Tres preguntes claus sobre l'edifici actual de l'estació.

Estació de Sant Feliu, 1912-1914. Es poden veure les tres naus de l'edifici. Per la porta de la dreta s'accedia a les taquilles. A l'esquerra vivia el cap d'estació. (Arxiu Lluís M. Tuells)


Recentment, Fet a Sant Feliu ha fet un article sobre l'estació i plantejat una enquesta limitada a les opcions mantenir/enderrocar, al meu parer sense la informació suficient per poder tenir un criteri suficientment fonamentat. No passa res: és una enquesta en un diari digital, no una consulta vinculant. Però, tot i això, m'he decidit a escriure (llarg i ample, això sí...) sobre el tema. Responent a tres preguntes que considero centrals per poder parlar del soterrament i de l'estació amb tots els elements damunt la taula.

Som-hi!!!


1) Es pot modificar el projecte ja  aprovat i adjudicat de soterrament per incorporar el manteniment de l’edifici actual de l’estació?

Per respondre, utilitzo una via didàctica, potser influenciat pel meu retorn parcial a l’ensenyament...

Tot acord té tres grans fases:
1.      La proposta: alguna idea o objectiu que suma raons i arguments i parteix d’una anàlisi adequada de costos i beneficis,
2.      La negociació: període de temps més o menys llarg en què se sumen complicitats (sovint mitjançant diverses formes de mobilització) i es valoren alternatives entre interlocutors sovint confrontats,
3.      La decisió: l’aprovació, l’ajornament o la negativa a la proposta inicialment plantejada i més o ments modificada durant la negociació.

Un cop tancada i presa una decisió, cal preparar la seva posada en pràctica:
4.      El projecte: cosa d’arquitectes i enginyers si és d’obres, cosa de tècnics i especialistes d’altres àmbits si és de serveis (espero que entengueu l’excessiva simplificació)
5.      El finançament: quant val i, sobre tot, com es paga i qui ho paga,
6.      El calendari: quan ha de passar tot: els treballs previs, l’inici i durada de les obres o els serveis acordats.

I, finalment, en una administració pública democràtica, eficient i transparent com la que tenim:
7.      El concurs públic: on es puguin presentar en peu d’igualtat les persones o empreses interessades en les obres o serveis de què parlem, complint les bases que regulen les condicions tècniques i econòmiques de l’obra o servei.
8.      L’adjudicació: a la persona o empresa que millor puntuació hagi obtingut segons les bases del concurs.
9.      La contractació: complint sempre la legislació de contractes públics marcada per la Unió Europea i d’aplicació obligatòria a tots els països de la Unió.
10.  L’inici de l’obra o el servei: Per fi!!! I ara, obrint pas a una altra fase: el seguiment de les obres, la reducció de les molèsties, la preparació de  l’endemà, etc.

Una llarga introducció per centrar dos temes: el soterrament de les vies i la seva relació amb l’actual edifici de l’estació. El soterrament ja ha complert totes les fases que he explicat:
          proposta i negociació: més de 40 anys.
          decisió: comunicada a la sala de plens el 17 de gener de 2018.
          projecte: actualitzat i aprovat definitivament el novembre de 2018, a partir del projecte aprovat el 2010.
          finançament i calendaris: anunciats també el 17 de gener de 2018
          concurs públic: convocat el març de 2019, complint el calendari previst,
          adjudicació i contractació: a l’empresa Acciona al novembre de 2019. La signatura de contracte entre Acciona i Adif ha estat a primers d’aquest desembre.
          inici d’obres: les obres preparatòries de companyies afectades (aigua, bàsicament) ja han començat. Acciona “desembarcarà” a Sant Feliu a mitjans de gener de 2020.

El soterrament de les vies és, per tant, imparable. Supeditar-lo ara, en aquests moments, al manteniment de l’estació, que no formava part ni de la proposta prèvia al projecte de 2010 ni de l’anterior de 2000, voldria dir tornar a la casella de sortida: nova proposta, nova negociació, nou projecte,... No és possible, amb un projecte aprovat per Adif i un contracte d’obres signat per l’empresa adjudicatària, fer una modificació substancial de projecte sense tornar a la casella de sortida. I tornar a la casella de sortida és una opció que la Ponència Unitària del Soterrament, per unanimitat, ha descartat completament.



 2) Es podia haver incorporat el manteniment de l’edifici actual de l’estació com a “línia vermella” del projecte d’obres del soterrament, al 2010 o abans?

