Una lliçó permanent d'història, un acte explícit d'agraïment.
 |
| Foto de Marc Rius a la galeria del Fet a Sant Feliu. |
Dissabte 26 de maig, a la plaça de la Salut: inauguració del mural de la Plaça de la Salut. L'autor: l'artista valencià Escif, que va guanyar un concurs públic internacional per fer-lo, concurs assessorat i acompanyat pels artistes de Kaligràfics i de Contorno Urbano. El context: el conjunt d'activitats per homenatjar el moviment veïnal a Sant Feliu al llarg de la dècada dels setanta. La raó de fons: que mai caigui en l'oblit que la seva lluita d'ahir fonamenta dues realitats d'avui: la democràcia i l'espai públic democràtic.
Quan el 20 de gener vam inaugurar la remodelació de la Plaça de la Salut, vaig voler recordar i homenatjar al conjunt d'homes i dones que, en un diumenge de maig de 1977, van abocar a un immens forat la maquinària que hi havia de fer una gasolinera, que en un diumenge de novembre de 1977 van tapar aquell forat, van enderrocar el mur que tapava el solar, van plantar algun arbre, posar algun banc i sembrar la llavor d'una plaça. Una plaça que és, avui, molt més que una plaça. És el símbol de la lluita per la dignitat als barris i per la construcció d'una sola ciutat, com molt bé explica l'Àngel Merino al seu llibre "Construyendo dignidad: del barrio a la ciudad".
Les circumstàncies han volgut que jo sigui l'alcalde en el mandat en què es compleixen 40 anys d'aquells fets. I jo no he volgut (digueu-li. si voleu, que és una alcaldada) que aquells fets caiguin en l'oblit, que els noms de les persones que van liderar-los els esborri lentament els temps. No vull que la remodelació de la plaça sigui percebuda per ningú com una obra més, com una inversió més, com un acte públic més, on, com a màxim, un breu comentari o una nota a peu de pàgina recorda l'origen, la història, d'un espai públic concebut com qualsevol altre. Volia, i ho hem aconseguit, una plaça preciosa presidida per la memòria de la luita que la va aconseguir.
El mural de la plaça és, per tant, un homenatge a homes i dones de tota Espanya que van coincidir en el treball a les fàbriques i en la vida als barris, que van agermanar el moviment obrer amb el moviment veïnal, que van dotar de dignitat a blocs aïllats en carrers sense asfaltar, que van lluitar per l'ambulatori, per l'educació, pels drets de les dones, per "Renfe hunde la vía", pel manteniment de les fàbriques, pel català al barri i a l'escola, per la "Llibertat, autonomia, Estatut d'Autonomia", per la democràcia, per ser un sol poble. Molts d'ells i d'elles, sempre en primera línia, deixeu-m'ho dir, els imprescindibles companys i companyes comunistes. El mural és una lliçó permanent d'història i un acte explícit d'agraïment a tots i a totes les protagonistes d'aquells més o menys deu anys. No podia ser que tota aquesta lluita, que totes aquestes lluites, caiguessin lentament en l'oblit, es convertissin en les velles batalletes d'avis progressivament ignorats, fossin tan sols un record cada cop més llunyà en la història de Sant Feliu.
Dissabte 26 de maig, a la plaça de la Salut: no només vam inaugurar un mural, vam fer un acte d'homenatge, memòria i justícia democràtica.
Gràcies, gracias, amics i amigues, vecinos y vecinas, del barri de la Salut, de tots els barris de Sant Feliu!
Quan el 20 de gener vam inaugurar la remodelació de la Plaça de la Salut, vaig voler recordar i homenatjar al conjunt d'homes i dones que, en un diumenge de maig de 1977, van abocar a un immens forat la maquinària que hi havia de fer una gasolinera, que en un diumenge de novembre de 1977 van tapar aquell forat, van enderrocar el mur que tapava el solar, van plantar algun arbre, posar algun banc i sembrar la llavor d'una plaça. Una plaça que és, avui, molt més que una plaça. És el símbol de la lluita per la dignitat als barris i per la construcció d'una sola ciutat, com molt bé explica l'Àngel Merino al seu llibre "Construyendo dignidad: del barrio a la ciudad".
Les circumstàncies han volgut que jo sigui l'alcalde en el mandat en què es compleixen 40 anys d'aquells fets. I jo no he volgut (digueu-li. si voleu, que és una alcaldada) que aquells fets caiguin en l'oblit, que els noms de les persones que van liderar-los els esborri lentament els temps. No vull que la remodelació de la plaça sigui percebuda per ningú com una obra més, com una inversió més, com un acte públic més, on, com a màxim, un breu comentari o una nota a peu de pàgina recorda l'origen, la història, d'un espai públic concebut com qualsevol altre. Volia, i ho hem aconseguit, una plaça preciosa presidida per la memòria de la luita que la va aconseguir.
El mural de la plaça és, per tant, un homenatge a homes i dones de tota Espanya que van coincidir en el treball a les fàbriques i en la vida als barris, que van agermanar el moviment obrer amb el moviment veïnal, que van dotar de dignitat a blocs aïllats en carrers sense asfaltar, que van lluitar per l'ambulatori, per l'educació, pels drets de les dones, per "Renfe hunde la vía", pel manteniment de les fàbriques, pel català al barri i a l'escola, per la "Llibertat, autonomia, Estatut d'Autonomia", per la democràcia, per ser un sol poble. Molts d'ells i d'elles, sempre en primera línia, deixeu-m'ho dir, els imprescindibles companys i companyes comunistes. El mural és una lliçó permanent d'història i un acte explícit d'agraïment a tots i a totes les protagonistes d'aquells més o menys deu anys. No podia ser que tota aquesta lluita, que totes aquestes lluites, caiguessin lentament en l'oblit, es convertissin en les velles batalletes d'avis progressivament ignorats, fossin tan sols un record cada cop més llunyà en la història de Sant Feliu.
Dissabte 26 de maig, a la plaça de la Salut: no només vam inaugurar un mural, vam fer un acte d'homenatge, memòria i justícia democràtica.
Gràcies, gracias, amics i amigues, vecinos y vecinas, del barri de la Salut, de tots els barris de Sant Feliu!
Comentaris