12 de juny de 2019: el meu discurs de comiat com alcalde de Sant Feliu.

Magnífica foto de Samuel Cueva Cano.

Ahir va ser el meu darrer ple al nostre Ajuntament. Com sempre, vaig escriure un text per després penjar-lo al meu blog, però vaig fer una intervenció molt més breu i sense llegir el que havia preparat. Però la cosa va anar més o menys així. En cursiva i amb text entrat, el que no vaig dir per no allargar-me massa, però sì que forma part del meu discurs del meu pas per l'Ajuntament. 


Benvolgudes regidores, benvolguts regidors, amigues, amics, estimadíssima família,

Avui sec per darrera vegada en aquest espai democràtic de representació ciutadana, de sobirania popular i d’aprenentatge polític que és el ple del nostre ajuntament. Tanco un cicle que vaig començar el 15 de juny de 1991 i que m’ha portat a seure en aquests seients durant 378 plens en 28 anys.

Vaig entrar a l’Ajuntament a punt de fer 34 anys, i el meu fill petit amb cinc. Avui, tinc una néta amb aquesta edat. Més de la meitat de la meva vida adulta ha girat entorn de l’Ajuntament: vint anys com a regidor (dotze en el govern i vuit a l’oposició) i vuit com a alcalde. Vint-i-vuit anys. Molts d’ells, combinats amb l’altra gran passió de la meva vida: la docència, l’educació.

El que potser enyoraré més de ser alcalde és la feliç unió de l'educació i la política que han estat les visites escolars a l'Ajuntament. Més de 5.000 nens, nenes i adolescents s'han assegut en aquests seients en una activitat orientada a posar en valor la importància i el funcionament de la democràcia.

Sempre he concebut l’educació i la política com a dos grans instruments per treure el millor de cada persona, tant des d’una perspectiva personal (per ajudar a cada persona a desenvolupar el millor d’ella mateixa per tirar endavant el projecte de vida que es proposi) com des d’una perspectiva social, comunitària (per construir societats que conscientment puguin avançar de manera equitativa i solidària amb tots i cadascun dels seus membres, avançant col•lectivament sense deixar ningú enrere). L’educació i la política com a instruments imprescindibles per avançar personalment i col•lectivament en camins de llibertat, igualtat i fraternitat.

• Vaig arribar a l’Ajuntament justament des del món de l’ensenyament: l’Àngel i en Cesc es van fixar en el treball que, juntament amb altres companys, havia desenvolupat a Sant Feliu en la lluita per una escola pública catalana de qualitat. Primer com a professor de català, després com a organitzador dels cursos de reciclatge per al professorat i dels primers cursos de català per a adults, després encara en la lluita per a la implantació de l’escola en català, de la immersió, a les nostres escoles públiques.
• He volgut omplir la meva activitat política de pedagogia: he multiplicat els actes públics en què he volgut anar més enllà de la informació (què fa l’Ajuntament) i enraonar, debatre sobre el sentit, la raó de ser, el rerefons ideològic del que fem des de l’Ajuntament. He atès a cada persona al carrer que m’ha demanat explicacions sobre qualsevol decisió o m’ha plantejat la seva queixa, proposta o suggeriment. Amb l’aparició d’internet, els blogs i les xarxes socials, he volgut utilitzar aquestes eines per al debat democràtic i per l’atenció a la ciutadania, volent convertir-les en eines de pedagogia política, tot i que no sempre me n’he sortit.

28 anys de representació democràtica, 378 plens, són un amplíssim període on s’han pres milers de decisions, de transcendència i abast molt diferents. Per resumir-ho tot, sempre he tingut al cap dos grans criteris o punts de referència: un Sant Feliu on tot estigui a l’abast de tothom i l’espai públic tingui un alt nivell de qualitat a tots els barris, una ciutat ben planificada, ben gestionada, bonica, dialogant, viva i equitativa.

Crec que me’n vaig amb la satisfacció d’haver acomplert, en gran manera, aquest propòsit. Me’n vaig amb la sensació que no em queda res pendent del que m’havia proposat en aquest període de la història de la nostra ciutat.