Continuo amb la via didàctica. Tot projecte de soterrament d’un quilòmetre i mig de longitud en una ciutat plenament urbanitzada, ha de tenir en compte, com a mínim, cinc factors (sis si hi ha indicis de restes arqueològiques):
          l’orografia: en el nostre cas, tres rieres (Pahissa, Salut i Comerç) perpendiculars a la via. Tenint en compte que la canalització de la Riera de la Salut (1994) es va fer amb una “estructura en U” molt profunda perquè les futures vies soterrades passessin “per dintre” de la U.
          la geologia: composició i qualitat dels sòls travessats per la via, valorats per cates en trams diversos del recorregut, i que determinen els mètodes constructius,
          els serveis afectats: desenes de conduccions de tota mida i profunditat que travessen Sant Feliu de dalt a baix: clavegueram, aigua potable, gas, llum, telefonia,...
          els fonaments dels edificis existents. Molt sòlids els edificis del segle XX, però molt més fràgils i, sobretot, més superficials, els del segle XIX, com és el cas de l’estació. Ja ho vaig explicar aquí.
          els propis requeriments ferroviaris: les necessitats tècniques d’instal·lacions i ventilacions, els pendents màxims a què poden circular els trens, etc.
Amb aquests factors es poden generar diferents alternatives i, finalment, dos elements decisoris determinants: el cost i l’avaluació política de la prioritat.

Torno a l’estació actual. Si es pot anar en tren de París a Londres, és evident que hi ha d’haver solució tècnica per, amb un projecte que ho tingués com a línia vermella, mantenir l’edifici actual. Intuïtivament, sembla fàcil: s’ensorren les vies a una profunditat suficient per salvar els obstacles naturals, les xarxes de serveis i evitar els fràgils fonaments de l’estació i ja està! Al seu dia (ni 2000 ni 2010), ni Ajuntament ni Generalitat ni Estat vam considerar aquesta hipòtesi: a un pendent màxim de circulació del 5 per mil, el túnel del soterrament hauria de començar molt abans a Sant Joan i acabar al terme de Molins. Un cost inassumible en un context de retallada de despeses per a un edifici que ni es va incloure ni ningú va demanar incloure en el nostre catàleg de patrimoni. Al 2000, sense anar més lluny, vam acceptar un primer projecte que deixava al descobert uns 80  metres al carrer Constitució.. que va ser rebutjada per la Plataforma pro Soterrament Complet. Al 2014, vam rebutjar una proposta infumable de la Generalitat per rebaixar el 80% del cost del projecte de 2010. Al 2015 vam rebutjar-ne una altra de  l’Estat per rebaixar-lo a la meitat. Com explica el propi projecte ferroviari, després de valorar els factors tècnics i econòmics exposats, especialment el sifó en forma de U de la canalització de la Riera de la Salut, els pendents de les vies i la proximitat de la llosa superior del nou túnel als fonaments de l’estació, determina la impossibilitat a un cost assumible de mantenir l’edifici actual. Posar-ho com a línia vermella hauria fet impossible el soterrament.

Considero absolutament injustes, sense fonament i clarament frívoles algunes afirmacions a les xarxes socials que acusen a tots els regidors de tots els partits de ser insensibles amb el nostre patrimoni històric. A mi, després de 28 anys de representació democràtica de la ciutadania i de lluita pel soterrament, em sap especialment greu. Que més voldríem que fos factible tècnicament i econòmicament mantenir-lo... però hem hagut d’assumir i hem assumit que la memòria de l’edifici actual no passa pel seu manteniment. Però volem mantenir-ne la memòria!!!



3) Com es pot mantenir la memòria de l’edifici actual de l’estació?

El projecte del futur edifici de l’estació és independent de l’actual projecte del soterrament. Quan es faci (aproximadament entre 2022 i 2023) haurà de tenir les màximes condicions de capacitat, funcionalitat, accessibilitat i intermodalitat perquè sigui el principal mitjà de transport dels santfeliuencs i les santfeliuenques. Però el seu exterior haurà de ser debatut i aprovat d’aquí a pocs mesos. Jo no crec que s’hagi de donar per fet i definitiu que es reconstrueixi una reproducció fidel de l’edifici actual o de l’edifici original de l’estació (1854), però jo crec que tampoc s’hauria de descartar d’entrada. El que s’anomena “fals històric”, pot ser una manera de recordar l’edifici actual. Però també ho pot ser deixar l’estructura exterior a un edifici del segle XXI i que l’enorme vestíbul de l’estació soterrada estigui presidit per una també enorme reproducció de la primera fotografia existent de l’estació, a primers del segle passat. Personalment, a mi m’agrada molt més aquesta segona opció.
Les diferents propostes d’urbanització que es podran conèixer i votar en la primera meitat de l’any que ve (sempre depenent de la més que previsible convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya)  hauran de marcar criteris de com incorporar la memòria de l’estació al futur de la ciutat. I, més concretament i de manera definitiva, el projecte arquitectònic de la futura estació haurà de fixar amb quins elements mantenim la memòria d’aquest vell edifici, present a la ciutat des de la memòria dels besavis dels nostres avis.

