Foraster enlloc, estranger ningú, fraternitat sempre!

Imatge extreta del web del Movimiento contra la Intolerancia.

Justament d'aquí a un mes, el 4 de febrer, serà el Dia Internacional de la Fraternitat Humana, instaurat fa només quatre anys per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Sense pretendre ser un historiador de les idees ni un teòleg, antropòleg o sociòleg, entenc la noció de "fraternitat"com la consideració de totes les persones com a germans i germanes en una família universal, fills i filles d'un mateix Pare, per als qui som creients, membres de la mateixa espècie humana i subjectes dels mateixos drets, deures i oportunitats, per als qui som creients i per als qui no ho són. "Fratelli tutti", en tot cas, justament el nom de la darrera i meravellosa encíclica del papa Francesc. La fraternitat parteix de la convicció que totes i tots formem part d'un "nosaltres" universal que inclou a tothom en comptes d'un "jo i els meus" que exclou a qui no és com jo i els meus; de la convicció personal del respecte i l'ajut solidari a totes les persones en comptes de creure que cadascú s'ha d'espavilar com pugui; de l'amor entre iguals en comptes de la indiferència o el rebuig als diferents. 

En la meva opinió, la fraternitat és el fonament del cristianisme. Sant Pau, en la Carta als Gàlates (cap 3, vers 28): ho escriu de manera diàfana: "Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist". En la meva lectura personal i en el nostre context històric, per la fraternitat no hauríem de fer distincions de procedència (ni jueu ni grec), de classe (ni esclau ni lliure) o de gènere (ni home ni dona) quan pensem en la condició humana, en la vida de totes les persones: tots som un de sol en Jesucrist, tots som iguals als ulls de Déu. La fraternitat és també allò que motiva el bon samarità (Lluc, 10 25-37) a socórrer desnteressadament a un desconegut  a la vora d'un camí, quan els sacerdots i homes de fe l'havien ignorat. Mireu aquí un "remake" actual de la paràbola del bon samarità!

En la meva opinió, la fraternitat és també el fonament del pensament polític d'esquerres. El lema de la Revolució Francesa (1789-1799) era, com és ben sabut, "Llibertat, igualtat, fraternitat", un lema que va obrir pas a la "Declaració dels drets de l'home i del ciutadà" que va acabar amb l'absolutisme monàrquic i va obrir pas a les democràcies al segle XIX, que va arribar amb retard a Espanya amb la nostra accidentada història al segle XX.