Donem la Medalla de la Ciutat a Cesc Baltasar! Celebrem 40 anys d'ajuntaments democràtics!

Fotos de la notícia al web de l'Ajuntament.

 

Foto de la galeria del Fet a Sant Feliu

Va ser el meu penúltim acte com a alcalde, com ho vaig anunciar dos dies abans. El vaig viure amb molta emoció. Les tres fotos són, per a mi, un tresor, la millor manera possible de tancar el meu propi pas per l'Ajuntament. En la primera, posant la Medalla de la Ciutat al nostre primer alcalde després de la dictadura franquista, en Cesc. En la segona, el conjunt de persones, totes elles de Sant Feliu o vinculades a la nostra ciutat, que van fer possible un acte tan magnífic. En la tercera, els més de cinquanta regidors i regidores que van poder assistir al seu propi homenatge, a l'homenatge a tots els regidors i regidores de Sant Feliu que tant de treball i talent (i hores!!!) han deixat a la nostra ciutat.

No faré un resum de l'acte: aquí el va fer molt bé la Carme Verdoy al Fet a Sant Feliu, i aquí també es pot llegir una informació més esquemàtica al web de l'Ajuntament. 

L'acte havia de tenir un contingut doble, una voluntat doble: la commemoració dels 40 anys d'ajuntaments democràtics i el lliurament de la Medalla de la Ciutat a en Cesc Baltasar. Un reconeixement a una trajectòria col·lectiva i un homenatge a qui la va encapçalar, que s'havia de recollir en dos audiovisuals i en l'edició d'un dossier commemoratiu. Vaig demanar que el primer audiovisual se centrés en l'activitat inicial de l'Ajuntament democràtic i hi apareguessin el màxim de regidors i regidores, especialment els companys i companyes que ja han mort. I que el segon, se centrés en la persona, la presència i l'obra d'en Cesc. Finalment, els dos audiovisuals, fins i tot amb fotos repetides, es van centrar en el nostre primer i gran alcalde. No em devia explicar prou bé. Per sort, les exposicions inicials de Joan Salvat, Carme Sanmartí i Paco Escribano, amb qui havia tingut l'ocasió de parlar abans personalment, sí que van fer possible que l'acte tingués aquell component imprescindible i volgut de reconeixement col·lectiu. Les intervencions finals de Carme Solsona i de Jordi Juan, centrades en el Cesc, van ser també molt bones, tant en la vàlua personal del nostre primer alcalde de la democràcia recuperada com en la importància de les decisions preses en aquells primers consistoris.

Finalment, posar-li la medalla al Cesc va ser, per a mi, enormement emotiu i una manera intensa i única de tancar els meus 28 anys a l'Ajuntament. 28 anys dels 40 que celebràvem! Emotiu perquè vaig compartir amb en Cesc els meus nou primers anys, i va ser ell qui, al 1995, em va donar unes responsabilitats que jo no esperava i em van fer dedicar de manera exclusiva a la política local. Com vaig aprendre d'ell i de l'Àngel!!!!! Emotiu perquè jo em vaig proposar de no plegar de l'Ajuntament sense homenatjar els i les protagonistes locals de la lluita per la democràcia, i ho vaig fer amb el reconeixement al moviment veïnal i ho reblava amb la Medalla de la Ciutat. I intens perquè no va ser un acte només nostàlgic, sinó de reivindicació profunda del valor de la democràcia i de la importància de la política per no perdre els drets i les conquestes socials que, sobretot des dels partits d'esquerres i els sindicats, s'han aconseguit amb dècades de lluita.