50 ANYS DE L'ESCOLA GAUDÍ: UNA VISIÓ PERSONAL I UN AGRAÏMENT INFINIT.
 |
| Imatge del 50è Aniversari! Pàgina web de l'Escola Gaudí. |
Aquest article explica la meva vivència personal en relació a l'Escola Gaudí. En faré un altre sobre la meva vivència a l'Escola Monmany. Totes dues fan 50 anys. A totes dues els dec el millor de la meva vida: al Gaudí, haver-me orientat definitivament a la docència, al Monmany... ja ho llegireu quan el tingui acabat!
 |
| Viatge de final de curs a Mallorca. Juny de 1981. |
Abans de veure a qui coneixeu d'aquesta foto i on som els tres profes que vam anar a Mallorca fa més de quaranta anys (Pablo Garrido, Àngela Esteban i jo mateix), us recomano que llegiu aquest article que vaig fer fa 15 anys: "35 anys de les escoles Gaudí, Monmany, Balmes i Mestre Esteve". Situa l'origen de l'Escola Gaudí en la lluita veïnal per aconseguir places escolars a Sant Feliu per a tothom i que vaig recordar en aquest article, i situa les raons per les quals, encara en dictadura i arran del Congrés de Cultura Catalana a Sant Feliu, jo vaig ser el primer professor de català de l'Escola Gaudí. L'Escola es va inaugurar a la tardor de 1974 (per això ara en celebrem mig segle de servei a Sant Feliu) i el català a l'escola va arribar parcialment al setembre de 1976 (només a 3r i 4t d'EGB) i, com a tota Catalunya i restaurada la democràcia, ja va arribar a totes les aules de l'Escola el setembre de 1978. Llegiu, llegiu...
Quan jo vaig entrar al Gaudí, em pensava que seria una etapa professional transitòria i curta, mentre estudiava Químiques i abans de treballar en la indústria química, tan present als anys 70 a la nostra ciutat. Venia de treballar 8 hores a la Matacàs mentre feia 1r i 2n de Químiques, i vaig decidir treballar com a professor de català en un horari més reduït mentre acabava la carrera. Però..... la docència em va atrapar, i quan vaig acabar la carrera el juny de 1978, vaig decidir continuar treballant de professor i preparar les oposicions d'accés a l'ensenyament públic. El Gaudí em va canviar la meva perspectiva professional i vital, i li ho agrairé sempre!
El meu primer dia al Gaudí, però, no m'augurava el que vindria després. Vaig veure que ensenyaria català en un lloc on ningú el parlava (mireu a l'article dels 35 anys l'anècdota del "moco lo será..."), si el parlava ho feia en una variant que no era la nostra (un sol nen parlava català a casa en els més de cent-cinquanta a qui feia classe el 1974, i parlava "tortosí" (este xic m'ha pegat...)) i que mantenir l'atenció de nens i nenes de 8 i 9 anys a última hora de la tarda no estava fet per a mi. El 15 de setembre de 1974 vaig pensar que m'estava equivocant....!
Em va ajudar moltíssim a superar aquells inicis el coordinador de la Delegació d'Ensenyament del Català d'Òmnium Cultural, l'estimat Josep Pasqual, amb qui després coincidiria a Iniciativa. El primer curs reconec que va ser amb més voluntat que resultats, sempre amb el suport del primer director de l'Escola Gaudí, el també estimat Luis Fernández, que va donar des del primer dia un gran impuls de renovació pedagògica a l'escola. Als dos els estic enormement agraïts. El segon curs, ja molt més segur personalment, i amb més recursos didàctics, van arribar al Gaudí, i a totes les escoles de Sant Feliu, dos llibres pioners en l'ensenyament del català als nens de parla castellana: "El Castell d'Iràs i no Tornaràs", per a 3r d'EGB i l'entranyable Espardenyeta per a 4t d'EGB. Aquells dos cursos primers, 1976-77 i 1977-78, insisteixo, només es van fer classes de català en els municipis en què els organitzadors del Congrés de Cultura Catalana (bàsicament companyes i companys del PSUC) van obtenir dels seus ajuntaments una partida municipal per organitzar els cursos. No cal dir que el català no s'avaluava en les notes de l'alumnat d'aquell moment.
