Ecodistricte, onze cruïlles i terra de la Plaça de la Vila.

Terra de la Plaça del Mercadal de Reus. Un terra similar a la plaça de la Vila ens costarà més de 3 milions d'euros i és, avui, la prioritat urgent de PSC, Junts i Veïns.

Mirant des del barri de la Salut a Laureà Miró, les onze cruïlles a què em refereixo i que vaig exposar fa set anys en aquest article fonamental són les que formarà la imminent nova Avinguda de la Lluita pel Soterrament amb:
  1. la carretera de la Sànson a banda i banda,
  2. el carrer Picasso i el carrer Hospitalet, 
  3. el carrer Lluís Rius i el Parc de Can Llobera,
  4. la riera de la Salut a banda i banda,
  5. el carrer Santa Creu i el passeig Comte Vilardaga connectant amb el carrer de Dalt,
  6. el carrer de les Roses i el carrer Llorenç Martí connectant amb el passeig Nadal i el passeig Bertrand ,
  7. el carrer Verge de Montserrat i el passeig Bertrand, 
  8. el carrer Pi i Margall i el carrer Girona, 
  9. el carrer Sant Llorenç i el carrer Santiago Rusiñol 
  10. el carrer Joan Maragall  i  el carrer del Terrisser,
  11. Laureà Miró a banda i banda. (Nota: i un acord amb Sant Joan Despí per urbanitzar la plaça a l'inici de l'Avinguda del Sol i l'enllaç amb l'autopista des de Laureà Miró, potser amb la col·llaboració dels tècnics de l'Àrea Metropolitana, per la importància d'aquest enllaç)
Avançades com estan les obres del soterrament, la planificació d'aquestes cruïlles hauria de ser una prioritat indiscutible. El procediment el vaig explicar en l'article que he exposat abans, actualitzant òbviament els calendaris, ja que al 2018 era impossible imaginar el que la pandèmia va comportar dos anys després. 

I com està, set anys després, la planificació d'aquestes onze cruïlles?

Deixeu.me fer una reflexió personal sobre aquest tema tan fonamental a partir de dos moments totalment diferents: de 2018 a 2023, i de 2023 fins ara.

1) de gener de 2018 a maig de 2023.

Per fer-ho bé, unitàriament i amb temps, després de la compareixença el 17 de gener de 2018 del ministre Iñigo de la Serna per anunciar el soterrament, de manera immediata es va constituir la Ponència Unitària del Soterrament, que va elaborar el document marc del que s'hauria de fer des d'aleshores i va preparar el procés participatiu que hauria de culminar en una consulta popular per decidir la futura urbanització de la nova avinguda i de la totalitat del seu entorn. Tot això es va presentar públicament i unitàriament en una important roda de premsa el 2 de maig de 2018 i en un acte públic a la Sala Ibèria l'endemà mateix:
Consultant en aquest mateix blog les etiquetes "Soterrament" i "SF Planificació" o bé en el web de l'Ajuntament o el Fet a Sant Feliu, es pot fer el seguiment de tot el que es va organitzar i dur a terme a la nostra ciutat des de maig de 2018, tot amb la perspectiva de: 1) establir els requeriments que la ciutat espera un cop acabat el soterrament, 2) elaborar les bases d'un concurs públic d'idees a partir d'aquests requeriments i, finalment, 3) decidir en consulta ciutadana entre els tres projectes millor classificats en aquest concurs d'idees. Com és conegut i evident, la pandèmia de la Covid ho va trastocar tot i la consulta ciutadana no es va poder fer fins al novembre de 2021.
Finalment, un cop resolt el concurs i sabut quin era l'equip redactor de la proposta Rambla Major, el 29 de març de 2022 es va presentar públicament la visió del futur de Sant Feliu que havia sorgit del procés de quatre anys, pandèmia inclosa, que he intentar resumir abans. Aquesta és la notícia del web de l'Ajuntament.  En el canal YouTube de l'Ajuntament, hi podeu trobar sis presentacions de tres minuts cadascuna sobre la proposta de Rambla Major en els sis àmbits en què es van dividir els 1.500 metres de longitud de les obres.

