Preparant en comú les municipals (7/7): això va de soterrament i del Sant Feliu de 2030.


El dijous 20 de febrer vam fer el darrer dels set actes que Sant Feliu en Comú i Podem hem organitzat per preparar públicament el debat del programa de les municipals de maig. Recordo, els sis anteriors:
Aquest setè acte va comptar amb la participació de Ricard Riol, president de la Plataforma pel Transport Públic (PTP) i de la nostra candidata a l'alcaldia, Lídia Muñoz. La Lídia va explicar en persona el que ja havia escrit a la nostra pàgina web: "Això va de soterrament". En Ricard va explicar les millores que comporta planificar una ciutat posant en el centre el transport públic, i plantejant diverses consideracions i propostes entorn el tramvia, molt centrat en el cas de Sant Feliu. Com és habitual en aquests actes, la part més esperada per les més de trenta persones que hi havia a les Tovalloles van ser les preguntes de les persones assistents.

Hi va haver un debat sobre aspectes més tècnics (el trambaix podria circular sense catenària? quins avantatges i quins inconvenients té un carril compartit per al tramvia i els autobusos?), precisions a tenir en compte en el projecte del Sant Feliu 2030 (cal preveure bé els aparcaments; cal preveure circulació de la part alta a la part baixa però en carrers paral·lels i no en carrers amb doble sentit,...) el debat sobre si calia o no un referèndum sobre el tramvia (Ricard Riol va fer servir els arguments que jo havia fet servir anteriorment aquí) i dues reflexions de fons, que crec que són molt convenients a l'hora de concebre la ciutat que volem. 

Es va parlar del metro: una persona del públic va recordar la campanya "Volem un metro de veritat per a tota la ciutat", en què fins i tot es va fer un ple extraordinari al 2009. Ricard Riol (que va participar en aquell ple extraordinari) va continuar defensant la necessitat de continuar pensant en el metro si ha de passar, com preteníem, pel Mas Lluí, sense fer recorreguts paral·lels als ja existents. Però, en l'actual context polític i econòmic, com una opció a llarg termini. Jo sóc dels que penso que, amb tren soterrat i tramvia amb recorregut òptim (per dins d'Esplugues i travessant la Diagonal) i amb freqüència suficient dels dos, el metro a Sant Feliu no cal si no és en una perspectiva de fer-lo arribar, com plantejàvem, a l'altra banda del riu en una planificació ordenada i viable de creixement del transport públic ferroviari. Els partits polítics hauran de defensar les seves propostes en aquest tema quan sigui el moment de planificar les infraestructures dels propers vint anys.

Es va parlar també de si per la nova avinguda sobre les vies hi hauria d'haver circulació per a tots els vehicles en els dos sentits. Una persona va dir que la circulació a Sant Feliu és raonable amb les vies que la travessen horitzontalment (Carles Buigas, Josep Ricart, Rambla, Laureà Miró, Sant Josep,...) i que creia que no calia posar cotxes en la nova avinguda, sinó reservar-la als vianants i al transport públic. En canvi, afirmava, sí que cal garantir que es pugui travessar fàcilment en vertical, de riu a muntanya i viceversa. Crec que és una opinió interessant, i sé que se n'ha parlat en el procés participatiu del soterrament. Quan s'obri el concurs públic i es presentin les propostes d'arquitectes i enginyers, serà un tema que segur que tindrà diversitat de propostes. No sé si cal limitar totalment la circulació al llarg de l'avinguda, però sí que tinc molt clar que hi ha de ser totalment prioritari la mobilitat sostenible (a peu, bicicleta i transport públic).

No va sortir, però jo ho afegeixo aquí perquè ho considero important, la gran oportunitat que suposa poder reflexionar sobre el conjunt de la ciutat (de Mas Lluí a Falguera) aprofitant les obres del soterrament i l'aparició d'un gran centre de ciutat que anirà des de la Rambla a Laureà Miró. Obligarà, al meu entendre, a repensar tot aquest enorme gran espai, ja sense cap barrera urbana i amb tots els carrers que avui es donen l'esquena totalment connectats. Caldrà repensar absolutament tota la mobilitat en aquest nou i gran centre. I també caldrà replantejar absolutament els tipus i les ubicacions dels equipaments que podran sorgir en les reserves de sòl que apareixeran amb les obres, i que hauran de donar resposta a les necessitats que ja té Sant Feliu (teatre municipal i museu, bàsicament) i les que es puguin derivar de l'increment de població que hi pugui haver amb les noves edificacions i la tipologia previsible de nous habitants (joves amb expectatives de canalla): caldrà, sens dubte, fer un nou pla d'equipaments que doni resposta a aquestes qüestions i acabi i ampliï el pla d'equipaments 2016-22 vigent avui.

Ara que els primers actes preparatoris del programa ja han acabat, en faig una valoració altament positiva. No tant pel nombre de persones assistents (molt irregular i sovint ja convençut), sinó pel fet que hem volgut establir un mètode de treball absolutament obert i participatiu, del que hem donat compte en tot moment. Tenim molt a dir i a compartir, i hem creat els espais per fer-ho: jo no he vist en cap altra força política de Sant Feliu. Caldrà continuar treballant... en aquesta via!!!