M'agradaria pensar que, davant d'una campanya que entenc (la voluntat de preservar el patrimoni) però que no m'agrada com s'enfoca (sense posar tots els elements damunt la taula), aquest article pugui aportar informació clara i completa per entendre les raons de la decisió d'enderrocar l'edifici actual. Si hi ha algun element que algú vulgui aclarir, sotmetre a debat o rebatre directament, com sempre, encantat de fer-ho! 

Comentaris

Ismael García ha dit…
I llavors como és que altres poblacions l'han mantingut?
Jordi ha dit…
Tan difícil és reconstruir l'estació una vegada fet el soterrament?
Laura ha dit…
Penso que seria una bona solució recrear l'estació actual en la construcció del nou edifici, si més no la part exterior o tota part que es consideri amb valor patrimonial. Només la foto no em sembla conservar patrimoni... però si em sembla una bona idea que la nova estació incorpori una zona d'exposició de fotografies relacionades amb el ferrocarril, presidida per la primera foto que comentes, i comissariada pel sr. Tuells. Seria un gran homenatge per a la seva dedicació i per a totes les persones que manifesten estima per a l'estació actual. Espero poder participar en els processos que es facin amb la ciutadania.
Ismael García ha dit…
El que és difícil és confiar que ho fareu, un cop estigui a terra, i amb el nivell de serietat que m'ha desmotrat el consistori en els últims temps. Com a molt posareu 4 pedres en algun lloc per justificar-vos.

Que ja ens coneixe'm fa molts anys i n'he viscut unes quantes.

Volem conservar la nostra estació i a patir d'aquesta tornar a recuperar l'original. Si no vau posar els mitjans assumiu responsabilitats i doneu respostes sèries al poble.

Al final m'obligueu a fer servir aquest to.
Anònim ha dit…
Com pot ser que no s'ha tingut en compte en el projecte inicial, l'edifici de l'estació ???
Algú hauria de plegar, i deixar de dir mentides. Vaja governs d'esquerres que hem tingut i que tenim !!!! Quina vergonya !!!
Asumiu responsabilitats !!!!
Anònim ha dit…
Molt didàctic. Però no ha aclarit en cap punt per què l'edifici no forma part del catàleg. Aquest tema fa molta pudor i crec que ja vostès, els politics, preferien que no estigues catalogat per estlviar-se futurs entrebancs com aquests. Hi ha tanta desinformació i incoherència amb tantes coses. Si no hagués estat per la ciutadania no tindríem les fàbriques Bertrand pel mateix motiu. Ni el Molí de Molins de Rei. No sé, sanf feliu només ha vist créixer urbanitzacions i pisos en els darrers trenta anys, en canvi hem perdut les casetes de la carretera, del Torreblanca, la font de la plaça de la vila, hem deixat fer blocs d'altura realment desproporcionada arran de Collserola, ens hem carregat l'estructura romàntica original del Parc Nadal... Hi ha coses que s'han fet bé, però crec que si una actuació implica la pèrdua d'un símbol que molts estimem pel valor i la història que té, caldria que l'ajuntament proactivament proposés preservar-lo donant una opció ell, ferma i òptima, no esperar que algú de la ciutadania ho proposi. Però com deia l'article del fet a sant feliu de Mireia Amigó, aquí som experts en anar perdent símbols, patrimoni i zona agricola i forestal, i anar-nos consolidant com a ciutat dormitori, sense cap encant. El patrimoni que queda empeus es gairebé tot gràcies a l'esforç de particulars. Senyor Sanjosé, són molts anys del mateix govern i evidentment no reconeixeran cap error. Gràcies. El panorama polític en general és bastant depriment. Ja hi estem acostumats, per això amb accions i iniciatives populars intentem que a vegades puguin escoltar-nos una mica més. salut!
Jaume Solé ha dit…

Bona tarda Jordi,

La resposta a, com molt bé dius, la llarga explicació; la faré en un altre entorn que em permeti més claredat que un comentari al teu bloc. Però si em permets la cortesia de que les teves paraules tinguin una resposta de la Plataforma, faré una pinzellada al contingut que si bé és didàctic no és del tot cert.

