Homenatge a totes les escoles Gaudí de Catalunya.



Alguns dies que aconsegueixo anar més d'hora al Gaudí hem fet junts el camí de la plaça de la Salut, pont verd, passeig del Canal i escola. Són dues nenes de sisè. Una, de pares xinesos. L'altra, de pares búlgars. Dues molt bones amigues, dues noies felices, que aprofiten i gaudeixen la seva escola. Amb mi parlen en un català perfecte. Entre elles parlen en un castellà perfecte.

En aquest grup de 6è, faig reforç de matemàtiques i d'expressió escrita en català. Veient la feina de la seva tutora, veig resumida i condensada la feina dels altres tutors, de les altres tutores, del conjunt de mestres que han tingut en els nou anys d'escolarització al nostre centre. Hi veig el treball global d'atenció a un grup a partir del currículum escolar vigent i hi veig el treball individual amb cada alumne/a en funció dels seus ritmes d'aprenentatge. I en veig també els fruits: de la suma de vint-i-cinc personetes d'orígens culturals i situacions familiars ben diverses, el conjunt de professionals de l'escola, de totes les escoles que comparteixen punts de partida similars, en fan grups cohesionats que s'expressen perfectament en les dues llengües i que tenen les bases de coneixements, procediments de treball i valors per tirar endavant les seves vides.

Segurament, deu ser més fàcil amb infants que provenen de famílies de context econòmic i cultural més alt i trien escoles amb nens i nenes en situació similar. Segurament. Però per al nostre país és absolutament fonamental que les escoles que ni directament ni indirectament segreguen alumnat donin al seu alumnat la formació i els valors de les meves dues acompanyants d'origen xinès i búlgar. No necessitem escoles aïllades que destaquin entre d'altres: necessitem un sistema educatiu més homogeni i equilibrat que destaqui en el seu conjunt.

Intueixo que als partits, persones i entitats que els molesta l'escola catalana no els agrada que aquestes dues nenes de sisè estiguin fent l'aprenentatge dels decimales, les fraccions i els percentatges en català. Intueixo que als partits, persones i entitats que els molesta que els nens parlin en castellà al pati no els agrada que aquesta sigui la llengua natural de relació entre molts nens i moltes nenes catalanes de llengües familiars cada cop més diverses. Però aquesta és la realitat social que tenim i he de confessar que és la realitat social que m'agrada.

Aquesta realitat social és també la realitat escolar a molts centres... però no a tots. A la nostra comarca, on la majoria de ciutadans i ciutadanes té el castellà com a llengua dels pares i o dels avis i on es parlen multitud de llengües asiàtiques, africanes, americanes i europees, els centres que tenen una composició social molt diferent del seu barri o municipi estan afavorint, volgudament o no, conscientment o no, la selecció de l'alumnat i la segregació escolar. Ajuntaments i Generalitat, partits polítics i entitats de la comunitat educativa, ens hem de comprometre a fons en evitar-ho, i per això, el març de l'any passat vam signar al Parlament de Catalunya el Pacte contra la segregació escolar.

Les meves dues nenes de sisè no en saben res d'aquest Pacte. La resta de la classe, tampoc. Les seves famílies, segurament tampoc. Però anys de treball dels seus mestres i les seves mestres s'han avançat, amb la seva bona feina, a les intencions d'aquest Pacte. La major part d'escoles públiques i algunes i meritòries escoles concertades estan compromeses en una escolarització equilibrada, en obrir les seves portes a la diversitat d'orígens familiars i de realitats socials del seu barri o municipi, molt lluny d'afavorir educativament els ja afavorits culturalment, econòmicament o socialment. És a aquestes escoles a les que vull expressar, com a antic regidor d'Educació, com a exalcalde i avui com a professor jubilat i voluntari al Gaudí, la meva primera escola, un agraïment infinit, i retre un homenatge més que merescut. Ni la salut de la llengua catalana ni la nostra cohesió social seria possible sense el treball quotidià dels seus claustres, de les seves associacions de pares i mares, del conjunt dels seus treballadors i treballadores. Estic convençut que no sempre el Govern de la Generalitat ha sabut valorar-ho, reconèixer-ho i afavorir-ho, però altres moments tindré per parlar-ne.

Avui només volia dir: escoles que obriu les portes a totes les famílies, que sou com l'entorn en què eduqueu, que feu barris, pobles i país millors, que treballeu per fer ciutadans i ciutadanes amb una bona formació i lliures i iguals en drets, deures i oportunitats... GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES!!!

Comentaris