Els de sempre...? Els QUE sempre!!!

No tinc per costum replicar altres candidats: no tinc cap ganes de fer d’oposició de l’oposició. Però avui faré una excepció: Oriol Bossa busca el cos a cos amb nosaltres, confiant en el vent a favor dels bons resultats d’ERC a les darreres eleccions generals, l’esperança de concentrar tot el vot útil independentista i la intuïció que, amb el canvi de candidata i per possible “efecte Nuet”, arrencarà un bon grapat de vots a l’electorat tradicional d’Iniciativa i Esquerra Unida. S’ha llançat de cap al vot fronterer, somiant possiblement una nova caiguda del castell, com al 2003. Ho va palesar ahir al debat del Fet a Sant Feliu i ho explicita en tots els seus materials de campanya.

Basa aquesta intenció de captar vot fronterer en què “els de sempre”s’han acomodat i cal un canvi, que “els vam negar" una oportunitat de govern millor al 2015, i que ells representen millor que ningú aquest canvi que diuen que Sant Feliu necessita.

Efectivament, com es veu en aquesta foto preciosa amb en Cesc, l’Àngel, la Lidia i jo en l’acte de dimarts al barri Falguera, jo defenso i reivindico amb orgull que som ELS QUE SEMPRE. Els que sempre hem volgut representar als veïns i veïnes de tots els barris, els que sempre hem representat tots els santfelius de Sant Feliu, els que sempre hem format part de les lluites veïnals que han conformat la nostra ciutat, des de la plaça de la Salut als setanta fins a la defensa de les zones verdes al Mas Lluí als primers dos mil, els que sempre hem defensat les lluites i els interessos de la classe treballadora, els que sempre hem lluitat per ser un sol poble a cada carrer, plaça i racó de Sant Feliu, els que sempre hem defensat l’escola pública catalana i la immersió a tots els barris, els que sempre hem portat a la pràctica polítiques socials capdavanteres, els que sempre hem explicat i aplicat una política estratègica de crear ciutat a través de l’educació i de la cultura. Sí, nosaltres som els que sempre hem treballat per fer, amb tothom, el Sant Feliu que tenim. Els que sempre hem fet de la unitat i la persistència les nostres línies bàsiques d’acció política, des de la defensa dels P3 fins al soterrament. Sí, és innegable: som ELS QUE SEMPRE ens hem guanyat la confiança de la majoria de l’electorat de Sant Feliu.

Diu Bossa que els vam negar (?) una oportunitat fa quatre anys. No diu que, simplement i democràticament, vam optar per un acord de govern amb el PSC amb més contingut social i més centrat en Sant Feliu. Sabent com sabien que negociàvem s dues bandes, ERC i CiU es van centrar més en les seves prioritats (essent socis minoritaris i no imprescindibles...!) que no en els nostres plantejaments inicials de negociació. Es van centrar des del principi en el que ells consideraven principal... deixant de banda el que era principal per a nosaltres. En una reunió a la seu d’ICV a tres bandes (nosaltres, ERC i CiU), van plantejar com a condició innegociable per pactar que, a la rotonda del 10x10, hi hagués un gran màstil amb una gran bandera a l’entrada de Sant Feliu, com en altres municipis. ERC defensava que fos una senyera, CiU defensava que fos una estelada. Es van començar a discutir entre ells referint-se a mi com si jo no hi fos ( el Jordi no voldrà una estelada, el Jordi ho acceptarà perquè ens necessita, etc).... amb el Jordi a davant...! Vaig visualitzar els quatre anys que podria tenir per davant: Sant Feliu com a guarnició, el seu procés independentista com a tall. I, per a mi és indiscutible, Sant Feliu ha de passar per davant de tot. De tot.  Aquella reunió em va decantar de manera decisiva. No és que “se li va negar” no sé què, és que ERC i CiU van plantejar una estratègia incomprensible de negociació.

Finalment, Bossa afirma que amb ells hi hauria un govern sensiblement millor, en termes de transparència (m'ho podria explicar, si us plau???) i de participació. Més enllà d'això i de quatre lemes repetits, poca cosa més. En què consisteix "el canvi" suposadament a millor que defensa des de la convicció que "guanyem"? Fins i tot quan diu (en les poques vegades que concereta) que convertirà els polígons industrials de la Riera en porta d'entrada a Collserola i hi descarta l'habitatge, s'oblida d'un detall tan "poc" important com explicar qui i com finançarà l'expropiació als propietaris de les naus: qui aspira a governar ha de dir com fer les coses que diu que farà. Qualsevol altra cosa és fer volar coloms o embolicar la troca, com quan Alegre diu que farà 250 pisos sense dir tampoc com els pensa finançar. Però és que, a més, ERC de Sant Feliu no ha destacat mai per fer bones propostes per a Sant Feliu. Com explicava aquí, des de fa vint anys a Sant Feliu tenim governs de coalició. D'aquests vint anys, ERC ha estat al govern en 9: 9 de 20, gairebé el 50%! Quina mesura estrella o quina petjada ha deixat ERC en els seus nou anys de govern a Sant Feliu? Per més que m'hi escarrassi... Però, en la història més recent, ERC tampoc ha destacat per la seva activitat propositiva en el ple municipal: com es pot veure en aquest quadre, entre juliol de 2015 i abril de 2019, ERC tan sols ha presentat sis mocions (sis!) de caràcter local, que he remarcat en groc:

Oriol Bossa té tot el dret (fins i tot l'obligació!) d'intentar capturar vot tradicional d'ICV-EUiA per millorar els seus resultats, però crec que té l'obligació de fer-ho amb arguments més consistents i havent demostrat, tant per la seva capacitat de proposta en el ple com de lideratge de ciutat, que té credibilitat i consistència com a alcaldable. No n'hi ha prou amb anunciar sense concretar com es porta a la pràctica un impuls republicà des del govern local ni amb denunciar la presó, injustíssima presó, dels seus companys. Calen més i millors arguments per disputar-nos una hegemonia que s'ha centrat molt, des de sempre, en la capacitat d'arrelar el nostre discurs a Sant Feliu i en la capacitat de representar la majoria de la ciutadania i ser mereixedors repetidament i de forma sostinguda de la seva confiança. Més si, com tot fa pensar, haurem d'asseure'ns per negociar un possible acord de govern, tal com vam fer al 2015 amb ERC, CiU i PSC.

Vaja, si jo no fos jo (difícil, jejeje...), entre ERC i Sant Feliu en Comú Podem i en clau estrictament local, el meu vot aniria indubtablement... ALS QUE SEMPRE HAN GOVERNAT BÉ, DE MANERA HONESTA I TRANSPARENT, PER A TOTHOM, AL SERVEI DE SANT FELIU!