"Canto a la libertad": un cant contra el pessimisme i la desmobilització.
Aquest és el meu primer escrit de 2026. Vaig acabar el 25 escrivint sobre el desànim, reconeixent que és comprensible i que paralitza, però reafirmant que per sobre hi ha d'haver les conviccions que ens mobilitzen. Ho vaig argumentar llargament, i vull començar l'any reprenent aquell fil, però amb una cançó fascinant: el "Canto a la libertad" de José Antonio Labordeta en versió dels també aragonesos Amaral. Pell de gallina per la cançó, pell de gallina per la interpretació d'Eva Amaral.
Aquesta estrofa ho resumeix tot:
También será posible
que esa hermosa mañana
ni tú ni yo ni el otro
la lleguemos a ver,
pero habrá que forzarla
para que pueda ser.
La hermosa mañana per la qual hem de continuar lluitant és la de la llibertat, la igualtat, la fraternitat i la sostenibilitat. La hermosa mañana que acabi amb el món de Donald Trump i el poder dels tecnooligarques ultra-rics. La hermosa mañana en què ningú sigui aliè de ningú, estranger de ningú. La hermosa mañana que acabi democràticament i sostingudament amb les polítiques de defensa dels privilegis dels que més tenen, dels que posen per davant la llibertat de propietat i de mercat (aigua, habitatge, energia,...) a la igualtat de drets, deures i oportunitats per a tothom. La hermosa mañana que, encara que no tingui avui ni nom ni projecte polític definit, miri més enllà de la socialdemocràcia i reculli les esperances de les grans mobilitzacions obreres i les revolucions de la primera meitat del segle XX. La hermosa mañana que subjecti l'economia a la democràcia política i social, al bé comú, a la dignitat de la Vida de totes les persones, a la continuïtat de la Vida a l'única casa, l'únic planeta, on totes les persones vivim. La hermosa mañana de la utopia, del somni, de la política de la igualtat, de la política de la fraternitat.
I, sobretot, malgrat les dificultats, malgrat els desànims, malgrat el cansament del camí, malgrat les nostres pròpies, injustificables i inadmissibles divisions, habrá que forzarla para que pueda ser. I això no es fa plorant, ja sigui en silenci o de forma desconsolada, a casa!
Així que... BON ANY 2026 A TOTHOM,
ESPOLSANT-NOS DE SOBRE EL DESÀNIM I LA DESMOBILITZACIÓ!
Aquest any aquest blog compleix 20 anys, i aquest escrit és el vintè amb què començo cada any. No hi ha a Sant Feliu cap persona, entitat o mitjà digital que tingui una presència tan llarga i continuada. Amb molta menys repercussió des que no sóc alcalde... però sempre al peu del canó! Per a qui tingui curiositat, aquests són els 19 inicis d'any anteriors.
2025: "Sólo le pido a Dios que lo injusto no me sea indiferente"
2024: Foraster enlloc, estranger ningú, fraternitat sempre!
2023: Jo votaré Lídia Muñoz i Yolanda Díaz.
2021: Que tinguem un 2021 sense distanciaments.
2020: En totes les llengües de Sant Feliu: bon any 2020!!!
2019: 40 anys de les primeres eleccions municipals després de la República.
2017: Fa cent anys no va ser possible, però continua sent necessari.
2016: Escoles, natalitat i prioritats polítiques.
2015: Comença 2015, un any de memòria, d'incerteses i d'eleccions.
2013: Concretar i explicar una acció de govern basada en les polítiques socials.
2012: Gràcies, Càritas, Creu Roja i Voluntariat de Sant Feliu!
2010: Als Puigdellívol, Gutiérrez, Amaya, Li, Vanescu, Al-Kharim de Sant Feliu!
2009: 05/01/2009: la carta als Reis d'ICV i d'EUiA