Primer de tot agrair l’intent didàctic en un tema tan complicat i llarg d’explicar.

1- La proposta de conservar l’estació és presenta l’any 2010 i tu mateix et compromets a valorar la viabilitat de mantenir l’edifici de l’estació en el soterrament de les vies.

2- ICV és presenta a les eleccions que guanya i en les que surts escollit alcalde el 2011 amb un programa que porta un compromís per sol·licitar un informe de possibilitats. Hem sol·licitat que ens presenteu aquesta petició i malauradament no la hem rebut per tant, disculpa sí a l’any 2011 és va sol·licitar i jo no en tinc coneixement.

3- Estem parlant d’un estudi a l’any 2010 i 2011 i tu comentes el rebuig d’una ponència que és presenta el maig de 2018!

4- Implicar a l’Estat i a la Generalitat en que siguin ells qui pensin en conservar o no l’edifici històric de l’estació és com a mínim tirar pilotes fora del cove; l’únic responsable és l’Ajuntament i hi havia l’opció i no ho vau fer.

5- Parles d’un cost elevat per conservar l’estació, si ets tan amable d’ajuntar aquests informes, els podrem valorar.

6- Parles de que ningú va sol·licitar incloure l’edifici en el catàleg. Revisa-ho i potser ens sorprendrem, ja en el primer catàleg apareixia la petició. Però les persones que foment part de l’ARES i del CECBLL potser poden aclarir aquest punt. Per no dir que figura en el catàleg de la Generalitat i en el de la diputació com a bens immobles a conservar. I per tenir en compte podem presentar l’informe del CECBLL del 2010 i el dictamen de la Comissió cívica de Patrimoni del Baix Llobregat.

7- Referent a comentaris que hem pogut llegir en les xarxes, no comparteixo les formes, però no cal anar gaire lluny per veure que no són cap acusació incerta. A l’ajuntament ha faltat sensibilitat amb el patrimoni, només cal veure que hem conservat i que no. Sense anar tampoc més lluny, hem reclamat la restitució de la font de ferro de la plaça de la vila, la font de ceràmica del parc nadal, la restauració del refugi de la guerra civil o la protecció de les casetes de Can Fargas, tot iniciatives particulars o les malaurades casetes de Torreblanca, també protegides per l’ajuntament!

Conclusió final: Com ja sabràs; la plataforma, un cop l’ajuntament no ha complert amb l’intent de mantenir l’edifici històric, ha plantejat la proposta de la rèplica i reconstrucció de l’edifici de l’any 1854. Rebutgem el ‘fals històric’ de parts o de la façana; ja tenim prous malaurades façanes conservades a Sant Feliu amb un èxit nefast.

La Plataforma sol·licitarà a la ciutadana de Sant Feliu i a les entitats de la ciutat que recolzin la nostra petició de reconstruir Totalment l’edifici. Sense entrar en responsabilitats o possibilitats passades, desitgem, i la data en que estem no pot ser més oportuna, que l’ajuntament es sumi a la petició i busquem formules per poder mantenir l’edifici de l’estació del ferrocarril, un cop soterrades les vies del tren.

Més llarg del que pensava, també deu ser fruit del meu pas per l’ensenyament, espero trobar-nos en un punt on ni uns ni els altres, només la ciutat i la gent guanyin un element històric. N’hem perdut prous.
Jordi ha dit…
Ben dit,
Pilotes fora, van ser una altres...
I si us hi posseu i valoreu refer l'estació.
No enteneu que la gran majoria del ciutadans la volen conservar?
Feu una pregunta clara sobre conservar o no l'estació.
No hi ha voluntat d'escoltar als ciutadans.
I que quedi clar que ningú s'oposa al soterrament. Deixeu de intoxicar, amb informacions sesgades.
Soterrament SI, estació també.
Bon dia a tothom,
Vaig responent a mida que tingui temps.

