Això va de... les Grases! #LidiaMuñozAlcaldessa
Recordo amb emoció el 29 de novembre de 1998. Aquell dia vam inaugurar les obres d'urbanització del nou barri de les Grases. Vam recórrer a peu el nou carrer Comerç passant pel túnel, vam recórrer el pont de fusta que uneix els carrers de dos Joans (García Nieto i Fuster), vam passar pels camins que travessen tant de verd al barri i vam acabar a la plaça de la Llibertat. M'emociono perquè recordo que, a més d'en Cesc, en aquell parlament va intervenir un vell guerriller, representant de l'Amical de Mathausen, Josep Zamora, en la inauguració del monument que recorda els santfeliuencs assassinats als camps de concentració nazis, a la Plaça de la Llibertat. Entre 1998 i 1999, molta gent va descobrir un barri tranquil i amb molt de verd, connectat a la ciutat per la Rambla i la proximitat al barri de la Salut. Amb aquest barri, comparteix el Roserar Dot i Camprubí, inaugurat el
A la segona meitat dels noranta, com és sabut, Sant Feliu va créixer amb Falguera II, Mas Lluí i les Grases. Eren moments d'expansió econòmica, de liberalització del sòl, de privatitzacions de lo públic ("España va bien", no es cansava de repetir Aznar), de descontrol de l'economia... Anys d'edificació i més edificació a tota Espanya: la bombolla del ciment... i del màxim funcionament de la Sànson. El primer conficte important que va tenir l'Àngel Merino estrenat com a alcalde l'any 2000 va ser el soroll dels camions que circulaven ininterrompudament pel carrer Comerç. I en el vocabulari polític del segle que començava va aparèixer per primer cop el nom del Torrent del Duc, la vall paral·lela a la vall del Cerdanet, on, en una iniciativa que honora la nostra companya Maria Comellas, llavors regidora d'Urbanisme, s'havien abocat ordenadament els moviments de terres del nou barri per fer-hi un parc. I, de manera imprevista, la vall del Torrent del Duc va provocar un canvi de govern el 2003, i un altre canvi de govern el 2011. Entre mig, l'esclat de la crisi al 2008 va frenar en sec l'activitat frenètica de la Sànson i avui és, com tothom sap, testimoni mut i inactiu del que havia arribat a ser.
Vist amb perspectiva, tot això sembla llunyà, però té la seva història. Des de primers del 2000, vam començar a treballar amb la cimentera (recordem-ho: mil per mil d'activitat) i el Patronat del Parc de Collserola, per definir un vial alternatiu per als camions a través del Torrent del Duc, amb el vist-i-plau del Parc pel que fa a mesures ambientals. Al març de l'any 2002, es fa el primer tràmit municipal per fer efectiva la proposta acordada: l'avanç de planejament del Pla General Metropolità. Té 21 vots, tothom a favor: es va aprovar per unanimitat. Al març de 2003, es fa el segon dels tres tràmits municipals: l'aprovació inicial d'aquell planejament. Va tenir 20 vots a favor (inclòs el PSC) i 1 abstenció: la d'ERC (que estava en el govern amb nosaltres en aquell moment...!), que reconsiderava el seu sí inicial. I al maig de 2003 hi va haver eleccions. Aquelles eleccions van tenir la incorporació de 2.000 nous electors, nous habitants dels tres nous barris, que acabaven d'arribar. Nosaltres vam guanyar les eleccions, però vam baixar de 10 a 7 regidors, el PSC va pujar de 5 a 7 regidors. CiU va mantenir els seus 3 i ERC va mantenir el seu regidor. Les negociacions van ser molt dures i van acabar, com tothom sap, amb un govern PSC+CiU+ERC amb el compromís de suspendre el vial aprovat inicialment pel Torrent del Duc. Va ser, per al PSC, el llargament somiat sorpasso "als comunistes". Va ser, per a ERC, "la caiguda del castell".
La contrapartida exigida per ERC al nou alcalde Vázquez va ser faraònica i afectava a dos dels nous barris: les Grases i Mas Lluí. ERC va exigir allargar i cobrir el túnel de les Grases, per solucionar el soroll dels camions sense fer el vial pel Torrent del Duc. Donde dije dije, digo diego... I per pagar aquest nou plantejament, ERC,PSC i CiU van decidir tirar endavant una nova proposta urbanística, amb la urbanització de zones verdes i d'equipaments... al Mas Lluí! El primer tràmit (l'avanç de planejament, com al març de 2002) es va aprovar amb 11 vots a favor (PSC, ERC i CiU) i 10 en contra (ICV-EUiA i PP) al febrer de 2006. El segon tràmit, l'aprovació inicial, va ser al novembre de 2008: PSC i CiU acabaven de fer fora a ERC del govern (ja no els necessitaven...) i en aquell primer ple van votar en contra... del que ells mateixos havien promogut! (vivir para ver!). I nosaltres vam cometre un error: donar un vot de confiança al govern (Vázquez alcalde i Xavier Alegre regidor d'Urbanisme) i vam votar a favor. Craso error. Com explico aquí, ho vam reconèixer i vam rectificar. Vam presentar al·legacions, i al febrer de 2010, l'aprovació provisional, darrer tràmit municipal, es va aprovar també amb 11 vots a favor (el govern en què hi havia Juan Antonio Vázquez, Xavier Alegre, Lourdes Borrell i Jaume Manyoses) i 10 vots en contra, de l'oposició en bloc. ICV-EUiA vam formar part de les mobilitzacions contra els despropòsits urbanístics de Vázquez, Alegre, Borrell i Manyoses i vam guanyar les eleccions de maig de 2011. Cap túnel faraònic travessa les Grases i cap metre quadrat públic de sòl verd o d'equipaments del Mas Lluí s'ha malbaratat per pagar-lo.
I ara? Doncs continuarem millorant aquests espais i equipaments públics que la Salut i les Grases comparteixen: acabarem de fer el mòdul de serveis del Parc Esportiu de les Grases, asfaltarem i millorarem l'aparcament que hi ha entre aquest equipament esportiu i l'Escola Bressol Fàbregas, continuarem millorant el Roserar i ampliant activitats en aquest espai tan emblemàtic de Sant Feliu, la Ciutat de les Roses.
D'aquí a tres setmanes s'acosten eleccions. No faltarà qui digui allò tan recurrent que no s'ha de mirar al passat, que no es pot tirar de la "maldita hemeroteca"... Però hi ha un seguit de valors democràtics que requereixen temps i temps per construir-se i una manera permanent de fer les coses per no dilapidar-los: tenir credibilitat, actuar amb coherència, defensar les conviccions amb calma i persistència, merèixer confiança. En tot aquest procés (i en molts altres!), aquesta ha estat sempre la forma de fer de la gent primer del PSUC, després d'Iniciativa i Esquerra Unida, i ara ampliats a Sant Feliu en Comú Podem. Els resultats, a la vista estan, a les Grases, al Mas Lluí i a tot Sant Feliu.
Annex:
En entrades anteriors....
Comentaris