2017: fa cent anys no va ser possible, però continua sent necessari.

A l'octubre, es commemoraran 100 anys de la Revolució Russa. En la meva opinió, la nostra civilització té en dues grans revolucions els seus dos més grans moments d'esperança col·lectiva i de transformació social: la Revolució Francesa a 1789, la Revolució Russa a 1917.

També en la meva opinió, l'arribada al poder de la classe treballadora, tant magníficament simbolitzada en la unió dels treballadors del camp i de la indústria en la falç i el martell, ha estat la més heroica i gran acció del poble contra l'oligarquia, la més gran i heroica acció de tot un poble per la justícia i per la igualtat. La Revolució Russa va ser una esperança enorme per a la Humanitat i un ideal que va portar a milions d'homes a posar en joc la seva vida per la Revolució: jo encara vaig conèixer vells militants del PSUC que ho havien donat tot, absolutament tot, pel comunisme. Una esperança malauradament frustrada.

Frustrada per diverses raons, lligades tant a l'esclat de la Revolució enmig de la I Guerra Mundial i la Guerra Civil que va assolar Rússia entre els partidaris del tsarisme (amb el suport de la major part de governs europeus, molt especialment el britànic) i l'Exèrcit Roig i el període negríssim previ a la II Guerra Mundial, amb el terror desfermat per Stalin, el cert és que la idea que l'economia i la política havien d'estar al servei dels treballadors i les treballadores i que això només podia fer-se no amb un pacte amb la classe dels burgesos i els capitalistes, sinó construint una societat sense classes, va motivar milions de persones arreu del món. La URSS va treure el proletariat rus, a milions i milions de persones de la misèria, però no va ser capaç de crear una esperança de vida millor per als néts i besnéts dels homes i dones que van protagonitzar la Revolució. Al 1991, la URSS es va ensorrar inesperadament, i sense por al comunisme, el món capitalista ha retallat de manera incessant els drets i les condicions de vida de la classe treballadora. Hi ha qui diu que el segle XX és el període de temps que transcorre entre aquestes dues dates (1917-1991) i que, per a la classe obrera de tot el món, es resumeix en aquesta frase:

Al nostre país, la influència del comunisme, que hi apareix més tard i amb menys força que l'anarquisme, és fonamental en la lluita contra el franquisme, amb el PSUC com a partit que la va protagonitzar gairebé en exclusiva fins als anys setanta. Sant Feliu i el Baix Llobregat en són exemples claríssims. Jo mateix vaig entrar en política participant en les accions dels companys del PSU i les JCC, tot i que el meu primer carnet va ser del PSC Congrés. És normal que a Catalunya, s'hagi creat una Comissió del Centenari de la Revolució Russa, que està preparant unes jornades internacionals per al proper mes d'octubre.

Un període transcendental per a la història de la humanitat, i una ideologia absolutament imprescindible per entendre el nostre temps. Una revolució que no va ser possible, però una lluita per la igualtat i la justícia que avui és absolutament vigent i necessària, jo diria que imprescindible. I per això, cal construir les organitzacions més idònies per a cada país i per a cada moment. I per això, a Catalunya, continuem treballant a Iniciativa, continuem treballant a En Comú Podem. Seguim!!!