03/05/2018 (2/2): les preguntes del públic que omplia la Sala Ibèria.

Foto de Marc Rius per al Fet a Sant Feliu.

El 3 de maig, la Sala Ibèria es va omplir amb entorn de 400 persones. En acabar les exposicions de Miguel Leor i de Javier Molina, es va obrir el torn de paraula al públic. Van intervenir 19 persones. Per raons d'agenda dels representants d'ADIF, primer es van fer preguntes sobre el projecte i després es van fer preguntes sobre el procés: 10 i 9 preguntes en total, respectivament.

Preguntes 1 i 2: sobre la seguretat de les obres en relació als edificis.
El Sr. Leor va explicar que la revisió del projecte de 2010 que s'ha fet aquest 2018 compleix, òbviament, totes les normatives vigents de seguretat. Amb més detall, va explicar que el mètode de construcció del túnel (entre Sànson i Comte Vilardaga) es farà pel conegut com a sistema belga, que avança amb lentitud i garanties de seguretat des dels dos pous d'atac (un poc abans de la carretera de la Sànson i l'altre des de la plaça de l'Estació) a raó d'un metre i mig per dia. Aquest ritme de treball i les distàncies de seguretat faran que no hi hagi incidències en els edificis. Hi haurà, a més, els controls i les inspeccions d'obres corresponents a aquest tipus d'obres.

Pregunta 3: sobre la possible conservació de l'estació.
El Sr. Leor va explicar que el projecte aprovat al 2010 es va fer després dels corresponents estudis informatius per analitzar diverses possibilitats de traçat i es va considerar com el més factible tècnicament. Aquest projecte no considerava el manteniment de l'estació. A petició del govern actual, s'ha analitzat la possibilitat de mantenir el projecte intentant mantenir l'estació, però això implicaria u nou projecte d'obres amb més profunditat de vies per conservar l'edifici actual. Això voldria dir tornar a començar de zero, i no és la decisió dels governs de l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament. Va recordar que el projecte de l'estació serà independent i posterior al soterrament, i que es pot acordar que el nou edifici repliqui totalment o en part l'edifici original. Dependrà, per tant, dels acords a què s'arribi per fer l'edifici de la nova estació.

Pregunta 4: sobre com i on  consultar el projecte.
El Sr. Molina va recordar que a la pàgina www.santfeliu.cat/soterrament hi ha un accés directe a la consulta del projecte íntegre de 2010. El Sr. Leor va completar en el sentit que s'ha aprovat provisionalment la revisió de 2018 d'aquell projecte, i que també es podrà consultar properament aquesta actualització.

Pregunta 5: sobre qui supervisarà les obres perquè no presentin incidències.
Un ciutadà va plantejar al Sr. Leor que, en una obra ferroviària a Burgos, ADIF havia hagut d'ordenar l'enderrocament d'un pont que ja havia estat construït, i quines garanties hi havia que això no passaria a Sant Feliu. El Sr. Leor va dir que no es podia confondre la norma general amb l'excepció, que ADIF és la principal promotora d'obra pública en tota Espanya i que totes han complert amb totes les garanties recollides als corresponents projectes, excepte el cas recent que indicava el ciutadà. En una obra com aquesta, amb seguiment a més de Generalitat, Àrea Metropolitana i Ajuntament, no es podrà donar cap situació d'incompliment dels requeriments constructius de l'obra.

Pregunta 6: sobre el moment d'eliminació del pas a nivell.
El Sr. Leor va indicar que serà la primera obra així que s'adjudiquin les obres. Va recordar que les obres de l'estació provisional duraran aproximadament set mesos, i que serà plenament accessible.

Pregunta 7: sobre l'accessibilitat de l'estació provisional.
A preguntes d'un ciutadà (membre de l'Associació de Discapacitats Físics) sobre l'accessibilitat, el Sr. Leor va insistir que, com que l'estació provisional és de nova creació i tindrà un ús aproximat de 40 mesos, tindrà ascensors a les dues andanes per facilitar els desplaçaments de totes les persones.

Pregunta 8: sobre la certesa del pressupost a 2019.
Un ciutadà va recordar que encara no estan aprovats els pressupostos de l'Estat de 2018 i que no té cap certesa sobre que el soterrament s'inclourà en els de 2019. El Sr. Leor va recordar que estarà en el pressupost d’ADIF, que és un pressupost global que transfereix el Ministeri de Foment any a any atenent als compromisos. Va recordar que va ser el propi ministre qui va comprometre a Sant Feliu mateix el finançament i el pressupost a 2019, i que res li fa suposar que no complirà amb aquest compromís, exactament el mateix que amb tots els compromisos assumits pel Ministeri de Foment de cara a 2019.