Vull adjuntar, per la seva importància, la presentació que van fer Anna Gutiérrez i Álvaro Cuéllar, els responsables de l'equip guanyador, Under Project Lab SCP, aquell 29/03/22. Aquest video reprodueix totalment aquell acte, de prop de 90 minuts de durada. Els arquitectes van intervenir dels minuts 20 a 56, aproximadament, i per facilitar-ne la consulta, l'he extret com un fragment independent. 

És un vídeo de 36 minuts, que val la pena mirar i analitzar fins al final: és una proposta global, sòlida, consistent, avalada per haver guanyat una consulta ciutadana a partir d'uns requeriments que havia plantejat la ciutadania. 

Per facilitar-ne una visió mentre no hi pogueu dedicar aquests 36 minuts, us en faig una mena d'índex: 
  • minut 00:00 - Introducció i agraïments.
  • minut 04:10 - Fonament de la proposta: reconèixer els carrers i passejos existents, unir-los amb una nova Rambla a partir de l'arbrat com a element ordenador i continu,
  • minut 10:50 - La mobilitat proposada i el seu impacte en la mobilitat de la zona i de tot Sant Feliu.
  • minut 16:15 - Els espais lliures, a partir de les onze cruïlles existents, les seves diferències de nivell, etc
  • minut 25:10 - Una reflexió ambiental, a partir del cicle de l'aigua i de la consciència que anem a un escenari o bé de pluges mínimes o bé de pluges torrrencials, i com el projecte ho incorpora
  • minut 28:30 - Els elements materials de la proposta: paviments, mobiliari, jocs infantils, etc
  • minut 29:15 - Els edificis, els seus usos, els seus volums, la seva distribució.
  • minut 32:20 - Resum final de conjunt.



En resum: 
  • feina ben feta: ben planificada, ben estructurada, ben executada, 
  • visió de futur a partir d'una profunda reflexió de present, 
  • encàrrec unitari,  per mitjà de la Ponència Unitària del Soterrament, amb la participació del Consell Assessor d'Urbanisme, amb representació política, tècnica i ciutadana
  • amb participació ciutadana, des de l'establiment de les bases del concurs públic fins a la votació del projecte guanyador
  • tancant i presentant públicament quatre anys de treballs previs. 
Acabo així els primers cinc anys de la meva anàlisi des de l'anunci públic de gener de 2018. A l'inici, essent jo alcalde, després amb l'alcaldia de la Lídia Muñoz i, en el darrer any, amb l'alcaldia de l'Oriol Bossa. I, com havia de ser, tots a una.


2) a partir de maig de 2023. 

Després de les eleccions municipals de maig de 2023, tot va quedar primer parat i després guardat (vull pensar que no definitivament) en un calaix. Quatre anys de bona feina col·lectiva, en un armari agafant pols. Ho podíem intuir: el PSC va votar afirmativament a la consulta a l'estiu de 2021 i la va boicotejar a la tardor següent, i només començar el seu govern va desmuntar el Consell Assessor d'Urbanisme, per fer i desfer sense haver de comptar amb ningú que no li rigui les gràcies.

I el nou govern de. PSC, Junts i Veïns, què impulsa de manera alternativa? Què tenen al cap l'alcaldessa, Lourdes Borrell, i els seus socis de govern?

De moment, tot el que podem saber és a través d'una notícia oficiosa d’aquest gener al Feta i aquesta informació oficial al web de l'Ajuntament explicant que l'alcaldessa havia anat el març a una fira immobiliària a França a promocionar "l'ecodistricte 'innovació”. Lourdes Borrell, més amiga de fer-se veure i agafar un micro que de fer propostes i asseure’s a parlar-ne, va triar Cannes i no Sant Feliu, va triar professionals immobiliaris i no els ciutadans i les ciutadanes de Sant Feliu, per presentar això de "l'ecodistricte". No em pregunteu què és: que ho expliquin els creadors d’aquesta ocurrència que enterra tota la feina unitària i pública entre gener de 2018 i març de 2022.

