Any, mandat i futur.

Any: 2018.

Mandat: 2016-2019.

Futur: el Sant Feliu dels propers deu-quinze anys.

Dimarts passat vam enraonar llargament, amb qui hi va tenir interès, sobre el pressupost de l'Ajuntament per a l'any que ve. La presentació i posterior debat va anar més o menys així:

1. Breu introducció per part meva, fent èmfasi en dues novetats que continuarem millorant: 1) un format més clar, 2) presentació pública al web uns dies abans, de manera que la gent pogués venir a la presentació amb la tota la informació prèvia que desitgés.
2. Exposició de Josep Maria Rañé, regidor d'Hisenda, explicant de manera molt entenedora les grans xifres del pressupost de 2018, per mitjà de la nova plataforma d'informació pressupostària de l'Ajuntament. He recollit la informació d'en Josep Maria en la meva "memòria d'alcaldia".
3. Exposició de Manel Leiva, regidor de Medi Ambient i Espai Públic, sobre les principals inversions que preveu el pressupost de l'any que ve, i que es poden seguir aquí sobre un plànol de la ciutat.
4. Exposició de Lourdes Borrell, alcaldessa accidental mentre estic de baixa, explicant com el pressupost de 2018 forma part del Pla d'Acció del Mandat  i explicant l'eina web de seguiment puntual del PAM 2016-19.
5. Cloenda meva, prèvia al torn de paraula del públic. Després de les explicacions del 2018 i del període de quatre anys en què s'emmarca, vaig voler fer  una visió a més llarg termini, que voldria compartir tot seguit: cinc reflexions i/o reptes de futur... que s'hauran de debatre, al meu parer, al llarg de l'any que ve.

Reflexió/repte 1: el soterrament.

Sembla que va ser fa una eternitat, però des del 6 de setembre només han passat dos mesos i mig. Aquell dia al matí, el ministre de Foment, Iñigo de la Serna, va anunciar a "Los desayunos de la 1", una visita a Sant Feliu per anunciar novetats importants sobre el soterrament. Novetats que venien mesos després de la visita de Mariano Rajoy i diversos ministres a Barcelona, anunciant els soterraments de les vies a l'Hospitalet, Montcada i Sant Feliu. Novetats que vam concretar en una reunió a Madrid el mes de juliol, en una reunió a tres bandes amb ADIF, Generalitat i Ajuntament. El dia 13 de setembre, Gobierno i Govern havien de venir a Sant Feliu. A la tarda del mateix dia 6, però, totes les agendes van saltar pels aires.

No em correspon a mi avançar el que vam acordar que explicaria el ministre. Però sí que em correspon, que ens correspon, urgir a Ministeri i Generalitat a reprendre i concretar els acords a què vam arribar abans de l'estiu. 2018 hauria de ser l'any en què els governs de l'Estat i de la Generalitat reprenguin els plans d'inversions acordats. Hauria de ser també l'any en què reprenguem, a Sant Feliu, el debat col·lectiu sobre la ciutat que volem que es creï damunt les vies. La meva proposta, que ja vaig avançar aquí, la visualitzo en una gran avinguda, una gran plaça i un gran parc.

Reflexió/repte 2: la mobilitat sostenible.
A més de les inversions municipals explicades a l'acte de presentació del pressupost, a Sant Feliu hi haurà una inversió molt destacada: la urbanització i l'ampliació de la plaça Lluís Companys, de promoció privada. En la mateixa zona, quedarà una peça, també de promoció privada, que completarà l'obertura i la connectivitat de la plaça per tots els seus punts, per l'actual aparcament prop de la Sala Ibèria. Aquest canvi decisiu del centre de Sant Feliu ha de comportar, en la meva opinió, una gran reflexió sobre què i com volem que sigui en el futur. Un exemple és el d'aquesta cruïlla entre els carrers de l'Ateneu i Pi i Margall, en una foto d'en Marc Rius:

Foto de Marc Rius al Fet a Sant Feliu.

Un centre de ciutat amb vocació de gran espai per al comerç i la cultura ens hauria de revisar en profunditat temes com les zones reservades als vianants, les zones de circulació i fins i tot els sentits de circulació, les decisions sobre l'aparcament, etc. I no només al centre de la ciutat: la configuració de carrers com Pizarro, a Can Calders, és la que volem en el futur? De fet, a l'acte del dimarts 14 vaig plantejar el que ja vaig apuntar en aquest escrit, de nom "Sant Feliu: Mobilitat 2020".  I també la meva proposta que abordem el tema de la mobilitat durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible, al setembre de 2018, de manera que es puguin debatre aspectes fonamentals per incorporar (qui així ho consideri) als programes per a les municipals de 2019.

