Ecodistricte, onze cruïlles i terra de la Plaça de la Vila.

Terra de la Plaça del Mercadal de Reus. Un terra similar a la plaça de la Vila ens costarà més de 3 milions d'euros i és, avui, la prioritat urgent de PSC, Junts i Veïns.

Mirant des del barri de la Salut a Laureà Miró, les onze cruïlles a què em refereixo i que vaig exposar fa set anys en aquest article fonamental són les que formarà la imminent nova Avinguda de la Lluita pel Soterrament amb:

1. la carretera de la Sànson a banda i banda,
2. el carrer Picasso i el carrer Hospitalet, 
3. el carrer Lluís Rius i el Parc de Can Llobera,
4. la riera de la Salut a banda i banda,
5. el carrer Santa Creu i el passeig Comte Vilardaga connectant amb el carrer de Dalt,
6. el carrer de les Roses i el carrer Llorenç Martí connectant amb el passeig Nadal i el passeig Bertrand ,
7. el carrer Verge de Montserrat i el passeig Bertrand, 
8. el carrer Pi i Margall i el carrer Girona, 
9. el carrer Sant Llorenç i el carrer Santiago Rusiñol 
10. el carrer Joan Maragall  i  el carrer del Terrisser,
11. Laureà Miró a banda i banda. (Nota: i un acord amb Sant Joan Despí per urbanitzar la plaça a l'inici de l'Avinguda del Sol i l'enllaç amb l'autopista des de Laureà Miró, potser amb la col·llaboració dels tècnics de l'Àrea Metropolitana, per la importància d'aquest enllaç)

Avançades com estan les obres del soterrament, la planificació d'aquestes cruïlles hauria de ser una prioritat indiscutible. El procediment el vaig explicar en l'article que he exposat abans, actualitzant òbviament els calendaris, ja que al 2018 era impossible imaginar el que la pandèmia va comportar dos anys després. 

I com està, set anys després, la planificació d'aquestes onze cruïlles?

Deixeu.me fer una reflexió personal sobre aquest tema tan fonamental a partir de dos moments totalment diferents: de 2018 a 2023, i de 2023 fins ara.

1) de gener de 2018 a maig de 2023.

Per fer-ho bé i amb temps, després de la compareixença al gener de 2018 del ministre Iñigo de la Serna per anunciar el soterrament, de manera immediata es va constituir la Ponència Unitària del Soterrament, que va elaborar el document marc del que s'hauria de fer des d'aleshores i va preparar el procés participatiu que hauria de culminar en una consulta popular per decidir la futura urbanització de la nova avinguda i de la totalitat del seu entorn. Tot això es va presentar públicament i unitàriament en una important roda de premsa el 2 de maig de 2018 i en un acte públic a la Sala Ibèria l'endemà mateix:

• Presentació de la campanya "Bye, bye, via"
• Presentació de la Ponència Unitària del Soterrament.
• Presentació de la pàgina web del soterrament.
• Presentació del procés participatiu per definir la urbanització de la superfície.
• Presentació a la Sala Ibèria del projecte del soterrament per part d'ADIF.
• Preguntes del public i respostes a la presentació del projecte a la Sala Ibèria.

Consultant en aquest mateix blog les etiquetes "Soterrament" i "SF Planificació" o bé en el web de l'Ajuntament o el Fet a Sant Feliu, es pot fer el seguiment de tot el que es va organitzar i dur a terme a la nostra ciutat des de maig de 2018, tot amb la perspectiva de: 1) establir els requeriments que la ciutat espera un cop acabat el soterrament, 2) elaborar les bases d'un concurs públic d'idees a partir d'aquests requeriments i, finalment, 3) decidir en consulta ciutadana entre els tres projectes millor classificats en aquest concurs d'idees. Com és conegut i evident, la pandèmia de la Covid ho va trastocar tot i la consulta ciutadana no es va poder fer fins al novembre de 2021.