1);A l'Isma:
Cada projecte és específic atenent els factors del terreny en què s’implantarà. En el nostre cas, la profunditat de l'obra està totalment condicionada per la canalització de la Riera de la Salut. I la profunditat determina L’afectació als ciments de l'estació actual. En altres municipis, els condicionants de l'obra poden jo ser tan determinants i són possibles altres solucions. A Sant Feliu, amb els factors del subsòl i molt especialment la Riera de la Salut, no.

2) A Jordi:
La nova estació soterrada haurà de tenir un accés en superfície. Res no impedeix una reconstrucció, però crec que no ha de ser "obligatori" reconstruir-la sense tenir en compte el conjunt de factors d’una estació de nova construcció: accessibilitat, capacitat, funcionalitat, etc. El projecte del nou edifici no forma part de l'obra actualment adjudicada i encara està obert a la seva futura definició.

3) A Laura:
Molt d'acord amb el que dius. Crec, a més, que he contestat en el punt anterior.
Ismael García ha dit…
On és l'estudi de viabilitat que demostri el que dius?

No s'ha fet mai malgrat el teu compromís de fer-ho.
4) A l'Isma:
Sempre que el to sigui respectuós, mantinc els comentaris. Si són escèptics, intento rebatre'ls. Si són experiències molt subjectives, tinc per norma no entrar-hi.

5) Al primer anònim:
Millora la comprensió lectora: ho explico responent a la segona qüestió. Sempre assumim responsabilitats: jo mateix, durant 28 anys per votació ciutadana ininterrompuda. Un anònim mai podrà dir el mateix.

6) Al segon anònim:
Gràcies per valorar l'esforç didàctic per explicar les dues qüestions principals del tema: es pot modificar ara el projecte (2019)? per què no es va incloure l'estació a l'inici del projecte (2006)? Desconec les valoracions que es van fer quan es va aprovar el Catàleg, a la primera meitat dels anys vuitanta. Desconec també per què no ha arribat cap proposta d'inclusió de l’estació al Catàleg allà on s'ha de debatre i votar: al ple de l'Ajuntament. Només li podria donar una resposta personal meva, que en l'actualitat no tinc cap responsabilitat institucional.
Ismael García ha dit…
D'acord. Gràcies per donar--me la raó.
7) A Jaune Solé:

Celebro que el propòsit actual de la Plataforma sigui la reconstrucció de l'edifici, assumida ja la inviabilitat de mantenir l'edifici actual. En el moment de plantejar el projecte d'edufici de l'estació haurà de ser UNA proposta a considerar, no necessàriament LA propista a executar.

Com bé saps perquè eres regidor en el mandat 2097-2011, la transparència en aquell govern municipal deixava molt que desitjar. No hi havia res similar a la Ponència Unitària (creada amb Àngel Merino com a alcalde el 2001 quan teníem el primer projecte entre mans) i no hi havia resposta a les nombroses preguntes que plantejàvem al ple o a les comissions informatives. Sí que hi van haver, però, alguns actes públics, que he recollit al meu blog (començat fa tretze anys).

En aquests actes públics entre 2006 (any de signatura del conveni entre Ajuntament, Generalitat i Estat) i 2010 (any d'aprovació del projecte) ningú va plantejar com a requisit de projecte el manteniment de l'edifici actual. Ni en el projecte anterior i mai aprovat de 2000, davant la qual es va crear la Plataforma Soterrament Complet i moltes instàncies particulars.

I aquell moment, a cavall de 2006 i 2007, quan es va fer la presentació de projecte a la Sala Ibèria i les jornades de participació al Palau Falguera, era el moment de plantejar el tema de l'estació. El moment del primer estudi d'alternatives, el moment de les al.legacions als primers documents de treball, a l'aprovació inicial. ICV ens vam centrar molt en el finançament de l'obra i en el planejament urbanístic posterior, però no vam plantejar res de l'estació. Ni ICV ni ningú, per donar tota la informació.

Al Congrés dels Diputats, amb ERC i abans de les municipals de 2011, vam presentar una proposta per estudiar la viabilitat del manteniment de l'estació. Ho vam demanar també al ple munucipal i es va rebutjar: també ho vaig explicar al meu blog. En comptes de negar aquest debat, l'alcalde Vázquez hauria d'haver dinat les explicacions que vam donar després a la Ponència Unitària.

(continuo després)
Bon dia,

M'agrada que un edifici històric uneixi persones en un debat, que faci ciutat i sobretot que es parli de què fer amb edifici sentenciat. I aquest no es un cas teòric es un cas real.