Tot va canviar amb la Transició: les eleccions del 15 de juny de 1977 van obrir les portes al retorn de Josep Tarradellas, el 23 d'octubre de 1977. I només set mesos després, la Generalitat creava el seu primer servei, amb l'objectiu de recuperar progressivament primer el català a l'escola i després l'escola catalana. Així el 22 de maig de 1978, es va crear el Servei d'Ensenyament del Català (SEDEC), i al setembre de 1978 va començar l'obligatorietat d'introduir 3 hores setmanals de català en tots els nivells de l'EGB a Catalunya. Amb el director de l'Escola, vam acordar que el professorat que s'incorporés aniria als cicles Inicial i Mitjà, i jo vaig passar a ser el primer professor de català del Cicle Superior de l'Escola Gaudí en els tres cursos posteriors (78-79, 79-80 i 80-81).
 |
| Foto que ens va fer als i les mestres que ens quedàvem al menjador la cuinera, Isabel Méndez. Juny de 1978. |
En aquells anys, sense llibres de text i per a nois i noies amb cap contacte amb el català, vaig plantejar classes molt centrades en la comprensió i l'expressió oral, en els jocs verbals, en la música i la guitarra que tan sovint m'acompanyava, en microobres de teatre, en còmics, etc. Em vaig inspirar molt en les classes d'anglès oral que vaig fer llavors per poder viatjar amb l'Interrail... Vaig comptar sempre amb el suport d'un claustre molt jove, molt reivindicatiu, i amb el suport de l'Associació de Pares, amb un activíssim i estimat Manuel Guerra al capdavant. Crec que me'n vaig sortir prou bé, i tinc una molt bona relació amb qui llavors van ser alumnes meus... i que ara només tenen al voltant de deu anys menys que jo!
Tinc molts moments màgics a la meva memòria. Però, per no allargar-me més. en vull recordar dos. Primer moment: al maig de 1980, vaig "cometre" la major temeritat de la meva vida en un centre educatiu. Amb un sol professor més, en Miguel Ángel Tabernero, i amb tendes de campanya que em van deixar els caus, ens vam emportar més de quaranta nens i nenes de 6è d'EGB d'acampada lliure i ruta de muntanya pels entorns de Setcases, al Pirineu. Molts d'aquells nens i nenes no havien fet una excursió, dormit en una tenda de campanya, travessat un riu, pujat una muntanya o sopat i cantant entorn un foc a terra. I només érem dos profes, preparant els àpats, organitzant l'acampada, guiant les ascensions,... Per sort, tot va sortir rodó, vam passar-nos-ho increïblement bé i tothom que hi va participar recorda meravellat aquella setmana! Llàstima que no n'hi ha ni una foto... Segon moment, al juny de 1981, vam anar de viatge de fi de curs amb els nois i noies de 8'e d'EGB a Mallorca, amb els companys Pablo Garrido i Àngela Esteban. Em va costar un bon disgust a casa, perquè només tres mesos abans havia nascut el meu primer fill, en Marc. Però havíem de ser un mínim de tres professors i el viatge corria perill. Així que ens vam embarcar també en una setmana que va resultar fantàstica i que per a mi va ser molt especial. En un matí de platja, algú em va robar el rellotge que havia deixat en la bossa damunt la tovallola mentre supervisàvem el grup. En el darrer sopar abans de tornar, em van regalar un rellotge nou, pagat en una recolecta de la qual no em vaig adonar, que encara conservo amb un carinyo enorme.
