dimecres, 23 de juny de 2010

El sentir de la gent? O... elS sentirS de la gent?


El darrer programa de "El pols de la ciutat", de Llobregat Televisió, es va dedicar a la consulta popular per a la independència de Catalunya que va tenir lloc diumenge passat. El resultat ja és prou conegut: 3.086 votants, 8,7% de participació, 87,1% de vots a favor de la independència i 9,5% en contra.

Va ser un exercici democràtic i festiu, que des d'ICV-EUiA vam ajudar a fer possible i que valorem positivament, per la mobilització de voluntaris i voluntàries que ha generat i l'esperit de diàleg que l'ha presidit. Dues setmanes abans de les votacions, per exemple, la plataforma Sant Feliu Decideix va organitzar una taula rodona amb representants de tots els partits, al qual, inexplicablement, no hi va assistir el PSC (sí en canvi, el PP, per boca del seu portaveu a l'Ajuntament, Sergi Jiménez).

Pel que fa al vot, des d' ICV-EUiA no ens vam posicionar en cap sentit i cada persona militant o propera a la coalició va fer el que va considerar més adequat.

El resultat és meritori i cal tenir-lo en compte, per les circumstàncies en què es fan les consultes. Tot i que els 3.086 vots estan per sota, per exemple, dels 3.447 vots que ERC i CiU van obtenir a les darreres eleccions municipals o els 4.697 vots de CiU a les darreres eleccions al Parlament (2006).

Però també cal analitzar-lo. En el programa de televisió que deia a l'inici, tant en Carles Soriano (ERC) com en Jaume Mañosas (CiU), es referien al "sentir de la gent" fent-se ressò -suposo- d'una opinió percebuda com a majoritària per la qual el nostre país havia de ser definitivament lliure i constituir un Estat propi. És evident que hi ha una part de la gent que té aquest sentir, però jo crec que també és evident que a Sant Feliu, com a tot arreu, hi ha "els sentirs de la gent". Per a mi, els sentirs són això: plurals, diferents, tots legítims per igual. Aquest va ser el fil de la meva intervenció en aquell programa, i el fil del discurs en què jo crec.

Es evident que no hi ha sentirs únics, i que els pensaments únics no són aconsellables. Hi ha sentirs, pensaments, identitats, opcions plurals. Les simplificacions no són útils en societats complexes com la nostra. No es pot afirmar seriosament, per exemple, que amb la independència no notaríem la crisi, com algú ha pogut argumentar en algun moment. Clar que l'independentisme és una opció democràtica legítima, però no està exempta, com la resta d'opcions, de l'exigència de rigor en les anàlisis i de consistència en les propostes.

En aquell programa de televisió, jo vaig recordar l'esperit històric del PSUC, i el seu lema permanent, "Catalunya. un sol poble". Jo valoro (i molt!) la complicitat dels milions d'immigrants espanyols que han treballat colze a colze pel progrés del nostre país, per les seves llibertats nacionals, per l'educació en català per als seus fills, per a la convivència en la pluralitat als nostres barris. I valoro (i molt!) la complicitat de la nova immigració en aquests mateixos objectius. Jo crec en una lectura plural de Sant Feliu i de Catalunya, que ha d'incorporar el sentir de molta gent del centre, però també el sentir de molta gent de la Salut, Can Calders, Roses o Falguera, per citar els barris més històrics de la nostra ciutat.

Qualsevol opció política que vulgui ser creïble ha de mirar la realitat amb una visió més àmplia de la que es correspon amb les pròpies conviccions, per copsar la realitat en la seva complexitat, argumentar la forma d'intervenir-hi per millorar-la i ser així assumida per una majoria social plural, capaç de provocar un canvi social. Aglutinar, en definitiva, diversos "sentirs" en un projecte comú pel qual valgui la pena caminar junts. Això és, canviant de tema, el que m'agradaria provocar per, amb molta més gent de la que es mou entorn de la coalició, fer reviure Sant Feliu.