3 de juliol de 2015: el meu primer discurs dels meus darrers quatre anys.
 |
| Foto de Sergi Costa. |
Avui vivim aquest acte d’investidura -de gran rellevància democràtica- per desena vegada des de 1979. Deixeu-me que ho celebri i ho recordi agraint-ho expressament a les persones que han fet més per la caiguda de la dictadura i la lluita per la democràcia al nostre país:
- els ciutadans com Pere Codorniu, que avui ens acompanya, i Lluís Aznar, que hi van fer front defensant la legalitat republicana, i que han tancat les dues llistes que jo he encapçalat.
- i els companys i les companyes que van lluitar en una clandestinitat cada vegada més llunyana però que vull recordar, reivindicar i agrair, i que vull resumir en els dos primers alcaldes de la democràcia recuperada, en Francesc Baltasar i l’Àngel Merino.
Amb ells, el meu record i agraïment a les persones que han fet possible la democràcia que vivim i que avui no ens poden acompanyar.
Fa quatre anys, a la sala de plens, en la meva primera presa de possessió com a alcalde, els xiulets de les persones que acampaven a la plaça de la Vila va estar present tota l’estona. En quatre anys, la situació política del país ha canviat moltíssim. D’una banda, l’esclat del conflicte social, donant forma i continuïtat a tot el que va esclatar en el 15-M, i que s’ha concretat en un ascens impensable llavors d’una nova esquerra a Catalunya i a tot l’Estat. I, de l’altra, l’esclat del conflicte nacional, amb una recomposició dels espais polítics favorables i contraris a fer possible que la ciutadania de Catalunya s’expressi democràticament en un referèndum sobre el seu futur. Aquest sacseig del mapa polític espanyol i català ha tingut també el seu reflex al nostre consistori, amb l’aparició sense precedents de vuit grups municipals que representen la diversitat i la pluralitat de la nostra ciutadania.
Avui, en la meva segona presa de possessió com a alcalde, vull explicitar la meva voluntat de tenir sempre present i respectar aquesta diversitat i pluralitat. Si en el passat mandat vam tenir la mà sempre estesa al diàleg amb dos grups de l’oposició, aquest serà també el meu capteniment amb els sis grups que, des de l’oposició, treballaran intensament pel bé de la nostra ciutat. Vull agrair el suport del Partit Socialista a la meva investidura i entendre també com una mostra de confiança els grups que hi han votat en blanc. També l'actitud de Ciutadans, que hem pogut escoltar del seu portaveu.
En aquest segon mandat, he volgut també que la majoria social de la nostra ciutat sigui també la majoria del seu ajuntament. Vull agrair molt sincerament el treball conjunt, sempre lleial i altament positiu, que hem tingut aquests quatre darrers anys amb CiU al costat. Però els resultats electorals del passat 24 de maig, van tornar a mostrar tossudament que el Sant Feliu que s’estén des del carrer del Pla fins a Mas Lluí i les Grases té ànima majoritària d’esquerres i voluntat majoritària de govern d’esquerres. No es pot continuar ignorant aquesta realitat social i electoral posant per davant afinitats o desavinences personals. Calia tancar aquesta etapa. L’acord de govern amb el PSC, que és el segon partit més votat a la nostra ciutat, obeeix a aquesta voluntat de llegir bé el resultat de les desenes eleccions municipals.
Caldrà saber també llegir molt bé les eleccions del 27 de setembre al Parlament i del 29 de novembre al Congrés. 2015 està sent un any de canvis polítics sense precedents després de la recuperació de la democràcia, i en els quals el nostre Ajuntament ni podrà ni voldrà estar al marge. A l'endemà del 27-S, el nostre ajuntament treballarà perquè la ciutadania pugui decidir sobre el nostre futur en un referèndum amb el reconeixement legal necessari. A l'endemà del 29-N, el nostre ajuntament treballarà a fons per preservar el govern democràtic del poble enfront els atacs del govern invisible i opac dels banquers, com estem veient aquests dies a Grècia. Seran quatre anys de molta i intensa política, en què l'ajuntament treballarà incansablement pels drets socials i nacionals.