L'Escola Gaudí va ser també el primer escenari dels cursos de Reciclatge de Català per al professorat de la nostra ciutat, dels quals vaig ser el primer coordinador, i que van dependre inicialment de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la Universitat Central i posteriorment del de la UPC, sota la coordinació d'un gran professional i molt compromés amb la recuperació de la nostra llengua, l'amic mataroní Pep Comas. Si el 1978 el català va tornar a totes les escoles de Catalunya, l'any 1979 va començar un intens pla de formació en català de tot el professorat de Catalunya: "el Reciclatge". Al Butlletí d'Informació Municipal d'octubre de 1979, només mig any després de recuperar els ajuntamets democràtics, apareixia aquest anunci que donava publicitat d'uns cursos que van ser decisius per a la recuperació del català i per a la implicació de tot el professorat de Catalunya, fos quina fos la seva llengua materna.
En els cursos de Reciclatge, jo vaig fer dues matèries: Nivell B de català (per a mestres no catalanoparlants però que sí entenien el català) i Didàctica del català a alumnnes no-catalanoparlants. A l'Escola Gaudí es van fer les preinscripcions, les matrícules, moltes classes, molts exàmens, les reunions de coordinació del professorat del Reciclatge a Sant Feliu, etc. Quan tingui temps -i a més aquest no és el lloc- miraré de fer memòria i de deixar constància de tot el que van ser els deu anys de Reciclatge a Sant Feliu, fins que es va acabar, com a tota Catalunya, l'any 1988.
Quan va acabar el curs 1980-81, amb la carrera de Químiques acabada i ja presa la decisió de continuar professionalment en el món de l'ensenyament, em vaig presentar a les oposicions de Mestre d'EGB. Les vaig aprovar, i al curs següent em van destinar al llavors Colegio Modelo, actual Escola Falguera. Acabaven així els meus cinc anys de professor a l'Escola Gaudí (1976-77 a 1980-81). Deu anys després, de manera totalment imprevista per a mi, l'Àngel Merino i en Cesc Baltasar em van proposar formar part de les llistes d'ICV per a les eleccions municipals de maig de 1991. I aquí va començar una nova vinculació amb les escoles de Sant Feliu: de regidor des de 1991 i d'alcalde des de 2011 fins a 2019. Després començaria una tercera etapa... però ja l'explicaré més endavant.
A l'octubre de 1980, les competències en Ensenyament van ser transferides de l'Estat a la Generalitat. Això va ser un canvi fonamental, i el reflex democràtic que corresponia dins les aules a allò que disposaven la Constitució de 1978 i l'Estatut de 1979. Tres anys després, s'aprovava la Llei de Normalització Lingüística (la Norma i el lema " El català, cosa de tots"), i el Parlament de Catalunya era el lloc on es debatia el que havia de ser el model de construcció de l'escola catalana: un model que consagrava la doble xarxa pagada amb diners públics (pública i concertada) i que anava definint progressivament el català com a llengua pròpia. En aquest sentit, el curs 1988-89 va ser decisiu: per primer cop, a les aules de P4, les escoles públiques de Sant Feliu incloses, es va implantar la metodologia de la immersió lingüística i les classes es van impartir per primer cop en català. Sis anys després, totes les escoles de Catalunya ja tenien el català com a llengua vehicular de l'ensenyament en tots els seus nivells. El curs 1994-95, vint anys després de la seva creació, l'Escola Gaudí era una escola plenament catalana en llengua i en continguts.