Pregunta 9: sobre la comunicació a banda i banda de la via mentre durin les obres.
El Sr. Leor va explicar que en el procés d’obres s’habilitaran els passos provisionals necessaris que garanteixin la comunicació entre els dos costats de les vies tant per a vianants com per a vehicles. En aquest tema hi ha una bona coordinació amb els serveis tècnics de l’Ajuntament, de manera que es buscarà les maneres de minimitzar les molèsties inevitables d’unes obres d’aquesta envergadura.

Pregunta 10: sobre l'afectació de les obres a la circulació per Laureà Miró.
El Sr. Leor va explicar que l’afectació a la zona de trobada entre les vies del tren i Laureà Miró, en la zona del Trambaix, estarà afectada durant pocs mesos, i que en aquests mesos es garantirà que, en el moment de més intensitat de les obres, hi haurà un carril per sentit.

En aquest punt, sense més preguntes sobre el projecte, els representants d’ADIF, enmig dels aplaudiments del públic, van haver d’abandonar la sala per raons de la seva agenda.

Pregunta 11: sobre la possibilitat que potser ens precipitem i caldria més rigor per part municipal.
Aquesta pregunta va ser plantejada pel mateix ciutadà que la número 8. Venia a dir que, fins que les obres no estiguessin licitades, iniciar un procés participatiu era poc seriós i demanava més rigorositat al govern municipal. Vaig respondre-li jo mateix. Justament perquè som un govern seriós i rigorós, volem que no hi hagi descoordinació de temps entre les obres del soterrament i les obres posteriors d’urbanització. Com que Ajuntament, Generalitat i Àrea Metropolitana (que ens està ajudant moltíssim en el seguiment del projecte i, quan arribi, de les obres) hem donat per bo el calendari de l’Estat perquè sabem que, a més de la paraula del Ministre, hi ha la data límit d’inici a desembre de 2019, estem fent el calendari que permeti donar clarament la veu a la ciutadania i amb el temps suficient per garantir que hi hagi una bona continuïtat entre les obres ferroviàries i les obres en superfície. Vaig rebatre, per tant, les afirmacions d’aquest ciutadà.

Pregunta 12: sobre el manteniment de l'estació i sobre la possibilitat d'una via cívica.
Un altre ciutadà va intervenir, com a la pregunta 3, sobre l’estació. Entenent que era difícil mantenir l’estació amb l’actual projecte i conscient que calia aprofitar el moment i fer les obres, va proposar que s’estudiés la conservació d’algun element simbòlic, com ara la façana. També va fer la proposta que la nova avinguda fos una via cívica, amb molt verd i amb prioritat clarament per al passeig i l’activitat ciutadana. En relació als dos temes, vaig respondre que durant aquesta tardor, la ciutadania establiria, en un procés participatiu, els criteris a partir dels quals els gabinets professionals farien el seu projecte de transformació urbana. Les dues propostes, per tant, es podran plantejar i debatre a la tardor d’aquest mateix any.

Pregunta 13: sobre la possibilitat d'un monument d'homenatge a les víctimes.
Un ciutadà em va retreure que, en la presentació de l’acte, vaig explicitar múltiples agraïments a tots els protagonistes actuals del projecte i el procés participatiu, i a tots els protagonistes passats de la lluita pel soterrament, però que m’havia oblidat d’esmentar a les desenes d’homes i dones que han perdut la vida a les vies. Va fer, a més, la proposta d’algun monument d’homenatge que sempre en conservés la memòria. Pel que fa a la primera qüestió, vaig demanar disculpes per un oblit imperdonable i vaig comprometre, enllaçant amb la segona qüestió, que en les bases per al concurs del projecte demanaríem que hi hagués un monument a les víctimes més o menys en el punt on ara hi ha el pas a nivell.

Pregunta 14: sobre si es respectaran les cotes dels edificis existents entorn les vies.
La primera tinenta d’alcalde, la companya Lídia Muñoz, va dir que evidentment, sí. Caldrà ajustar les cotes entre les noves voreres i calçades que uniran carrers que mai han estat units, i que això formarà part dels projectes d’urbanització, però no hi haurà cap intervenció en edificis privats.