 A hores d'ara, només podem saber dues coses:
  1. que Sant Feliu impulsa una ideató per imaginar el futur Ecodistricte amb intel·ligència artificial, Una "ideató" per llençar a la paperera quatre anys de feina. Una "ideató" per a un "ecodistricte" amb "intel·ligència artificial", en comptes de 4 anys de veure'ns les cares per parlar i concretar les coses que de debò importen. Agafa-t'hi fort.
  2. que no han ni tan sols començat cap ni un dels tràmits que cal fer per poder connectar les onze cruïlles i "recosir" banda i banda de la via quan les obres ja estan tan i tan avançades. Per fer obres de connexió de les onze cruïlles, calen fer primer tràmits urbanístics (modificació del Pla General Metropolità) i després projectes tècnics (projectes d'urbanització). En els 26 mesos que fa que manen PSC, Junts i Veïns, es veu que no han tingut temps de fer res al respecte. Cap ni un!
Bé, sí que sabem una altra cosa, sí que han tingut temps per a una altra cosa:
  1. En el ple del 28 de maig de 2025 (fa tres mesos) van aprovar inicialment i per urgència (els tràmits per urgència es fan per causes sobrevingudes, és a dir, urgents i no previsibles -que no és el cas- o bé per estalviar tràmits informatius i limitar la participació de persones o entitats implicades, que crec que sí és el cas) el projecte de remodelació de la Plaça de la Vila. Insisteixo: per urgència, per limitar la participació de la ciutadania, per poder inaugurar abans de les municipals de 2027, per poder dir que han fet alguna cosa, perquè Junts compleixi amb el seu electorat, per... Afegiu-hi l'argument que creieu que justifica aprovar una obra de més de tres milions d'euros sense informar-ne prèviament i per urgència.
  2. El projecte de remodelació es va aprovar sense cap acte públic previ ni cap informació ciutadana anterior. Després de l'aprovació inicial, es va establir un termini d'un mes per presentar al·legacions (és el termini mínim, només faltaria), en el decurs del qual tampoc es va fer cap acte informatiu des de l'Ajuntament. Sí, però, des de l'entitat ciutadana Sant Feliu A peu. Adjunto aquí les al·legacions que aquesta entitat va presentar al projecte de la plaça de la Vila.
  3. El ple del 24 de juliol de 2025 (no fa ni un mes) ha aprovat definitivament el projecte de reurbanització de la plaça de la Vila, amb només 11 vots a favor (PSC, Junts i Veïns), 9 en contra (nosaltres, ERC i PP) i 1 abstenció (Vox). Borrell ha complert amb Manyoses; Manyoses ha complert amb la prioritat permanent de Junts amb la plaça de la Vila i cent metres a la rodona; i Veïns... no se sap què pinta Veïns, a part de garantir la majoria absoluta del govern). 
La destinació de més de tres milions d'euros per, bàsicament, canviar el terra de la plaça i entorn ja és una realitat. Que no s'ha fet res per avançar en la planificació de les onze cruïlles i la nova avinguda que les uneix, també és una realitat.

I que només queden 22 mesos per a les municipals, també és una realitat. En les teves mans tindràs la possibilitat de:
  •  o mantenir l'actual govern (el de l'ideató, l'ecodistricte i els tres milions per canviar un terra sense comptar amb ningú) 
  • o canviar a un govern millor (pel de la prioritat de les onze cruïlles, pel del treball unitari, per la visió ja coneguda i pública de la ciutat que vam tenir l'oportunitat de fer amb tothom entre 2018 i 2023)

I acabo remetent al títol d'aquest article tan llarg com aclaridor (espero!): el 23 de maig de 2027, votaràs les candidatures de l'ecodistricte i el terra de la plaça de la Vila... o les candidatures de les onze cruïlles i la visió global de Sant Feliu?