Aquest segon mandat també serà el meu darrer mandat. Amb la foto que avui ens hem fet a la sala de plens, hi haurà deu retrats dels deu plens d’investidura. En set d’aquests retrats, hi haurà la meva foto. Quan acabi aquest mandat, al 2019, celebrarem els 40 anys d’ajuntaments democràtics. Jo hauré format part del ple en 28 d’aquests 40 anys. Representar durant tant de temps a la meva ciutat és un orgull que no té mesura, enorme, impagable. Però que ha de tenir un final: seré alcalde durant els propers quatre anys, voldré commemorar com a alcalde el quarantè aniversari dels ajuntaments democràtics, però jo ja no encapçalaré cap candidatura al maig de 2019. Estic absolutament convençut que llavors serà el moment d’una nova persona, més jove i amb més empenta, que lideri la construcció col·lectiva del nostre futur en aquests moments de canvi.
Potser justament per això, vull completar en els propers quatre anys el perfil roig, verd i violeta amb què m’he presentat a les eleccions des d’aquell llunyà maig de 1991. Cal continuar treballant amb els principis que tot estigui a l’abast de tothom i d’un espai públic de qualitat a tots els barris, amb un accent molt especial a la sostenibilitat. Aquests han estat els principis sota els quals hem governat des de 2011, i amb els que governarem fins 2019.
En aquest sentit, de la mateixa manera que el mandat anterior va ser el de la tarifació social, aquest serà el mandat del rescat social. Completarem el cercle de les nostres polítiques socials amb una mirada més acurada a les necessitats de les persones i famílies més castigades per l’atur de llarga durada i el risc de pobresa o d’exclusió social. Per primer cop, tindrem una política de creació d’habitatge social que doni resposta a les necessitats apremiants d’aquest sector de la nostra ciutadania. Volem continuar garantint els drets bàsics del pa, el sostre i l’escola, de l’alimentació, de l’habitatge i de l’educació. I ho volem fer també amb tota la transparència i la claredat, amb tota la col·laboració amb les entitats que, des de la PAH fins a Càritas o Creu Roja, treballen per garantir els drets socials bàsics. Seria demagògic dir que un ajuntament pot garantir també el treball, però és evident que intensificarem totes les nostres polítiques d’ocupació, especialment aquelles que hem començat fa dos anys d’ajuts a les empreses de la nostra ciutat que contractin persones aturades de la nostra ciutat.
Aquest ha de ser també el mandat de l'impuls verd. En el mandat que deixem enrera, hem posat les bases i hem començat a invertir en l'estalvi de consum i de cost en l'energia elèctrica. En el decurs dels dos primers anys del mandat, ens plantegem la renovació del conjunt del nostre enllumenat públic i, si hi ha un govern a l'Estat que ho faciliti, l'inici del procés de producció d'energia. Volem ser pioners en els objectius 20/20/20 de la Unió Europea: de cara al 2020, 20% de reducció d'emissions de gasos, 20% de reducció del consum d’energia i 20% de consum procedent d'energies renovables. Les iniciatives socials de producció i subministrament energètic han de ser claus en aquest camí. Amb l'estalvi d'energia, l'estalvi d'aigua serà també un objectiu central de l'impuls verd que ens proposem. Ens proposem completar la canalització d'aigües depurades per a la neteja viària i el reg dels espais verds de la ciutat, actualitzant també els sistemes de telegestió que ens permetin assolir els objectius d'estalvi en consum i en cost.
Al costat del rescat social i de l'impuls verd, aquest ha de ser el mandat d’un govern més obert. La transparència no ha de ser només una obligació legal a complir i prou, ha de ser un criteri bàsic de govern que fonamenti l’actuació de totes les àrees. Ens proposem des de la millora de les polítiques de comunicació fins a una pràctica més continuada i global d'accés a dades de ciutat i de gestió, en formats i llenguatge més accessibles a tothom. El diàleg i la cerca de consens amb vuit grups municipals s'ha de palesar amb molta claredat en aquest àmbit.
