22/01/15: Ernest Urtasun i Javier Couso parlen de Syriza i de l'esquerra que cal a Europa a Sant Feliu.

Dijous, tres dies abans de les eleccions anticipades a Grècia i justament un dia abans de la trobada d'esquerres del sud d'Europa que hi haurà divendres i dissabte a Barcelona.

Les eleccions de diumenge a Grècia són importants, tal com ho veig, per dos motius principals.

El primer i més important, en política general: la primera possibilitat real que l'esquerra que ha denunciat políticament les polítiques d'austeritat (retrocessos en drets laborals i socials i retallades de serveis públics per pagar religiosament a la banca en condicions draconianes per a la ciutadania) arribi al govern i hi planti cara, que faci polítiques de rescat a les persones abans que de rescat a les bànkies del seu país. Estic convençut que, malgrat que no hi tindrà gens fàcil, Alexis Tsipras encapçalarà un govern que lluitarà per sortir del pou de misèria en què la troika (Fons Monetari Internacional, Banc Central Europeu i Comissió europea) ha deixat al poble grec. Syriza pot ser, per tant, el punt d'inflexió per acabar amb l'economia al servei del lucre dels especuladors i començar amb l'economia al servei de les persones, l'economia productiva, etc. Al bressol de la democràcia, Syriza pot ser qui comenci a posar les brides democràtiques al cavall desbocat del capitalisme especulatiu i salvatge.

El segon i més particular, a casa nostra. Les eleccions no són aquí, són a Grècia, però el seu contingut pot i ha d'amarar el conjunt de les tres eleccions que tindrem en el cicle electoral apretadíssim que començarà el 24 de maig a les municipals, continuarà el 27 de setembre a les eleccions al Parlament de Catalunya i acabarà previsiblement el novembre amb les eleccions al Congrés dels Diputats. A Grècia, les eleccions seran en clau de recuperació de la democràcia en l'economia i en la vida social, seran en clau de justícia social. Crec que Iniciativa i Esquerra Unida hauríem de fer front al conjunt del cicle electoral en la mateixa clau, en la clau que comença diumenge a Grècia: en clau de justícia social.

• Justícia social en clau europea: què és i com avançar-hi. La renegociació del deute, el control democràtic de l'economia, la separació de la banca d'inversions i la banca especulativa i les limitacions democràtiques a aquesta, la política fiscal europea, la coordinació entre les hisendes de la Unió, etc.
• Justícia social en clau espanyola: què és i com avançar-hi. Una fiscalitat equitativa i suficient, una nova legislació laboral que garanteixi alhora la productivitat de l'economia i els drets laborals, la transparència en les decisions econòmiques i la lluita contra l'opacitat i la corrupció, el control democràtic dels sectors estratègics de l'economia (energia, comunicacions, ...) etc.
• Justícia social en clau catalana: què és i com avançar-hi. Primer, és clar, la plena capacitat de gestió dels ingressos. Però, encara que sigui amb les limitacions actuals, una prioritat clara en el caràcter prioritari dels serveis públics d'educació, sanitat, serveis socials, llei de dependència, etc. Garantia dels drets socials des de la justícia i no des de la caritat: habitatge, pobres energètica, renda bàsica de ciutadania, etc. Una fiscalitat  també equitativa i justa, l'aturada de la privatització de serveis públics o de sectors estratègics, com l'aigua, etc.
• Justícia social en clau local: què és i com avançar-hi. La detecció i l'acompanyament a les persones i famílies més castigades per la crisi: alimentació, habitatge, salut, etc. L'equitat en l'accés als serveis públics municipals, canviant el concepte "ajuts" per "preus segons nivell de renda". Les polítiques d'atenció a la infància, la gent gran, etc. El dret a un espai públic de qualitat a tots i cadascun dels barris, etc

Estic convençut que aquest ha de ser el fil conductor del nostre discurs, l'objectiu general i permanent que hem de saber concretar en cada lloc i moment, la convicció que hem de generar en la ciutadania a què volem representar: ICV i EUiA som (com ha aconseguit Syriza a Grècia) els partits polítics més capacitats per fer propostes en termes de justícia social en els diversos àmbits, i els més capacitats per portar-les a la pràctica. L'ideal de la justícia social i com es concreta en tots els escenaris polítics, del més global al més local: aquesta ha de ser, en la meva modesta opinió, la nostra principal bandera. 

I aquest és, justament, el punt d'inflexió que Syriza farà possible (n'estic convençut!) aquest diumenge a Grècia!