Comentaris

Juan Bonilla ha dit…
El debate que se plantea no es realmente entre una ‘buena idea’ (las once cruïlles planificadas colectivamente) y una ‘mala idea’ (el Ecodistricte con IA y el cambio de tierra en la Plaza de la Vila). Es un falso dilema: en ambos casos hablamos de proyectos decididos de arriba abajo, financiados con dinero público, condicionados por agendas políticas y ajenos a la disciplina del mercado.

El verdadero problema es que la administración se ha arrogado el monopolio sobre el diseño urbano, desplazando por completo a la iniciativa privada y a la libre negociación entre actores locales. Mientras ese control sea político, da igual quién gobierne: unas veces se paralizan proyectos valiosos, otras se impulsan obras faraónicas sin retorno, y casi siempre se gasta más de la cuenta.

Si de verdad queremos un Sant Feliu eficiente, vibrante y adaptado a las necesidades reales de sus vecinos, hay que romper con la lógica de la planificación burocrática y permitir que surjan proyectos de abajo arriba, coordinados por el interés mutuo y no por el cálculo electoral.

Así que la verdadera disyuntiva para 2027 no debería ser ‘Ecodistricte o cruïlles’, sino Estado urbanista o ciudad abierta a la inversión privada. La primera opción nos mantiene en el círculo vicioso de proyectos congelados y gasto ineficiente; la segunda devuelve el control —y la responsabilidad— a quienes de verdad pueden hacer una ciudad próspera: sus propios ciudadanos y emprendedores.
Jordi San José ha dit…
Bona tarda,

Vostè no perd puntada per intentar convertir-nos al seu liberalisme econòmic, la seva convicció que les intervencions públiques s'han de limitar al màxim, que "els polítics" són uns pesats que juguen amb els diners dels altres per al seu propi interès. Ja li he suggerit que hi ha altres mitjans per defensar aquestes seves conviccions sense parasitar els que defensem tot el contrari.

Dir que al maig de 2027, a les properes municipals, "la verdadera disyuntiva es entre Estado urbanista o ciudad abierta a la inversión privada" és de traca i mocador. Que són municipals, que no va de la seva reiterada digressió liberal...!

S'ha de triar entre un govern municipal que escolti la gent (la prioritat de les onze cruïlles és un requeriment col·lectiu previ a les bases del concurs que es va impulsar quan jo era alcalde) o un govern municipal que passi de la gent (parlant d'ideatons i d'ecodistrictes que ningú sap ben bé que són, tret dels propis impulsors, entre els quals el seu partit, Veïns per Sant Feliu).

S'ha de triar entre un govern municipal molt rigorós amb els diners públics (per més que han buscat, insinuat i afirmat en patètics actes públics, no hi ha cap ombra de mala gestió en cap organisme públic de control de la despesa municipal) i un govern municipal del que el seu partit forma part que decideix regalar O perdonar, triï vostè la paraula, prop de quatre milions d'euros a l'empresa privada que guanyi el proper concurs del servei de recollida d'escombraries i neteja viària. Quina és la seva anàlisi liberal que l'Ajuntament inverteixi prop de 4M€ que hauria d'invertir el futur gestor privat d'aquest servei, que, per més inri, està sota la gestió de Veïns? Regalar O perdonar, triï vostè la paraula, prop de 4M€ "no es ajeno a la disciplina del mercado"? no es "gastar más de la cuenta"?