A l'any 1986 l'ARES ja va presentar durant l'exposició pública un document on entre d'altres coses reivindicava que aquell catàleg el que ara tenim havia d'incloure els jaciments arqueològics i els edificis d'època industrial, en aquell remot 1986 poc valorats però catalogats en algunes ciutats, no vàrem tenir sort, les nostres aportacions no van ser admeses. Em va agradar molt i molt escoltar fa poques setmanes a l'acte que es va fer durant la Setmana del Patrimoni de boca de Maria Comellas que aquella, la de l'ARES, va ser una esmena constructiva. Quan es va fer el mapa del patrimoni el CECBLL va incloure l'estació en una de les fitxes, però aquests mapes no confereixen cap protecció i l'estació no es BCIL.

Aixi ho ha volgut la ciutat per no torpedinar el soterrament i fer-lo viable ens heu dit tot aquest temps. Ara som on som i l'estació anirà a terra.

Res però ens impedeix reclamar que es realitzi un bon estudi arqueològic de cota 0 en amunt i de cota 0 en avall que inclogui una bona lectura de paraments i una excavació vertical de l'edifici que permeti en un futur reproduir l'estació de 1854 interior inclòs.

On? Quan? Què hi posarem dins? es un debat que caldrà començar a fer la ciutat. Amb calma i sense tirar-nos els plats pel cap, de la mateixa manera que aquesta setmana ens han comunicat des de l'Ajuntament que es refarà la font de can Nadal, i s'estudia de quina manera es pot recuperar part del refugi de can Nadal.

Mentre no tinguem l'estació real en podem situar una de virtual al núvol, com fan els norueccs amb els seus palaus, on fins hi tot es possible quedar i fer visites comentades per l'interior de les seves cambres des de casa. Tenen en algun cas 150.000 visites. Per fer tot això però cal una molt bona documentació que requereix pressupost, aixecament 3D i un bon registre arqueològic.

Que tingueu tots molt bones FESTES i un millor 2020.

Per cert en aquest palau virtual recreat al núvol un dels guies hauria de ser el santfeliuenc Lluis Tuells, i d'altres veïns i veïnes que ens expliquessin la seva experiència a l'estació. T'aniries trobant persones en format olograma que t'explicarien els seus records. Jo ja ho estic veient... Somiar es fàcil. Però com que ara venen els reis, podriem dir que aquesta es la meva carta.
8)A Jordi Amigó:
Totalment d'acord amb els dos comentaris que has plantejat: la reconstrucció fidel i virtual de l'estació original de 1854 (ningú millor que Lluís Tuells per orientar aquest treball) i un debat serè sobre com ha de ser el futur edifici de l'estació, sense donar ni per fet que ha de ser com l'actual ni que no ha de ser com l'actual i sense tirar-se ningú els plats pel cap.
En definitiva, tal com jo ho veig i fent servir una analogia que uso sempre, és un debat sobre diferents percepcions en el temps i en algunes persones del que és TALL i el que és GUARNICIÓ.
Des de fa quaranta anys, el tall ha estat en tot moment el soterrament. Un tall que durant dècades semblava tan llunyà que no admetia ni guarnició. Aconseguit el tall (les obres ja estan adjudicades) el que no era ni guarnició ara es converteix, per a una plataforma que no ha aparegut, per exemple, ni en els debats públics sobre el tema en què tu sí que vas participar, en el tall. Aquest tall sobrevingut, que no era ni guarnició quan hem lluitat durant dècades pel tall de veritat, ara ja no té lloc a la taula. Ningú amb dos dits de front, amb unes obres adjudicades i un contracte signat, es pujarà a cap tren per aturar el soterrament. Per més greu que ens sàpiga la desaparició de l'edifici original.
Insisteixo: el que toca ara és parlar de com es conserva la memòria de l'estació en el nou edifici que es construirà al llarg de 2022/23. Insisteixo també: sense apriorismes. La nova estació ha de tenir com a premisses la funcionalitat, l'accessibilitat, la capacitat, la intermodalitat i la memòria de l'estació de 1854... però no preceptivament amb la seva reconstrucció tal com era fa 165 anys i amb uns requeriments de funcionament molt diferents als actuals.
Gràcies, Jordi, pels teus dos comentaris!