• Ben planificada: la ciutat enfronta el major repte de la seva història, el Sant Feliu posterior al soterrament, amb un altíssim nivell de consens en el marc del Consell Assessor d’Urbanisme i de la Ponència Unitària del Soterrament, amb un concurs públic per imaginar aquest futur i una consulta ciutadana per acabar de decidir-lo,
• Ben gestionada: els paràmetres econòmics del nostre ajuntament són altament positius, el nivell d’acompliment de les nostres polítiques socials és absolut, com correspon a la prioritat que els hem donat, la qualitat del nostre espai públic es posa de manifest en totes les enquestes de satisfacció, i la gestió del que és públic té uns nivells de transparència i de participació que han estat reconeguts en molts àmbits de l’administració pública.
• Bonica: la Ciutat de les Roses té avui, més roses que mai a totes les seves places, moltes d’elles reformades recentment i amb un nivell molt alt de qualitat. El mural de la plaça de la Salut i l’aquari del pont sota la via són mostres de la voluntat d’omplir de bellesa i d’art tots els barris de la nostra ciutat. Carrers nets i sense cap barrera arquitectònica fan que aquesta bellesa pugui ser gaudida per tothom. Sempre hi ha marge per a la millora, és clar, però la nostra ciutat sorprèn positivament a qui hi torna després d’haver estat un temps a fora.
• Dialogant: hem tingut una gran implicació i interrelació dels grups municipals en els projectes estratègics de ciutat (soterrament, complex, participació, transformació organitzativa,...), i hem buscat, en el si de la ciutat, la màxima implicació i coresponsabilitat en els grans projectes de futur i, sobretot, en definir i aplicar polítiques del dia a dia que beneficiïn a la nostra gent: des del rescat social fins als ajuts a l’ocupació, passant per la participació ciutadana en la definició dels projectes d’obres de cada plaça o equipament,
• Viva: la vitalitat d’una ciutat es mesura, en la meva opinió, per dues coses: la capacitat de ser una ciutat per viure i per treballar, la capacitat de ser una ciutat per gaudir contínuament i col•lectivament del seu art, la seva cultura, el seu esport. Per això calen entitats i associacions potents, capaces d’impulsar programes regulars d’activitats i amb voluntat de sortir al carrer per compartir-les amb la ciutadania. Des de fa molts anys, les nostres entitats culturals, esportives, solidàries, feministes,de comerciants, d’empresaris de joves, de gent gran han tingut un gran protagonisme en la nostra ciutat. He volgut en tot moment mostrar-los la meva confiança i el meu suport. Avui els vull mostrar el meu agraïment, el meu enorme agraïment. Una ciutat té la vida que té el seu teixit econòmic i la xarxa de les seves entitats.
• Equitativa: el meu compromís personal en la meva primera elecció al 2011, era que no repetiria si no aconseguia implantar la tarifació social als serveis públics municipals. He volgut un Sant Feliu sense barreres, ni les arquitectòniques que impedien la mobilitat lliure de tothom, ni les econòmiques que impedien l’accés a l’educació, la cultura o l’esport en igualtat d’oportunitats a tothom. Per fer front a la crisi i a l’atur, la tarifació social i el pla de rescat social han estat dos elements centrals, que crec que són el més rellevant dels meus vuit anys d’alcaldia.

En 378 plens, he anat volent construir un Sant Feliu com el que he imaginat. Però la política és sempre una tasca col•lectiva, i les decisions es prenen sempre de manera col•lectiva. Aquesta sala de plens ha vist treballar a 126 regidors i regidores, dels quals he coincidit amb 89. Impossible llegir i agrair tots els seus noms, em quedo amb l’agraïment i enorme afecte als meus amics, mestres i alcaldes comunistes, Cesc Baltasar i Àngel Merino, i amb l’agraïment a l’alcalde i alcaldessa del PSC, Juan Antonio Vázquez i Lourdes Borrell, que em van precedir en el càrrec que avui deixo. Em sumo també als agraïments als deu regidors i regidores que, com jo, avui acabem el temps de la representació democràtica en aquesta sala.

Però res del que he exposat fins ara hauria estat possible sense el treball diari dels prop de quatre-cents treballadors i treballadores de l’Ajuntament. No seríem una ciutat ben planificada, ben gestionada, bonica, dialogant, viva i equitativa sense el cap, el cor i les mans de les quatre-centes persones que treballen a l’Ajuntament, però no per a l’Ajuntament, sinó per a la ciutadania de Sant Feliu. A partir de demà, vull saludar una per una a aquestes quatre-centes persones, però vull que consti ara públicament el meu enorme agraïment a la tasca dels treballadors i les treballadores municipals al servei d’aquest poble. Gràcies, moltíssimes gràcies!

La feina municipal s’alimenta, com he volgut destacar, de les decisions polítiques dels plens i de l’execució professional d’aquestes decisions. Però hi ha un treball darrera que vull posar en valor i agrair: els debats, les propostes, les lluites de les organitzacions polítiques que aquí representem. No hi ha política institucional sense partits polítics profundament compromesos amb la democràcia, amb els valors republicans, amb Sant Feliu. Vull agrair també la militància activa als partits polítics municipals i, en especial, la militància exemplar dels homes i dones de la tradició comunista de Sant Feliu, primer representats pel PSUC i després per Iniciativa i per Esquerra Unida.

