"Front a la crisi, més Europa social". Lluís Carrasco, 09/06/10
L'amic d'ICV de Molins de Rei, Lluís Carrasco Martínez, ha enviat als companys i companyes de partit un escrit que subscric i que vull compartir amb vosaltres:
Cap a una nova Europa, mes social, mes justa i mes solidària.
Cada vegada esta mes clar: Europa està en mans de la dreta i d’una oligarquia econòmica amb una ambició sense límits, el poder es concentra en uns quants que s’han atorgat el dret d’intervenir en les economies a escala mundial controlant les institucions financeres, FMI, agencies, Bancs etc. i fer trontollar a voluntat els estats.
L’ofensiva contra el Euro, els atacs immisericordes als països, a les seves precàries economies i sobre tot a l’estat de benestar, es un fet permanent.
Primer varen començar amb Grècia, ara amb Espanya i Portugal, ara ja s’atreveixen amb Alemanya, Anglaterra i França. En totes les estratègies hi ha un comú denominador: abaratir la ma d’obra, afavorir l’acomiadament, disminuir els drets socials, fer mes econòmiques les jubilacions, disminuir les prestacions socials, no subvencionar l’atur perllongat, disminuir la despesa social de dependència, en les llars d’infants, en educació, en sanitat, en transport públic, etc.
La cosa es evident. ara un cop desaparegudes ja fa mes de 20 anys, les alternatives socials anomenades socialistes, ja no tenen por a l’existència d’un altre model social que els posi en qüestió, ara es l’hora de l’imperi del mercat, es l’hora de la dictadura dels neocons, es l’hora del neo feudalisme de les grans corporacions financeres que dominen el poder mundial, es l’hora de fer la mes gran estratègia d’alienació de les classes treballadores fins ara coneguda, mitjançant l’estratègia infalible de la por i de la incertesa al futur i mitjançant l’exercici del control absolut de l’opinió pública mitjançant el domini permanent dels mitjans de comunicació, majoritàriament de la seva propietat.
Davant de tot això sembla un acudit, les proclames patriòtiques, el soberanisme, les consultes i altres causes mes o menys benintencionades.
És evident que el capital no te pàtria ni bandera, i d’això en saben molt alguns dels pro homes que mentre teòricament defensaven el país, especulaven, deslocalitzaven les empreses catalanes, s’enriquien il•lícitament i evadien impostos i amagaven els guanys en paradisos fiscals.
Davant de tot això que pot fer l’esquerra, que poden fer els treballadors cada vegada mes orfes de l’esperit de classe. ?
Esta clar que el model anomenat socialista, no ha funcionat, esta clar que el model capitalista ens porta a un nou feudalisme financer i empresarial, que necessita serfs assalariats, així doncs cap a on hem d’anar ?
Sincerament crec que l’esquerra social, els sindicats i el conjunt de treballadors, hem de fer un bloc comú per aconseguir tres objectius claus:
1 – Manteniment i extensió a tots els països de l’estat de benestar.
2 – Assolir una societat d’economia mixta, amb un poder econòmic molt controlat i molt fiscalitzat, gravant els moviments de capitals i a les grans fortunes i corporacions. Afavorint sistemes mixtes d’empreses amb forta participació dels treballadors.
3- Assolir una vertadera sostenibilitat mundial, que permeti l’equilibri entre la preservació de la natura i els mitjans de consum, amb una solidària distribució de la riquesa.
Crec que aquest tres objectius poden resumir el ideari que ens hauria d’unir en la cerca d’un nou model social, democràtic, solidari i participatiu.
Aquets dies al nostre país, però també al conjunt d’Europa s’estan manifestant les estratègies de control i domini del gran capital, fins ara la resposta ha esta minça, país a país, la por imperant ha fet estralls minant la moral de classe.
Es evident que a una estratègia global, no se li pot fer front amb una resposta únicament local. Hem d’articular respostes generals, hem de recuperar a tota Europa el discurs d’esquerres realista i combatiu, proposant un nou model social mes just.
Es el moment de que els sindicats europeus preparin respostes conjuntes a la estratègia global econòmica i financera empresarial.
I sens dubte crec que es del tot necessària una vaga general Europea, per posar en qüestió l’estatus quo, per fer trontollar als governs que esdevenen titelles del establishment econòmic mundial i per defensar l’articulació d’una nova Europa, mes social, mes justa i mes solidària.
