Escoles, natalitat i prioritats polítiques.

"Estudi demogràfic de Sant Feliu. Gener 2015". Pàg. 62.

Al voltant de Setmana Santa, començarà el període de preinscripcions a les escoles de Sant Feliu, per al curs 2016-17. Al setembre, començaran a P-3 els nens i nenes nascuts a l'any 2013, i començaran 1r d'ESO els nens i nenes nascuts nou anys abans, el 2004.

Dos anys molt concrets: 2004 i 2013, i dues realitats econòmiques i demogràfiques molt diferents. Al 2004, van néixer a Sant Feliu 584 nadons en un context de creixement econòmic que va comportar també un creixement demogràfic. Al 2103, per contra, en un context de recessió econòmica i demogràfica, van néixer a Sant Feliu 367 nadons: la natalitat ha caigut un 37% en només nou anys.

A Sant Feliu (com a tota la comarca i a tota l''Area Metropolitana) hem viscut diversos moments de necessitats d'ampliació i reducció d'aules. Justament el curs passat feia quaranta anys de la inauguració de quatre escoles del Plan de Urgencias de 1974: les escoles Gaudí, Monmany, Mestre Esteve (inicialment, Carrero Blanco) i Balmes, les dues darreres de les quals (les dues a la part alta de  la carretera de la Sànson) es van tancar a primers dels noranta, essent jo ja regidor d'Ensenyament.

Avui tenim capacitat escolar a P3 per a 525 alumnes en 21 aules: 8 en escoles concertades (3 a les Franceses, 2 a Padres i Mercedàries i 1 a Mestral) i 13 en escoles públiques (2 a les escoles Gaudí, Martí i Pol, Monmany, Nadal, Pau Vila i Salvador Espriu i 1 a Falguera). Però la disminució de la natalitat comporta unes dades diferents d'ocupació: estan plenes 18 aules: 8 en escoles concertades i 10 en escoles públiques. Ja es veu que, en una ciutat com Sant Feliu amb molt pes tradicional de les escoles concertades (totes elles, excepte la Mestral, amb més de cent anys, com es pot veure en l'annex al final d'aquest escrit), les reduccions d'aules han recaigut en les escoles públiques. No és casualitat: totes les lleis educatives espanyoles i catalanes (i el més greu és que també la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) aprovada amb el tripartit el 2010) consagren una doble xarxa de centres sostinguts amb fons públics (l'escola pública i l'escola concertada) i la subsidiarietat de l'escola pública en relació a la concertada. 

No és un tema només local o una responsabilitat dels Serveis Territorials del Baix Llobregat: és una política educativa que només ha tingut el vot en contra d'ICV-EUiA al Parlament de Catalunya (aquest apartat de la LEC, 2010) . Com diu la dreta d'aquí i d'allà: si hi ha iniciativa social per crear centres educatius o sanitaris, els poders públics hi han de donar suport, i només crear centres propis (és a dir públics) allà on la iniciativa social (és a dir, els centres privats) no estigui implantada (és a dir, allà on no hi ha suficient rendibilitat econòmica). El que sobta és que partits d'esquerra com ERC o PSC li hagin comprat aquest discurs de "el que pot fer el mercat que no ho faci l'Estat" tan propi de la dreta.

A Sant Feliu, el curs 2014-15 ja hi va haver reducció d'una aula de P3 a dues escoles públiques: Monmany i Pau Vila: eren els nens i nenes nascuts a l'any 2011. Amb una disminució progressiva de la natalitat, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat ha plantejat una nova reducció de dues aules a l'oferta de P3 per al curs que ve. Aquesta disminució de natalitat és una dada objectiva i innegable: no és discutible. El que sí és discutible és el criteri polític del govern de CDC per fer-hi front: que aquesta reducció d'aules afecti novament només a escoles públiques.