Vull acabar aquesta part de la meva intervenció amb el meu agraïment als milers de votants que, elecció rere elecció, han considerat que la millor proposta per governar Sant Feliu, amb una perspectiva centrada en la nostra ciutat i més enllà del partit hegemònic en context català o espanyol, ha estat la que hem presentat el PSUC, Iniciativa o Esquerra Unida amb els nostres programes i les nostres candidatures. Una hegemonia de 40 anys es guanya dia rere dia i necessita el suport de tota la gent de la ciutat, de tots els barris de la ciutat.

Al costat dels agraïments, vull demanar perdó pels errors que pugui haver comès en aquests vint-i-vuit anys. Tants anys de representació democràtica comporten necessàriament equivocacions: demano excuses a qui s’hagi pogut sentir perjudicat pels acords que he promogut i portat a terme. També, especialment, per les contradiccions inevitables entre el que hagi pogut defensar i el que s’hagi pogut fer finalment. Vull posar un exemple d’aquestes contradiccions que m’emporto com una espina clavada en el meu cor: m’he fet un fart de dir que Sant Feliu és una ciutat sense barreres... i no he estat capaç d’evitar que una mare cega hagi canviat d’escola els seus fills... perquè no hem trobat la manera de fer un camí escolar segur a l’escola que tenia més a prop de casa seva. Demano disculpes pels errors, omissions o contradiccions que, com aquesta, hagi pogut cometre.

I, finalment, per acabar, no puc deixar de parlar de la meva família, a la qual podré dedicar ara tot el temps que en tants anys no he pogut dedicar. Recordo ara al meu pare, que em va orientar tant en els primers anys de regidor, que tant clar em va dir el que havia de fer amb aquella loteria de 1995, que tant m’ha enorgullit quan algú em deia que m’assemblava a ell. Agraeixo la paciència i comprensió de la meva mare i de la meva germana, sempre al meu costat. Una menció especial per als meus fills, amb qui he fet mil equilibris per no deixar-los de donar el temps i l’atenció que es mereixen sense deixar de dur a terme les meves responsabilitats.

I no puc acabar sense esmentar ni agrair el regal més gran que m’ha fet l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat: la meva dona, la Cèlia. La vaig conèixer com a secretària de l’AMPA de l’Escola Monmany quan jo era regidor d’Educació, a finals dels anys 90. Ha compartit amb mi vint dels vint-i-vuit anys de regidor i alcalde. Li vull agrair que, en cap moment, ha estat només resignada a aquesta intensa dedicació. Al contrari, ha format part activa de tot el que l’Ajuntament ha significat: ha estat en tot moment al meu costat, hem compartit plenament els moments i les decisions més difícils, i les alegries més intenses. Amor meu, sense tu, la calma i la coherència personals amb què he pogut fer de regidor i d’alcalde haurien estat impossibles. Gràcies, milers de gràcies, amor meu, Cèlia.

Deixo l’Ajuntament de Sant Feliu amb les mateixes conviccions amb què vaig entrar. Però molt més ric: ric en amistats, ric en experiències, ric en projectes fets, ric en coneixements, ric en honestedat i en coherència. I també afortunat per les mostres d’afecte que estic rebent aquests dies.

Deixo l’Ajuntament orgullós d’haver estat alcalde de Sant Feliu, orgullós de la meva ciutat, de la seva gent, del seu ajuntament i d’haver fet possible, amb tota la gent de Sant Feliu, construir una ciutat progressivament ben planificada, ben gestionada, bonica, dialogant, viva i equitativa.

Gràcies novament a totes i a tots vosaltres! Gràcies Sant Feliu!

Visca la Ciutat de les Roses, visca Sant Feliu!

Crec que aquest discurs i, sobretot, els meus anys d'alcalde han estat fidels als objectius i els valors que vaig exposar en el meu discurs de presentació de candidatura a l'alcaldia de Sant Feliu, a l'octubre de 2009, fa deu anys, i que es recull també al minut final d'aquest video:



Per la coherència entre el que vam proposar i el que hem fet, i per haver fet una ciutat molt més ben planificada, més ben gestionada, més bonica, més dialogant, més viva i més equitativa (sobretot, més equitativa) és pel que m'agradaria ser valorat positivament pels homes i les dones amb qui comparteixo i convisc en una ciutat meravellosa!