D'això anirà al maig de 2027: d'escoltar o no, de gestionar bé i no. I també de prioritats, sobretot de prioritats: els que defensem recosir bé la ciutat en les seves onze cruïlles, i els que s'entretenen amb ocurrències (dites popularment també "borrellades") que no responen ni a les urgències ni a les prioritats de la nostra ciutat.
Juan Bonilla ha dit…
Sr. San José:
Para empezar, conviene aclararlo por enésima vez: yo no formo parte de Veïns ni represento a ese partido. No estoy en las listas. Colaboro en los temas económicos, nada más. Mi crítica no depende de quién esté en el gobierno municipal, sino del hecho de que el modelo de gestión sea política antes que económica.

El caso de los 4 millones de euros que el Ayuntamiento ha decidido asumir en lugar del concesionario de la limpieza —si sus cifras son correctas— ilustra perfectamente el problema: cuando el gasto se decide desde el poder político, el coste real para el ciudadano siempre tiende a ser mayor, porque el que firma el cheque gasta dinero ajeno y no propio.

Desde una óptica liberal, si ese servicio se hubiera licitado sin privilegios, con riesgo y coste a cargo del adjudicatario y competencia abierta entre empresas, ese importe no recaería sobre los contribuyentes. Un modelo de libre mercado disciplina al gestor privado para ser eficiente, porque si no lo es, pierde su dinero. En cambio, en la estructura actual, gobierne quien gobierne, el contribuyente acaba pagando de más y asumiendo riesgos que deberían estar en manos del empresario.

Un buen político no es el que “reparte” proyectos o subvenciones, sino el que minimiza el coste que soporta el ciudadano, garantizando que los servicios se paguen en condiciones de mercado, sin sobreprecios ocultos. Y eso solo se consigue dejando espacio real a la iniciativa privada y limitando el uso del dinero público a lo estrictamente necesario.

Por eso insisto: el debate no es Ecodistricte o cruces, sino si seguimos gestionando la ciudad con lógica electoral y dinero ajeno, o si permitimos que la inversión y la gestión nazcan de abajo arriba, con riesgo asumido por quien toma las decisiones.

De todos modos, lo dicho: no se preocupe: respetaré su espacio y dejo de intervenir en su blog.
Rafael Bellido ha dit…
La legislación urbanística permite que la iniciativa privada promueva figuras de planeamiento urbanístico, que después puede gestionar y patrimonializar. Todo este proceso debe ser supervisado por la Administración para velar por el interés general y el cumplimiento del mandato constitucional que dispone que las plusvalías deben retornar a la comunidad. El urbanismo de naturaleza plenamente liberal sin participación de la Administración ya lo hemos conocido en este país hasta mediados de los años 80 del siglo pasado. Contamos con un muestrario amplio de sus logros sin abandonar nuestra comarca: urbanizaciones con déficits urbanísticos ocupando parte de la Sierra del Ordal y de Collserola o barrios con alta densidad de población sin los equipamientos y zonas verdes necesarios, como sucedió con Can Calders y la Salut. Los Ayuntamientos democráticos tuvieron que esforzarse para solventar tales déficits, de una alcance tan importante, que en muchos casos aún no han sido resueltos, especialmente en lo que respecta a las urbanizaciones de montaña.
Ahora resueno de nuevo la música de que el planeamiento urbanístico debe ser derogado, y permitir que la iniciativa privada pueda construir sin apenas trabas en la periferia de nuestras ciudades para de esta forma permitir el acceso a la vivienda. Este es el debate que se ha producido en el parlamento balear, y que anticipa la voluntad de un gobierno estatal de coalición entre la derecha y la ultraderecha.

Ya en el primer gobierno de Aznar se promulgó una ley de urbanismo que fomentaba que por defecto, todo el suelo libre fuera clasificado como suelo urbanizable, a no ser que se acredite un valor motivado por su patrimonio natural o histórico. Esfuerzo legislativo estéril pues coincidió con el inicio de la burbuja inmobiliaria. En materia de suelo se aprecia fácilmente la incapacidad del mercado para autorregularse, y su tendencia a aumentar la desigualdad entre los ciudadanos.