Del 28-M al 23-J: anàlisis i aprenentatges.
Dit això, crec que per tenir una visió més precisa del que va passar diumenge passat, cal aixecar una mica la mirada i veure què va passar en un context més ampli. Quan tingui temps, faré una comparativa a la comarca i/o a l'Àrea Metropolitana. Però la comparativa que considero més rellevant i que tot seguit exposo, és amb els resultats totals de Catalunya
Tot va quedar molt lluny de la meva porra a l'inici de la campanya: 7 regidors al PSC, 6 nosaltres, 5 Esquerra i 1, respectivament, Tots, Veïns i PP. La meva hipòtesi era que hi hauria pocs canvis: els dos regidors de Ciutadans anirien 1 al PSC i un altre al PP, el vot indepe ja havia tocat sostre i recuperaríem una mica de vot que al 19 vam perdre en favor d'Esquerra quan els líders del procés eren a la presó. Era una anàlisi en clau local, pensant en Sant Feliu i en la gestió del govern i de l'oposició municipal, considerant de manera complementària els elements de la política nacional i estatal. Però el 28 de maig va saltar tot pels aires: PP i Vox van decidir que era la primera ronda "para derogar el sanchismo" i per fer-ho van decidir enfangar la campanya (que bé ho explica aquí la periodista Delia Rodríguez: "Que te vote Txapote"). I Pedro Sánchez i el PSOE es van equivocar, al meu parer, entrant en aquest joc de convertir municipals i autonòmiques en la primera volta de les generals. PP i Vox van colar els seus discursos buits i molts electors i moltes electores hi van confiar, per sorprenent que ens pugui semblar. Jo encara no sé i ningú del PP encara no ha explicat què és "derogar el sanchismo" (tornar a salaris mínims de misèria?, tornar a més precarietat laboral?, tornar a la congelació de les pensions?, limitar els drets de la dona com a Castilla y León?, derogar la llei que permet una mort digna?, suprimir l'ingrés mínim vital?, tornar a les garrotades i la presó a Catalunya?, més Doñanas i menys lluita contra el canvi climàtic? etc etc etc) però està clar que el PP i Vox, amb aquest "argument", han guanyat aquest 28 de maig. I també, en la seva perspectiva, a Catalunya: han passat en quatre anys de 200.000 vots a 400.000, havent-hi mig milió menys de votants. La mateixa proporció a Sant Feliu: de 1500 vots al 19, a més de 3.000 al 23: de cap regidor, a 3, havent-hi gairebé tres mil electors menys. PP i Vox han sabut mobilitzar el seu electorat allunyant aquestes eleccions del seu caràcter municipal i autonòmic, i PSOE i Unidas Podemos a l'Estat i ERC, Junts i CUP a Catalunya i per raons diverses, no han sabut mobilitzar el seu, remarcant justament aquest caràcter local i autonòmic. La pèrdua, per posar dos exemples, de la presidència del País Valencià i de l'alcaldia de València, representades magníficament per Ximo Puig i Joan Ribó, és una sorpresa negativa de primer ordre, quan la seva gestió estava molt ben valorada en tots dos àmbits. Però el 28-M no va anar, malauradament, ni de gestió local ni autonòmica, i això ha estat un tsunami de dimensions que ningú no va preveure.
Aquest tsunami de la política general passant per damunt de la local va passar, també malauradament, com una piconadora, a Sant Feliu. Sense cap conflicte important obert a la nostra ciutat i amb un bon balanç de la gestió de la pandèmia i de les implicacions de les obres del soterrament, per posar els dos elements més rellevants del mandat 2019-23, el govern que han presidit tres anys la Lídia Muñoz i un any l'Oriol Bossa perd tres regidors (de 10 a 7) i tres mil cinc-cents vots (de 9.500 a 6.000). A nosaltres ens ha anat especialment malament: Esquerra perd un regidor i 1.543 vots, i nosaltres perdem dos regidors i 1.988 vots. Mirem-ho amb més detall. Amb gairebé 3.000 persones menys que han fet un vot vàlid, PSC, Veïns, PP i Vox han guanyat 2992 vots. En el cas improbable que les 2.265 persones que van votar a Ciutadans al 2019 haguessin anat ara també totes a votar a algun d'aquests quatre partits, encara hi ha un diferencial de creixement a favor de PSC, Veïns, PP i Vox 727 persones que van votar al 2019 a altres candidatures. Molt sovint, el transvasament de vot es dóna dins d'un mateix bloc electoral: el vot de Ciutadans, per exemple, haurà anat als quatre partits esmentats, i el traspàs a Comuns, Tots o Esquerra serà molt poc significatiu. En aquest sentit, no és agosarat pensar que una part significativa d'aquest transvasament intern de 727 vots és de persones que, dins del bloc d'esquerra no independentista, han passat de votar En Comú Podem al PSC. Això explicaria substancialment l'important increment de vot socialista a Sant Feliu quan disminueix lleugerament a Catalunya, i també explicaria que la baixada del nostre vot a Sant Feliu (un 41%) dobla la baixada del nostre vot a Catalunya (un 18%). Crec, en definitiva, que el nostre acord de govern amb ERC no ha convençut a una part significativa del nostre electorat, que ha optat enguany per votar el PSC, com jo em temia fa quatre anys. En la propera assemblea d'En Comú Poden de la setmana que ve, podrem debatre si aquesta és una valoració estrictament personal, o és més compartida. Abordarem també l'anàlisi autocrítica de com ens han deixat de votar el 41% del nostre electorat, però el més important serà començar a preparar el nostre paper i la nostra tasca a partir del dissabte 17 de juny. Al meu parer, el PSC no ha guanyat parlant de quin Sant Feliu defensa per al futur, sinó que s'ha beneficiat del vent a favor de la política general i, de manera complementària, de buscar i magnificar el que jo dic "pèls a la sopa", aprofitant petits malestars (com la darrera cavalcada de Reis) o alguns errors de gestió que s'haurien hagut de detectar i d'evitar (com alguns temes de manteniment de ciutat, que és contraproduent abordar amb obres d'última hora). També en la meva perspectiva, i com defensaré a la propera assemblea, en els propers quatre anys Sant Feliu en Comú Poden ha de saber proposar, explicar i compartir quin és el nostre model de ciutat, com continuar defensant la ciutat cohesionada urbanísticament i socialment que hem liderat en democràcia, però parlant més de futur que de passat: el nostre bagatge és brillant, però ja està amortitzat. No hem de fer una oposició de buscar "els pèls a la sopa" que farà el PSC (que en tindran, com sempre, com tothom), sinó que hem de demostrar i convèncer que tenim, per entendre'ns, "una gastronomia" diferent i millor.
Aquest serà el nostre repte per recuperar votants, rellevància i confiança de cara als propers anys. Hem perdut tres eleccions de les dotze celebrades des de 1979 i hem perdut l'alcaldia només durant vuit anys (2003 a 2011), per recuperar-la posteriorment al PSC al juny de 2011. La vam recuperar en un passat proper, i estic convençut que, si aprenem dels nostres propis encerts i dels nostres propis errors, estarem en condicions de recuperar l'alcaldia en un futur proper
I ara, al que toca immediatament i amb urgència: 1) SUMAR!!!, 2) FORMAR UN NOU GOVERN DE COALICIÓ EL PROPER 23 DE JULIOL!!!
Comentaris