Orgull d'arrels i d'ales.
Feia fred, feia vent, plovia molt... Va ser a la Sala Ibèria i no a la plaça de la Vila com hauríem volgut... Però quan la Marta i l'Óscar ens van emocionar amb Extremoduro ("... hay que dejar el camino social alquitranado...!") i amb "Bella Ciao" ja va quedar clar que la sala no seria només plena de gent, sinó de calor, de caliu, d'emoció, d'alegria, de música, de fraternitat, d'història, de futur, de vida!... i de passió desbordada per Sant Feliu, reconeguda i agraïda per qui ens va voler acompanyar en aquella màgica hora i mitja del tercer diumenge de gener de 2019.
La crònica d'aquells noranta minuts la podeu llegir al Fet a Sant Feliu, redactada per la Carme Verdoy. Moltes imatges també a la galeria del Feta, gràcies novament al Marc Rius. El plat fort de l'acte va ser, sens dubte, el discurs de la Lídia, que podeu llegir al seu blog. El que jo vaig dir és més o menys el que vaig escriure el dia abans, i que va girar entorn d'una idea que per a mi és molt bàsica fins i tot del que hem de fer els pares: estimar les arrels, enfortir les ales.
L'acte va ser important pel que suposava políticament: el tret de la sortida que ha de fer de la Lídia la primera alcaldessa que surti de les urnes a la història de Sant Feliu, la mostra de la unitat possible i necessària de Podem i els Comuns i que ens acompanyés la Noelia Bail, la importància que tenen i que volem donar a les eleccions europees amb la presència de l'Ernest Urtasun, el valor enorme de la presència de l'Ada Colau abraçant-se a la Lídia, la necessitat imperiosa que l'Ada torni a ser alcaldessa de Barcelona i presidenta de l'Àrea Metropolitana, el contingut del discurs de la Lídia,...
Però deixeu que destaqui dues fotografies per remarcar les dues idees que vull exposar:
La primera foto m'encanta: l'Ada i la Lídia, acompanyades i reconeixent a la generació de les nostres arrels, aquells comunistes del PSUC i la OIC de què formaven part en Cesc (alcalde de 1979 a 2000) i l'Àngel (alcalde de 2000 a 2003). Diria, a risc d'equivocar-me, que cap partit polític a Sant Feliu pot presumir (en el millor sentit de la paraula!!!) que els seus caps de llista en democràcia acompanyin, amb aquesta cara de satisfacció, a qui en pren el testimoni. Diria, també a risc d'equivocar-me, que cap partit polític a Sant Feliu pot explicar (i presumir, novament en el millor sentit de la paraula!!!) el seu paper i la seva rellevància a la història democràtica (en el combat per aconseguir-la i en el govern per consolidar-la) de la nostra ciutat. Orgull d'arrels!!!
La segona foto és inèdita: l'alcalde encara en exercici (c'est moi...!) acabant el seu mandat (tal com jo mateix havia anunciat des del primer moment) i fent costat en tot i en tot moment a la companya que treballarem perquè en sigui el relleu. El relleu previst d'en Cesc per l'Àngel es va fer abans d'acabar el mandat, com també el relleu sobtat d'en Vázquez per la Lourdes, i el relleu de l'Àngel pel Vázquez no va ser justament un exemple de bon traspàs. Per primera vegada, l'alcalde fa amb tota normalitat "de teloner" com vaig dir a l'acte i es posa, en un lògic segon pla, a disposició del partit i de la Lídia per fer una transició com cal, per fer que la Lídia sigui la primera alcaldessa que surti de les urnes a la ciutat de Sant Feliu. Orgull d'ales!!!
I deixeu-me acabar amb una nota més personal encara: em vaig emocionar pels agraïments cap a mi que es van dir al llarg de l'acte. L'Ernest destacant la tarifació social i la resposta que hem donat a la crisi, l'Ada refermant la tarifació social i el treball conjunt que fem a l'Àrea pel dret a l'habitatge, i la Lídia agraint-me, tan emocionada com jo, el que hem fet junts i hem après en els set anys que hem compartit a l'oposició (2004-11) i els set que hem compartit al govern (2011-18). La Cèlia, al meu costat com sempre i en tot, que és qui més entén la dedicació i la manca de temps per a la família que comporta una alcaldia, va agrair també molt aquests agraïments. Gràcies mil, tovaritxs!!!
I, a partir d'aquí, enllaçaré amb galeries i vídeos que reflecteixin, dins del possible, el que vam viure a la Sala Ibèria, més de 350 persones que vam gaudir intensament de les nostres arrels i les nostres ales, malgrat que a fora feia fred, feia vent, i plovia...
Comentaris