Què hi ha darrera d'aquell mur blanc? (Parlem de places (3/5): la plaça de Lluís Companys)
Em refereixo a aquest mur blanc:
És el que hi ha al final de la plaça Lluís Companys:
Fa uns dies, ja vaig dir en aquest escrit que hem començat el procés perquè aquest mur desaparegui definitivament. Hi deia: "Acabarem, finalment, amb l'anacronisme d'un solar tancat i buit al bell mig de Sant Feliu". I això és, justament, el que hi ha darrera d'aquell mur blanc:
Per fi, podrem reprendre els treballs que vam començar en els anys 2001-2003, quan l'Àngel Merino era alcalde i la Maite Ruf era regidora d'Urbanisme. En aquells anys, i en l'últim ple d'aquell mandat, vam aprovar inicialment una ordenació urbanística que havia de resoldre aquest erm al mig de Sant Feliu, amb l'acord dels seus propietaris. Després de vuit anys inexplicablement en un calaix, en aquest mandat, amb la Lídia Muñoz donant continuïtat a la Maite Ruf i jo mateix donant orgullosament continuïtat a l'Àngel Merino, hem aprovat un nou ordenament urbanístic que permetrà als propietaris del sòl una edificació ajustada als requeriments legals de l'actualitat i, al conjunt de la ciutadania de Sant Feliu, gaudir d'una ampliació de la plaça Lluís Companys que serà enormement beneficiosa per a l'interès general.
Primer, fem una mica d'història.
Com en els altres escrits que estic fent sobre places de Sant Feliu, m'agrada fer una mica d'ullada al passat. Com ja vaig fer escrivint sobre la plaça Catalunya i sobre la plaça Rafael Alberti.
La plaça Lluís Companys i el solar que es veu en les fotografies formaven part de la finca de Can Ricart, que actualment és la seu dels serveis socials municipals. A l'any 1980 , i amb en Cesc Baltasar com a alcalde, l'Ajuntament va adquirir Can Ricart (que inicialment va ser la seu del Patronat Municipal de Cultura) i va començar un llarg procés per a la construcció del pàrquing subterrani, amb diverses arrencades i aturades, fins que es va acabar a primers dels 90. En la superfície del pàrquing es va construir la plaça Lluís Companys, que es va inaugurar amb motiu de la commemoració del Dia de la República de l'any 1993, amb l’assistència de l’historiador i ex-senador Sr. Felip Solé i Sabarís, i es va descobrir el bust de la república. Un bust que, per cert, originàriament era a la plaça de la República (el nom que tenia llavors la plaça de la Vila) i que un treballador municipal havia amagat en un magatzem municipal fins a la recuperació de la democràcia.
Amb la urbanització de la plaça de Lluís Companys damunt el pàrquing, es va urbanitzar la meitat dels terrenys de la finca de Can Ricart, però l'altra meitat va continuar essent una mena de magatzem a l'aire lliure, pendent d'ordenació urbanística. En el temps en què l'Àngel Merino va ser alcalde, es van donar les condicions per reprendre les negociacions entre propietat i ajuntament per a la urbanització d'aquest espai. Unes negociacions que no van arribar a acords en els dos mandats posteriors i que, per fi, es van reprendre amb aquest equip de govern i, finalment, en el ple de gener de 2015 van prendre forma legal i es va aprovar inicialment. Ara està en període d'exposició pública i, un cop acabi, podrà passar a aprovació definitiva municipal i de la Generalitat.
I finalment, què hi haurà darrera d'aquell mur blanc?
L'ordenació urbanística que vam aprovar inicialment al gener dóna resposta als drets dels propietaris i a l'interès general de la ciutat. Pel que fa als drets dels primers, es concreten en un edifici de planta baixa i dos pisos al passeig Nadal, a continuació de la finca coneguda popularment com "Cal Berna", per catalanització del cognom Werner, que correspon (si no estic mal informat) al cognom dels enginyers suïssos que van crear l'empresa Hispano Suiza (popularment, l'Alumini) on ara hi ha la residència Mediterrània, a la cruïlla de Laureà Miró amb el passeig dels Pins (o la riera de la Salut, com li vulgueu dir)
Pel que fa a l'espai públic, el mur lògicament s'enderrocarà i la plaça s'ampliarà fins a ocupar tot l'espai que ara es veu a les fotografies, fins arribar, d'una banda, al límit amb l'edifici de què abans parlava i, de l'altra, fins al límit amb el pati de l'Ateneu. La plaça Lluís Companys, que ara té una superfície de prop de 3.000 m2, s'incrementa en una mica més de 1.600 m2. És a dir, Sant Feliu veurà créixer una plaça emblemàtica (només cal pensar en les oportunitats que això ofereix per a les nostres festes populars) en més d'un 50%.
Aquesta és la configuració que té l'espai fins ara buit i que properament s'urbanitzarà. En blau, l'edificació amb 16 habitatges, i en verd, l'espai públic que es guanyarà per a la ciutat:
Crec sincerament que és una molt bona notícia per a Sant Feliu, i un bon acord amb els propietaris del solar que ara s'incorporarà a la ciutat, als quals vull agrair la recuperació del diàleg que ha fet possible l'operació. Insisteixo: del calaix en què estava des del 2003, fins a la transformació urbana que veurem ben aviat. Ara només cal l'aprovació definitiva d'aquesta ordenació i, posteriorment, la redacció i aprovació del projecte d'obres. I la seva execució i acabament, és clar! No puc avançar calendari, però farem el possible perquè Sant Feliu recuperi ben aviat aquest temps i aquest espai perdut.
