Convicció metropolitana!

Amb Anna Vergés i Ian Brossat, participants al diàleg sobre el dret a l'habitatge.

El divendres 18 de maig, l'Área Metropolitana de Barcelona (ÀMB) va organitzar una jornada amb el nom "Polítiques públiques de lloguer social i de protecció dels drets dels llogaters". Una jornada de coneixement del que passa en altres realitats metropolitanes, amb una interessant exposició d'Anna Vergés, directora tècnica de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, sobre l'evolució del preu del lloguer metropolità i l'impacte en les famílies i sobre les polítiques de lloguer assequible i social a París i a Berlin i els aprenentatges que en podem fer des de Barcelona, i un col·loqui posterior amb el regidor d'Habitatge de l'Ajuntament de París, Ian Brossat. La intervenció d'aquest company del Partit Comunista Francès va girar entorn de dues idees, que hem de fer nostres i aplicar amb urgència. O millor dit, d'un principi polític bàsic i de dues decisions claus per fer-lo efectiu. El principi polític bàsic. "il s'agit de réguler le marché, pas de suprimer le marché" (es tracta de regular el mercat, no de suprimir-lo). Les dues decisions claus: impulsar una oferta pública d'habitatge de lloguer assequible i social, aplicar una regulació pública que obligui i incorpori els privats en les polítiques públiques de l'habitatge social.

Està clar que la regulació pública correspon a qui té poder legislatiu: governs de l'Estat i de la Generalitat. I l'oferta pública? A qui li correspon? En la sessió es va debatre llargament la necessitat de Plans català i espanyol d'habitatge que no passin per bonificar compradors o llogaters (mesures que disparen els preus, com s'ha vist reiteradament), sinó per la promoció pública amb preus assequibles, com va promoure el Govern d'Esquerres de la Generalitat, amb els presidents Maragall i Montilla i els nostres companys Salvador Milà i Cesc Baltasar com a consellers d'Habitatge. I també la voluntat política dels governs locals d'implicar-se molt activament, com els ajuntaments de Paris i Berlin, en la promoció d'habitatge públic de lloguer assequible.

I aquí és on jo vaig plantejar, presentant als ponents que he esmentat i també al regidor d'Habitatge de Barcelona, el company Josep Maria Muntaner, la meva sòlida i creixent convicció metropolitana:  la realitat de 36 ajuntaments cada vegada més interdependendents i la importància de l'existència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la tercera administració pública més important de Catalunya, després de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona.

Una convicció metropolitana basada en tres factors de grandíssima importància:

• L'ÀMB és un espai d'unitat i de pluralitat, amb alcaldes i alcaldesses socialistes, de l'espai dels Comuns, d'ERC, del PDCat, de la CUP, de candidatures locals, amb regidors i regidores del PP, de Ciutadans. Pluralitat que ha sabut trobar i preservar grans acords metropolitans amb un gran consens i amb una importància fonamental per als veïns i veïnes de "la Gran Barcelona".
• L'ÀMB és l'espai compartit de la planificació i la cooperació, del treball compartit en cada vegada més competències de caràcter supramunicipal, que seria inviable i incomprensible abordar de manera individual, ajuntament per ajuntament: el planejament urbanístic, el transport públic, la gestió de de residus, el subministrament d'aigua, la gestió de l'espai natural, etc.
• L'ÀMB és clarament un espai volgut de futur, l'espai natural en què plantejar i fer front a les necessitats compartides dels ciutadans i ciutadanes i que no poden trobar, insisteixo, un abordatge municipi a municipi: la lluita contra la contaminació atmosfèrica, una nova política energètica o, com en el cas de la jornada que presentava, la convicció que la garantia del dret a l'habitatge s'ha d'abordar amb instruments metropolitans, ha de ser una política metropolitana.

Una política metropolitana que, en aquest mandat, ha concretat els mecanismes amb què s'ha d'aplicar: l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, l'operador Habitatge Metròpolis Barcelona i el Consorci Metropolità de l'Habitatge, com vaig explicar a bastament en aquest article.

A un any vista de les eleccions municipals, tinc la certesa que, a més de considerar les propostes merament locals que han de fonamentar el vot de cada persona al maig o juny de l'any que ve, seria important tenir en compte també les interrelacions amb els municipis veïns i la necessitat de tenir també una visió de conjunt, una visió necessàriament metropolitana. L'existència del "tribut metropolità" hauria de facilitar la consciència metropolitana i el debat sobre la governança metropolitana. Però això ja són figues d'un altre paner, quan el que volia avui era tan sols emmarcar l'àmbit de treball sobre el dret de l'habitatge... des d'un marc i d'una convicció metropolitana.