficient per governar en solitari i, com és habitual, ha de pactar amb altres forces per aconseguir la majoria de la meitat més un. Podria ser d'una altra manera? És clar que sí! A mi m'agradrien eleccions amb llistes obertes per a regidors i regidores i elecció directa de l'alcalde o alcaldessa, com a Itàlia. Però...  això no és Itàlia, i tothom coneix les normes que regeixen a Espanya des de 1a Constitució de 1978. Tothom!

A Sant Feliu hi ha un ple de 21 regidors, i en calen 11 per tenir majoria absoluta. A Barcelona, hi ha un ple amb 41 regidors, i en calen 21 per tenir majoria absoluta. Una persona pot ser alcalde o alcaldessa si té majoria absoluta o, alternativament, si és la llista que ha tingut més vots si ningú aconsegueix la majoria absoluta. És a dir, Trias hauria pogut ser alcalde de Barcelona si ell aconseguia 21 vots o, alternativament, si ningú els pogués aconseguir, ja que era la llista més votada. Trias i Maragall ho sabien de sobres... as everybody!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

La p amb la a: pa. Tries i Maragall sumaven 11+5=16 vots, molt lluny de 21. Cal dominar millor la primera de les regles de l'aritmètica! Podien pressionar a qui volguessin perquè PSC (10 vots) o nosaltres (9 vots) ens abstinguéssim per supeditar-nos a les seves aspiracions, i així ser escollit amb 16 vots. Però una cosa és que Junts i ERC apel·lessin al que creguessin convenient per forçar alguna abstenció... i una altra cosa que els al·ludits tinguéssim cap mena d'obligació de donar-nos per al·ludits. A sant de què?. Encara em sorprèn més la decisió d'ERC d'afegir-se a una suma incerta de 11+5 amb Trias en comptes de formar part d'un gran pacte d'esquerres de 10+9+5=24 regidors i regidores, majoria absoluta més que suficient. Com és habitual des de 1980 i Heribert Barrera i Jordi Pujol (amb la sola excepció dels anys 2003-2011 a la Generalitat), ERC té les seves prioritats. Doncs aixó: passi-ho bé!!!! 

La p amb la a: una força política ha de ser coherent amb la seva trajectòria i ha de ser lleial amb el seu electorat. Nosaltres, per descomptat, evidentment, també. Ens vinculaven a nosaltres els acords que tinguessin Trias i Maragall???? Ni de lluny!!! Havíem de donar suport indirecte, abstenint-nos, a l'anticolauisme obsessiu??? En quin cap cap aquest disbarat??? Ara els i les ploramiques dels QUBAT diuen que Madrid ens va obligar i que Espanya ha fet front comú contra el seu exclusiu projecte polític, ja prou afeblit pels seus propis embolics. Molt més senzill que això: Collboni té una majoria molt petita i ens necessitarà, amb Collboni és més factible continuar configurant una Barcelona amb les prioritats socials i ambientals que defensem, l'electorat socialista i el nostre és molt més proper que amb l'electorat de Trias, volem afavorir grans acords d'esquerres en molts altres ambits donats els temps que vénen... Per això recolzo al mil per mil la decisió dels nostres companys i les nostres companyes de Barcelona, tant ben expressada per l'Ada, de votar a favor de Jaume Collboni a l'alcaldia de Barcelona

I, als dos candidats que s'abracen en la foto, no em posaré al seu nivell per dir-los el que, tamb tanta gràcia, ja fa anys que va cantar la Trinca!: