Quin país democràtic pot admetre l'abolició unilateral d'una Constitució democràtica???


A mi la resposta em sembla òbvia: CAP. Ni cap estat democràtic ha acceptat el que va passar al Parlament de Catalunya els dies 6 i 7 de setembre de 2017, ni cap estat democràtic acceptarà de cap de les maneres el que va fer el Parlament de Catalunya els dies 6 i 7 de setembre de 2017. Tothom ho sabia aquella tardor de 2017 (Vicenç Fisas ho explicava de manera claríssima i indiscutible en aquest article dos mesos abans)... i tothom ho sap ara. Hem estat, estem i estarem més sols que la una.

Per a qualsevol governant de qualsevol govern democràtic o per a qualsevol representant de qualsevol organisme internacional, la Constitució Espanyola de 1978 és indiscutiblement democràtica. Per a mi, que no la vaig votar, també. Per a la immensa majoria dels catalans i catalanes de fa 40 anys, indiscutiblement també. Per a una majoria dels catalans i catalanes d'avui, discutiblement també. 

Que la Constitució de 1978 sigui democràtica no vol dir ni que sigui perfecta ni que sigui immutable. Com tot text sorgit d'un pacte! Que el PP va trencar aquell pacte al 2006 quan va recórrer contra l'Estatut de 2006? És evident... però llavors el problema no és la Constitució... és (l'estratègia política i el model d'Espanya que actualment té) el PP! Que aquell pacte de 1978 requereix avui un replantejament honest a partir d'una lectura també honesta de la realitat? També em sembla evident... però això no passa ni per cap altra DUI ni per cap altre 155.

A mi no m'agrada que la Constitució estableixi una monarquia i no una república (per això em vaig abstenir), com tampoc no m'agrada que no estableixi que l'economia ha de tenir un control democràtic, com tampoc no m'agrada que els drets que reconeix tinguin caràcter declaratiu i no prescriptiu, com tampoc que no digui que Catalunya és una nació... tot i que va obrir la porta a dir-ho reconeixent que Espanya està formada per nacionalitats (nacionalitats! oju!) i regions. Imperfecta i amb mancances, però democràtica perquè ha estat refrendada democràticament per la ciutadania i perquè ha estat reconeguda com a tal per la comunitat internacional. Em van dir (ni ho sé ni em posaré a investigar-ho) que ni Bèlgica ni Alemanya tenen reconegut el dret de vaga a la seva Constitució. Converteix això les seves constitucions en antidemocràtiques? Tan sols les converteix, al meu parer... en tan imperfectes i millorables com tantes altres, com la nostra. Al·legar, finalment, que la Constitució espanyola de 1978 no és democràtica perquè no reconeix el dret d'autodeterminació... em temo que converteix en antidemocràtiques pràcticament totes les constitucions democràtiques del món.

Així que...en la meva estricta opinió (com sempre, al meu blog no parlo en nom de ningú més, excepte quan comparteixo documents del partit o de l'Ajuntament), estic convençut que els dirigents de les organitzacions unilateralistes que governen Catalunya i de les entitats com ANC que empenyen irresponsablement cap a la unilateralitat, volen trencar un mur a cops de cap: amb una meritòria persistència, però amb menys de la meitat al costat (i menys que serien si hi parlessin clar i no els venguessin miratges) i sense cap ni un reconeixement exterior, ni ara ni després. Hi haurà, evidentment, rebuig a la violència policial de l'1 d'octubre, solidaritat amb les persones agredides, amb els polítics presos. Però no hi haurà, per a mi també evidentment, reconeixement de cap abolició unilateral d'una Constitució democràtica.

Així que, per més cops de cap que els unilateralistes es donin contra la paret, aquesta paret no tindrà ni una esberla. Perquè aquesta paret no és, com molts pensen i s'autoenganyen, ni Espanya ni la Constitució espanyola de 1978. Aquesta paret és l'evidència que ningú, en democràcia, pot acceptar l'abolició unilateral d'una Constitució reconeguda indiscutiblement com a democràtica. Aquesta paret és l'evidència és que ningú validarà mai els acords del Parlament del 6 i 7 de setembre. Ningú. Mai. 

Al final, com em va dir ahir en una trobada d'alcaldes a Barcelona un antic alcalde convergent, el que passarà és bastant clar: volent trencar un mur a base de cops de cap, al final el que es trencaran alguns és el cap.

Diguem-nos-ho tot, clar, i com més aviat millor. També per honestedat. També per democràcia.

Comentaris