2014.
 |
| Nadal de 1914: una de les imatges més clares de l'internacionalisme pacifista de primers del segle XX. |
- 25 de maig, eleccions europees,
- 9 de novembre, consulta sobre el futur de Catalunya.
Vaig fer un primer escrit al facebook sobre les efemèrides del 2014, en què apuntava les meves commemoracions i el conciutadà Miguel Pavón em va proposar la darrera de les vuit que apunto:
1714: gairebé al final de la Guerra de Successió (1701-1715), aquell 11 de setembre va caure Barcelona. Diuen que va ser la primera guerra mundial de debò, en què les potències europees es disputaven. en terreny espanyol, la seva hegemonia a Europa. De rebot, en va sortir rebent Catalunya i el conjunt de la Corona d'Aragó, que va desaparèixer amb el triomf dels Borbons.
1814: final de la Guerra del Francès (1808-1814) i, el que és realment decisiu, fi de la Constitució de Cadís i inici del fosquíssim segle XIX espanyol. Crec que és en el segle XIX quan una Espanya enquistada en el passat i que rebutja visceralment "los afrancesados", es distancia econòmicament i socialment d'Europa, un retard secular que tindria després, amb la II República, l'oportunitat de desaparèixer, i que el franquisme no va fer més que reforçar.
1864: Creació de la Primera Internacional, el 28 de setembre a Londres, amb la participació de Karl Marx, Friedrich Engels i Mikhail Bakunin, i d'agrupacions obreristes de tota Europa. Tot i que hi havia moviments i agrupacions obreristes i sindicals arreu, és el primer intent per construir i donar forma a l'internacionalisme proletari. Per al moviment obrer, és una fita històrica fonamental.
1914: creació de la Mancomunitat de Catalunya, fonament i precedent de l'actual Govern de la Generalitat. L'acord de les quatre diputacions catalanes i la presidència d'Enric Prat de la Riba van ser fonamentals per a la superació del retard històric de Catalunya que apuntava en el paràgraf anterior. Un salt tan important... que la dictadura de Primo de Rivera la va suprimir... amb el suport gens negligible d'una part de la burgesia catalana.
1914: inici de la I Guerra Mundial, en què un món acabava i un de nou maldava per sortir, com en la famosa Treva de Nadal de 1914, a la foto, recollida magistralment en la pel·lícula "Feliz Navidad", i després de la qual van sorgir els grans blocs ideològics que tornarien a les armes vint anys després.
1939: 75 anys de la nostra derrota a la Guerra Civil, que va condicionar després fins i tot la transició i, en conseqüència, el nostre propi present. A Sant Feliu, aquests mesos de gener i febrer en parlarem i molt: la USLA en farà la commemoració que estic convençut que es mereix.
1939: 75 anys de l'inici de la II Guerra Mundial.
1979: 35 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques des de la República que vam perdre 40 anys abans. 35 anys que Francesc Baltasar va ser nomenat alcalde de Sant Feliu, sota les sigles del PSUC.
1979: 35 anys de les primeres eleccions al Parlament Europeu.
1989: 25 anys de la caiguda del Mur de Berlín. Transcric dos comentaris que Miguel Pavón i Santiago Cenizo van fer, respectivament, al meu facebook:
- Aquest any es commemoren els 25 anys de la caiguda del mur de Berlin, símbol de la separació física entre dues ideologies antagòniques presents al continent europeu des del final de la IIGM i que va ser el precedent de la fi de la Guerra Freda. A més de suposar la reunificació alemana, va ser l'inici del procés de construcció de la Unió Europea tal i com el coneixem avui en dia. La caiguda del mur i la conseqüent supremacia del capitalisme com a ideologia a nivell global (amb comptades excepcions), per tant sense l'amenaça del comunisme i la concepció generalitzada de fracàs d'aquest model, el capitalisme comença una cursa per la desregulació que, des del meu punt de vista, és una de les causes, sino la principal, de l'actual crisi econòmica mundial.
- El neoliberalismo americano se está imponiendo en Europa a través de la City londinense con el concurso de MERKEL.Los efectos están siendo desastrosos. Mientras en EE.UU a Obama se le impide desarrollar sus políticas sociales, aquí se está desmontando la sociedad del bienestar introduciendo el capitalismo salvaje en aras de la protección sin límites de la libre competencia con supresión de los reguladores e impidiendo la intervención estatal.
Moltes més coses que el tricentenari a commemorar... I posats a explicar el que ens passa avui, em quedo amb aquell gener de 1939 i el més recent novembre de 1989... I posats a explicar el futur que desitjo, em quedo molt més en els somnis proletaris del Londres de 1864 que en la batalla entre dues dinasties europees d'aquell setembre de 1714.