Escola Gaudí, 43 anys després.

Fotos del blog de l'AMPA de l'Escola Gaudí.

Era el setembre de 1976, i vaig ser el primer professor de català de l'Escola Gaudí. Tenia 19 anys, i acabava de plegar de la Matacàs. Feia classes només a 3r i 4t d'EGB i, en acabat i com a extraescolar voluntària, als alumnes de 7è i 8è d'EGB. L'escola era molt nova: era el seu tercer curs de funcionament. Pla d'urgències de 1974, conjuntament amb les escoles Monmany, Jaume Balmes i Almirante Carrero Blanco. Classes de 40, 42 o 44 alumnes, els més grans provinents de l'Isaac Peral, una escola de la Zona Franca on els autobusos de l’Isidre Miquel els portava cada matí i d’on els tornava cada tarda. De quatre classes amb prop de cent cinquanta nens i nenes, només un parlava en català (en tortosí!) a casa seva. Claustres necessàriament en castellà: només quatre persones en un equip de prop de vint-i-cinc mestres parlàvem en català. Barris de Can Maginàs i de la Salut sense serveis i sense asfaltar, creats com a molt deu anys abans. Dos canals de televisió, començava a haver-hi un cotxe a casa. Franco vell, Assemblea de Catalunya jove. L'esquerra bàsicament comunista construint un sol poble unit contra la dictadura i per la democràcia.

Ara, octubre de 2019, sóc el primer professor jubilat que fa de voluntari a l'escola. Tinc 62 anys i acabo de plegar d’alcalde de Sant Feliu. Dono suport al professorat de 3r, 4t i 6è en desdoblaments i petits grups treballant expressió i comprensió oral en català, amb atenció també a la resolució de problemes de matemàtiques a 6è. L'escola aviat farà cinquanta anys (setembre de 2024) i l'Ajuntament hi ha fet les inversions que la Generalitat no ha considerat necessari fer. Ara, molts nens parlen català a casa, tot i que molts més parlen castellà amb bells accents a banda i banda de l'Atlàntic. I àrab, i xinès, i wòlof, i altres. Escola catalana i en català, escola pública que no segrega i que fa possible dia a dia que el català sigui cosa de tots, que el coneixement estigui a l'abast de tothom. Can Maginàs i la Salut preciosos i vius, aviat units a peu pla i sense vies. Un barri nou, les Grases, també té al Gaudí com la seva escola. Molts canals de televisió, molts cotxes, televisors, mòbils i Internet... però potser no tanta fraternitat i alegria. Franco encara al Valle, tot i que aviat Paquito Sales. Una altra assemblea de mitja catalunya va sense rumb camí tristament de no ser ja un sol poble...

He volgut tornar al Gaudí perquè va ser la meva primera escola i perquè em va canviar la vida. Als 19 anys, jo estudiava 3r de Químiques. El curs anterior, treballava a la Matacàs de 08:00 a 15:00, anava a la Uni de 16:00 a 22:00, era cap de Pioners i Caravel·les als Caus, vaig formar part del comitè organitzador del Congrés de Cultura Catalana i em vaig afiliar a Convergència Socialista de Catalunya. Com diu el refrany, quien mucho abarca... Així que vaig decidir deixar els Caus i la Matacàs, per tenir un horari de treball més curt. I vaig pensar en l'ensenyament com un treball transitori mentre acabava la carrera. Com que el principal resultat del Congrés de Cultura Catalana van ser les primeres classes de català a les escoles públiques i jo tenia un títol d'Òmnium de 1974, em vaig apuntar com a professor a aquelles primeres classes. Em vaig trobar un professorat molt jove i entusiasta, que volia treballar per projectes i sense llibres de text de la mà del seu primer director, Luis Fernández. Primer m'hi vaig sentir com a casa... i després vaig anar veient que l'ensenyament seria la meva vocació, la meva passió, la meva vida. Quan feia 4t vaig estar a punt de deixar Químiques, però vaig tenir el seny d’acabar quan només em faltava un any... per obtenir el títol i dedicar-me a l'ensenyament. Per més inri, no només no he treballat mai de químic, sinó que mai he fet classes de química: més endavant, a FP primer i a ESO i Batxillerat després, he fet classes de ciències naturals, matemàtiques i física, però no de química... Al Gaudí vaig canviar el meu camí inicialment previst en la recerca o la indústria quîmica per agafar el camí, ja definitiu, de l'ensenyament públic.

Vaig treballar al Gaudí fins al juny de 1981. Moltes experiències meravelloses (aquell viatge de final de 8è d'EGB en què a la platja algú em va robar el rellotge i tot l'alumnat va ajuntar els diners per regalar-me'n un, aquella setmana de colònies a Setcases amb més de cinquanta alumnes i només un altre profe i jo compartint aventures amb ells, aquelles representacions del Castell d'Iràs i no Tornaràs o de l'Espardenyeta als festivals de Nadal, aquells dinars increïbles cuinats per la Isabel i la Victorina, aquells dibuixos i postals de tants alumnes quan va néixer el meu primer fill, en Marc, aquell treball colze a colze amb les primeres associacions de pares per la plena escolarització dels infants de Sant Feliu, el treball a les aules del cop d'Estat de Tejero,...) I després, com a regidor d'Educació, el favor impagable que l'Escola Gaudí ens va fer acollint (durant 15 anys!) els nens i les nenes de l'escola bressol municipal Fábregas quan el seu vell edifici es va declarar en ruina. No podia més que tornar a la meva primera escola en aquesta etapa de voluntariat educatiu durant la meva jubilació!. 

I per fer què? Al web de l'equip docent de l'Escola Gaudí hi consto com a "col·laborador": em fa una il·lusió enorme! Hi vaig els matins de dimarts, dimecres i dijous. Acostumat com estic a tenir una agenda pública, aquestes són les tasques en què dono suport a les tutores de 3r, 4t, 5è i 6è, especialment fent possible els desdoblaments en grups més reduïts i amb atenció més personalitzada:

Ho completo a les tardes de dimarts i dijous al Centre Mirabolà... però d'això ja en parlaré algun altre dia!

Només puc acabar amb un agraïment infinit a tot el personal docent i no docent de l'Escola i, per extensió, a tot el professorat docent i no docent de totes les escoles i instituts de la nostra ciutat. I a tots els pares, mares i familiars que els acompanyen en aquest apassionant viatge de construir, mitjançant l'educació, una ciutat i una societat millors!!!