09/03/11. Vicky, amb nosaltres, amb tot Sant Feliu, sempre.
Ahir va morir la Vicenta Santiago, la Vicky Santiago, la nostra Vicky. Tenia 52 anys. Avui molta gent ha anat a dir-li el darrer adéu al tanatori. Demà, serem centenars de persones les que omplirem la parròquia per agrair-li tot el que ens va donar i per acompanyar la seva família en aquests moments tan durs.
La Vicky era una persona i una ciutadana exemplar. Tota bondat, sense un no per a ningú, apassionada en les coses que feia, vital, molt vital. Fins ahir. Però també ho continuarà essent, a partir d'ahir, en tots els cors en què la Vicky va sembrar rialles, paraules, gestos, compromís, pregàries, lluites, amor, amistat. Gent com ella no cau en terra erma, afortunadament per a totes i per a tots nosaltres.
Recordaré la Vicky parlant de l'Església amb mi: era catequista, i compartíem opció religiosa i política. La recordaré acompanyant-me per comerços i carrers de Sant Feliu, enraonant amb la gent per construir una opció política arrelada en les necessitats i les expectatives de la gent senzilla, presentant-me elogiosament amb una veu franca i una rialla oberta. La recordaré parlant de sindicalisme, del PSUC d'abans, del Casal de la Dona... però també de fills, de la seva sogra Valentina, de família, de Sant Feliu, de moltes petites coses. És curiós, va ser gràcies a aquest article en el meu bloc que un dia vam començar a parlar de tu a tu i vam començar a tenir més converses i més confiança.
La Vicky és patrimoni de tota la ciutat, perquè les seves facetes comunitàries eren intenses i diverses. En vull deixar dues imatges. La primera, del programa electoral del PSUC a 1979, les primeres eleccions municipals després de la República. La segona, justament de fa onze mesos, en l'homenatge a la República que anualment fem els homes i dones d'Iniciativa i d'Esquerra Unida cada 14 d'Abril a la plaça Lluís Companys. Hi portava un jersei verd, agafada afectuosament al Lluís Aznar, company també estimadíssim de tantes lluites.
31 anys separen les dues fotos, però el mateix esperit de treball per millorar la vida de la gent propera i de tota la comunitat fa de lligam entre l'una i l'altra. És per això, Vicky, que restaràs sempre, sempre, amb nosaltres.
La Vicky era una persona i una ciutadana exemplar. Tota bondat, sense un no per a ningú, apassionada en les coses que feia, vital, molt vital. Fins ahir. Però també ho continuarà essent, a partir d'ahir, en tots els cors en què la Vicky va sembrar rialles, paraules, gestos, compromís, pregàries, lluites, amor, amistat. Gent com ella no cau en terra erma, afortunadament per a totes i per a tots nosaltres.
Recordaré la Vicky parlant de l'Església amb mi: era catequista, i compartíem opció religiosa i política. La recordaré acompanyant-me per comerços i carrers de Sant Feliu, enraonant amb la gent per construir una opció política arrelada en les necessitats i les expectatives de la gent senzilla, presentant-me elogiosament amb una veu franca i una rialla oberta. La recordaré parlant de sindicalisme, del PSUC d'abans, del Casal de la Dona... però també de fills, de la seva sogra Valentina, de família, de Sant Feliu, de moltes petites coses. És curiós, va ser gràcies a aquest article en el meu bloc que un dia vam començar a parlar de tu a tu i vam començar a tenir més converses i més confiança.
La Vicky és patrimoni de tota la ciutat, perquè les seves facetes comunitàries eren intenses i diverses. En vull deixar dues imatges. La primera, del programa electoral del PSUC a 1979, les primeres eleccions municipals després de la República. La segona, justament de fa onze mesos, en l'homenatge a la República que anualment fem els homes i dones d'Iniciativa i d'Esquerra Unida cada 14 d'Abril a la plaça Lluís Companys. Hi portava un jersei verd, agafada afectuosament al Lluís Aznar, company també estimadíssim de tantes lluites.
Comentaris
Gràcies
Sempre la recordaré per la seva simpatia i tots els valors que m'ha transmès
Sempre estará en els nostres cors!
La Vicki era d eles millors persones del món, molt entregada en tot e que feia.
No puc dir res que no se sapiga ja.
Sempre estará amb nosaltres.
Em va emocionar veure com la vostra mare era entrada i com sortia a les espatlles dels homes de la família. També veure l'església plena de gent que l'estimava. Molta gent que l'estimava molt: s'ho havia guanyat al llarg de la seva vida, en tantes coses com va fer per als altres, per a Sant Feliu.
La vostra mare viurà en molts de nosaltres i, sobretot, serà sempre present en les vostres vides. Serà sempre una bona companyia!