Sant Feliu jove.

Us convido a conèixer el bloc que es diu justament així, i que es fa des del nostre Casal de Joves (una bona proposta per al 500è escrit del meu bloc...!) He de reconèixer que feia temps que no anava al nostre Casal, i en tenia ganes. De fet, els companys i les companyes joves d'Iniciativa de Sant Feliu fa temps que plantegen una revisió a fons del nostre missatge i la nostra proposta per als joves i les joves de la nostra ciutat. És una necessitat que no plantegen només ells: en les trobades als barris que fem habitualment és un tema recurrent. Fins i tot en la trobada que vaig tenir al Centre Cívic Roses el passat 16 de febrer, un senyor gran em va dir que, amb les obres posteriors al soterrament, seria prioritari "un centro para la juventud, que es lo que hoy en Sant Feliu hace más falta". Fa cosa d'un any, en un acte a l'Ateneu, un jove que havia estat membre del Consell d'Infants s'alegrava de l'atenció de la ciutat a la infantesa, però denunciava la desatenció a l'adolescència i al jovent. Ho va dir, i he de reconèixer que té part de raó, amb l'equip de govern d'ara (PSC i CiU) i amb els d'abans (amb ICV).

En els darrers mesos, he visitat els Casals de Joves de Sant Just i del Prat, a més del nostre (gràcies, Enric i Mariona, per la vostra atenció!). M'he reunit, a més, amb el regidor de Sant Just (gràcies, Lluís!) i la regidora del Prat (gràcies, Neus!), simplement per aprendre'n. M'ho havien dit: Jordi, has d'anar al Prat (el Lloro, la Capsa,...) i has d'anar al Casal de Joves de Sant Just. Sense intenció de copiar mimèticament res del que he vist, sí que crec que hi ha coses que "hem d'importar" dels dos municipis que he visitat, i que hem de millorar a partir de la pròpia història del Casal i de les polítiques de joves de Sant Feliu, dels mateixos regidors de Joventut que hem tingut (Santi Junqué, Alejandro Huerga, Marta Magriñá i Marta Pérez).

Ens cal, sobretot, voluntat política de repensar, com deia, un missatge i unes propostes que lliguin amb les expectatives i les necessitats del nostre jovent. Per això, és imprescindible, enraonar de manera continuada i sistemàtica amb el nostre jovent. No només de tant en tant, no només d'alguns temes, no només amb compromisos vagues. A Sant Feliu tenim, com és preceptiu, Pla de Joventut, Consell de Joventut, regidoria de Joventut, etc. Però el cert és que hi ha algunes coses que no acaben de rutllar, i estic convençut que és per la feblesa del discurs i l'actuació envers els joves de l'equip de govern. Comparant amb l'empenta, la tenacitat, la implicació i la capacitat d'en Lluís i la Neus i dels seus alcaldes, això em sembla d'una evidència meridiana.

Haurem de definir, amb el jovent i amb un suport tècnic suficient, una doble línia de treball: de serveis individuals als i a les joves (complementant als instituts en termes d'orientació laboral i acadèmica, en temes de salut, habitatge, etc) i d'una visió col·lectiva del paper del jovent a Sant Feliu (espais de trobada i d'activitat, oci basat en la creació artística i cultural, suport a iniciatives puntuals o a entitats de joves,...). Ho haurem de fer, a més, des del criteri que la política local ha d'estar impregnada en totes les seves àrees de la voluntat de connectar amb els joves i d'impulsar-hi el seu protagonisme: la política per a joves no ha de ser només allò que es fa al Casal o des de la corresponent regidoria. I ho haurem de fer partint també d'una evidència, que he constatat visitant Sant Just i el Prat: el Casal se'ns ha quedat petit, necessitem algun altre equipament, amb alguna altra oferta, amb més capacitat d'atracció als nostres joves des dels 14 als 29 anys, per situar una franja d'edat a què hauríem d'arribar d'una manera més directa i millor.

Ho haurem de plantejar quan, si la ciutadania ens dóna la majoria el proper 22 de maig, comencem immediatament l'elaboració del mapa d'equipaments culturals. I tenim les oportunitats i els espais per fer-ho: ja sigui en els sòls d'equipaments que sorgiran damunt les vies del tren un cop estiguin soterrades o en l'eix privilegiat d'equipaments que té la nostra ciutat des del Palau i la Fàbrica fins a la Biblioteca Montserrat Roig.

Mmmm, com més va, més m'agrada tot el que em suggereix l'enorme potència cultural i ciutadana del maridatge del Palau i la Fàbrica...........