MONMANY I GAUDÍ, FELIÇ 50è ANIVERSARI!!

• 

El divendres celebraré al Monmany i el dissabte al Gaudí mig segle d'història de Sant Feliu, nou anys extraordinaris de la meva vida professional i més coses de la meva vida personal!!!

DIVENDRES 13/06, AL MONMANY!

Hi vaig treballar entre 1983 i 1987. Vaig arribar al Monmany de rebot del Pau Vila, i hi vaig aprendre molt, moltíssim. L'escola de les meves primeres colònies d'Infantil, dels tallers barrejant nens i nenes dels diversos cursos de 1r i 2n mentre hi treballava, de la col·laboració per instal·lar l'Escola de Persones Adultes a la planta baixa quan vaig ser regidor, de trobar l'amor de la meva vida quan la Cèlia era la secretària de l'AMPA i jo el regidor d'Educació (i no li queia bé, hehehe...!), dels acords per a la instal·lació dels Serveis Educatius, i un llarg etcètera. Ho explico tot i faig públic el meu reconeixement i agraïment infinits en aquest article: 50 anys de l'Escola Monmany: una visió personal i un agraïment infinit.

DISSABTE 14/06, AL GAUDÍ.

Hi vaig treballar entre 1976 i 1981. Quan hi vaig arribar encara estudiava Químiques i estava convençit que seria un treball provisional mentre acabava la carrera. Però els anys de docència al Gaudi em van canviar la vida professional: l'ensenyament no va ser una feina transitòria, sinó una passió definitiva! Vaig ser el primer professor de català del Gaudí i des d'allà vaig organitzar a Sant Feliu el Reciclatge de Català. Al Gaudí vaig viure en primera persona la lluita per la plena escolarització ("Cap nen sense escola, cap escola sense mestres!") al costat de l'important moviment de les APA, que al Gaudí personificava el seu primer president, l'estimat Manuel Guerra. I també la lluita per l'escola catalana, quan hi va haver un cert moviment contrari al traspàs de competències en Educació a la incipient Generalitat de Catalunya. Després.quan vaig ser regidor, no em puc cansar de reiterar el meu agraïment per l'acollida que van donar a l'Escola Bressol Fàbregas quan el vell edifici de la Riera de la Salut amenaçava ruina. Finalment, quan em vaig jubilar, vaig tornar al Gaudí com a voluntari de reforç, fins que la pandèmia va posar punt i final al meu retorn a l'escola. El meu reconeixement i el meu agraïment al Gaudi són infinits i els explico amb més detall en aquest article: 50 anys de l'Escola Gaudí: una visió personal i un agraïment infinit. 

Fins divendres al Monmany!!!

Fins dissabte al Gaudí!!!

Altres articles en què he parlat del Monmany i del Gaudí:

• 25/09/2009, "35 anys de les escoles Gaudí, Monmany, Balmes i Mestre Esteve", recordant la lluita veïnal que va portar a la creació de les quatre escoles el setembre de 1974.
• 08/11/2017, "Escola Gaudí, promoció de 1967: gràcies!", agraïnt que l'alumnat que feia 50 anys aquell any i que em va tenir com a professor de català i acompanyant al viatge de final de curs de 8è d'EGB ens van convidar a algunes professors i professores a un sopar d'antics alumnes.
• 17/10/2019. "Escola Gaudí, 43 anys després", quan hi vaig anar a fer de voluntari.
• 17/02/2020, "Homenatge a totes les escoles Gaudí de Catalunya", constatant, com a voluntari al centre, el paper impagable i imprescindible de les escoles públiques en el procés de recuperació i de normalització del català.
• 21/09/21, "Una aproximació a la història de les escoles de Sant Feliu (2a part, des de 1960)", amb el contingut que el nom de l'article indica.