Un homenatge ciutadà imprescindible.

El moment: maig i novembre de 1977. El lloc: un solar buit al mig del barri de la Salut. L'objectiu: evitar la construcció d'un nou bloc i d'una gasolinera. Els i les protagonistes: centenars de veïns i veïnes. El resultat: una plaça pública per al barri.

Els moments: finals dels seixanta, tots els setanta. Els llocs: tota la nostra ciutat. Els objectius: frenar l'especulació, aconseguir barris dignes, aconseguir l'ambulatori, reivindicar escoles i mestres, asfaltar carrers i dotar-los de clavegueres, reivindicar la democràcia, reivindicar els drets de les dones, reivindicar l'ensenyament del català, lluitar pels drets dels treballadors i les treballadores i els seus sindicats. Els i les protagonistes: milers i milers de veïns i veïnes de tot Sant Feliu, liderats per unes associacions de veïns acabades de néixer, liderades al seu torn pels partits clandestins d'esquerra
(molts comunistes, també socialistes i anarquistes). Els resultats: el Sant Feliu que tenim, el país que tenim.

El Sant Feliu d'avui és la memòria present de les lluites d'ahir. Lluites que van tenir lloc fa entorn de 40 anys i que volem recordar i difondre, protagonitzades per homes i dones als quals volem reconèixer, agrair i homenatjar.

Retre un gran homenatge ciutadà a les lluites veïnals de la Transició era un dels compromisos principals del pla de treball de l'Ajuntament en aquest 2017. Aquest gran homenatge ciutadà l'hem concebut, des de l'Ajuntament de Sant Feliu, en tres moments importants que vull destacar.

• un acte ciutadà d'homenatge als primers homes i a les primeres dones que van crear el moviment veïnals a finals dels seixanta i durant tots els setanta, que tindrà lloc el dia 17 de novembre a l'auditori del Palau Falguera.
• una exposició sobre les lluites veïnals dels anys setanta, que s'obrirà al públic el mateix dia 17 de novembre a les sales d'exposicions del Palau Falguera, i que després serà itinerant pels diferents centres cívics de la ciutat i, desitjo!, pels instituts que ho sol·licitin.
• un gran mural commemoratiu a la plaça de la Salut, recordatori de la lluita per evitar la gasolinera i aconseguir la plaça, i que resumeix i simbolitza el conjunt de les lluites dels veïns i veïnes de la ciutat a tots els nostres barris. Aquest mural, de 400m2, el farà un/a artista sorgit d'un concurs públic internacional al qual s'hi han presentat més de 300 candidats/es. Es farà durant la primavera de 2018.

Per què justament aquest novembre?
L'organització de l'exposició la vam encarregar, un cop aprovat el pressupost d'enguany, al Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Els moments idonis per a l'acte i l'obertura de l'exposició, ens van comentar, podien ser dos: a finals de maig, commemorant que el darrer diumenge de maig de 1977 es va fer la famosa mobilització en què la formigonera va acabar al sot on havia d'anar una gasolinera; o bé a mitjans de novembre, commemorant que va ser el 20 de novembre de 1977 que es va fer la primera mobilització amb la plantada d'arbres i la col·locació dels primers bancs al que, guanyada la democràcia local dos anys després, seria definitivament l'actual plaça de la Salut. Per poder recollir testimonis, preparar els materials, enregistrar un video, elaborar el llibret de l'exposició, etc., es va decidir recordar i commemorar els fets d'aquesta segona data, en aquest acte, anunciat a la portada de l'On Anem, del proper 17 de novembre. Posteriorment, s'han convocat les eleccions del 21 de desembre, però, com que no genera cap interferència en el procés electoral, no cal canviar la programació prevista de l'homenatge d'avui a les lluites d'ahir.

En escrits propers, anirem donant més detalls d'aquests tres esdeveniments. Però sí que vull avançar una cosa: el dia 17 de novembre, anomenarem una per una les persones que van liderar la construcció de la nostra ciutat, tal com la coneixem avui. Seran desenes de persones, la major part  entorn els setanta anys i més, a les quals dir gràcies mirant-los als ulls. Seran també desenes de noms de persones ja mortes, a les quals també homenatjarem a títol pòstum. Voldria que no fos un homenatge merament formal, institucional.. sinó un h1omenatge realment ciutadà, intensament viscut, d'agraïment profund i sincer als santfeliuencs i santfeliuenques que van protagonitzar un moment crucial de la nostra història i que, els que hem vingut darrera, només hem hagut de preservar i, en aquests moments, AGRAIR!!!