Per fi, podrem reprendre els treballs que vam començar en els anys 2001-2003, quan l'Àngel Merino era alcalde i la Maite Ruf era regidora d'Urbanisme. En aquells anys, i en l'últim ple d'aquell mandat, vam aprovar inicialment una ordenació urbanística que havia de resoldre aquest erm al mig de Sant Feliu, amb l'acord dels seus propietaris. Després de vuit anys inexplicablement en un calaix, en aquest mandat, amb la Lídia Muñoz donant continuïtat a la Maite Ruf i jo mateix donant orgullosament continuïtat a l'Àngel Merino, hem aprovat un nou ordenament urbanístic que permetrà als propietaris del sòl una edificació ajustada als requeriments legals de l'actualitat i, al conjunt de la ciutadania de Sant Feliu, gaudir d'una ampliació de la plaça Lluís Companys que serà enormement beneficiosa per a l'interès general.
Primer, fem una mica d'història.
Com en els altres escrits que estic fent sobre places de Sant Feliu, m'agrada fer una mica d'ullada al passat. Com ja vaig fer escrivint sobre la plaça Catalunya i sobre la plaça Rafael Alberti.
La plaça Lluís Companys i el solar que es veu en les fotografies formaven part de la finca de Can Ricart, que actualment és la seu dels serveis socials municipals. A l'any 1980 , i amb en Cesc Baltasar com a alcalde, l'Ajuntament va adquirir Can Ricart (que inicialment va ser la seu del Patronat Municipal de Cultura) i va començar un llarg procés per a la construcció del pàrquing subterrani, amb diverses arrencades i aturades, fins que es va acabar a primers dels 90. En la superfície del pàrquing es va construir la plaça Lluís Companys, que es va inaugurar amb motiu de la commemoració del Dia de la República de l'any 1993, amb l’assistència de l’historiador i ex-senador Sr. Felip Solé i Sabarís, i es va descobrir el bust de la república. Un bust que, per cert, originàriament era a la plaça de la República (el nom que tenia llavors la plaça de la Vila) i que un treballador municipal havia amagat en un magatzem municipal fins a la recuperació de la democràcia.
Amb la urbanització de la plaça de Lluís Companys damunt el pàrquing, es va urbanitzar la meitat dels terrenys de la finca de Can Ricart, però l'altra meitat va continuar essent una mena de magatzem a l'aire lliure, pendent d'ordenació urbanística. En el temps en què l'Àngel Merino va ser alcalde, es van donar les condicions per reprendre les negociacions entre propietat i ajuntament per a la urbanització d'aquest espai. Unes negociacions que no van arribar a acords en els dos mandats posteriors i que, per fi, es van reprendre amb aquest equip de govern i, finalment, en el ple de gener de 2015 van prendre forma legal i es va aprovar inicialment. Ara està en període d'exposició pública i, un cop acabi, podrà passar a aprovació definitiva municipal i de la Generalitat.
I finalment, què hi haurà darrera d'aquell mur blanc?
L'ordenació urbanística que vam aprovar inicialment al gener dóna resposta als drets dels propietaris i a l'interès general de la ciutat. Pel que fa als drets dels primers, es concreten en un edifici de planta baixa i dos pisos al passeig Nadal, a continuació de la finca coneguda popularment com "Cal Berna", per catalanització del cognom Werner, que correspon (si no estic mal informat) al cognom dels enginyers suïssos que van crear l'empresa Hispano Suiza (popularment, l'Alumini) on ara hi ha la residència Mediterrània, a la cruïlla de Laureà Miró amb el passeig dels Pins (o la riera de la Salut, com li vulgueu dir)
Pel que fa a l'espai públic, el mur lògicament s'enderrocarà i la plaça s'ampliarà fins a ocupar tot l'espai que ara es veu a les fotografies, fins arribar, d'una banda, al límit amb l'edifici de què abans parlava i, de l'altra, fins al límit amb el pati de l'Ateneu. La plaça Lluís Companys, que ara té una superfície de prop de 3.000 m2, s'incrementa en una mica més de 1.600 m2. És a dir, Sant Feliu veurà créixer una plaça emblemàtica (només cal pensar en les oportunitats que això ofereix per a les nostres festes populars) en més d'un 50%.
Aquesta és la configuració que té l'espai fins ara buit i que properament s'urbanitzarà. En blau, l'edificació amb 16 habitatges, i en verd, l'espai públic que es guanyarà per a la ciutat:
Crec sincerament que és una molt bona notícia per a Sant Feliu, i un bon acord amb els propietaris del solar que ara s'incorporarà a la ciutat, als quals vull agrair la recuperació del diàleg que ha fet possible l'operació. Insisteixo: del calaix en què estava des del 2003, fins a la transformació urbana que veurem ben aviat. Ara només cal l'aprovació definitiva d'aquesta ordenació i, posteriorment, la redacció i aprovació del projecte d'obres. I la seva execució i acabament, és clar! No puc avançar calendari, però farem el possible perquè Sant Feliu recuperi ben aviat aquest temps i aquest espai perdut.
Comentaris