Senyor San José, vagi acabant, si us plau. Gràcies!

M'agrada moltíssim aquesta foto. La va fer en Borja, un treballador de Can Ricart, el dia de Sant Jordi, quan vam presentar el llibre que sostinc amb la meva mà esquerra: "Sant Feliu, segle XX". Aquesta foto resumeix la meva trajectòria i les meves dues passions: l'escola i l'Ajuntament.

El llibre que tinc a la dreta es diu "El meu llibre de Sant Feliu" va presentar a la tardor de 1989 a l'Ajuntament. El vam fer amb un grup de mestres (en dèiem "Obrim") i partia de molts materials didàctics usats a diverses aules de Sant Feliu. Jo hi vaig aportar molts materials de quan vaig treballar a l'Escola Monmany, entre 1983 i 1987. S'orientava als nens i nenes de 1r i 2n de la llavors existent EGB. El llibre complet es pot consultar i descarregar a l'apartat de publicacions del web de l'Ajuntament.  Potser estaria bé valorar, en algun moment, fer-ne una actualització. Una edició potser no caldria, havent com hi ha altres mitjans per treballar-ho a les aules.

El llibre que tinc a l’esquerra es diu “Sant Feliu Segle XX” i es va presentar també a la Sala de Plens, el dia de Sant Jordi de 2019. Ha estat elaborat pel Centre d’Estudis Comarcals i per l’Arxiu Històric a partir d’una petició expressa meva, després de constatar l’escàs coneixement generalitzat als adolescents de la nostra història recent. S’adreça a l’alumnat de 3r d’ESO, i es pot encarregar a les llibreries de Sant Feliu.

30 anys separen els dos llibres, i crec que s’hi resumeixen. Amb el primer, devia cridar l’atenció de l’Àngel Merino i en Cesc Baltasar: al cap de pocs mesos, em van proposar entrar a les llistes d'Iniciativa. Em van sorprendre posant-m'hi en quart lloc, d'entrada. El dia 15 de juny de 1991, vaig prendre possessió com a regidor, inicialment d'Educació i compaginant-ho amb les classes a l'Institut Esteve Terrades, a Cornellà. I aviat, també al juny, també al 15, deixaré de ser regidor i alcalde de la meva ciutat. Hauran estat exactament 28 anys de representació democràtica de la ciutadania de Sant Feliu, de direcció del seu govern municipal, de dedicació absoluta i incondicional a la ciutat on vaig néixer. D'entre totes les coses que hauré fet en aquests 28 anys, les seves llums i les seves ombres, els seus encerts, els seus errors i els seus quedar-se a mig camí, la foto que crec que millor em representa és aquesta, enmig de dos llibres separats 30 anys i dedicats (els dos llibres i jo mateix) a fomentar el coneixement, l'amor i el treball per Sant Feliu.

M'ha arribat l'hora d'anar tancant carpetes, com se sol dir. Van ser les meves darreres Festes de Primavera, el 26 d'abril va ser el meu últim ple, el 17 de maig vaig fer els meus tres últims casaments, demà dijous, 30 de maig, atendré els dos grups de 3r de l'Escola Pau Vila, els dos últims grups d'alumnes a qui transmetré el valor enorme de la democràcia,  el dia 18 de juny aniré al meu darrer ple de l'Àrea Metropolitana, la setmana que ve faré la meva darrera visita a una ciutadana que farà 100 anys, estic atenent les darreres visites de ciutadanes i ciutadans, endreçant armaris i calaixos. Com si, en algun dels exàmens que he fet al llarg de la vida, alguna veueta dins meu em digués: "Senyor San José, vagi acabant, si us plau. Gràcies".

Crec que no em queda res per fer del que m'havia proposat fer. En els dos darrers anys, ja m'havia anat centrant en cinc temes que m'han ocupat la major part del meu temps, sense descuidar la resta, per descomptat: 1) el soterrament, 2) l'habitatge de lloguer assequible i social, 3) la transformació organitzativa de l'Ajuntament, 4) el Complex Municipal de Piscines i 5) el treball més estret amb la Lídia Muñoz per anar fent possible un relleu ordenat a l'alcaldia. Quatre temes de la institució, un tema del partit.

