Manuel Guerra, un orgull per a la seva família, el seu partit i la seva ciutat.

 

Manuel Guerra explicant les lluites per l'educació a Sant Feliu a l'alumnat del Martí Dot en l'activitat "Quan les parets parlen", al curs 2022-23. Foto de Neus Ribas.

No podia tancar la celebració dels 50 anys de l'Escola Gaudí sense un dels meus homenatges a qui jo considero els santfeliuencs imprescindibles, i al qual li tinc un afecte immens: Manuel Guerra Sánchez. El vaig conèixer a la tardor de 1976, quan jo vaig entrar a treballar al Gaudí i ell era el primer president de l’APA (Asociación de Padres de Alumnos, en aquell moment, en què ningú sabia parlar català a l’associació). Havia participat activament en la lluita per les quatre escoles que es van inaugurar el curs 1974-75 i va ser un dels dirigents de les mobilitzacions per aconseguir professorat i plena escolarització a la tardor de 1979, als inicis de la recuperació dels ajuntaments democràtics. Déu n'hi do.

Però el paper del Manuel Guerra a l'APA era una més de les activitats i les lluites en què es va implicar, va exercir un lideratge proper i innat, i va tenir un paper destacat i que vull explicar i agrair públicament.

Manuel Guerra Sánchez va néixer al poble estremeny de Barcarrota, a la província de Badajoz, el 24 de novembre de 1939. Els seus pares eren gent del camp, petits pagesos i ramaders, i van tenir 3 fills. Ell era el més gran, i la seva mare va morir quan tenia 8 anys. Llavors en Manuel va haver de deixar l'escola per ajudar el seu pare, sobretot fent de pastor amb el ramat de cabres de la família. En plena postguerra i sense perspectives, la família va decidir emigrar a Catalunya. El 1954 va venir el seu pare a Barcelona, on vivia una cosina seva, i el novembre de 1956, quan va fer 17 anys, va venir ell. De seguida va començar a treballar a la SEAT a la Zona Franca i es va incorporar de manera immediata al moviment obrer que lluitava alhora per les condicions de treball a la fàbrica i per la lluita per la democràcia a Espanya. En el seu cas, la seva organització sindical va ser la Unió General de Treballadors (la UGT). Es va afiliar al la UGT ja en la clandestinitat, i ha estat sempre el seu sindicat. Va formar part del Comitè d'Empresa de la SEAT durant molts anys, i en va ser el seu president entre 1990 i 1993. En l'actualitat continua col·laborant amb el seu sindicat, en la federació de pensionistes.

Una tarda de 1965, va anar a visitar la seva cosina de Barcelona i li va obrir la porta una amiga seva. Aquella noia que li va obrir la porta, l'Alfonsa, va ser l'amor de la seva vida, i als dos anys es van casar. Han tingut tres fills, el Carlos, el Manuel i la Yolanda. Vaig conèixer l'Alfonsa treballant colze a colze amb el seu marit a l'APA, a les manifestacions per un ensenyament públic de qualitat. Jo vaig ser professor de català dels seus dos fills grans, i amb el gran vam anar d'acampada lliure a Setcases quan feia 6è d'EGB, a l'estiu de 1980. La vida ha donat a la parella una gran família, amb el seu gendre Raúl, la seva jove Estrella (també sindicalista de la UGT i exregidora socialista a l'Ajuntament) i els seus néts Iván i Héctor i la seva néta Estrella. Per a tots ells, per a totes elles, Manuel Guerra és un orgull.

Més enllà del cercle familiar i de la fàbrica, la vida pública del Manuel és motiu d'orgull també en diferents llocs. Va ser dels primers militants del PSC a Sant Feliu, i ja va formar part de la candidatura a les primeres eleccions municipals de 1979. En aquell primer mandat, va ser regidor de Sanitat. Posteriorment, a l'oposició dels governs presidits per Francesc Baltasar, va ser regidor fins al juny de 1992 i després entre 1996 i 2000. 16 anys de regidor de la nostra ciutat! En llocs d'honor o com a suplent, ha format part de gairebé totes les llistes del PSC a Sant Feliu.

Manuel Guerra va ser també membre fundador de l'Associació de Veïns de la Salut, als anys inicials de la Transició, al 1974. En un barri on, en aquells anys, hi havia més activisme comunista al barri, va ser una figura de coordinació i de diàleg. Va participar en la lluita per preservar la plaça de la Salut contra la gasolinera, i ha estat una persona molt activa en totes les lluites, reivindicacions i festes del barri. Va ser president de l'AVV La Salut entre 2002 i 2014, i encara se'l veu participar activament a la plaça als seus vuitanta-i-molts anys.

Manuel Guerra forma part de la generació dels meus i les meves mestres, homes i dones de més de tres quarts de segle que van protagonitzar amb les seves lluites la nostra ciutat i la nostra democràcia: primers anys de sindicalisme legal, primers anys de moviment veïnal, primers anys d'associacions de pares i mares, primers anys d'Ajuntament democràtic... Parlar amb ell és un goig i una lliçó encara de valors, d'humanitat, de compromís de qui no oblida ni les seves arrels ni els seus objectius: implicar-se en tota lluita per aconseguir una societat més justa. És, sens dubte, un dels meus santfeliuencs il·lustres!

Acabo aquest article el mateix dia que Santos Cerdán entra a la presó. Aquest senyor corrupte i que ha enganyat a tothom, no representa ni de lluny la militància del PSOE, el partit que l'acaba d'expulsar.  En canvi, Manuel Guerra sí que, en la meva opinió, representa el bo i millor de la història, el present i també el futur dels socialistes, el bo i millor de l'activisme social, de la militància sindical, de la gent d'esquerres. 

Des de l'amical discrepància (ell al PSC i la UGT i jo als Comuns i a CCOO), i des de la militància compartida amb els objectius comuns de la justícia social i la fraternitat, jo vull ser company de viatge de tots els manuels guerra,  i Manuel Guerra Sánchez, des que el vaig conèixer ja fa mig segle a l'Escola Gaudí, sí que em representa!