Rescat social, impuls verd i govern més obert seran les tres eixos principals d'aquest mandat, però les seves derivades seran múltiples i es veuran molt ràpidament i en molts camps, que es concretaran properament en el pla d'acció i d'inversions del mandat. Però en vull destacar alguns: amb la idea de tot a l'abast de tothom, completarem el desplegament de la tarifació social i suprimirem el 100% de barreres arquitectòniques a tot el casc urbà. Amb la idea d'espai públic de qualitat a tots els barris, remodelarem quatre places que són motor de l'activitat i la relació social al seu entorn: Francesc Macià, Rafael Alberti, la Salut i Lluís Companys.
Vull expressar aquí el meu agraïment a tots els treballadors i treballadores de l’Ajuntament que fan possible, amb la seva tasca diària, que la nostra ciutat avanci dia a dia en el camí que marquem els seus representants electes.
I deixeu-me que acabi parlant del meu principi i objectiu d'igualtat de drets, deures i oportunitats per a totes les persones. I deixeu-me que acabi parlant de qui me la va inculcar: el meu pare i la meva mare. Com sabeu, m'agrada definir-me com a cristià i comunista, com els meus referents Alfonso Carlos Comín o Juan García Nieto. Els meus pares, Lluís San José, treballador de la Matacàs i Teresa Buenaventura, treballadora de Solà i Sert, em van traspassar, amb la seva vida molt més que amb les seves paraules, els valors que em fonamenten i m'identifiquen. Avui, que fa quinze anys que va morir el meu pare, el vull homenatjar recordant un matí de diumenge de setembre de 1968, quan jo acabava de fer onze anys. Per la situació econòmica de la família, vaig optar l'any anterior a una beca, per a la qual vaig haver de fer a Barcelona unes proves similars a les que llavors eren la "reválida de ingreso" al batxillerat elemental. Vaig obtenir la beca, que va arribar uns mesos més tard, durant els quals l'economia domèstica va millorar. Així que van arribar les dues mil pessetes de la beca (dotze euros... de fa 47 anys), els meus pares em van acompanyar als Padres, la meva escola de llavors, i em van fer que jo donés, amb les meves pròpies mans, aquells diners que jo considerava meus al director de l'escola, perquè fossin per a algun altre noi perquè era just que també pogués estudiar, i nosaltres ja no ho necessitàvem. Els meus pares, Lluís i Teresa, em van parlar ben aviat del que era just, d'actuar amb sentit de justícia i de generositat. Avui, en un moment com aquest, vull agrair-los el seu exemple, la seva dedicació, el seu amor.
I amb ells, vull agrair el seus exemple, temps i dedicació a tants lluïsos i tantes tereses que tots coneixem i estimem, que són exemple per als seus fills i filles i ho saben ser també al seu lloc de treball, a la seva associació de veïns o de pares i mares, a la seva colla o al seu club, al seu centre de reunió o de culte, al seu sindicat, a la seva plataforma de lluita o al seu partit. Vull agrair als milers d'homes i dones que honestament, senzillament, desinteressadament, fan el Sant Feliu que tenim, el país i la societat que tenim. Jo aspiro només a ser el seu digne representant, i a donar forma institucional a les seves necessitats, expectatives, lluites i somnis.
I aquí, des d'una ciutat que estima la cultura, arrelada en el món del treball i que s'identifica com la Ciutat de les Roses, torno a dir en veu alta el somni que ja vaig expressar fa quatre anys, i que estic segur que expressaré sempre:
Que tota la ciutadania de Sant Feliu i el seu ajuntament sapiguem treballar -decididament i alhora!- per una ciutat on tothom tingui accés a la cultura, el treball i les roses!
Visca Catalunya! Visca la Ciutat de les Roses, visca Sant Feliu!!!
3 de juliol de 2015.
Comentaris