I ara... acolliment familiar i voluntariat educatiu.
Avui, 17 de juny, és el primer dia de la meva jubilació. A punt de fer 62 anys, vaig decidir no tornar a la meva plaça de professor de ciències de l'Institut Ferrer i Guàrdia, a Sant Joan Despí. Amb l'edat i els requisits legals per jubilar-me com a docent de l'ensenyament públic, he decidit donar una nova orientació al que jo sempre m'havia proposat: tornar a l'ensenyament quan deixés l'Ajuntament.
Tot i que havia valorat un reingrés ple a la meva plaça i no jubilar-me fins d'aquí a tres anys, ho vaig desestimar a primers d'any: fa quinze anys que no faig classes i, per més que em reciclés, no em veig amb la seguretat de poder aportar a alumnes adolescents allò que crec que hi hauria d'aportar. A més, l'acolliment familiar que la Cèlia i jo fem des de fa dos anys i mig requereix una dedicació compartida dels dos, no la implicació forçosament limitada d'aquest temps que encara he fet d'alcalde.
Així que he decidit tornar a l'ensenyament acollint-me al programa de la Generalitat per a mestres jubilats: el programa de voluntariat educatiu. Ho faré inicialment en dos àmbits: a Primària, a la primera escola on vaig començar a treballar un llunyà 1976, l'Escola Gaudí. A Secundària, com a voluntari al Centre Mirabolà, fent reforç de matemàtiques als nois més joves que hi viuen i que estan escolaritzats a 3r i 4t d'ESO aquí a Sant Feliu.
Tinc la intenció de combinar el voluntariat educatiu i l'acolliment familiar amb més temps també per a la meva família. Durant anys i panys, he tingut caps de setmana de només un matí o una tarda de dissabte o de diumenge. Caps de setmana d'un quart de cap de setmana. Ara vull tenir caps de setmana complets, caps de setmana de no haver de mirar l'agenda o el rellotge, caps de setmana per a mi i per als meus.
Començo avui una nova etapa, en què continuaré mantenint la perspectiva comunitària i social amb què sempre he orientat la meva vida: primer l'ensenyament, després la política local, ara aquesta combinació d'acolliment familiar i voluntariat educatiu. Una etapa en què escriuré amb menys freqüència en aquest blog, tot i que el deixo obert: crec que és un bon arxiu del que ha passat a Sant Feliu des de 2006 i de com he volgut deixar-hi la meva petjada.
I, per descomptat, no deixaré la política: continua sent imprescindible, per a mi, un projecte polític que posi la lluita per la justícia social i per la pervivència de la humanitat per davant de qualsevol altra consideració, la construcció d'una majoria social i electoral per a una nova democràcia econòmica i ecològica. I en aquest projecte, sempre hi seré. En qualsevol altre, si no m'hi han trobat fins ara, que no m'hi busquin tampoc en endavant!
Tot i que havia valorat un reingrés ple a la meva plaça i no jubilar-me fins d'aquí a tres anys, ho vaig desestimar a primers d'any: fa quinze anys que no faig classes i, per més que em reciclés, no em veig amb la seguretat de poder aportar a alumnes adolescents allò que crec que hi hauria d'aportar. A més, l'acolliment familiar que la Cèlia i jo fem des de fa dos anys i mig requereix una dedicació compartida dels dos, no la implicació forçosament limitada d'aquest temps que encara he fet d'alcalde.
Així que he decidit tornar a l'ensenyament acollint-me al programa de la Generalitat per a mestres jubilats: el programa de voluntariat educatiu. Ho faré inicialment en dos àmbits: a Primària, a la primera escola on vaig començar a treballar un llunyà 1976, l'Escola Gaudí. A Secundària, com a voluntari al Centre Mirabolà, fent reforç de matemàtiques als nois més joves que hi viuen i que estan escolaritzats a 3r i 4t d'ESO aquí a Sant Feliu.
Tinc la intenció de combinar el voluntariat educatiu i l'acolliment familiar amb més temps també per a la meva família. Durant anys i panys, he tingut caps de setmana de només un matí o una tarda de dissabte o de diumenge. Caps de setmana d'un quart de cap de setmana. Ara vull tenir caps de setmana complets, caps de setmana de no haver de mirar l'agenda o el rellotge, caps de setmana per a mi i per als meus.
Començo avui una nova etapa, en què continuaré mantenint la perspectiva comunitària i social amb què sempre he orientat la meva vida: primer l'ensenyament, després la política local, ara aquesta combinació d'acolliment familiar i voluntariat educatiu. Una etapa en què escriuré amb menys freqüència en aquest blog, tot i que el deixo obert: crec que és un bon arxiu del que ha passat a Sant Feliu des de 2006 i de com he volgut deixar-hi la meva petjada.
I, per descomptat, no deixaré la política: continua sent imprescindible, per a mi, un projecte polític que posi la lluita per la justícia social i per la pervivència de la humanitat per davant de qualsevol altra consideració, la construcció d'una majoria social i electoral per a una nova democràcia econòmica i ecològica. I en aquest projecte, sempre hi seré. En qualsevol altre, si no m'hi han trobat fins ara, que no m'hi busquin tampoc en endavant!
Comentaris