(després de dinar torno al comentari d'en Jaume Solé)
Jaume Solé ha dit…
El problema no està en decidir què és tall o que és guarnició, seria simplificar massa les coses i esbiaixar cap a casa. Estic segur que en molts aspectes de la vida i de la política la guarnició és la que ens dona sentit a les coses que fem i per les que ens mobilitzem. L’assumpte és i era molt senzill, gaudir del tall i degustar la guarnició. No portem el debat a tall sí i guarnició no, perquè al 2008 la decisió va ser Soterrament No, Finançament complet Sí. El que és demana és assumible per la ciutadania i la ciutat. Soterrament Sí, Estació També.
9) A Jaume Solé:

Torno a dir que celebro el canvi de posició de la plataforma de "mantinguem l'edifici actual" a "reconstruim l'estació un cop estiguin les vies soterrades". És un canvi de posició important, perquè assumeix que en l'estat actual de les obres (adjudicades i a punt de començar) és impossible una modificació substancial del projecte del soterrament.

Insisteixo, però, en la idea que he exposat abans en la resposta a Jordi Amigó: "el que toca ara és parlar de com es conserva la memòria de l'estació en el nou edifici que es construirà al llarg de 2022/23. Insisteixo també: sense apriorismes. La nova estació ha de tenir com a premisses la funcionalitat, l'accessibilitat, la capacitat, la intermodalitat i la memòria de l'estació de 1854... però no preceptivament amb la seva reconstrucció tal com era fa 165 anys i amb uns requeriments de funcionament molt diferents als actuals."

Al 2010, ERC i ICV-EUiA vam presentar conjuntament al Congrés dels Diputats una proposta per estudiar la viabilitat de mantenir l'estació. Jo mateix ho explicava en aquest escrit de fa nou anys: https://jordisanjose.blogspot.com/2010/12/quin-sentit-te-impedir-lestudi-duna.html

Fins a 2016, parlar de l'estació hauria estat començar la casa per la teulada, quan l'obsessió de Generalitat i Estat era que renunciéssim al projecte de 2010 per resignar-nos a algun tipus de succedani molt més econòmic i realitzable d'immediat. Ens hi vam oposar en rodó, com exposo a l'article. Al 2016, quan Estat i Generalitat accepten les nostres tesis de manteniment de projecte de 2010 i finançament íntegre a càrrec de l'Estat, que té les competències ferroviàries, plantegem a Adif el tema de l'edifici actual de l'estació. En una reunió al maig de 2018 amb presència de tots els grups municipals, ens remet a l'estudi d'alternatives de 2006, molt condicionat per l'obra feta als anys noranta de canalització de la Riera de la Salut, com també he explicat en el meu article. El projecte de 2006 ja respon a aquesta qüestió, com vam comprovar i entendre tots els grups. Si Vázquez i Burgui, al 2010, quan tu i jo compartíem grup, haguessin donat aquesta explicació i ens haguessin remès al projecte de 2006, ens hauríem estalviat unes quantes especulacions. Com espero que comprenguis, ja no vam demanar, com exposes al teu punt 5, cap estudi econòmic del que suposaria tornar evitar l'obra de la Riera a una profunditat molt inferior i tornar a començar de zero. No tindria sentit fer fer uns números estratosfèrics d'una obra que mai ningú no assumiria.

El debat que toca ara és el del projecte de la futura estació. Reconstruir l'edifici de 1854 serà una opció, però sóc de l'opinió que no pot ser de cap manera L'ÚNICA opció. Tindrem temps de parlar-ne i de fer el millor projecte possible per als milers de persones que diàriament en faran ús.