• Web de l'Ajuntament: El ple municipal de juliol (de 2021) aprova la consulta ciutadana que decidirà el futur de Sant Feliu després del soterrament.
• Informació sobre la consulta i sobre la Festa del Soterrament.
• Web de l'Ajuntament: Inici de la votació telemàtica a la consulta del soterrament (08/11/21)
• Web de l'Ajuntament: dades i resultat final de la consulta ciutadana: La proposta Rambla Major i la integració d'un espai de memòria a la nova estació són els projectes guanyadors a la Consulta del soterrament
• Resultats i la meva valoració personal de la consulta

Finalment, un cop resolt el concurs i sabut quin era l'equip redactor de la proposta Rambla Major, el 29 de març de 2022 es va presentar públicament la visió del futur de Sant Feliu que havia sorgit del procés de quatre anys, pandèmia inclosa, que he intentar resumir abans. Aquesta és la notícia del web de l'Ajuntament.  En el canal YouTube de l'Ajuntament, hi podeu trobar sis presentacions de tres minuts cadascuna sobre la proposta de Rambla Major en els sis àmbits en què es van dividir els 1.500 metres de longitud de les obres.

Vull adjuntar, per la seva importància, la presentació que van fer Anna Gutiérrez i Álvaro Cuéllar, els responsables de l'equip guanyador, Under Project Lab SCP, aquell 29/03/22. Aquest video reprodueix totalment aquell acte, de prop de 90 minuts de durada. Els arquitectes van intervenir dels minuts 20 a 56, aproximadament, i per facilitar-ne la consulta, l'he extret com un fragment independent. 

És un vídeo de 36 minuts, que val la pena mirar i analitzar fins al final: és una proposta global, sòlida, consistent, avalada per haver guanyat una consulta ciutadana a partir d'uns requeriments que havia plantejat la ciutadania. 

Per facilitar-ne una visió mentre no hi pogueu dedicar aquests 36 minuts, us en faig una mena d'índex: 

• minut 00:00 - Introducció i agraïments.
• minut 04:10 - Fonament de la proposta: reconèixer els carrers i passejos existents, unir-los amb una nova Rambla a partir de l'arbrat com a element ordenador i continu,
• minut 10:50 - La mobilitat proposada i el seu impacte en la mobilitat de la zona i de tot Sant Feliu.
• minut 16:15 - Els espais lliures, a partir de les onze cruïlles existents, les seves diferències de nivell, etc
• minut 25:10 - Una reflexió ambiental, a partir del cicle de l'aigua i de la consciència que anem a un escenari o bé de pluges mínimes o bé de pluges torrrencials, i com el projecte ho incorpora
• minut 28:30 - Els elements materials de la proposta: paviments, mobiliari, jocs infantils, etc
• minut 29:15 - Els edificis, els seus usos, els seus volums, la seva distribució.
• minut 32:20 - Resum final de conjunt.

En resum: 

• feina ben feta: ben planificada, ben estructurada, ben executada, 
• visió de futur a partir d'una profunda reflexió de present, 
• encàrrec unitari,  per mitjà de la Ponència Unitària del Soterrament, amb la participació del Consell Assessor d'Urbanisme, amb representació política, tècnica i ciutadana
• amb participació ciutadana, des de l'establiment de les bases del concurs públic fins a la votació del projecte guanyador
• tancant i presentant públicament quatre anys de treballs previs. 

Acabo així els primers cinc anys de la meva anàlisi des de l'anunci públic de gener de 2018. A l'inici, essent jo alcalde, després amb l'alcaldia de la Lídia Muñoz i, en el darrer any, amb l'alcaldia de l'Oriol Bossa. I, com havia de ser, tots a una.

2) a partir de maig de 2023. 

Després de les eleccions municipals de maig de 2023, tot va quedar primer parat i després guardat (vull pensar que no definitivament) en un calaix. Quatre anys de bona feina col·lectiva, en un armari agafant pols. Ho podíem intuir: el PSC va votar afirmativament a la consulta a l'estiu de 2021 i la va boicotejar a la tardor següent.

I el nou govern de. PSC, Junts i Veïns, què impulsa de manera alternativa? Què tenen al cap l'alcaldessa, Lourdes Borrell, i els seus socis de govern?

De moment, tot el que podem saber és a través d'una notícia oficiosa d’aquest gener al Feta i aquesta informació oficial al web de l'Ajuntament explicant que l'alcaldessa havia anat a una fira immobiliària a França a promocionar "l'ecodistricte”. Lourdes Borrell, més amiga de fer-se veure i agafar un micro que de fer propostes i asseure’s a parlar-ne, va triar Nimes i no Sant Feliu, va triar promotors immobiliaris i no els ciutadans i les ciutadanes de Sant Feliu, per presentar això de l'ecodistricte. No em pregunteu què és: que ho expliquin els creadors d’aquesta ocurrència que enterra tota la feina unitària i pública entre gener de 2018 i març de 2022.