Aquell curs jo ja feia tres anys que era regidor d'Ensenyament del nostre Ajuntament. El 1991, en Cesc i l'Àngel em van fitxar com a candidat independent dins de les llistes d'Iniciativa per Catalunya. Va ser una sorpresa la proposta, em va sorprendre que anés el quart de la llista i va suposar un gran repte ser regidor d'Ensenyament mentre era treballador del Consorci per a la Normalització Lingüística (1991-93) i professor de Matemàtiques i Física a l'Institut Esteve Terrades de Cornellà (1993-95). El setembre de 1993, l'Ajuntament va municipalitzar les escoles bressol Patufet, Fàbregas i Tambor., evitant així el seu risc de tancament, ja que un any abans, al setembre de 1992, l'aplicació gradual de la LOGSE va comportar la creació de les aules de P3 a totes les escoles, també òbviament al Gaudí. I al maig de 1994, a l'escola bressol Fàbregas, un vell edifici a la Riera de la Salut, a l'actual barri de Can Llobera, van aparèixer unes esquerdes molt importants que amenaçaven la seguretat de l'edifici. L'edifici s'havia de desallotjar i calia trobar una alternativa provisional amb rapidesa. Vam plantejar a l'equip directiu de l'Escola Gaudí la possibilitat d'utilitzar la meitat de la planta baixa per un període aproximat de cinc anys i fent, amb pressupost municipal i en coordinació amb l'Escola, les inversions necessàries per poder encabir l'escola bressol Fàbregas i fer-ho compatible amb el funcionament quotidià de l'Escola. Hi va haver dues persones fonamentals en aquells moments complicats: qui era llavors directora de l'Escola, Anna Carroggio, i qui era responsable del programa d'Infància de l'Ajuntament, Àngels Prats. La realitat és que, fins a l'inici del curs 2012-13, l'Escola Gaudí va acollir a les seves aules l'Escola Bressol Fàbregas. Per aquests divuit cursos (i no cinc...!) la ciutat, i jo molt particularment, li hem de tenir un agraïment infinit.
Cinquanta anys de ser l'escola pública de la Salut i de Can Maginàs, i ara també de les Grases. I també de molts canvis en el sistema educatiu. Com he explicat abans, una de les primeres aplicacions de la Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu, aprovada al 1990 (LOGSE) va ser, al setembre de 1992, la creació de les aules de P-3. Posteriorment, la transformació gradual dels primers cursos de l'anterior EGB en la nova Educació Primària. I al setembre de 1996 va arribar la creació de l'Educació Secundària Obligatòria (ESO), l'allargament de l'ensenyament obligatori fins als 16 anys, i la incorporació dels alumnes dels antics 7è i 8è d'EGB als instituts per fer els nous 1r i 2n d'ESO. Al setembre de 1996, l'Escola Gaudí i totes les escoles d'Espanya van "perdre" els seus i les seves alumnes més grans. Aquesta ha estat la transformació més gran de l'Escola, a més de la ja explicada de la incorporació de l'Escola Bressol Fàbregas. En els darrers anys del segle passat, aquest trasllat d'alumnat i la caiguda de la demografia va portar al tancament de diversos centres. A Sant Feliu, amb acord entre Generalitat i Ajuntament, van tancar Mestre Esteve, Balmes i Can Fargas. La Generalitat va plantejar també el tancament de més escoles: Falguera, Gaudí i Monmany, que s'havien quedat amb una sola línia, van estar molts anys en qüestió en les reunions de les meses de planificació, sempre amb l'oposició rotunda de l'Ajuntament a perdre una sola escola pública més, a deixar cap barri de la ciutat sense la seva escola pública. Els nous fenòmens migratoris a inicis d'aquest segle van evitar definitivament el risc de tancament. En aquest combat pel manteniment de les nostres escoles públiques, hem anat sempre a una l'Ajuntament, els claustres i les associacions de mares i pares d'alumnes. Mil gràcies a totes les persones que han participat en les negociacions i en les mobilitzacions per defensar les nostres escoles públiques!- Prudencio ?, provinent de l'Escola Nadal i director provisional només per un curs,
- Luis Fernández,
- Seni ?
- Diego Luna,
- Anna Carroggio
- Joan Centellas,
- Judith Flos,
- Imma Piqué
- Rosana Azol, la directora en aquests moments de celebració dels 50 anys!!!
Comentaris