Molt bona nit a tothom!!!
Jaume Solé ha dit…
Saps que la correcció sempre és garantia de respecte i obre el debat, però s’ha de ser just en els fets. Les persones de la plataforma han participat, qui ha volgut, en els debats sobre el soterrament. On no hem pogut ser-hi és en el debat, perquè no n’hi ha hagut mai per part de l’ajuntament, a buscar solucions per mantenir l’edifici. Per altra banda, estudi que vas exigir des de l’oposició a l’alcalde Juan Antonio Vázquez i que en el programa amb el que et vas presentar a les eleccions del 2011 portaves. Hem sol·licitat aquests estudis del 2011 i no ens els han facilitat, si els teniu agrairem ens els feu arribar.
Si l’ajuntament hagués volgut l’opinió d’una entitat, com faríeu amb qualsevol altra, només calia que l’haguéssiu convidat. I a on havia de participar? No vas obrir el debat marcant línies vermelles, “L’Estació va a terra”.
Qualsevol acció de la Plataforma hagués i ha estat acusada des de l’ajuntament de posar traves al soterrament. Bé, doncs ara, un cop les obres han d’iniciar-se, ja no som cap pal a les rodes.
La responsabilitat no era de la plataforma, el comprimís era de l’ajuntament, la ciutadania ja va fer la seva feina posant el debat a la ciutat, portant-lo als grups polítics i presentant-lo al Congrés dels Diputats.
Per ser justos, al 2010 la plataforma va presentar un manifest amb una amplíssima representació de les entitats de la ciutat en que és demanaven dues coses principalment: Una mantenir l’edifici de Estació i l’altre contraria, al tall com a tu t’agrada dir, als edificis de 10 i 14 plantes que l’anterior equip de govern anava a construir i què al 2011 és va derogar amb tu com a alcalde.
Ara estem en el moment de cercar solucions a la pèrdua, sentida per totes parts, d’un edifici del patrimoni històric. La Plataforma demanarà a l’ajuntament la desconstrucció assessorada i documentada de l’actual edifici i, un cop soterrades les vies del tren la reconstrucció, física que no virtual, de l’edifici original del 1854. Esperem trobar-nos-hi. Donem per perdut l’edifici actual, que el patrimoni de la ciutat tingui una segona oportunitat.
Molt sentidament, aprofito per agrair-te el debat.
(Demà et responc al teu darrer comentari. Bona nit)
Jaume Solé ha dit…
Com sempre, i això és el teu ADN, la conversa fàcil i cordial és una virtut que a tots i totes els que en gaudim hem d’agrair. Obrir el bedat, incorporar gent, treure’n propostes i que la ciutat i la gent surti guanyant.
La discrepància dins del respecte i la cordialitat també és font que nodreix la política i el moviment cívic i ciutadà. No em va hem après del nostre company àngel Merino paladí de la democràcia participativa.

Però no per discrepar, i sí per contextualitzar, des de la plataforma no ens alegrem dels nous plantejaments, a contra cor, hem assumit el dol de l’enderroc de l’edifici de 1854, no sense disputes internes i contradiccions en el si del comitè de la plataforma. El canvi bé imposat per l’escenari de les imminents obres, per la inanició de les administracions en la defensa del patrimoni i per la voluntat, des de la fundació de la plataforma, de donar suport al soterrament. A partir d’aquí, estem d’acord en que l’estat actual de les obres fa impossible la modificació del projecte del soterrament per tal que inclogui mantenir l’edifici original, sense suposar un endarreriment, possiblement 1 any, del es obres. Per altra banda, no podem deixar de denunciar que al 2010 era possible un nou plantejament i que no es va fer per evitar-ho fins al 2018 quan qualsevol persona pot comprendre que està fora del calendari.
L’objectiu de la plataforma, acordat en plenari, és la reconstrucció, exterior i interior, del edifici de 1854. Com a futur edifici d’entrada a l’estació soterrada o, ubicar el nou edifici com la peça central del memorial, que està en estudi, a les víctimes i familiars dels accidents i atropellaments, i sigui l’element de record al moviment social i a la lluita ciutadana que durant 40 anys incansablement ha sol·licitat el soterrament de les vies. En aquest punt ens trobarem; en qualsevol altre proposta per mantenir façana o parts de l’edifici, com ja et vaig comentar a Sant Feliu tenim molts mals exemples, no ens trobarem; però cal dialogar i trobar punts en comú.
Com dius: “El debat que toca ara és el del projecte de la futura estació. Reconstruir l'edifici de 1854 serà una opció, però sóc de l'opinió que no pot ser de cap manera L'ÚNICA opció. Tindrem temps de parlar-ne i de fer el millor projecte possible per als milers de persones que diàriament en faran ús”. Me’n alegro que el diàleg obri portes i que estiguem disposats a parlar-ne i valorar altres opcions, la plataforma ho ha fet, l’ajuntament ha de valorar si es queda ancorat en “un memorial mantenint quatre pedres de l’edifici” o aposta per “una reconstrucció fidel a l’edifici de 1854, interior i exterior”.
Torno a discrepar, des de la cordialitat: no tenim temps, si apostem per la reconstrucció cal un estudi arqueològic i l’ajuntament de moment no ha encarregat un estudi en profunditat. Fem un enderroc controlat i assessorat per arqueòlegs i desprès tindrem l’oportunitat de què aquest govern o els que vindran tinguin l’oportunitat de rectificar el que altres abans que nosaltres no van tenir en compte.