En el primer tema, el proper ajuntament ho té ja tot "encarrilat". Anys i anys d'unitat i de persistència han donat els seus fruits. En aquest blog, he anat donant compte de totes les gestions que he/hem fet al ple, a la ciutat, al Parlament, al Congrés, on sigui: només cal consultar l'etiqueta "soterrament". Del que més content estic és la d'haver anat rebutjant solucions parcials sota l'argument que només era un tema local, fins haver aconseguit una solució definitiva i finançada al 100% per l'Estat per l'evidència que no és un només un tema de seguretat o d'urbanisme local, sinó d'eficiència i necessitat del conjunt de les Rodalies de Barcelona.  En el segon tema, gràcies a l'impuls que l'Ada Colau ha donat a les polítiques metropolitanes d'habitatge (de les quals he estat vicepresident), ja tenim en construcció entorn de 30 pisos al carrer del Pla, hem donat permís d'obres a un edifici d'uns 40 pisos al carrer Anselm Clavé i hem autoritzat la construcció de 90 habitatges assistits per a gent gran que, al seu torn, alliberaran habitatges per a l'Oficina Local d'Habitatge. En el tercer tema, s'estan donant totes les passes que ens havíem proposat per fer un ajuntament del segle XXI per al segle XXI, a un ritme més lent del que jo voldria, però amb resultats que considero molt positius. Hi ha un gran equip professional que ho està impulsant i que té clars els objectius i els recursos per continuar-hi treballant. En el quart tema, en els darrers plens hem anat aprovant les mesures que han de permetre ajustar el funcionament del Complex en uns moments de creixent competència privada i de preparar-ne la seva ampliació futura, aprofitant els solars exteriors disponibles amb la urbanització de tota la superfície posterior al soterrament.

Pel que fa al cinquè tema, és evident que no ha acabat com jo pensava i molts volíem.  No hem guanyat les eleccions i la Lídia no ha estat la primera dona més votada a les urnes. Sé que hi ha hagut factors externs que han estat com un tsunami (l'efecte Pedro Sánchez d'una banda i la injusta presó dels líders independentistes, de l'altra), però em pregunto si hi ha alguna cosa que hauria, que s'hauria pogut fer diferent. Des del principi vaig dir que no em tornaria a presentar en aquestes eleccions, però algunes vegades em pregunto si hauria hagut de desdir-me, en un context de canvis com el que vivim: hauria hagut de plegar quan vaig tenir l'accident, i facilitar així que la Lídia entrés a mig mandat? hauria hagut de tornar-me a presentar, plegant a mig mandat però fent-ho públic? hauríem hagut de fer-nos en veu alta i col·lectivament aquestes preguntes a la nostra assemblea? Però em responc que he fet un traspàs que ha estat coherent amb la meva forma de ser i de pensar, que haver plegat a mig mandat no hauria estat garantia que les coses haguessin anat diferent i que ni el cap ni el cor em deien que havia de seguir. La Lídia és el millor relleu que podria tenir i el traspàs l'hem fet, n'estic convençut, de la millor manera. Els resultats no han acompanyat, és cert, però en la vida i en la política no totes les cartes són a les teves mans... per més en bones mans que estiguis.

"Senyor San José, vagi acabant, si us plau. Gràcies".

Sí, sí, ja acabo. Només un minut per dir i agrair que la vida m'ha donat l'honor de treballar en dues grans passions (l'educació i la política municipal), envoltat de desenes de persones de qui he après moltíssim i amb qui ha estat un goig treballar (als claustres de les escoles i a l'Ajuntament), que tot això ha estat possible gràcies a la comprensió de la meva família i en especial de la Cèlia, el gran amor i la gran companya de la meva vida: aquest camí sense ella al meu costat hauria estat impossible... I res, que d'aquí a divuit dies em jubilo!

"Senyor San José, que ja és l'hora...."

Ens continuarem veient pels carrers de tots els santfelius de Sant Feliu, de la nostra estimada ciutat, de la Ciutat de les Roses!!!