Pregunta 15: sobre la viabilitat de recuperar el camp de futbol a les Rambles.
Un ciutadà va recordar que l’antic camp de futbol es va traslladar a les Grases perquè semblaven imminents les obres del soterrament després del conveni signat al 2006, i el camp havia de ser zona d’acumulació de materials d’obra. I va demanar que, un cop estiguin acabades les obres del soterrament, l’actual zona d’aparcament torni a ser el camp de futbol de la ciutat. Li va respondre el regidor de participació ciutadana, Javier Molina, en el sentit que l’ús dels espais alliberats després del soterrament serà decidit per la ciutadania, primer posant les bases del concurs de projectes i després, finalment, amb la consulta ciutadana que decidirà el projecte guanyador de transformació urbana de Sant Feliu. Aquesta i altres propostes es debatran en el procés que havia presentat prèviament el mateix regidor.

Pregunta 16: sobre la fiabilitat del calendari anunciat pel Ministeri de Foment.
Una ciutadana va incidir novament en si l’Ajuntament confiava en el calendari anunciat pel ministre de la Serna. Jo mateix vaig tornar a respondre per insistir que no només hi creuen tots els grups municipals en el marc de la Ponència Unitària del Soterrament, sinó que també s’ha donat per bo per part de la Generalitat de Catalunya i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que, com ja havia dit, col•labora directament i estretament amb l’Ajuntament en la coordinació dels treballs ferroviaris.

Pregunta 17: sobre expropiacions i sobre el futur pas del tramvia.
Un ciutadà va demanar aclariments sobre les expropiacions i sobre si estava definitivament previst el pas del tramvia. En relació al primer tema, vaig recordar el compromís que la relació de béns afectats es publicaria al BOE a la primera meitat de maig i que les expropiacions anirien completament a càrrec, com ja s’havia dit, del Govern d’Espanya i es resoldrien en aquest 2018. Pel que fa al tramvia, vaig exposar que el model de ciutat en què creiem requereix apostes clares pel transport públic i la mobilitat sostenible, per la qual cosa el Trambaix (que ja és usat i valorat molt positivament per milers de ciutadanes i de ciutadans) es prolongarà fins a l’estació (on hi haurà un molt bon intercanviador de trens, autobusos i tramvia) i fins al barri de Can Maginàs, amb la previsió d’una futura prolongació a Molins, que no depèn evidentment ni de Sant Feliu ni d’aquest projecte. Com havia explicat abans Lídia Muñoz, ja hem començat a treballar amb la Generalitat en aquest objectiu.

Pregunta 18: sobre la propietat dels terrenys alliberats pel soterrament de les vies.
A les preguntes d’un ciutadà sobre el tema, Lídia Muñoz va explicar que tot el terreny alliberat serà de propietat pública, ja sigui de l’Estat o de l’Ajuntament. Va explicar que en l’àmbit de la modificació de planejament, hi ha terrenys actualment existents propietat de privats, amb els quals es faran els corresponents convenis urbanístics.

i Pregunta 19: sobre la seguretat de les obres.
El tema més recurrent va ser el de la seguretat de les obres: va obrir el torn del públic amb les preguntes 1 i 2, i el van tancar amb la darrera pregunta. En aquest sentit, vaig tornar a donar al darrer ciutadà que va intervenir les mateixes explicacions que el Sr. Leor a l’inici: ple compliment de totes les normatives existents en relació a la seguretat durant les obres i de prevenció de sorolls i vibracions en edificis colindants amb posterioritat a les obres, supervisada pels propis tècnics d’ADIF i, a més a més, pels de la Generalitat, l’Àrea Metropolitana i l’Ajuntament.

Després de dues hores, l’acte públic va acabar aquí. Jo en faig una valoració molt i molt positiva, tant per l’assistència i l’atenció de la gent, com pel fet d’haver donat resposta completa i clara a totes i cadascuna de les preguntes plantejades pel públic. És una condició bàsica per combatre l’escepticisme en tot moment i per preparar de la millor manera possible un molt bon procés ciutadà per decidir el Sant Feliu del futur. Són, com vaig dir, les nostres Olimpiades i ho hem de fer, com sempre diu la Lídia, no bé... sinó immillorable! Amb la unitat i la claredat amb què vam viure el 2 i 3 de maig, estic segur que vam començar de la millor manera possible. Gràcies a tothom que ho ha fet possible!!!