Sant Feliu: Mobilitat 2020.

Sovint escric o parlo sobre les intencions d'Iniciativa i Esquerra Unida de fer una ciutat per a tothom, d'aconseguir un espai públic de qualitat a tots els barris, d'assolir al 2018 un Sant Feliu sense barreres arquitectòniques o de fer possible una mobilitat sostenible considerant tots els factors que la conformen. Aviat, ara que entrem en el darrer terç del mandat, tindrem moltes oportunitats per fer balanç del compliment d'aquestes intencions. Avanço, però, que n'estic molt satisfet.

Però avui em vull avançar al mandat que s'acaba i començar a plantejar reflexions amb capacitat d'esdevenir propostes de cara al mandat que s'acosta. Vull fer servir tres imatges, però en cap cas per cenyir-me ni a aquests tres punts ni a aquests tres temes. Caldrà preveure, a més, que hi haurà passes en relació al soterrament de les vies que condicionaran totalment la mobilitat a la nostra ciutat. Però ara no vull donar respostes a res: només vull plantejar alguns dels interrogants que tocarà abordar el 2019 per començar a respondre el 2020.

Primera consideració: facilitar la mobilitat que l'orografia dificulta.

Coneixem prou bé Sant Feliu com per saber que, de la via en amunt, hi ha pujades amb pendents importants que són dures de pujar i baixar, especialment a la gent gran. Un exemple molt clar és el carrer Francisco Sáez, paral·lel al carrer de la Font del Cuento, al barri de Can Calders. Fa temps que el regidor de barri de Can Calders, el tovaritx Manel Leiva, està donant voltes a la possibilitat d'una configuració similar a aquest carrer en pujada de Badalona.
Amb perpectiva de futur, hauríem de veure quins trajectes comuniquen més població i més serveis públics per considerar l'elevat cost d'una inversió com aquesta. Però aquest carrer, enmig del barri més dens de Sant Feliu i portant cap a l'ambulatori de la Rambla, crec que es mereix que ens el replantegem de dalt a baix amb una proposta com aquesta.

Segona consideració: replantejar la distribució d'aparcaments, carrils bici i zones blaves.

No hi ha dissabte que no vagi a comprar al mercat de la Rambla, que no em treguin el tema de l'aparcament al carrer Baix Llobregat. Aquesta mateixa foto l'he treta d'aquest post de Facebook, al mur de Sant Feliu, Ciutat de les Roses. Costa d'entendre, com em diuen, la mala distribució de l'aparcament a la part alta de Can Calders. I em fan una proposta molt clara, i que comparteixo: el carrer Joaquim Monmany com a zona blava (tenint en compte el mercat i l'ambulatori, a més de les escoles i els serveis educatius), i el carrer Baix Llobregat com era abans, amb aparcament lliure al carrer.
Però no n'hi ha prou del que parlem amb uns veïns a les parades del mercat del barri. Cal que hi hagi, i és el que proposo, una revisió a fons de la distribució de zones blaves, aparcaments lliures i carrils bici al conjunt de la nostra ciutat. Crec, i proposo!, que en parlem a la propera Setmana de la Mobilitat Sostenible, que tindrà lloc al setembre de 2018, i que les conclusions que se'n derivin orientin les propostes dels partits polítics que ens presentarem a les municipals de 2019.

Tercera consideració: avançar en la peatonalització de l'espai públic en tots els barris.

Acabo de fer una proposta de revisió de l'aparcament en els carrers (lliures i en zones blaves). Però aquesta revisió seria parcial si no abordem alhora les oportunitats de millora en la mobilitat que l'urbanisme fa possible. En aquest article, feia referència a la conveniència de revisar el conjunt de la mobilitat en el centre de Sant Feliu, aprofitant la potencialitat que suposa tenir una plaça Lluís Companys que serà gairebé el doble de gran del que és ara. Estic convençut que cal un segon Pla Director del Centre, que també s'hauria d'abordar el setembre del 2018, per aplicar a partir del 2019.
Però no només al centre. Per exemple, les AMPA de les escoles Monmany i Pau Vila han proposat, en el marc de les aportacions ciutadanes a les obres d'estiu, que el carrer Mas Lluí sigui peatonal en el tram entre Joaquim Monmany i Carles Buigas. És convenient i/o possible aquesta peatonalització? Són convenients i/o possibles altres peatonalitzacions en altres barris? Reitero la importància d'aquest debat de futur, d'aquesta visió de futur, per definir la ciutat que volem des de la perspectiva de la recuperació de l'espai públic per a la ciutadania, de disminució de les emissions de gasos contaminants al nostre aire, etc.

I en paral·lel, inventar l'espai futur sobre les vies, per tenir-ho tot a punt com més aviat millor.

Al març, es van obrir unes perspectives d'acord amb l'Estat en relació al soterrament que no s'han acabat de formalitzar, enmig del conflicte polític en què ens trobem. Tot fa pensar que fins després de les eleccions del 21 de desembre, no serà fàcil avançar en els acords que estem construint. Però, en qualsevol cas, estic convençut que, més aviat que tard, haurem de reprendre el debat de la urbanització de la superfície del soterrament. Fins avui, aquest debat només es va fer a finals de 2010, amb un suport ciutadà i polític insuficient, fins al punt que l'aprovació inicial del projecte es va suspendre, després de les al·legacions que vam presentar ICV-EUiA, i un resum en ppt de les quals es pot consultar aquí. La quarta de les deu al·legacions que vam presentar fa gairebé set anys es resumeix en la imatge: la nostra proposta és la connexió del Parc Nadal amb Pins d'Or i crear un gran parc central entorn la nova avinguda del soterrament i la creació d'un gran plaça, amb aparcament soterrat, on ara hi ha l'aparcament provisional de l'antic camp de futbol. Jo ja no seré alcalde quan això sigui una realitat, però proposaré que es digui "Plaça de la Igualtat", completant la trilogia republicana de la plaça de la Llibertat, a les Grases, i la plaça de la Solidaritat, a Roses-Castellbell, anomenada així a proposta del Consell Municipal de Solidaritat... però que molt bé es podria "rebatejar", amb la mateixa mirada tendra i profunda que avui la presideix, com a plaça de la Fraternitat

En tot cas, he volgut fer dues mirades al Sant Feliu que volem que sigui: una mirada a mig termini per fer en el proper mandat (tres imatges primeres), i una mirada a llarg termini, avançant una ciutat en què una avinguda uneixi dues meitats avui separades per una barrera d'un quilòmetre de llargada. Imaginar futurs, explicar-los, debatre'ls, compartir-los, construir-los, governar-los, sempre colze colze amb les persones a qui representem i en cap cas substituïm: com fa quaranta anys, com caldrà sempre!