Reflexió/repte 3: els equipaments.
Aviat farà tres anys, el ple de l'Ajuntament va aprovar el Pla Director d'Equipaments 2016-2022. En aquest mandat, l'hem anat desenvolupant en diferents àmbits: remodelacions completes de la Biblioteca i del Casal de Joves, inversions properes i importants en el camp de futbol de Falguera i el parc esportiu de les Grases, inversions importants en escoles públiques suplint la manca absoluta d'inversió de la Generalitat. Però ens queden alguns elements importants per acabar de definir: especialment el teatre municipal i l'espai museístic de Sant Feliu. Vaig apuntar en la meva exposició la necessitat de definir propostes en aquest sentit, i d'exposar-les també en els programes de les municipals per prendre les decisions que correspongui al llarg del mandat que ve.

Podrien ser els antics vestidors de l'Escorxador un espai per a la memòria?

Reflexió/repte 4: el Complex.
En aquesta necessitat de definir-se sobre els equipaments, n'hi ha un que mereix una atenció especial: el Complex municipal de Piscines. Després de deu anys de funcionament, ha d'encarar nous reptes, que hem de tirar endavant colze a colze amb el Club Natació Sant Feliu i amb el consens de tots els grups municipals. Aquests reptes han de passar per l'ampliació en la zona de l'antiga piscina coberta, en la zona delimitada per la prolongació del carrer Pi i Margall fins al carrer Girona, i les implicacions administratives que aquesta ampliació haurà de comportar, en una perspectiva immillorable d'ampliació de serveis a la ciutat i de consolidació del CNSF com a gestor del Complex.

Reflexió/repte 5: el mateix Ajuntament.
A més d'aquests quatre grans reptes de ciutat que cal abordar en aquest 2018 pensant en el 2019 i següents, n'hi ha un d'intern que també vaig plantejar el dia 14 a la sala de plens: la pròpia revisió de l'estructura municipal. És una exigència ineludible. D'una banda, perquè el desplegament preceptiu de l'administració electrònica i dels serveis que voluntàriament volem oferir a la ciutadania ens obliguen a un procés d'actualització de procediments, però també d'estructura organitzativa. De l'altra, perquè l'edat mitjana de l'ajuntament és alta, superior a 50 anys (aquest article, que no vaig esmentar a l'acte, hi entra de manera molt clara i i directa) i els processos simultanis que, en molt pocs anys, hi ha d'haver de jubilacions i de noves incorporacions ha de permetre un ajuntament més centrat en els reptes del segle XXI que en les inèrcies que hem heretat del XX.

Imatge del web 3D Warehouse.

... i un sisè repte/reflexió plantejat des del públic: l'activitat econòmica.
Un cop acabada la meva proposta de mirar una mica més enllà del 2018, vam obrir el torn de paraules. Hi van participar cinc persones. Em quedo amb un aspecte de la intervenció de Jordi Gibert, que va ser el primer gerent de l'Ajuntament a meitat dels anys noranta, en relació a un altre tema estratègic: quin model d'activitat econòmica volem tenir a deu o quinze anys vista, i com l'hem d'anar facilitant des d'ara? Sens dubte, un tema central per a la vella perspectiva que vaig aprendre dels meus predecessors, en Cesc i l'Àngel, i la seva sana obsessió per fer de Sant Feliu "una ciutat per viure i per treballar".

Sóc conscient que amb aquestes reflexions/reptes em vaig sortir del guió d'un acte de presentació anual de pressupostos. Però ho vaig fer perquè puc (sóc l'alcalde...) i, sobretot, perquè ho considero imprescindible en el moment que vivim; hem de parlar de l'immediat, però també hem de proposar una mirada més llunyana. La ciutadania té dret a saber quina és la visió de futur de cada força política que es presenti a les municipals de 2019, i els partits s'haurien d'esforçar en no limitar-se a propostes de caràcter immediat, sinó a definir quin model de ciutat i d'ajuntament es plantegen a mig i a llarg termini, presentant honestament pros i contres de les seves propostes, els seus riscos i costos, però defensant amb claredat la seva necessitat. La qualitat de la democràcia també és això.