Molins de Rei 9 de juny de 2010
Lluís Carrasco Martínez
Cap a una nova Europa, mes social, mes justa i mes solidària.
Cada vegada esta mes clar: Europa està en mans de la dreta i d’una oligarquia econòmica amb una ambició sense límits, el poder es concentra en uns quants que s’han atorgat el dret d’intervenir en les economies a escala mundial controlant les institucions financeres, FMI, agencies, Bancs etc. i fer trontollar a voluntat els estats.
L’ofensiva contra el Euro, els atacs immisericordes als països, a les seves precàries economies i sobre tot a l’estat de benestar, es un fet permanent.
Primer varen començar amb Grècia, ara amb Espanya i Portugal, ara ja s’atreveixen amb Alemanya, Anglaterra i França. En totes les estratègies hi ha un comú denominador: abaratir la ma d’obra, afavorir l’acomiadament, disminuir els drets socials, fer mes econòmiques les jubilacions, disminuir les prestacions socials, no subvencionar l’atur perllongat, disminuir la despesa social de dependència, en les llars d’infants, en educació, en sanitat, en transport públic, etc.
La cosa es evident. ara un cop desaparegudes ja fa mes de 20 anys, les alternatives socials anomenades socialistes, ja no tenen por a l’existència d’un altre model social que els posi en qüestió, ara es l’hora de l’imperi del mercat, es l’hora de la dictadura dels neocons, es l’hora del neo feudalisme de les grans corporacions financeres que dominen el poder mundial, es l’hora de fer la mes gran estratègia d’alienació de les classes treballadores fins ara coneguda, mitjançant l’estratègia infalible de la por i de la incertesa al futur i mitjançant l’exercici del control absolut de l’opinió pública mitjançant el domini permanent dels mitjans de comunicació, majoritàriament de la seva propietat.
Davant de tot això sembla un acudit, les proclames patriòtiques, el soberanisme, les consultes i altres causes mes o menys benintencionades.
És evident que el capital no te pàtria ni bandera, i d’això en saben molt alguns dels pro homes que mentre teòricament defensaven el país, especulaven, deslocalitzaven les empreses catalanes, s’enriquien il•lícitament i evadien impostos i amagaven els guanys en paradisos fiscals.
Davant de tot això que pot fer l’esquerra, que poden fer els treballadors cada vegada mes orfes de l’esperit de classe. ?
Esta clar que el model anomenat socialista, no ha funcionat, esta clar que el model capitalista ens porta a un nou feudalisme financer i empresarial, que necessita serfs assalariats, així doncs cap a on hem d’anar ?
Sincerament crec que l’esquerra social, els sindicats i el conjunt de treballadors, hem de fer un bloc comú per aconseguir tres objectius claus:
1 – Manteniment i extensió a tots els països de l’estat de benestar.
2 – Assolir una societat d’economia mixta, amb un poder econòmic molt controlat i molt fiscalitzat, gravant els moviments de capitals i a les grans fortunes i corporacions. Afavorint sistemes mixtes d’empreses amb forta participació dels treballadors.
3- Assolir una vertadera sostenibilitat mundial, que permeti l’equilibri entre la preservació de la natura i els mitjans de consum, amb una solidària distribució de la riquesa.
Crec que aquest tres objectius poden resumir el ideari que ens hauria d’unir en la cerca d’un nou model social, democràtic, solidari i participatiu.
Aquets dies al nostre país, però també al conjunt d’Europa s’estan manifestant les estratègies de control i domini del gran capital, fins ara la resposta ha esta minça, país a país, la por imperant ha fet estralls minant la moral de classe.
Es evident que a una estratègia global, no se li pot fer front amb una resposta únicament local. Hem d’articular respostes generals, hem de recuperar a tota Europa el discurs d’esquerres realista i combatiu, proposant un nou model social mes just.
Es el moment de que els sindicats europeus preparin respostes conjuntes a la estratègia global econòmica i financera empresarial.
I sens dubte crec que es del tot necessària una vaga general Europea, per posar en qüestió l’estatus quo, per fer trontollar als governs que esdevenen titelles del establishment econòmic mundial i per defensar l’articulació d’una nova Europa, mes social, mes justa i mes solidària.
Molins de Rei 9 de juny de 2010
Lluís Carrasco Martínez