Sóc conscient que poc poden fer-hi els responsables dels Serveis Territorials: apliquen les ordres del Govern que hi hagi en cada moment. Amb CDC, un govern que no posa per davant els serveis públics de què és titular i responsable (obro parèntesi: si finalment hi ha eleccions novament el sis de març, estaria bé prioritzar el vot a qui prioritzi els serveis públics (sanitat, educació, pensions,...). Tanco parèntesi). Però també sóc conscient que la suma de la mobilització i la negociació a un nivell global pot modificar la política del Departament d'Ensenyament. Ho hem pogut veure no fa gaire amb la mobilització impulsada pels ajuntaments en relació a la reivindicació de les beques menjador.

Algunes AMPA ja han començat a reunir-se i a iniciar accions. Pel que fa a l'Ajuntament, durant la setmana que ve tindrem una nova reunió de la Taula de Planificació amb els Serveis Territorials del Departament d'Ensenyament, tindrem tambê una reunió amb representants dels vuit grups municipals i una convocatòria extraordinària del Consell Escolar Municipal. En totes les reunions, plantejarem una valoració compartida de la situació i un diàleg que permeti que l'impacte a les escoles de la reducció de natalitat sigui la menor possible i que estigui equilibrada. Ni volem ni seria positiva una situació de conflicte entre administracions i molt menys entre escoles, però crec que és una molt mala decisió del Govern de Catalunya que l'única manera d'abordar la sempre difícil relació entre l'educació i la demografia passi només per l'escola pública. Crec que és una opció política així no ajuda gens ni mica ni al desenvolupament econòmic ni a la cohesió social de Catalunya.


ANNEX.
Afegeixo un annex que pot ser interessant: el calendari de creació i de tancament de les escoles i instituts de Sant Feliu, pendent de completar o corregir si hi ha algun error o omissió:
  • 1879, entorn 3.000 habitants: arriben les Mercedàries a Sant Feliu.
  • 1883: inicis de l'Ateneu, que després de la Guerra Civil es va dir Col·legi Sant Ferran. Va deixar de funcionar el curs 1996-97.
  • 1907, uns 3.600 habitants: arriben les Franceses (coincideix amb la generalització a França de l'educació obligatòria, laïca, gratuïta i estatal, promoguda pel gran ministre francès Jean Jaurès)
  • 1913, 4.000 habitants: arriben els Padres, també una ordre religiosa francesa,
  • 1919, 4.300 habitants: es creen les Escoles Graduades, primera escola pública, després Escola Lahoz Burgos i ara Escola Nadal.
  • 1968, 18.300 habitants: es crea l'Escola Mestral
  • 1969, 19.400 habitants: comencen els transports massius en autocar de nens i nenes de Sant Feliu a l'escola Isaac Peral, a la Zona Franca de Barcelona.
  • 1970, 20.600 habitants, es crea l'Institut Olorda
  • 1971, 21.800 habitants: es crea l'Escola Modelo, posteriorment Escola Falguera. El curs 1999-2000 es va traslladar a l'actual edifici, construït al seu dia per l'Ajuntament.
  • 1974, 26.100 habitants; es creen les escoles Gaudí, Monmany, Mestre Esteve i Balmes.
  • 1979, 33.500 habitants: amb el nou ajuntament democràtic, s'habiliten aules provisionals a la fàbrica Samaranch, a Can Ricart i a les Franceses.
  • 1982, 37.800 habitants: l'Ajuntament construeix i cedeix a la Generalitat l'Escola Pau Vila.
  • 1983: es crea l'Escola Can Fargas, en funcionament fins al curs 1992-93.
  • 1985, 36.700 habitants: es crea l'Escola Salvador Espriu.
  • 1992, 36.600 habitants: es crea l'Institut de FP Martí Dot. Inicialment, a l'antic edifici de l'Escola Mestre Esteve. El curs 2001-2002 es va traslladar a la seva ubicació actual.
  • 1994, 36.900 habitants: tanquen les escoles Mestre Esteve i Balmes.
  • 2005, 42.200 habitants: es crea l'Escola Miquel Martí i Pol.

Comentaris